dimarts, 25 d’octubre de 2011

Francesc Casanoves i Pera Als Plecs del Llibre

-Cordada: Teo i Manel.
-Ressenya: hem sembla que portàvem la del bloc "muntanyec", però la via no té pèrdua.
-Material: unes 15 cintes. Via equipada.
-Aproximació: nosaltres vam anar des de Santa Cecilia.Agar el camí de l'arrel cap a la dreta fins la canal del migdia i pujarla. Baixar per l'altre costat, passar una pintada grossa que marca el Montgrós, un cartell que diu cap al plecs del llibre, i just deprés de la balma dels plecs, a la dreta surt un  camí amb unes fites  que puja per una canal amb marques verdes fins al peu de la via.Des d'aquí ja es veu bé la via, i es veu a la R1 una placa metàlica en memória d'en Francesc Casanoves.
M'han dit que és millor (més curt i no tant matat) pujar des de can Jorba, i que la baixada després també és millor.Nosaltres vam tardar 1h 15-30 min.
-Via: la veritat és que ens va agradar molt. El 2on i el 5é llargs són molt guapos i mantinguts: el 2 on un 6a ben finet i el 5é un V+/6a amb un xic més de canto. Els altres llargs també són guapos i en conjunt tota la via és aèria i mantinguda. 3-4 hores.
-Descens:Un cop a la R5 anem fins a un coll: aquí podem escollir entre pujar al Montgrós (un llarg de IV+ i 100 metres de II/III) i des del cim devallar pel nord fins casi la portella del migdia, baixar la canal fins el camí de l'arrel i Santa Cecília, o al coll fer un rappel de 30 metres, baixar per un esperò marcat amb fites que ens torna al peu de via, i des d'aquí desfer el camí. Ens sembla que aquesta opció és la millor si venim des de can Jorba, i la del Montgrós si ho fem des de Santa Cecília. 1 hora.

UES

-Cordada: Conxa i Manel.
-Ressenya: la d'en Xavi Granés. Perfecte.
-Material: la via està equipada amb parabolts. Calen unes 18 cintes i nosaltres vam fer servir els estreps, que no estàn de més ( o si, depen de lo fort que estigui cada un). Vam posar un alien groc i un verd per protegir 2 passos puntuals, però més que res perquè els portàvem.
-Aproximació: passem el poble d'Oliana, seguim per la carretera direcció nord. arribem al parquing de la ferreta Regina, no hi parem, sinó que passem per el túnel i just abans del 2on tunel girem a la dreta i parem a la dreta en un parking  gros. Aparquem aquí i tirem per la carretera cap a la dreta uns 50 metres i trobem una canal amb un camí poc definit que puja cap a la paret, l'agafem i al cap d'un moment ja es fa ben visible.Pugem fins al peu de la paret. La via comença en un esperonet a l'esquerra de l'alfa centauro i just a la dreta d'una zona vermellosa i desplomada. Inscripció UES  i  fita al peu de via.30 minuts des del cotxe.Com que el primer tram de la via segueix una espécviede grades herboses, nosaltres les vam agafar com a referència per arribar al peu de via.
-Via: la via té dues parts ben diferenciades. Els primers 7 llargs (fins la feixa intermitja) són fàcils, amb tendència cap a l'esquerra tota l'estona (una escapatòria a la R4 cap a l'esquerra per unes feixes) i en poc més d'una hora i mitja /2 hores et plantes a la feixa.En aquesta part s'ha de vigilar un xic amb la roca.Quan arribem a la feixa, pugem una mica i després passem fins a la paret caminant. La nostra via comença en un sócol rampat amb una alzina grossa a 4 metres del terra i una fletxa que indica la via.Aquest tram de la via va per un gran diedre-esquerda que recore la paret. ULL! uns metres més amunt hi ha una altre via ( si algu en sap alguna cosa....).Està equipada amb parabolts i l'any passat ens vam colar i vam pujar per aquesta  i ens va semblar més dura que la UES. Estavem tossuts en que en aquella paret només hi havia una via (la UES) equipada amb parabolts i quan ja vam veure que no ho podia ser vam decidir seguir amunt i sortir per aquesta altre. Lo dit: si algú té alguna info d'aquesta via li agrairia que ens digues alguna cosa.Gràcies per endavant.
La segona part  en canvi conbina l'Ae amb el lliure vertical i atlétic. Hi han tres llargs d'Ae:al primer els seguros allarguen una mica i la roca no és meravellosa, el segon surt més fàcilment i el tercer té dos passos d'Ae i la resta del llarg (i és ben llarg, fa més de 50 metres) és de V+ vertical i de parts amb presses  tipus Vilanova. Aquest és el millor de la via segons el nostre parer. A partir d'aquí quatre llargs més, el L13 I L14 fan  escalar un xic , jo vaig patir un xic a l13, que no me l'esperava, però està ben equipat i poc a poc ja va sortint.Nosaltres varem tardar unes 7 hores i poc, però als llargs d'Ae ens ho vam prendre amb tranquilitat.
-Descens: just al final de la via trobem unes marques blaves que hem de seguir cap a l'esquerra fins a trobar el camí de baixada de la ferrata regina;baixem per aquesta fins al parking i d'aquí al cotxe ( 1 h 15 min/ 1h 30 min)

Los Diablillos

-Cordada: Jordi i Manel.

-Ressenya:


-Material: via equipada amb parabolt i reunions amb anelles per rappelar.

-Aproximació: la via comença just a la dreta de l'esperò Remacha, a la dreta de la gran llosa que hi ha a la base de l'esperò hi ha un passamà i just després ja trobem la línea de parabolts. Es pot aparcar just a sota i es puja per una cadena. " min. des del cotxe.

-Via: la via  té dos llarg de 30-35 metres. el primer llarg té un passet al principi de V/V+ i un altre abans de la primera reunío. La roca al principi d'aquest llarg no és molt ferma, ja que la via és  nova i encara s'ha de sanejar. El Segon llarg també és de V/V+, és més vertical que el primer i la roca és més bona.Típica via de Sant Llorenç, ideal per dies amb un temps inestable , tot i que segurament sens faràm un xic curta.

-Descens: es pot fer en rappel per la mateixa via o caminant cap a l'altre costat.baixem per un camí que primer va cap  a l'esquerra i després a la dreta donant la volta per darrera a lña paret de l'ós fins arribar a una pista i d'aquí a la carretera.

Reina-Puig a Terradets

-Cordada: Jordi i Manel.
-Ressenya: la del ressenya, la via és molt llógica i fàcil de seguir.
-Material: la via està semi-equipada, nosaltres hem fet servir un joc de tascons, aliens i friends fins el 3, bagues llargues per a les travesses i per evitar el rossament en alguns punts.
-Aproximació: des del parking de Bagasses, creuar el pont i passar per el primer tunel, la via comença just a l'entrada del segon tunel.
-Via: la veritat és que ens ha agradat molt.És la típica via que va buscant tota l'estona les debilitats de la paret per anar agafant metres. La roca és bona, en alguns passos molt pulida i en d'altres un xic trencada( en algun pas fàcil puntual). Està semi-equipada de manera que el V-V+ tens parabolts i a la resta (per sota del V o aixì) t'has de buscar la vida. En general s'assegura prou bé i les reunions solen ser cómodes i amb parabolts amb anella hem sembla,però hi ha algun tram que costa posar-hi algun trasto que quedi bé, tot i que són tram de IV/IV+. Els trams que marca Ae es poden fer sense estreps, tot i que van bé.Els passos pulits estàn assegurats amb parabolts, de manera que no són gaire obligats.
Comença al principi del 2on tunel i va cap a la dreta, a fer la R1 a l'esquerra del dau. El 2on llarg és un flanqueig cap a l'esquerra amb algun clau, fins a un diedre tumbat que ens porta fins la R2. El 3er llarg  surt recte amunt  cap a una placa amb parabolts, quan s'acaben aquests seguim una mica més recta amunt i la R3 ens queda una mica a la dreta.  L4 fàcil cap a la dreta, cap al diedre evident.L5 pel diedre i després del tros pulit assegurat amb parabolts i passat una sabina l'R5 ens queda a l'esquerra, deixant el diedre.L6 amunt per lo més evident, fins una petita feixa i un diedre amb parabolts que ens porta fins la falsa feixa.L7 i L8 amb trams d'Ae i després trams en lliure.L9 i L10 amb tendència a l'esquerra que ens deixen a la feixa.D'aquí es pot anar per un diedre amb una entrada dura o per la CADE fins R11. A L12 hem sortit un xic per els parabolts de la CADE, i al segon hem tirat amunt, hi ha algun pitó, i seguint cap a la dreta arribes a uns parabolts que segueixes a l'esquerra fins a R12. aquest llarg fa una mica una S al revés (esquerra-dreta-esquerra).L13, el que passa per sota el gran sostre ataronjat, és més impressionant que no difícil. Està ben assegurat i té canto.Surtint de la R cap a la dreta ens trobem una reunió d'una via que passa just per el mig del sostre, hi ha un pas finet però ben assegurat i llavors seguir amb bon canto fins al final del sostre i pujar amunt fins la R13. El llarg següent (L14) costa un xic caçar el 1er pitò, però llavors es fa be. És un llarg d'Ae amb alguna sortida (al tanto a l'arribar a la R14 que hi ha algun bloc gros que no és gens de fiar!!! vigilant una mica no hi ha problema). L'últim llarg tira una mica cap a la l'esquerra i després amunt fins l'última reunió.En aquest llarg hi ha un pitò a 7-8 metres de la reunió. Nosaltres vam tardar unes 7 horetes sense pressa però també sense dormir-nos (1 d'octubre 2011).El grau obligat ens ha semblat V+. Al penúltim llarg que en algunes piades marquen A1, deu ser 6b, V+/A0 obl.
-Descens: seguir un caminet que surt de l'última reunió i que va baixant per una feixa fins que s'ajunta amb la baixada de la Feixa.Seguir fins als rappels (2x 25 o un de 50 metres), i d'aquí per camí fresat cap a l'esquerra fins la carretera i tornar cap al parking de les Bagasses.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

Via del Lobo a Terradets,fins la Falsa Feixa.


-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: La de les 100 millors i també la de la guia d’escalades a Terradets.
-Material: Via pràcticament equipada, tot i això hi ha alguns trams majoritàriament de fissura que cal equipar. Nosaltres hem posat de tot tascons, semàfor i Camalots fins al 3. M’imagino que amb tascons, semàfor i els Camalots 2 i 3 s'en fa prou.
-Aproximació:  Evident,mireu la piada de la Smoking. La via està més a la dreta i crec que també hi ha el nom a peu de via.

-Via:  És una via clàssica que va enllaçant les fissures i díedres de la manera més evident. La roca no està gens sobada, es coneix que es fa menys que les seves veïnes. La tercera i la quarta tirada són un xic herboses,la resta guapíssim. Equipada per rapelar. La penúltima tirada ha estat reequipada recentment substituïnt els dos burins que estaven trencats per parabolts, també el darrer abans de la reunió que obligava a fer un pas de 6a+. Actualment m'imagino que la via es pot anar resolent amb V+/A0 peró hi ha alguna apretadeta de 6a obligada. Per exemple la que hi ha arribant a la quarta reunió. Les tirades tercera i quarta diria que per metres es poden enllaçar peró controleu el fregament ( més o menys rectes crec ) perquè al final del quart llarg hi ha aquest tram més fi.
-Descèns: Com he explicat al post anterior sobre la Smoking.

Smoking a Terradets.



-Cordada: Manel i Busquets.

-Ressenya: La de Les 100 millors d’en Soldevila o la de la guia de Terradets d’en Luichy. Sinó a l’Hotel el Lago n’hi ha una que podem copiar.

-Material: Cintes exprés crec que una desena. Hem anat amb corda simple i cintes curtes,hem anat bé ja que no hi ha fregament. Pot anar bé alguna cosa per protegir els trams més fàcils d’arribar a reunió que solen ser fisurats ( semàfor ).

-Aproximació: Evident. Crec que hi havia el nom a peu de via. Els que no ho sapigueu: aparquem a la Font de les Bagasses. Seguim la carretera amunt direcció Tremp i cruem el riu per un pont romànic. Pugem a la via del tren ( cables ). Creuem un túnel i anem resseguint la paret per la seva base fins que ens creuem amb la via. La primera xapa te el nom gravat.

-Via: Ens ha agradat molt: roca bona i tirades guapes, això si tot placa menys la darrera tirada que és un díedre on hem agrait canviar d’estil i que a més te bona presa. La via te fama de polida i obligada. El tema de la sobamenta, la tirada que potser està més gastada és la segona. M’imagino que és una tirada que fa de filtre (potser sigui la més obligada ) i per això més amunt el tema de la pulimenta millora. Nosaltres hem escalat el segon llarg quan el sol començava a tocar a la paret ,sense fred ni calor , i potser per això ni ens n’hem adonat de que patinés aquest llarg. La resta no és que la roca punxi però francament no ens ha semblat sobada. El tema del grau obligat, segurament aquest no passi de 6a però s’ha de fer amb la xapa a sota dels peus, ara, per res és una via exposada. Equipada amb parabolts i long-live. Potser sigui igual d’obligada que vies com la Joan Freixenet o l’Esperó Vidal Albir Farreny, però amb les xapes un pèl més lluny. Hem empalmat la tirada del díedre final amb el resaltet per accedir a la Falsa Feixa, en aquest ressalt no hem xapat el dos o tres parabolts que hi ha pel fregament , sinó porteu alguna cinta ben llarga. Hem fet la variant del 6b en comptes del V+, i ens ha semblat el que diu la gent per Internet, que el V+ ( sembla igual de difícil ) va just al costat del 6b amb menys assegurances i aquestes estan bastant velletes ( burins ).

-Descens: La via acaba a la Falsa Feixa, tot i que la via està equipada per rapelar el millor crec que és baixar caminant. Cap a la dreta ( cable ) fins a sortir de la Falsa Feixa i quan aquesta s’acaba per camí sempre fressat i evident fins la carretera.

dijous, 13 d’octubre de 2011

Via Científics. Agulla Blanca




-Cordada:
Laura Planella i Jesús Teixidor. ( Agost 2011 )
-Ressenya: La de la guia “55 escaladas en Catalunya” d’en Joan Jover. Costa bastant de seguir la via, sobretot a la part de dalt.







-Aproximació: Nosaltres varem fer vivac a l’estany de les truites. D’allà fins a peu de via varem trigar uns 45 mts.
-Material: Camalots 0.3 fins 2 i joc de tascons. Hi ha alguns claus a la via.
-Via: S’inicia per un diedre molt obert i tombat fins un arbust sec, sota un petit sostre que esquivarem per sota i a la dreta. A partir d’allà seguir amunt per una placa que es deixa escalar prou bé. Nosaltres a l’altura d’un petit replà amb un arbre varem anar a buscar el vessant S-E, que és una placa fàcil però molt compacta que no es pot protegir. Potser s’hauria de seguir pel vessant E fins ben bé dalt.
És una via curiosa ja que escales tota l’estona sobre un marbre blanc ( a vegades ple de molsa) i tot i no superar el IV+ et permet descobrir un entorn i un pic que no és massa conegut. Com la de l’Anyeller, tranquilitat garantida.
-Descens: Nosaltres varem baixar per una canal al vessant sud-est que va a parar a la tartera de sota l’Agulla Blanca. Ull a no equivocar-se i baixar per la canal immediatament al costat de l’Agulla Blanca.

Via Dolors-Ferrer. Pic Anyeller



-Cordada: Laura Planella i Jesús Teixidor. ( Agost 2011 )
-Ressenya: La de la guia “55 escaladas en Catalunya” d’en Joan Jover. Varem deixar una fita per on varem començar nosaltres que no tenim clar que fos l’inici de la via. Un cop s’agafa la fisura és evident.
-Aproximació: Varem pujar des del dipòsit de sobre Prat-Balaguer (França). El camí fins el dipòsit és xungot però es puja sense 4x4. D’allà fins el peu de via varem trigar unes 2,5 – 3h però anavem molt carregats.
-Material: Camalots 0.3 fins 2 i joc de tascons. Hi ha alguns claus a la via.
-Via: Puja per la dreta del coll que separa el pic Rodó i l’Anyeller (cara Oest). Clàssica i buscant la línia més evident de la paret. El segon llarg de fisura-xemeneia és el més guapo, tot i no superar el IV+ és bastant vertical i et fa mirar per on escales. On la fisura desploma una mica es surt cap a la placa esquerra i desprès es torna a entrar. Cal anar buscant el camí més fàcil sobre roca prou franca per l’indret on es troba. En total deu fer uns 130 mts, tot i que pots allargar-la fins ben bé dalt la cresta.
Entorn molt guapo i ferèstec. Tranquilitat garantida.
-Descens: Continuem la cresta Rodó-Anyeller fins que trobem un coll que ens torna a deixar al prat on haviem fet el bivac.

dimecres, 12 d’octubre de 2011

El camí de l'alzina, Miranda del Pas dels Francesos

Cordada: Pau i Teo
Ressenya: La del Resenya.net
Aproximació: Des del monestir pujem les escales direcció St. Benet i al passar un pont de fusta ens apropem a la paret a mà dreta(10'). Es veuen els parabolts del primer llarg.
Material: Via equipada.
Via: Comença per un llarg de 6a o bé per una canal desequipada de IV a la dreta. Si comencem pel llarg de 6a es poden empalmar els 2 primers llargs amb cordes de 60m. 40m de caminada per situar-se devant d'una placa que surt una mica cap a la dreta i aquí comencen els 3 llargs q més ens han agradat de la via amb un últim llarg bastant guapo de V grau. Es una bona via per estalviar-se les escales fins al refugi.
Descens: Seguim el cami que surt a sobre de la via cap a l'esquerra i baixem per les escales i el pas dels francesos fins al monestir.

Gómez-Xalmet a la prenyada

Cordada:Pau i Teo
Ressenya: La d'escalatroncs.
Aproximació: Des de el monestir s'han de pujar les escales cap al refugi de St. Benet. Uns metres després del refugi surt un caminet cap a la dreta que ens porta a peu de via. Per estalviar-nos la pujada vam fer el cami de l'alzina.
Material: Es pot fer a pelo amb unes quantes bagues per sabines, però nosaltres vam estar contents de dur el joc de tascons i algun camalot mitjà(0.5-1) per assegurar el segon i tercer llarg. Les reunions estàn equipades menys la tercera que la fas a una alzina canyon.
Via: comença per la canal cap a les dues sabines que ens serveixen per assegurar-nos abans del tram dur. Després es molt evident fins al darrer llarg que cal evitar el sostre per la esquerra.
La via té un primer llarg que no ens va agradar gaire amb un tros de diedre molt patinat que es pot fer en lliure(6a), però ni ho vam provar. En Ao surt bé sense necessitat d'estreps. La resta de la via es molt guapa especialment el segon i tercer llarg de dièdre. El quart llarg el vam començar una mica cap a l'esquerra de l'alzina que utilitzem per fer reunió per anar a buscar un pont de roca. Dificultat obligada V/A0. Orientació sud.
Descens: Fem un ràpel de 25 m per la cara nord fins una canal. Des de allà baixem la canal fins un collet i continuem cap a l'esquerra fins gairebé el peu de via.

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Fills del Vent a Canalda.





-Cordada: Albert Macau, Jordi Vilà, Marc Segarra i Busquets.
-Ressenya: La de l'Edunz al seu blog: rocaineublogspot.com...molt bona ressenya!.
-Material: En teoria la via està totalment equipada amb una miqueta de tot ( burins,bolts,claus i espits ). Malgrat aixó hem possat un parell de peçes ( Camalot de l'1 i Alien gris ).
-Aproximació: Mola portar alguna fotografia de la via perquè des de la carretera es veu perfectament. Aparquem més o menys a la seva vertical i pugem per traçes cap a peu de via. Aquí es veuen perfectament les expansions de la primera tirada i una FL molt desdibuixada.
-Via: Dels quatre que vàrem fer la via hi havia opinions que anàven des de " força rostollosa,no m'ha entussiasmat " fins al " via guapíssima " . Jo crec que és una via que està bé,sobretot si t'agrada l'escalada canaldera, malgrat que te alguns trams de rostoll. La roca és bona, te algunes tirades francament boniques ( especialment la placa del quart llarg ) i crec que és de les més assequibles de la paret. De grau obligat comentàvem el V+.
-Descèns: Un cop acabada la via pugem una miqueta i anem flanqueijant a la dreta fins a situra-nos a sota d'una paret. L'anem seguint i quan s'acaba anem girant una miqueta a l'esquerra a buscar una vall que s'intueix més avall. Tingueu en compte que la paret és molt llarga i s'ha de vorejar...no baixeu pel dret!!!. Baixant pel bosc ( algunes fites a trams i també alguna traça ) ens deixen en una pista que seguim cap a l'esquerra i després a la dreta fins la carretera.

diumenge, 9 d’octubre de 2011

Desquilibri Hormonal a Montrebei.




-Cordada: Els petates: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya:Lanochedelloro.com,perfecte.
-Aproximació: Des de el Prat de St.Llorenç ( Àger ),anem per la traça que hi ha a sota les parets. La via va a la dreta de les caràcterístiques Xemeneies G.E.D.E.,un cop hi siguem a prop es distingeix perfectament el díedre vermellós de la segona tirada.Grimpem un petit resalt i anem a la dreta. La via comença en un díedre amb una alzina.
-Material: Joc de tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot número 4. Hem repetit 1,2,3 i 4,no recordo si ho hem possat tot...No hem agafat claus,per reforçar les reunions no calen. Tampoc els hem trobat a faltar en cap pas.
-Via: Ens ha agradat molt,tots els llargs són guapos!. Linea lógica, bona roca ( algún tramet més dolent te ) i de bon assegurar. Predomini de les fissures i díedres de tota la mida i algún tram molt concret de placa. De grau obligat 6a/A1. Ràpida,tant la via com l'aproximació i la baixada ( per ser Montrebei ). Hem fet les tirades com marca en Luichy i no hem tingut problemes de fregament.
-Descèns: Carenant a la dreta fins a trobar un coll amb fites, a la dreta per unes tarteres i bosc que ens deixen de nou al Prat.

divendres, 7 d’octubre de 2011

Sabina Wall i normal de les Formigues

-Cordada:Jordi i Manel.
-Ressenya: La que es pot trobar al bar de Sant LLorenç.
-Material: cintes express.
-Aproximació: Aparquem al parking que hi ha a l'entrada de Sant LLorenç venint de Camarassa, just sota el cilindre i al costat d'un restaurant.Des d'aquí surt un cami queal cap de 100 mts passa una riera cap a la dreta, puja a la via del tren que travessa i segueix per sota de la paret de les formigues fins al peu de la via normal, en una placa tumbada de III. La Sabina Wall começa a la l'esquerra d'aquesta placa que va com un esperò arrodonit.
-Les vies:- la normal són 3 llargs que es poden fer en 2.un de III i després 2 de IV, anant a sortir per un tros de paret que fa com una canaló gros i dret (mala explicació hem sembla). Aquesta via té una variant que val més la pena: des dela 2ona reunió tirar cap a l'esquerra i anar a passar per un sostret molt més maco i ben assegurat (V+).
-La sabina Wall també són tres llargs (III,V i V), nosaltres la vam fer també en 2 tirades, el segon llarg queda més guapo i disfrutón:és un mur no molt vertical que es va redreçant fins el final.
-Descens:des de l'última reunió de la normal en 2 rapels, o per la sabina Wall en un de 55mts.Per la part de dalt de la paret es pot caminar sense problemes i el final de les dues vies està a 10 mts.

Cresta de Diablos

-Cordada:Jordi i Manel
-Ressenya: Un poti-poti de "a tota cresta", madteam i altres coses d'internet, tot i que tampoc cal molt, és força llógica.
-Material: Joc de tascons i friends fins el C2, moltes bagues llargues.La cresta està bastant equipada als passos més difícils, tots els rapels tenen molts cordinos i maillons, i a part la roca és collunuda i tot el que posis sona a parabolt.
-Aproximació: Des de Sallent de Gàllego agafar la ctra. que ens porta a la central hidroelectrica d'aguas limpias.Allà aparcarem i s'agafa el camí del refu de Respumoso ( molt indicat, cap possibilitat de pèrdua). Just abans del refu surt el camí que ens porta cap al Balaitús;fem la primera pujada i estarem a l'esquerra de la vall, amb la cresta just a l'altre cantó.Aqui podem fer dues coses:1)just després de la primera pujada ficar-nos a la llera del riu i començar a remuntar la vall per la'ltre costat fins a uns petits llacs.2)seguir per el camí normal de pujada del Balaitús fins que el coll del canino ens queda davant i ens és més fàcil passar a l'altre costat de la vall.Nosaltres vam optar per la segona i ens va anar molt be.just quan baixes a la llera del riu amb la segona opció ja comences a trobar moltes fites que et porten fins a sota del coll del Canino.En aquest punt es veuen unes plaques que pugen fins al coll, nosaltres vam passar per la dreta, per unes grades de II grau que poc a poc es van pujant fins al coll del canino , el punt d'inici de la cresta. (del cotxe al coll del canino vam tardar 4 h sensecorrer però sense parar).
-Via: la cresta és un seguit de pujades i baixades i més agulles, amb troços més fàcils i d'altres on s'ha d'escalar, nosaltres vam anar fent llargs del que donaven les cordes, fent rapels quan calia (un recollia una corda i l'altre preparava el rapel). Les banyes les vam esquivar per la dreta (petita desgrimpada, rapel i pujar per una canal fins al coll del trudent nort).a partir d'aquest punt la cresta es torna més difícil, però la roca sempre és bona i es deixa protegir molt bé.el pas de 6a és just al final, en un mor blanquinós que no deu fer més de 4 mts., i que es passa sense cap mena de problema en A0.desp´res només cal arribar al cim del Soulano.Nosaltresvam tardar unes 6 h i poc en fer la cresta.
-Descens:Pugem al Soulano i del cim surt un caminet que ens porta fins una canal (50mts. de camí). Nosaltres vam baixar per aquesta en 5 rapels, alguns de llargs (2 cordes) i d'altres més curts, segons el fregament.Aquesta canal està plena de reunions en blocs, pitons,i la última fins i tot 2 parabolts i un spit, sempre amb maillon, i es pot baixar amb una sola corda o amb 2 (hi han reunions cada 25-30 mts). Aquesta canal té moltíssima pedra guarra que tendeix a caure quan reculls les pedres, però amb paciència i poc a poc es baixa molt bé.Creiem que potser és una canal que es deu pujar a l'hivern, hi havien algunes cintes a mig rapel, tipus segurus....la qüestió és que nosaltres vam baixar per aquí i es baixa amb prou dignitat.Per on baixarà la resta de la gent no ho sé, però aquesta és la més evident.Des de l'últim rapel desfer el camí i cap a casa!!! (+ o- 4h)
-Resumint: A mi hem va agradar molt:el lloc és brutal,la roca molt bona, té una pujada i baixada llargues que la fan una activitat dureta en un dia, té llargs de IV+ que es disfruten molt i la part fional  té trams amb força pati.En Jordi en té una altre opinió (és que està massa fort per aquestes coses!!!).Això si, la veritat és que per tenir la fama de ser la cresta més difícil del Pirineu, a mi s'em va fer més dura Salenques.La veritat és que vaig patit més la grmpada fins al coll del canino i els rapels de baixada que no a la cresta.A Diablos la veritat és que vaig disfrutar com un enano, a més hem van tocar tots els llargs Bons!!!!!!!En fi, per mi una cresta molt guapa i disfrutona!!Vam tarda cotxe-cotxe 15h 15 min. Just per sota els petits llacs de sota de la cresta hi han alguns vivacs montats, per si algú vol dormir sota les estrelles

Les Tribulations de Franska

-Cordada: Jordi i Manel
-Ressenya: vam fer servir la d'en luichy i va perfecte. També té un mapa petit on es dibuixen els sectors i la veritat és que va de perles.
-Material: La via està equipada, a exepció dels llargs 15, 16 i 17. No són gens difícils (III+, II-III i IV) amb uns empotradors, bagues i algun friend mitjà n'hi ha prou. La resta de la via està totalment equipada, hi ha qui dirà que fins i tot massa, ja que fins i tot els llargs de III grau del principi estan parabolats.
-Aproximació: Des del Coll del Portalet anr al poble de Laruns, i allà agafar la carretera  que va a Arrens-Marsous (D918). Un cop allà agafar la ctra. D105 (Route d'aste) que ens porta fins al pla d'aste i la porta del Parc Nacional. D'allà surt el camí que ens porta al refugi de Larribet i als llacs de Batcrabère.Un cop arribats al refu, seguir el camí cap als llacs fins a l'últim llac.El camí passa a certa altura dels llacs per l'esquerra de la vall fins a l'últim, passarem per la mateixa vora de l'estany en direcció a l'altre costat de vall i a les parets(sempre presents) i enfilem cap al peu de via, que queda sobre l'últim estany, en una dalla on es veuen els parabolts i una fita al peu d'aquesta. Com a referència vam fer servir una veta d'ofita marronosa que passa al costat dret de la via i que es veu es de lluny. Va bé per situar-se.Nosaltres vam tardar cotxe-peu de via 3h.
-Via: Són 750mts. 6a (últim llarg) V/V+ obl. Arriba a la punta 2816 mts. Els primers llargs són de placa, nosaltres vam fer en ensamble els llargs 5,6 i 7 (III,III i IV) i després, a partir del 8é llarg i fins el 15é, l'escalada es torna més vertical i disfrutona. Els llargs 15 i 16 són de tràmit,i el 16 té la roca força podrida.Nosaltres vam sortir d'aquí cap al coll de la dreta (molt f'acil i evident)per començar la baixada.La veritat és que quan s'arriba aquí hi ha com una feixa i no vam saber trobar els dos últims llargs (tot i que tampoc els vam buscar gaire).
-Descens:La veritat és que vam tardar més en baixar que en pujar.La baixada és una mica puta.Quan estàs al collet (hi vam fer una fita) has de baixar cap a l'esquerra sense parar, és una vall i tu sempre cap a l'esquerra....No hi han ni fites (només en vam trobar una )ni cap camí, has d'anar baixant pels blocs cap a l'esquerra fins a sota d'un coll  ( de Lie??) per on passa l'HRP, i d'aquí cap al llac que fa una estona que ja veieu sota vostra. NO BAIXEU directes cap a l'estany que està ple de parets i no podreu arribar al llac.Un cop allà passeu cap a l'altre costat de llac on hi ha un collet i allà començareu a trobar fites i un caminet que de manera evident us portarà fins al camí de pujada, uns 300 metres per sota del refu de Larribet (3-3'30h.)
-Comentaris:La via ens va agradar per les vistes( Davant queda la nord del Balaitús), i la veritat és que la roca és molt bona, la via és maca (llargs més macos que d'altres) i l'activitat en si val la pena.Nosaltres ho vam fer en un dia cotxe-cotxe (13h). Ara, la via és el que és, en luichy diu que serà una futura clàssica del Piri, però no creiem que sigui per tant, si no és per l'equipament.....
L'alte cosa és que el nom de la via es refereix a l'ossa Franska que es va reintroduïr a la zona i que va morir en circumstàncies poc "naturals" (si el cotxe et queda fet caldo després d'atropellar un senglar, amb un ós....).Es veu que va ser una mica obscur tot el tema....

Diedre de la Hoz de Jaca

-Cordada:Jordi i Manel
-Ressenya: no en duiem, però és molt senzill de trobar i de seguir, aixì que després de mirar-ho per internet i vam anar directes....
-Material: només calen cintes expres, si es vol xapar tot al primer llarg hem sembla que s'en necessiten unes 18.
-Aproximació:S'ha d'agafar la carretera de Jaca a Biescas, i allà agafar la A-136 fins a l'embassament de Bubal.Quan hi arribem, passem per la presa en direcció a la Hoz de Jaca ( ja està indicat),i quan arribem al poble ens dirigim cap al mirador, que és on hem d'aparcar. Tant el mirador com la paret es veuen perfectament des de la carretera, aixì que arribar-hi no és gens difíl.
Un cop al mirador, a la dreta baixa un camí amb unes cordes fixes que vas baixant i que t'acaba portant a una reunió, d'on rapelarem. Noasaltres vam baixar amb dos rappels de 50-55 metres, però hem sembla que hi han 3 vies i unes quantes reunions intermitges, de manera que segur que es pot rapelar amb una sola corda.
-Via: la via va seguint l'evident diedre de la paret, al principi no molt marcat i a partir de la R1 molt més evident. El primer llarg és el més dificil, tot i ser V/V+, la roca no és perfecte i a més té algun tram finet, aquest llarg fa 50 metres, hi ha una reunió intermitja però és una mica guarra i no val la pena.Segurament des d'aquí es pot sortir en un altre llarg de corda, però segur que roçaria molt;nosaltres en vam fer dos més , una mica més facils que el primer. La via està benm assegurada amb parabolts i el grau obligat deu ser V/V+.L'ultim llarg ens portara a la reunió des d'on hem rappelat al principi, d'aquí tornem cap al cotxe i feina feta.
-Coses a tenir en compte: l'orientació de la paret és O o NO. Nosaltres vam acabar la via cap a quarts de 5 de la tarda i encara no ens tocava el sol,Per tant és una via ideal per als matins/migdies d'estiu.L'altre és que a la paret hi han 2 vies més ( aquí deixo un croquis que he trobat per internet). Vam fer la via un dia de "descans", és curtya i ràpida, i tot i que de primeres no sembla molt maca, a nosaltres ens vam fer el pes, res de l'altre món però per un dia tonto....

Piada del Centrecac amb data 11/08/08:

El diumenge després de la temptativa a l'Embarradere amb l'Edu vàrem anar a fer aquesta via tranquileta,juntament amb en Piter que el dia abans s'havia fotut un tute considerable amb l'Arnau a la Sud Est clàssica del Midi.A l'oficina de turisme de Sallent de Gàllego ens passen la ressenya d'aquesta vieta que a sobre és súper evident.Per arribar cal anar al poble de Foz de Jaca.Si venim del Nord des de la carretera veurem la paret:encarada a l'Oest i damunt del pantà de Búbal.A sobre de la paret hi ha un mirador verd,la via recorre l'evident díedre de sota el miardor.
L'accés més cómode és anar a aquest mirador i d'aquí surt un caminet que baixa fins la útlima reunió de la via ( cordes i cables ).Baixem rapelant per la via,la via fa uns 120 metres pel que es pot rapelar amb dos ràpels de 60:de dalt de tot a una feixa que queda a la dreta del díedre,d'aquesta feixa guiem el ràpel cap al díedre a sota d'un sostre i aquí tirem un altre ràpel fins a terra.Crec que amb corda simple de 60 també es pot rapelar.A la ressenya recomanben anar-hi caminant peró uns locals ens ho vàren desaconsellar.Tenir en compte que si no puguessim pujar per la via per baix també es pot sortir.La via està ben equipada amb parabolts en bon estat i algun clau i pont de roca que delaten l'orígen clàssic de la ruta.Fem servir una quinzena de cintes exprés.La via te una dificultat de V sostinguda amb algun tram concret que deu ser 6a ( obligat V ).Recomanable per salvar el dia.


dijous, 6 d’octubre de 2011

G.A.M. a la Momieta.



-Cordada: Teo i Busquets.
-Ressenya: Duiem la d'Escalatroncs.
-Material: Nosaltres només vàrem utilitzar cintes exprés.
-Aproximació: Monestir de Montserrat pujar fins al refugi de St.Benet,deixar-lo a l'esquerra i creuar una porta. Seguim rectes fins passar per sota de la Trompa de l'Elefant,seguim pujant una miqueta més i girem a la dreta.Passem per sota la Mómia i després ve la Momieta. La via comença damunt un bloc caracterísitc,des d'aquí ja es veuen els parabolts de la primera tirada ( tenen xapa de burí ).
-Via: La via ens ha agradat molt,és una escalada de placa força fina i sobre una roca impecable. Anàvem amb la idea de que era una via obligada i exposada i res més lluny de la realitat. La primera tirada comença amb un tram finet que es deu poguer sol.lucionar tranquilament amb A0. Llavors ve una part més fàcil on si que cal escalar peró la dificultat decreix ( IV-V,hi ha un parabolt abans d'arribar a sota el sostre que no es veu ). El tram que esquiva la panxa torna a ser més dificil peró novament es pot sol.lucionar amb A0.Als darrers matres de la primera tirada hi ha el famós pas de 6a obligat, a un parell de pams del parabolt hi ha un forat on es pitonava ( sembla ser que ara hi entra un alien groc o un tricam vermell o rosa ) i un metre a l'esquerra del forat i amunt hi ha un bon merlet. Un cop al merlet ( si anem apurats el podem encintar ) amb un pas més arribem a la bauma on hi ha la R1. La segona tirada és més fàcil que la primera i nosaltres l'hem enllaçada amb la darrera. Tot plegat queda en V obligat si trampejem el darrer pas.
-Descèns: De la tercera reunió acabem d'assolir el cim i desgrimpem uns metres en direcció a la Mómia. Trobem l'antiga instal.lació i uns metres per sota la nova. Nosaltres hem baixat al terra amb un sol ràpel de 60 peró sembla que es pot fraccionar si anem amb una sola corda. El ràpel ens deixa al camí de l'aproximació. Si hem deixat coses a peu de via el tenim a un minut.

dimecres, 5 d’octubre de 2011

La Broma de Satan.





Via la Broma de Satan al Mirador dels Ermitans, a la zona del Monestir de Montserrat.

-Cordada: Teo i Busquets.
-Ressenya: Lanochedelloro.com,va molt bé la guia d'en Luichy de la cara Nord per ubicar la via.
-Aproximació: Nosaltres hem entrat per les dues primeres tirades del Camí de l'Alsina. Per fer-ho així és tant fàcil com anar al Monestir i agafar les escales dels Pobres fins a un pont de fusta,just passat el pont baixem al torrent,la via comença en una placa darrera d'una alzina amb  forma de v.
-Material: Cintes exprés. Si unim les dues primeres tirades del Camí de l'Alsina ens en caldran unes 13,sino crec que amb 9 ja fas.
-Via: De les que hem fet per la zona ( Colorantes,Xaxi,Jacint Aguilar,Area de Servei,Camí ) és la que ens ha agradat menys. Ll1+Ll2,de R2 ens hem liat i hem fet la primera tirada de l'Area de Servei, flanqueijem a la dreta i trobem les xapes de la Broma ,reunió en un arbre,poc recomanable ( 60 metres clavats des de R2 del Camí ). Hem enllaçat les dues darreres tirades fent reunió a la brana ( 60 metres justos). Obligat V-V+,potser el llarg bo era el que ens hem saltat...no és una via espectacular peró te bons trams de placa i com totes les del sector no deixa de ser una alternativa a les escales.
-Descèns: Caminant a l'esquerra.

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Tascón Rebufat a Collegats.



-Cordada: Grau i Busquets.
-Ressenya: Lanochedelloro.com. Perfecte.
-Material: Nosaltres vàrem dur el semàfor,un joc de tascons i Camalots fins al número 5 ( repetint 1,2 i 3 ). El Camalot del 5 crec que és prescindible. El vàrem fer servir per reforçar R2(es pot fer amb un 3 o un 4) i a la penúltima tirada per fer el 6c en artificial. Estava a un pam del 4,per tant es debia poder pujar aquest o entrar-hi un altre 4 ( el 5 quedava molt tencat ) o passar en lliure. Material per la tirolina.
-Aproximació: Hem d'agafar la carretera vella que hi ha abans del primer tunel i localitzar una tirolina abans de l'Argenteria. Passem la tirolina i pugem per una tartera primer i després per una canal ( corda fixe ). Un cop a dalt de la canal anar cap a la dreta a saltar a darrera d'una cresta. Saltem a l'altre banda de la cresta i anem cap a peu de paret. La via comença en uns díedres evidents.
-Via: Lógica a matar,sobre bona roca, en general de bon assegurar i amb força ambient. Segons el llibre de piades només s'ha fet una dotzena de vegades,potser per aixó hi ha algún tram molt puntual que és herbós. La part més obligada és un flanqueig a esquerres sortint de la segona reunió ( 6a ),la resta sembla que es deixa trampejar amb V+/A1.
-Descèns: Acabar de pujar per una mena de canal i anar a buscar la carena que ens queda a la dreta per un punt on fa una mena de coll. Aquí hi ha la primera instal.lació de rapel. D'aquí amb un d'uns 40 a un altre ràpel de xapes,d'aquest amb 60 més desgrimpada a la dreta a un arbre i d'aquest no la lieu com nosaltres que hem anat a un altre arbre que hi ha a la dret. Sembla que si baixeu un pèl més s'enganxen els ràpels bons. Nosaltres hem fet aquest del segon arbre i d'aquí 60 fins a un espit i 50 a un altre espit i d'aquest 40 més a peu de paret. Tornem a enganxar el camí de pujada.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Terra Lliure a la paret de les Gralles.


-Cordada: Grau i Busquets.
-Ressenya: La que corre per internet que és una d'en Soldevila de les 100 millors tunejada. Perfecte.
-Material: Duiem el semàfor d'aliens,un joc de tascons i Camalots fins al 4,repetint 1,2 i 3.
-Accés: Arribant al poble de Camarassa des de Balaguer girem a la dreta en direcció Cubells. Just abans de que la carretera surti del poble ens enfilem per un carrer a ma dreta que ens porta a una pista. Aquesta ens deixarà a l'Ermita de St. Jordi. Uns metres abans d'arribar-hi agafem una altre pist a la dreta.Al final d'aquesta pista localitzem una vall a ma dreta.
-Aproximació: Creuem un camp i anem fins al final de la vall que comentava. Aquí hi ha un cingle. Hem d'anar a l'esquerra i localitzar una instal.lació de ràpel ( dos espits amb cadena ), el rapel fa 45 metres i ens deixa en una feixa que anem seguint a la dreta. La primera part de la feixa està molt embardissada,després millora. A la primera tirada hi ha dos claus que serveixen per localitzar el peu de via.
-Via: A nosaltres ens ha agradat. La via troba el camí més fàcil enmig d'una paret ben desplomada i de roca que sembla bastant podrida. El rocam de la via demana algunes precaucions peró crec que és més sólid del que aparenta, a nosaltres no s'ens ha trencat cap pressa. La via està poc equipada amb alguns ponts de roca,algún clau i algún espit peró en general podriem dir que està força pelada peró ens podem anar assegurant bé sobre la marxa ( va tota l'estona per fissures i díedres ). El tram més obligat deu ser la primera part de la penúltima tirada, que deu rondar el 6a. La resta es deu poder trampejar amb V+/A1.
-Descèns: Carenejar a la dreta fins a arribar a la vall per la que hem aproximat.