divendres, 30 d’agost de 2013

Steger al Catinaccio.





-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sudest.


-Accés: Cal anar fins la població de Pera di Fassa, al costat de Canazei i pujar al poblet de Municcio.
En aquest poblet hi ha una carretera tencada al tràfic que puja al refugi-restaurant Gardeccia. Per pujar a aquest punt podem caminar ( 5 km ? ) o agafar un bus. Nosaltres vàrem agafar el bus a Pera: 5 euros un viatje, 9 euros anar i tornar, el primer surt a les 7 de Pera i l'últim surt del Gardeccia a les 19 hores. Els busos s'agafen al costat d'un telecadira, a l'entrada del poble a ma esquerra venint de Canazei, al costat d'un càmping.
Em sembla que és millor jugada agafar el bus a Municio, ja que si de baixada perdem el bus haurem de caminar menys.


 


-Aproximació: Des de el Gardeccia ja es veu la paret. Pujem pel sender en direcció al Refugi Preuss-Vajolet. Una miqueta abans del refugi hem de pendre a ma esquerra el sender n. 541 que va en direcció al Passo Coronelle i que ens acosta a peu de paret. Seguim aquest sender fins la base de la via, a l'esquerra de la vertical del cim aproximadament i en aquest punt pujar cap a peu de via. Nosaltres vàrem pujar abans d'hora cap a la paret i un cop a peu de via vàrem veure com una bona traça que hi pujava.


-Ressenya: N'hem fet una perquè la que dúiem no molava massa, quan pugui la passo a net i la penjo que tinc moltes piades endarrerides...de moment escanejo i penjo la del llibre.
-Material: Algún tascó i el joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3


-Via: Ens va agradar molt, sobretot per que fas un munt de metres. La primera part i el final són els més tiesos, la part del mig és més fàcil. La roca és bona i està sanejada ja que és una via molt feta peró no està sobada. El grau obligat sobre el V+. Una bona jugada és acabada la via fer nit al Refugi Albert I ja que hi pases en la baixada i l'endemà escalar a les Vajolet.


-Descens: Del final de la via encara hem d'escalar uns dos cents i escaix metres de fàcil aresta (II i algún pas aïllat de III ) fins al cim. Nosaltres ho hem fet a l'ensamble. Un cop al cim hem de crestejar per l'aresta N ( fites ) on trobem una desgrimpada de III o en el seu defecte un curt ràpel d'un clau cimentat.
Arribats a la segona bretxa fem tres ràpels per una canal a ma esquerra: R1: Clau cimentat,30;R2: 2 pitons,50 ( fraccionable dos pitons uns deu metres per sota + desgrimpada fàcil ) i R3: Clau cimentat,30. Aquests ràpels ens deixen en una tartera a prop el Refugi del Passo Santner, hi vàrem passar de nit i era tencat. Aquí només cal seguir l'evident camí en direcció al Refugi Alberto I i d'aquest baixar cap al Refugi Preuss-Vajolet per un GR amb un tram de ferrada molt fàcil. Un cop al Refugi Preuss seguim per pista cap al Gardeccia.



dijous, 29 d’agost de 2013

Spigolo Piáz a les Vajolet.


 
 -Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al refugi-restaurant Gardeccia. Quan fagi la piada del Catinaccio ho explico.
-Aproximació: Tot senyalitzat amb cartells: Gardeccia-Refugi Vajolet/Preuss-Refugi Alberto I. Un cop al refugi la via és perfectament visible. En cinc minuts estem a peu de via, grimpadeta de III per arribar a R0 on hi ha dos químics,com a totes les reunions de la via.
-Material: Joc de tascons.



-Via: A mi m'ha agradat a la col.lega no gaire, sobretot perquè està molt sobada. El segon llarg de la via te bon ambient i després s'escalen alguns trams de díedre molt guapos encara que curts. És una via molt freqüentada, de totes maneres a la mateixa paret hi tenim altres vies per fer mentre la via es buida. La segona tirada de IV+ és obligada. Anàvem fent totes les reunions per fer tirades curtes ja que feia fred, si es va per feina m'imagino que podem anar fent les reunions de dos en dos.
Si només fem aquesta via a les Agulles de Vajolet haurem caminat més que escalat, per aixó pot ser interessant combinar-la amb altres vies de les Agulles. La baixada de la via, almenys per on l'hem feta nosaltres ens ha deixat a l'inici de la combinació Preuss-Delago-Piáz. Altres vies que em sonen a les Vajolet són el Díedre Fehrmann i la Directa Steger. Una altra és fer una via al Catinaccio i de baixada parar a dormir al refugi per fer una via l'endemà a les Vajolet i poder agafar el minibus que baixa del Gardeccia amb la calma.

 

 

-Descens: Del final de la via crestejar a la dreta fins a una instal.lació de ràpel de la que tirem un ràpel de 50 metres  fins a la bretxa amb la següent agulla on hi ha un clau cimentat del que hem tirat un altre ràpel de 50 metres a dins de la canal fins a un altre clau cimentat del que hem tirat un darrer ràpel de 50 metres fins a la feixa de peu de paret. Tots aquests ràpels de 50 diria que són fraccionables i es deuen poder amb una sola corda. El ràpel que hem fet a la bretxa el podiem fer també des d'una instal.lació de dos parabolts que hi ha a l'altre cantó de la bretxa amb dos parabolts.






diumenge, 25 d’agost de 2013

Primo Espigolo a la Tofana di Ròzes.


 
 
-Cordada: Txus i Busquets.
-Ressenya: La veritat és que no la miràvem,anàvem seguint a la cordada que téniem davant. De totes maneres aquí escanejo una del llibre:


-Material: Semàfor d'Aliens,Camalots fins al 2 i algún tascó.
-Accés: De Cortina d'Ampezzo cal agafar la carretera que porta al Passo Falzarego. En algún punt d'aquesta carretera ( diria que un xic abans del coll ) hem d'agafar un trencall a ma dreta senyalitzat que porta al Refugi Angelo Dibona on aparcarem. Si hi anem un dia festiu i de bon temps ens pot costar aparcar.


 

-Aproximació: Evident, ja que l'esperó és perfectament visible des de el refugi. De totes maneres cal fer el següent: eguir el camí número 403 fins a una instal.alció de telefèric. Aquí agafarem un altre camí amb la indicació de " Ferrata Lipella ". Aquest camí ens deixa a la bas de la paret Sud de les Tofanes que reseguim cap a la dreta fins a la vertical de l'esperó on només caldrà pujar uns metres fins a peu de via. Díedre evident.

 


 

-Via: Si busquem una via ben llarga i amb un grau de IV-V aquesta és la nostre via. Arxiclàssica i molt concorreguda ja que conjuga la poca dificultat amb la bona roca i longitud. A més te una aproximació i descens ben ràpids i cómodes.Si hi aneu un dia de bon temps segurament hi trobareu cua. Els llargs de V fan de "coll d'ampolla " i sol ser on es formen embusos, si volem fer la via tocarà esperar a sota d'aquests trams i llestos. La roca està una mica pulida peró res exagerat.


 Hi havia algunes reunions amb parabolts ( a 60 metres ? ). La tirada de V+ no és obligada i hi ha un parell de  reunions incómodes de pitons que ens hem saltat. La travessa de més amunt que la ressenya marca de IV a nosaltres ens ha semblat més aviat de V i un xic obligada pel primer i pel segón.
La via creua algunes feixes i no se si en cas de necessitat podem escapar-nos'hi.



-Descens: Del final de la via seguir a la dreta per una vessant-tartera amb fites i marques vermelles. Compte perque al principi hi ha una traça que puja i que no cal seguir, nosaltres sempre flanqueijant en lleugera baixada. En algún punt aquesta travessia per la tartera és un pèl exposada i hi ha uns parabolts, nosaltres no ens hem encordat. Al final d'aquesta tartera baixem per una zona de grans blocs fins a un refugi abandonat i acabem de travessar cap un ampli camí que ens retorna al Refugi Dibona.


 

dissabte, 24 d’agost de 2013

Diedro Armani a la Torre d'Ambiéz.

 
 
 
 
-Cordada: Txus i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres anàvem amb aquesta de la guia d'Ambiéz que podeu consultar al mateix refugi.Tamé la podeu consultar/comprar a les llibreries que hi ha al carrer principal d'Arco.
A aquesta ressenya afegir:
1. A la primera tirada hem entrat per la placa de l'esquerra. Hi ha tres pitons en lloc de l'únic clau que marca el croquis.
2.Un cop a dins del díedre trobarem un bolt i una reunió de dos bolts a uns trenta metres ( esquerra del díedre ).


 
3. Compte a esquivar el Pilastro Giallo per la dreta tal i com marca el croquis, nosaltres ho vàrem fer per l'esquerra i està un xic trencat.
4.Ens hem saltat el que seria la R3.
5. Al llarg 5 per encarar el gran díedre alerta perquè hi ha un díedre amb un pont de roca uns deu metres per sota de l'autèntic díedre amb el pont de roca que marca el croquis. En aquest punt rodejar l'esmentat díedre per l'esquerra ( evident ).


-Accés: Consulteu a la Fox Stenico.




-Aproximació: El díedre final és ben visible des de el refugi i per tant l'aproximació és evident i ràpida. Agafem el sender 358 i el seguim, desviant-nos a l'esquerra cap a peu de via quan hi passem per sota. Nosaltres hem trobat una petita congesta de neu que s'esquivaba facilment per l'esquerra. No se si més al principi de temporada poden ser útils el piolet i els grampons.
Nosaltres hem entrat per la placa de l'esquerra ( pitó visible ).
-Orientació:Est-Sudest.


-Material: Portàvem de tot,d'Alien blau al Camalot del 3 i els tascons. Al final crec vàrem passar només amb els friends mitjans (0.75 al 2 ) i els tascons. Hi ha algún tram del díedre superior on el que caldira és un Camalot del 4 peró és IV i no se si val la pena pujar-lo només per aquests trams.




-Via: El díedre final és molt guapo i sostingut encara que es fa curt i la resta està prou bé. La roca bona i sanejada ja que és una via ben clàssica. El grau obligat estarà sobre el V, tant pel primer com pel segon de cordada si entrem per la placa de l'esquerra, ens ha semblat més V que el IV que marquen les ressenyes. És una via prou ràpida, ideal per fer el dia que s'arriba al refugi, l'altre opció és combinar-la amb una via a la Cima d'Ambiéz ja que sembla que del cim podem rapelar a la bretxa amb la Cima i baixar a la vira on començen aquestes vies.


-Descens: Hem trigat un parell d'hores del cim al refugi. El descens es fa per l'Aresta Sud ( via Normal ). Al cim hi ha una instal.lació de ràpel i anem fent ràpels ( diria que amb una seixanta es pot fer , millor pel nus ) fins a una zona de terrasses on anem desgrimpant seguint fites fins a un camí senyalitzat que ens retorna al refugi.


 

divendres, 23 d’agost de 2013

Fox Stenico a la Cima d'Ambiéz.



-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud-Sudest.


 
-Accés: Hem d'anar al poble de San Lorenzo in Banale, 11 quilómetres al Sud de Molveno.Seguim per carretera fins al restaurant Dolomiti, on hi ha un bon pàrquing per vivaquejar amb una font. Aquí comença una carretera vetada al transit que puja fins al Rifugio Al Cacciatore ( 1.819 ). Aquest tram de pista es pot fer amb uns taxis que crec que costen uns deu euros si van plens i que es podien contractar per telèfon. Sinó el tema és anar al mateix restaurant i parlar-ho amb els taxistes. Nosaltres ens pensàvem que estava més a prop i vàrem pujar a peu, a ull diria que hi ha vora els 900 metres de desnivell i una desena de quilometres. Vàrem trigar unes tres hores amb tot el material i menjar per tres dies. Si aneu de pirates i us voleu petar la pista amb el cotxe,jo diria que en algún punt és una mica justeta més pel tema pendent que per l'estat de la pista. En aquest cas millor pujar-hi de nit perquè de dia segur que us trobeu els taxis que baixen i en algún punt és força estreta la pista.


 Un cop al Cacciatore hem d'acabar de pujar fins al Rifugio Silvio Agostini ( 2.410 ), pel camí o per la pista que  continua. Nosaltres vàrem pujar pel camí ( més maco ) i vàrem baixar per la pista ( més ràpid ? ).
Pel que vàrem veure els locals passen del vívac, tothom estava a dins del refugi. Així doncs tindrem tots els vivacs de la zona del refugi lliures per nosaltres. Aquests es troben en uns grans blocs al costat mateix del refugi. N'hi ha algún de descobert molt bo on potser hi quepiga una tenda petita de 2 plaçes. Alguns de coberts tenien ferros abandonats ( de quan vàren fer el refugi ? ) que s'haurien de treure.


-Aproximació: Abans d'entrar a la vira de la base hi havia una pala de neu que es passava sense grampons. No se com deu estar aquest tram més al principi de temporada, en tot cas com que passem per peu de via podem portar-los i deixar-los a la feixa d'entrada, nosaltres així ho hem fet amb els bastons. A la vira hem de seguir caminant cap a l'esquerra, la via comença uns 25 metres abans del primer ressalt de la normal on ja caldria grimpar. Cal fer una primera grimpada de II fins a una segona vira, al costat d'un gran bloc caigut on podem fer la R0. En aquest punt hi ha escrit el nom de la via.


-Material: Joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2 ( 3 opcional) i alguns tascons. Els aliens petits van molt bé per assegurar els primers metres de la via.


-Via:  Ens ha agradat molt per variada, sostinguda i la roca boníssima, malgarat ser una via molt concorreguda no està gaire sobada. La via escala plaques i fissures de totes les mides. Bon ambient i magnífic paisatge. A la part de dalt sembla ser que es pot sortir pel díedre de l'esquerra o pel de la dreta, l'Orella. Tots els croquis ressenyen aquesta última sortida i així ho hem fet nosaltres, la primera tirada d'aquest díedre és molt bona. L'entrada de la via és una miqueta obligada, encara que a males podriem tirar d'Aliens, després hi ha algún tram de travessa que deu ser de V+  més o menys obligat pel primer i pel segón.

 



-Ressenyes:  El que portàvem nosaltres i que penjo per aquí ho vàrem treure d'Internet i de la guia.  No són massa detallades peró com que la via és lógica, està feta i te força ferro ja es va seguint bé.



-Descens: Dues hores del cim a peu de via. Del final de la via seguim una vira a l'esquerra que queda morta en una xemeneia canal ( per aquí es pot rapelar a l'aresta S?). Pujem un petit mur ( II-III,10 metres ) i seguim una vira a l'esquerra fins a una canal que hi ha a l'aresta S. Desgrimpem per aquesta canal i la seguim fins a una vira. Aquí hi ha fites que marxen a l'esquerra-cara oposada al refugi ( ?) nosaltres anem a l'altre costat i trobem una bona instal.lació de rapel ( 2 bolts ?). Tirem un ràpel de 50 mètres fins al coll que hi ha entre la Torre i la Cima. Aquest ràpel no vàrem veure cap instal.lació per fraccionar-lo tot i que si es pogués fer estaria bé perquè pot ser que s'ens enganxin les cordes. Al coll hi ha una istal.alció de ràpel crec que en un gran bloc.Tirem dos ràpels curts per aquesta canal intercalats amb desgrimpadaes que ens tornen a deixar a peu de via.


dijous, 22 d’agost de 2013

Dülfer al Fleischbank ( Wilder Kaiser ).


-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: Dúiem aquesta que va anar molt bé.


-Accés: El Wilder Kaiser queda a l'Oest d'Innsbruck,a Austria. Hem d'anar a la població de St.Johan in Tirol i després cap a Griesenau. Aquí surt una carretera de peatge ( 5 euros ? ) que puja a l'aparcament de Griesieneralm. Aquest peatje ens el podem estalviar si pujem al vespre. A l'aparcament hi ha una font i un bar.


-Aproximació: De Griesieneralm hem d'agafar el camí que puja al refugi de Stripsenjochhaus. Abans de l'última pujada ens desviem a l'esquerra i després de travessar una zona de prats enfilem un camí rocós equipat amb cadenes. Aquestes ens acaben deixant en una tartera, a les envistes d'un coll amb una antena d'un telèfon de socors ( no hi ha cobertura de móbil ). A ma esquerra ens queda el Predigtstuhl i a ma dreta tenim el Fleishbank. Peu de via evient, amb unes petites repises.
El lócal que ens acompanyava ens comenta que feia l'aproximació per l'altre cara i que després la baixada és més ràpida. Penjo aquesta fotografia de la via que segur que va molt bé per localitzar l'inici de la ruta.


-Material: Alguns tascons i joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. El del 3 només el vàrem possar en un tram fàcil de l'última tirada difícil i crec que entre dos pitons per tant deu ser prescindible. Cintes llargues.
-Orientació: Est.


-Via:Ruta histórica oberta fa un segle, tota una mostra de l'audàcia de l'aperturista. La via es soluciona amb  V/V+-A1 obligat pel primer i el segón degut a les travesses que fa la via. La via està força sobada i la travessa d'entrada encara que fàcil és una mica exposada. Aquest primer tram el vàrem fer en ensamble igual que les canals de sortida. Vàrem enllaçar les tirades 2-3 i 8-9. Totes les reunions estan equipades amb químics, igual que els pasos més difícils on també hi trobem força pitons.La roca és calcària similar a la Nord del Pedraforca, bona.


-Descens: Marcat amb punts vermells. Primer desgrimpar o fer curts ràpels per una xemeneia fins a una carena. Seguir-la fins a una canal on hem anat fent ràpels amb una sola corda de 60. Hi ha un moment en que aquests es bifurquen, nosaltres hem anat pels de l'esquerra ( dreta canal ). El darrer costa de veure i és desplomat. Queda a la part esquerra de la bauma ( cap a la via ). De l'últim ràpel retornem per la tartera a peu de via.

dimecres, 21 d’agost de 2013

Iglesias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell Estret


-Cordada: Roger Canals,Camile i Busquets.
-Ressenyes,Aproximació i Descens: Nosaltres anàvem amb la magnífica guia de l'Hita. A internet podem mirar la de l'Escalatroncs o la de Ressenya.net.


-Material: Si fem la via en lliure només calen unes 18 cintes exprés mentre que si la volem fer amb artificial serán útils un parell de recuperables, un tasconet fi per escanyar i els estreps. També pot molar portar navalla perquè hi ha algún burí molt sortit on s'hi veien cordinillos vells estrangulats i si ens hi hem de penjar millor canviar-los. A la R2 hi falta la xapa del parabolt, hi ha un espit i força expansions velles.


-Via: Típica burinada de l'època de les directíssimes. Actualment ha estat parcialment reequipada: reunions i un parabolt aproximadament cada dos antics burils. Si fem més o menys 6b podem escalar pràcticament tota la via en lliure ( aproximadament una desena d'A0's ). Si anem en estil clàssic conteu amb V/Ae, on el 90 % de l'escalada serà d'Ae. Roca sanejada peró si anem en lliure compte amb algún tram aillat ja que les pedres van directes al camí per on passa força gent.
 

dimarts, 20 d’agost de 2013

Roco Hita Garcia a Patriarques.


-Cordada: Manel i Busquets.
-Material: Nosaltres hem possat molt de ferro i segur que la via es pot fer amb menys coses, concretament algún tascó i friends des de l'Alien negre al Camalot del 3. Doble corda i cintes llargues pel primer llarg.


-Aproximació: Hem de pujar fins al capdamunt de la Canal dels Avellaners. El doble sostre fisurat de la GESAM és una bona referència, ja que es veu des de la canal. Un cop a peu de via veurem el llamp d'estasada que ha fet l'aperturista així com les primeres assegurançes de la via.



-Via: Ens ha agradat molt, amb bons trams de placa i de díedre. La via te una roca excel.lent llevat de la primera tirada. Aquí tot i la bona feina de l'aperturista per netejar-la encara queden coses per baixar i cal anar amb compte. Hem recollit material d'algú que es va retirar a meitat del segón llarg, si el seu propietari ho vol recuperar que digui alguna cosa. Enllaçem les tirades 3 i 4. Grau obligat 6a.




-Descens: Tot i que la via te les reunions senars equipades per rapelar nosaltres ens hem estimat més baixar caminant. Del final de la via desgrimpem a un coll que ens queda a l'esquerra. Girem a la dreta per una vira que va enganxada a la cara oposada a la que hem escalat i per rastres de traça desgrimpem a estones per dins el bosc,fins a una zona boscosa menys dret per on sense problemes arribem al camí de Sant Jeroni. Seguim aquest camí a l'esquerra cap a la Canal dels Avellaners per on retrobem rapidament el peu de via.



Ah!, també hi ha la piada de latribu