diumenge, 27 de gener de 2013

La Llesca a l'Amanita.



-Cordada: Manel i Busquets.
-Aproximació: Un cop hem pujat a la via del tren anem a l'esquerra i creuem la malla metàlica. Prenem una traça força fressada i amb alguna fita que ens durà a peu de paret. L'inici de la via es troba uns deu metres a la dreta de l'Amanita. Hi trobarem una picada amb les inicials dels aperturistes ( T.J. ) i veurem també el primer clau de la via.
-Ressenya:



-Orientació: Sud fins a R3 i després Sud Est.
-Material: Nosaltres hem utilitzat un joc de tascons i un joc de friends complert de l'Alien verd al Camalot del 3. Pot resultar útil un clau, potser un universal o un pla curt, per protegir el tram d'arribada a R4. Hi ha algún clau que es belluga i porteu martell podrieu repicar-lo, concretament el primer de la tercera tirada, el segon de la tercera tirada i l'últim de la quarta tirada.



-Via: Està clar que aquesta no és una via on gaudir del gest, de la bona roca i amb un gran ambient. Tampoc és que sigui una via ramposa, herbosa, lletja i amb mala roca. Suposo que és la típica escalada d'aventurilla, amb trams de tot, on més que res gaudim buscant el camí a seguir.Al segon llarg hem flanquejat a l'esquerra i ens hem fotut al díedre de l'Amanita Mosacata, si voleu seguir la via tingueu en compte al tercer clau d'agafar el díedre de la dreta ( es veu un pèl herbós i dret peró s'hi veuen pitons ) . A la tercera tirada no hem vist el segon clau que marca el croquis i el cinquè costa de veure, la tercera reunió es fa en quatre burins.



 El tram exposat del quart llarg ho és per al segón de corda en sortir del darrer clau i anar cap a la reunió, probablement podríem eliminar aquesta exposició amb un pitó. Precisament hi ha un forat on sembla que s'havia clavat just acabat aquest pas, segurament hi entraria un pla o un universal curt.A la cinquena reunió hi ha dos espits peró un d'ells queda molt baix, podem reforçar l'espit que queda cómode amb un pont de roca que hi ha a sobre o amb un Camalot del 4.No hem trobat l'arbre amb el pot de registre, hem fet la darrera reunió en un arbre amb una istal.alció de ràpel, no se si és la darrera reunió de l'Amanita Moscata.  La via es pot abandonar en qualsevol punt, òbviament les reunions no estan equipades amb per rapelar.Obligat 6a, a no ser que el 6a+ obligat es trobi en el tram de la segona tirada que ens hem saltat.



-Descens: La ressenya indica que es pot baixar caminant, a nosaltres ens ha semblat que per fer-ho primer calia grimpar uns seixanta metres a la dreta. Nosaltres hem baixat rapelant per l'Amanita Mosacata: de la darrera reunió ( hem reforçat amb un cordino l'instal.lació )  rapelem fins a una feixa i anem a l'esquerra ( mirant a la paret )  a buscar dos parabolts amb anella. D'aquí un de 50 ( saltar-se una reunió ) i d'aquest 60 a la feixa. Un cop a la feixa seguim una traça que passa per sota la Eva Baeza i ens retorna a la via del tren.

diumenge, 20 de gener de 2013

La Formiguera: Formigonera Digital i Los Ilegales.



-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Aproximació: Aparquem a darrera del Restaurant Els Isards. Creuem la riera, ens enfilem al talús de la via del tren i la travessem. De seguida ens situem a la vertical de les vies i accedim a la paret per rastres de traça. La  F.D. te parabolts nous visibles en un clar i llarg flanqueig a dretes a sobre d'una bauma. Los Ilegales queda més a la dreta. Parabolts visibles en una placa que condueix a una mena de díedre, entre les dues vies hi ha la via Formiga Atómica ( pitó i expansió visibles ).


-La Formigonera Digital: La darrera tirada és guapa ( 30 metres ) peró les dues primeres ( 60 metres ) no ens han agradat degut a la pèssima qualitat de la roca. Suposo que no estem acostumats a escalar aquest tipus de roca i potser ens ha semblat més precari del que en realitat és, a més acabava de ploure i la paret no estava del tot seca. En general aquestes dues primeres tirades estan molt equipades amb parabolts i algún clau. De totes maneres en alguns trams d'aquestes dues primeres tirades cal escalar per trincar les xapes i confiar en la roca, aixó si la via mai és exposada doncs sempre tenim una assegurança prou propera com perquè la volada sigui curta. Dificultat obligada un 6a+ tirant a 6a. De material nosaltres hem utilitzat 12 cintes exprés. l'estrep pot resultat útil si no es domina el 6b en aquest tipus de roca





 
-Los Ilegales: Aquí la roca ja és bona, tot i que en algún punt molt concret caldrà vigilar d'on ens agafem. Les dues tirades que conformen la via ens han semblat prou bones, llàstima de la vegetació en alguns punts. No és que hi hagi grans sabines que impedeixin el pas peró hi ha algunes herbes que emprenyen. Hem fet servir un tascó ( B.D. nº 8 ) per trampejar el pas difícil del primer llarg. La primera reunió te un parabolt i dos burins. La dificultat obligada la marca la segona tirada i podria ser ben bé 6a+.





.
-Descens: Nosaltres hem rapelat la F.D.. A tenir en compte si ens decantem per aquesta opció que tant sols la R2 es troba equipada per rapelar. Al cim hem hagut de deixar una baga i un malló. R3-R2 ( 30 ) i R2-terra ( 50 ). De Los Ilegales hem baixat caminant ( tampoc està equipada per rapelar ), descendim pel vessant oposat amb tendència a la dreta fins a trobar una traça que ens retorna a la via del tren.





divendres, 18 de gener de 2013

La Punyalada Trapera.


-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Aproximació i ressenya: A l'aproximació afegir que per trobar l'entrada de la Feixa dels Espàrregs, des de que deixem la pista seria el segón collet ( no gaire marcat, no se si arriba a la categoria de coll ). Hi ha un primer coll molt marcat, aquest no el següent un cop a la feixa ja anem trobant fites. A l'entrada de la feixa n'hi ha un parell o tres.
http://lanochedelloro.com/reseespana/aragon_h_montreb.html


-Material: No calen els claus que marca la ressenya, a la sisena tirada ara hi ha cinc claus i es fa bé sense necessitat de clavar. Per la resta de la via nosaltres anàvem carregats de ferro i al final només vàrem possar els Camalots fins al 3, el semàfor d'Aliens i alguns tascons.


-Via: Bona via en una bona paret. Te dues parts ben diferenciades que fan que sigui una ruta ben variada. A baix plaques de forats i tècniques i a dalt díedres i fissures atlètics. La roca és bona, jo diria que en tot moment. El pas més obligat ens ha semblat a la tercera tirada i deu estar entre el 6a+ i el 6b. M'ha semblat un pèl més difícil que la veïna Pilastra dels Voltors.


-Descèns: Evident, del final de la via carenar a l'esquerra fins a les proximitats del cim on retrobem la pista per la que hem aproximat.


dijous, 17 de gener de 2013

Pastereta: Díedre Bonington i Sac de Paciència.


-Cordada: Roger Valimañas, Manel i Busquets.
-Ressenyes: Les guies de la cara Sud, la d'en Castellnou i la d'en Luichy. En realitat només les vàrem utilitzar per ubicar els inicis de les vies. Després es segueixen molt bé sense necessitat de croquis.
-Orientació: En principi les dues vies són Oest però a la D.B. crec que no l'hi deu tocar el Sol fins les 5 de la tarda a les dues darreres tirades, en canvi la S.d.P. diria que està al Sol des de la 1 fins que es pon el Sol.


-Aproximació: Consulteu la piada de la Top Less . Tingueu en compte que un cop a peu de paret la D.B. queda a l'esquerra, primer cal grimpar una mena de pedestal, és la segona linea de xapes del pedestal començant per l'esquerra. La S.d.P. queda a la dreta, a l'esquerra del díedre de laVilmanbar, parabolts visibles amb el casquillo d'espit a tocar.

-Material: Al D.B. només hem utilitzat cintes exprés, algunes de llargues per enllaçar les dues darreres tirades. A la S.d.P hem posat un Camalot 0.75 i un 0.5 en paral.lel sortint de R1.


-Díedre Boningthon: Ens ha semblat una bona via de placa amb un parell de passos de díedre al final de tot de la via.A la guia de la cara Sud marca que per agafar la primera xapa hi ha un tram expossat,el que hi ha: puges per una rampa de III, una miqueta abans d'encarar el tram vetical per xapar pots encintar un bon boix; nosaltres hem arribat a xapar amb els peus a la repissa ( escalador d'1'75 ). La via  te bona roca, sortint de R2 costa un xic de veure el primer parabolt, queda damunt d'un llavi/desplomet que hi ha a la vertical de la reunió.Hem enllaçat les dues darreres tirades, desxapant un parabolt de l'últim llarg que queda molt a l'esquerra. Ens ha anat molt bé per escalfar motors abans de fer la Sac de Paciència.Grau obligat V/V+.
Ressenya:  El Col.leccionista de Vies.



-Sac de Paciència: Aquesta també ens ha agradat, una altre bona via de placa sobre bona roca. Les assegurançes allunyen més que a la D.B. i és una miqueta més difícil. Com molt bé diu en Castellnou a la seva guia es tracta d'una escalada obligada però no exposada. Molaria treure un maillon que hi ha al primer llarg i que molesta per xapar a més de desmoralitzar, porteu una clau que està apretat!!!!. Segons la guia de la cara Sud el tema obliga a V+, a la cordada no ens possàvem d'acord peró algú apuntava cap al 6a.
Ressenyes:  Escalatrons i Joan Asín


-Descens: De les dues vies hem baixat rapelant. Del D.B. hem fet dos ràpels: R3-vira de R2 ( 60 ) i R1-terra ( 30 ). De la S.d.P. hem baixat amb un sol rapel de 60 metres.


dimecres, 16 de gener de 2013

Nostromo i Aresta Pólux.



-Cordada: Albert Macau, Manel i Busquets.
-Aproximació i Descens: Mireu la piada de la Ying Yang
-Ressenya: La de romanticguerrerblogspot.com. Moltes gràcies Lluís!!!!:






-Material: Estreps, Semàfor d'Aliens i Camalot de l'1. Al primer llarg hi havia un casquillo d'espit, si el volem aprofitar haurem de portar el cargol i la xapa.





-Via: La intenció era fer la Nostromo però a la tercera tirada m'he col.lat, no he vist la reunió de l'esquerra i he pujat fins a dalt de l'aresta. Aquí hem fet reunió i hem anat caminant fins a la Bauma del Montgrós on ens hem encordat i hem grimpat fins a R5. Des d'aquesta reunió hem fet un ràpel a R4, volíem anar fins a R3 peró ho hem vist complicat, o sigui que hem acabat la via des de R4 saltant-nos dos llargs. Per trobar la R3 ( els companys de segon l'han vist ) passada la R2 veurem una alzina a l'esquerra, la reunió queda just passada aquesta alzina. La R2 l'hem montada més abaix d'on toca perquè ens fregava molt la corda.
Els llargs que recorren la canalera negre ens han agradat força i també el mur vertical de la setena tirada. La roca ens ha semblat bona però a la canalera hi ha una miqueta de líquen. V+ obligat i trams de IV+ exposats.

Petit Gifré i Albert Gonzalez al serrat d'en Muntaner



-Cordada: Conxa i Manel.

-Ressenya: anàvem amb la guia de la plantació, s'ha de dir que les vies són fàcils trobar, el Serrat d'en Muntaner està molt aprop del cotxe.

-Material: vies equipades i reunions rapelables, només seràn necessàries cintes per les dues vies.

-Aproximació: Des del Bruc ens hem de dirigir a la Vinya Nova, i passat el restaurant seguir la pista en direcció Collbató. Un xic després del restaurant hem de deixar el cotxe en una pineda i pujar per una pista entre oliveres fins que aquesta es converteix en un corriol, aquest passa per sota de les parets i només hem d'acabar de pujar-hi (15-20 min)

-Via: la AG són dos llargs de IV/IV+ força rampats a la dreta del serrat, allà on la paret comença a tombar, i la PG comença just al coll entre l'agulla del Frare de baix i el serrat d'en Muntaner, són 3 llargs ben equipats, obligat sobre el V, amb bona roca però que va empitjorant a mesura que puges sense arribar a ser dolenta. L'últim llarg  de IV no el vam fer perquè el temps ja no va aguantar més i es va posar a ploure, però en tot cas crec que es baixa rapelant des del cim. la veritat és que cap de les dues vies són gaire bones, la AG és més una via d'iniciació que res més,i la PG està millor, és més vertical i sostinguda però força curta ( com totes les del serrat d'en Muntaner) però per un dia que no saps ni si es podrà escalar, doncs això: poca aproximació, vies curtetes i equipades...

-Descens: en rapel per les vies i desfem camí fins el cotxe.

dimarts, 15 de gener de 2013

Alfa Centauro


-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Ressenya: Em sembla que ampliant no es veu gaire bé...si algú la te en millor format i me la vol passar guai!.

 -Material: La via està pràcticament equipada peró es pot possar algun friend mitjà i algún Alien.


-Aproximació: Des del dipósit d'aigua de Polop pujem pel camí paral.lel a la riera. El deixem i ens enfilem a la dreta en direcció a la paret. Quan arribem a la base l'anem vorejant a l'esquerra. Passem la base de la Hadas ( nom picat ) i uns vint metres a l'esquerra localitzem l'inici en un díedre. No es veuen els claus peró si la picada AC.

-Via: Està força bé. La via es divideix en tres parts ben diferenciades: la part de sota la cicatriu te poc ambient però hi ha trams guapos. La part de la cicatriu te força ambient i la part per sobre torna a perdre ambient però també te algun tram ben interessant. Jo crec que és una via bastant recomanable, amb llargs força guapos i lleig lleig no en te cap. La roca havia llegit per internet que no estava massa bé, a nosaltres ens va semblar que era bona. Al tram de la cicatriu potser és un pèl més justeta però està molt equipat.
Hem enllaçat les tirades 5 i 6. De grau obligat entre el V+ i el 6a/Ae.L'A2 no l'hem trobat enlloc: no ens hem penjat de cap peça que haguem possat nosaltres.

-Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins al coll que hi ha entre la Torre del Mig i el cim del Cingle d'en Gaspar.Agafem la gran canal que davalla cap a l'esquerra. Al final de la mateixa cal agafar una vira a l'esquerra que ens condueix a una primera instal.lació de ràpel. Baixem amb tres ràpels fins al terra i retornem a peu de via per sota la paret.

diumenge, 13 de gener de 2013

Héroes del Silencio.


-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Ressenya: http://lanochedelloro.com/reseespana/v_alacant_index.html#


-Material: La via està totalment equipada amb parabolts. Hem possat un Alien vermell per enganxar el primer parabolt. També hagués anat bé un cordinillo fi per un pont de roca.
-Aproximació: Sortim del dipósit d'aigües de Polop i seguim el camí que va paral.lel a la riera. Al final el deixem per un corriol que hi ha a la dreta i que puja cap a peu de paret. La seguim cap a l'esquerra, la via comença uns deu metres a la dreta de la Hadas ( picada ). Parabolts visibles, les xapes de la primera tirada ténen el nom gravat.


-Via: Bona via esportiva, ben equipada amb parabolts i bona roca...tot i així una cordada que va fer la via un dia més tard que nosaltres va fer baixar uns blocs enormes, no se si és que vàren sortir de la via o nosaltres no els vàrem veure. En general és una escalada de placa vertical amb regletes i amb algún tram més atlètic aïllat. La dificultat obligada sobre el 6a/6a+. La quarta reunió l'hem montada sota la darrera tirada.



-Descens: De la darrera reunió podem tirar un ràpel pendular a la vira de las Hadas i d'aquí desgrimpant o bé fer un parell de ràpels ( 50 m. aprox ) més en línia recte fins al terra.

divendres, 11 de gener de 2013

Jerónimo a la Presidenta

Vista de La Presi des del mirador de la plantació
-Cordada: Clara Centenera i Teo
-Ressenyes: La guia de la plantació i la d'escalatroncs
-Aproximació:Aparquem al parquing del clot de la mónica, seguim el cami que puja a St. Joan seguint les marques blaves fins al collet que es separa en dos camins i que porta d'un costat cap als pollegons(marques grogues) i de l'altre continua cap a St. Joan. Pujem cap a St Joan seguint les marques blaves durant 10 minuts més fins que arribem a un planer (a la guia li diuen el mirador de la plantació) que queda a la esquerra del cami des d'on es veu perfectament la presidenta i la via que anem a fer. Busquem unes fites que ens duran al peu de la via per una baixada guapa. El peu de via queda a l'ombra a l'hivern, la resta de la via la fas al sol.

-Material: Cintes exprés. Está totalment equipada amb parabolts. Vam ficar un camalot 0.75 a l'últim llarg, però no és necessari.

-Via:Guapa tot i que es un xic curta: 75metres 3 llargs. La roca es molt bona. Comença amb un primer llarg molt peleon de 6a+ que costa fer-lo en lliure si vas justet de grau. Tot i això les assegurances estan prou aprop per fer en A0 els 3 primers parabolts, després festival de bolos i cantos en paret vertical. L'ultim llarg només té un parabolt a l'esquerra. Després pujada evident però molt descomposta fins al cim. La reunió queda a l'est a una savina. Cal tenir molta cura de no fer caure gaires pedres, i tot i això al recollir la corda caurà algo segur. Molt de compte si hi ha gent a peu de via.
La Clara al cim
-Descens: Per un ràpel de 15 metres de la mateixa savina que ens durà a un collet. Si voleu podeu portar un cordino per reforçar. Després nosaltres vam girar cap a l'esquerra i vam anar a petar a la canal dels llorers. Sembla que també pots girar a la dreta i vas a parar al peu de via. També seria molt recomanable rapelar de la segona reunió que está preparada. Ens estalviariem una pluja de pedres, però ens quedem sense les vistes privilegiades de l'agulla de St Cugat i cia.

Revelación.




-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Material: Joc de Camalots fins al número 3, Aliens a partir del blau, joc de tascons i un estrep.


-Ressenya: Treta de la webb viaclassica.com, molt útil,moltíssimes gràcies!!!!. Consulteu l'enllaç que hi ha una fotografia pràctica per localitzar la via des de el moll.


-Aproximació: Seguir el moll de Calp fins al final. Aquí surt un camí ben evident que va per sota la paret. La via comença bastant al principi,evident.


-Via: Molt bona via de tall clàssic que es va escolant per una zona desplomada on sembla impossible progressar en lliure assequible. El pinacle somital l'ataca sense contemplacions donanat un final espectacular a la via. La ruta te fama de mala roca, els trams de roca discreta hi són peró són panys concrets on penseu que hi ha passat molta gent i que estan més o menys assegurats i són fàcils. D'altra banda en aquests trams no és que hi hagin grans blocs a punt de baixar sinó que la roca te un tacte sorrenc i se t'engruna una miqueta a les mans. Escalada atlètica i sostinguda. Les expansions que hi ha a la ressenya són parabolts nous. El tram d'artificial no és la típica fissura d'A1 on tires els catxarros...són forats que crec que et fan treballar una miqueta més potser per això algunes guies l'hi donen A2. Nosaltres l'hem resolt de la següent manera: parabolt,parabolt, Alien blau, tasconet, Camalot de l'1 ( potser quedava millor un 2 ? ),clau ( possat ),flor de dos claus ( possat ), Camalot de l'1 ( forat a la dreta ) i sortida en lliure. Dificultat obligada 6a/A1.





-Descens: De la darrera reunió baixem al vessant oposat i agafem el camí del Penyal a la dreta que sense pèrdua ens retorna al moll.

dijous, 10 de gener de 2013

Agulla de l'Embut: Chica sin Voz i Chico Moñon.



-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Ressenyes: El Chico Moñón és la que apareix com a via amb interrogants.
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_ager1.html
-Aproximació: Cal seguir el camí de la baixada habitual de les vies del Cap del Ras en cas que pujem expressament a fer aquestes vies. Segurament les farem baixant d'alguna via del Cap del Ras, en aquest cas després d'una primera tartera hem de girar a la dreta. Nosaltres hem grimpat un primer resalt desencordats i hem aparescut a una feixa on hi ha la R1 del Chico Moñón ( reequipada amb bolts, veureu els antics espits amb xapa de burí a R1 ). La chica sin voz si que la hem començat desde el terra, al díedre hi manca el clau que marca en Luichy.
-Material: A  La chica sin voz hem utilitzat un Alien groc i un verd per assegurar l'entrada ( uns tasconets crec que haguessin quedat més bé ) i un o dos Camalots mitjans per la darrera tirada ( 0.5 i 0.75,crec ). El Chico Moñón està totalment equipada amb parabolts.
-Vies: Diria que he fet totes les de l'Agulla i si no recordo malament La chica sin voz és la millor de l'agulla: variada i sostinguda, roca bona i final guapíssim. Al Chico Moñón hem enllaçat les dues primeres tirades, via plaquera també bona peró menys variada. Per les dues el grau obligat seria de V+, encara que semblava que amb el reequipament del Chico Moñón semblaria que potser algún pas ha quedat més obligat.
-Descens: Sortim caminant cap a la dreta a enganxar el camí habitual de baixada.

dimecres, 9 de gener de 2013

Paret de la Xurulla: Montsiciana.



-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Ressenya:

-Material: Via totalment equipada, si es va just de grau pot anar bé un Camalot 0.5 o un Alien vermell.
-Aproximació: Hem de remontar el camí clàssic de baixada. A l'alçada de l'Agulla de l'Embut agafem una traça a la dreta que passa per peu de via. M i fletxa picades.Parabolts visibles.


-Via: No està malament, ta alguns trams de placa força interessants. Bona roca i V+ obligat.
-Descens: Caminant a l'esquerra a buscar la canal clàssica de baixada ( fites ) que ens retorna a la pista.

dimarts, 8 de gener de 2013

Escalera Caracol als Puntals d'Àger.





-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Ressenyes:http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_ager2.html#

La següent és del blog Romanticguerrer, moltes gràcies Lluís!!!!


-Aproximació: El millor és mirar la foto de la paret, aparcar a la seva vertical i pujar cap a peu de via directes. Parabolts visibles.
-Material: Joc de Camalots fins al número 2 i semàfor d'Aliens.


-Via: Està força bé, dos trams de placa especialment bonics  ( Ll1 i Ll4 ). La roca en general bona peró amb trams que demanen precaució, penseu que la via és ben nova!. A la cinquena tirada hem passat pel traçat original, tampoc és tant cutre. V+ obligat. De baixada es passa ben bé per sota la paret de la Xurulla per tant és de bon combinar amb alguna via d'aquesta paret.




-Descens: A l'esquerra caminant fins que enganxem la Canal de la Xurulla, amb marques blaves que ens retorna a la pista.