dimecres, 26 de febrer de 2014

Fissura Caralps-Royo i As de Martes a Roca Maura.



-Cordada: Manel i Busquets.
-Orientació: Sud, la paret va quedar a l'ombra cap a quarts de sis.
-AccésAproximació i Descens: Igual que a la Via del Maño. Les vies s'inicien a l'evident diagonal herbosa per on va la pionera Mandrágora. Aquesta diagonal es troba just a l'esquerra de la Via del Maño. Des de terra veurem dos evidents díedres amb alguna xapa que començen en aquesta diagonal. El de més abaix pertany a la A.d.M. i el segón és de la F.C.R.
Nosaltres per assegurar la primera ho hem fet des de el pi que hi ha a la base de la Via del Maño i per assegurar la F.C.R. hem fet R0 a un bolt que hi ha al principi de la diagonal.
-Dificultat obligada: Com que són vies de fissura m'imagino que es deuen poder trampejar amb l'habitual V+/A1.

Via As de Martes: 



Te una primera tirada guapa, vertical i sostinguda. Les dues tirades que resten per arribar al cim són molt més fàcils, bastant discontinues i de moment herboses. És una via que s'ha fet molt poc i m'imagino que el tema s'anirà arreglant amb les repeticions. Per aquest motiu també cal controlar alguns blocs encara que la pedra és l'habitual de la paret, és a dir, abrasiva a més no poder.




-Material: Nosaltres hem cosit el tram xungo de la primera tirada i hem utilitzat un joc de fissurers i un altre de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Suposo que n'hem fet un gra massa i que es pot prescindir dels Aliens o dels tascons.

Via Fissura Caralps-Royo: 






Ens ha semblat una molt bona via de fissures i díedres de diferents mides, curts però verticals. Molt més homogènia i sostinguda que la As de Martes, totes les tirades ens han semblat interessants, només el segon llarg i l'inici del tercer desmereixen una miqueta la via. De totes maneres fins i tot en aquests trams escalarem i és de suposar que amb les repeticions aquests punts acabaran quedant molt més nets.
La roca, com sempre, ben abrassiva però al ser nova hi ha blocs que cal controlar. Te més bona roca i és més guapa que la Punxadits, si heu fet i us ha agradat la Via del Maño, aquesta també us molarà.



-Material: A la primera tirada només hem possat peçes grosses: un Camalot del 4,2 del 3 i un del 2. La resta de la via es fa amb algún tascó i el joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 3. Molen cintes llargues i doble corda.

dijous, 20 de febrer de 2014

Integral Misting Wall i Via del Curset.



-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Vilanova de la Sal i seguir la pista en direcció a Montalegre. Quan la pista comença a pujar, en un revolt a l'esquerra, n'hem de prendre una altre a ma dreta en pitjor estat. Seguim aquesta pista uns metres i quan fa un revolt a l'esquerra aparquem a ma dreta en una esplanada. Nosaltres anàvem amb una California i no vàrem continuar, peró després en vàrem veure una altre que passava.



-Aproximació: Pujem per la pista que va per sota les parets. Passem primer una zona de desploms, després el clàssic Díedre Blanqueta i a la dreta la diagonal herbosa per on entra la Lluís. Nosaltres hem de grimpar el sòcol que hi ha a la dreta d'aquesta diagonal. No hem estat capaços de trobar el punt exacte d'entrar entre la vegetació i hem entrat pels bolts de la dreta ( IV ) i hem improvissat una reunió a la feixa on si es veuen els pitons del primer llarg.
La Via del Curset queda al final de tot de la Pala Alta, a la penúltima punxa abans del Coll de Porta. Parabolts i espits visibles.


-Material: Un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3, cintes llargues i doble corda. El Camalot del 3 només l'hem posat en un punt del segon llarg on crec que hi entren altres peçes, segurament sigui prescindible.


La Via del Curset, en canvi es troba equipada per no passar gens de por però hem col.locat un Camalot de l'1, més que res per treure pèndol al segon.


-Orientació: Sud total a la I.M.W. i la Via del Curset diria que S.E. perquè hi hem entrat cap a quarts de 5 i estava a l'ombra.



-Integral....: Via de buscar-se la vida,força variada, amb ambient per lo curta que és i prou guapa d'escalar tot i algun tramet herbós. Amb la topo de l'Edu , que penjo aquí a sota ,es va seguint molt bé. Algunes aportacions a la topo:
La segona reunió nosaltres l'hem fet al bolt que hi ha sota de la que marca l'Edu, es reforça molt bé amb un Camalot de l'1, és igual de còmode que la original, no tens factor sortint de reunió i no hi ha fregament a la següent tirada.
Al tercer llarg compte amb els blocs/bavaresa de sota del pitó,l'últim es belluga molt!!!!.En aquesta mateixa tirada si no volem fer el 6a en lliure crec que caldrà dur un ganxo ( potser dos ? ), ja que va de regletas.
L'últim llarg te una petita sageta horitzontal picada. Més que un llarg és un " salt " per fer un bombo i després una grimpada sense més, els Aliens hi queden bé peró tenim la repissa molt a prop. Aquest pas/llarg ens el podem estalviar sortint de la feixa per la dreta.




-Via del Curset: Com el seu nom indica és una via d'iniciació a la via llarga, tot i així en algún punt concret cal escalar ( V obligat ). És variada, vertical i amb bona roca, a nosaltres ens ha agradat força. Penjo la topo de l' Escalatroncs, merci!.


-Descens: Caminant cap a la dreta fins a trobar el Coll de Porta. En cas d'evacuació la Via del Curset no està equipada per rapelar però fa 60 metres i em sembla que podem baixar de qualsevol punt. La I.M.W. també es deu poder abandonar des de tot arreu,si més no amb un ràpel fins a trincar la diagonal de la Lluís.




dilluns, 17 de febrer de 2014

Repicatruges al Serrat de Sta.Lis



-Cordada: Berta,Txus i Busquets.
-Accés/Aproximació: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a l'esquerra en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets. El Serrat de Sta.Lis està a les parets del principi, hi ha diversos eixamplaments de la pista a ma dreta que permeten aparcar. Convé aparcar més o menys al cap d'un quilometre de deixar la carretera asfaltada, com a màxim davant de la primera tartera que trobarem, ja que és per on apareixarem quan baixem.
De la pista pujar buscant el millor terreny cap a la base de la paret. La via queda a la dreta de la paret, a l'esquerra de l'Akhenaton ( nom picat, amb bona vista es veu un clau ). A peu de via hi ha una sageta gravada i una sabina llaçada.


-Material: Hem utilitzat un joc de tascons i un de friends de l'Alien verd al Camalot del 3. Si es va just pot ajudar algun pitó ( universal o plà ? ) al primer llarg.


-Grau obligat: El tram de 6a+ de la primera tirada costaría una miqueta de fer integrament amb artificial ( algún clau i/o ganxo ? ), m'imagino que amb un estrep es soluciona amb 6a/A1.
-Ressenya: Aquesta dels aperturistes va molt bé.


-Via: Ruta d'aventura en la linea dels Rumbateam amb un parell de tirades guapes ( primera, meitat de la segona i penúltima ), lògica i ben trobada. Força ambient malgrat la feixa. En general cal anar amb compte amb la roca,tot i que es passa bé. Penseu que la via de moment només compta amb sis repeticions i m'imagino que amb el temps la cosa quedarà ben sanejada.



-Descens: Del final de la via pugem una mica cap a la dreta i enganxem una feixa amb traça i alguna fita. Seguim aquesta feixa fins que passem la primera antena, uns cent metres després de passar per la vertical de les antenes hem de deixar la feixa i prendre una canal que ens retorna comodament a la pista. L'entrada de la canal costa un xic de veure i les fites no les veus fins que no has baixat algun metre.

dijous, 13 de febrer de 2014

Leiva.





Amb la Txus fem una visita a aquesta interessant paret. Jo ja hi havia esta feia uns anys amb la Raquel i havia fet la Carrillo-Vera. Aquest cop vàrem fer tres vies:

1. Carrillo-Del Campo: De les tres que hem fet aquesta és la que ens ha agradat menys, sense que aixó vulgui dir que la via no ens ha agradat. Tot i que segons la guia és la més assequible de les tres a mi no m'ha semblat pas més fàcil que la Carnaval, potser és que s'ens donen més bé els díedres...Està bastant més pulida que les altres dues, sobretot el pas de V+ de la primera tirada. Xapa amb el nom a peu de via. V+/A0 obligat.


 

2.Gallego-Carrillo: Aquesta va ser la primera ruta que es va obrir a la paret i per això els lócals la coneixen amb el nom de " La Primera ". No se perquè a l'entrada de la via hi ha una picada que hi diu TRIPLE, de les tres vies aquesta és la que te menys xapes ( espits del 10 ) per això si aneu justos de grau us poden anar bé els Aliens i algun friend mitjà ( màx. 1-2 de Camalot ), especialment en els dos flanquejos de la tercera tirada on podrem arreglar més el tema al segon de cordada. Més austera que les altres, molt lògica i amb ambient. Un xic sobada però com que l'escalada és ben atlètica no es nota tant. V+/6a-A0 obligat.


3.Carnaval: A nosaltres és la que ens va agradar més de les que vàrem fer. Són tres tirades agraïdes, ben verticals i sostingudes en el V+, amb un tram més difícil peró no obligat sortint de la primera role.Per arribar a aquesta reunió hi ha un tram de 6a obligat peró gens exposat. Si es volgués trampejar aquest pas potser caldrien peçes ben petites o un gantxo, encara que potser amb un pedal a la xapa la cosa canvia. Tota la via està equipada amb parabolts en plan esportiu ( V/A0 obligat ) i no cal afegir peçes, encara que al ser una via de fissura podem cossir-la. No te la xapa amb el nom a peu de via però a la dreta hi te diría que la Yosemite que si que te el nom. La via es fa en tres llargs peró el segón podem fraccionar-lo: R2 original amb un bolt i unes expansions més velles o més amunt a la dreta hi ha els bolts d'una altre via.


-Accés: Hem d'anar a Alhama de Múrcia ( agafeu aigua aquí, més amunt no en vàrem saber trobar) i un cop aquí seguir les indicacions de Sierra d'Espuña. Sortim d'Alhama per la carretera que porta a Mula, fem 2 quilómtertes i agafem una altre carrtera a l'esquerra. Pujem uns deu quilómteres i fem un coll, baixem un tros i agafem un trencant a la dreta, en un revolt molt tencat amb una casa. Fem cinc quilómteres i ens desviem per una pista forestal a en molt bon estat a ma Esquerra i que condueix a un antic alberg. Fem 500 metres per aquesta pista i gafem un trencall a la dreta , el seguim uns dos quilómetres fins a una esplanada on la pista resta tallada per una cadena. Punt on aparquem.




-Aproximació: Seguim per la pista, trobarem un parell de trencants peró anem seguint sempre rectes. Caminem aproximadament un parell de quilometres i arribem a un punt amb una torrentera i un mur d'obra. És el moment de deixar la pista i enfilar per una traça que puja ben empipada cap a peu de paret. No sigueu ansies i agafeu traçes que surten abans, porten a sectors esportius que hi ha sota de la paret principal.
-Descens: Diria que podem baixar per l'esquerra o per la dreta de la paret segons convingui i també crec que es pot rapelar per la Carrillo-Vera
-Orientació: Sud.Compte amb el vent, per aquestes terres crec que ve d'Oest i si en fa llepes.

dilluns, 3 de febrer de 2014

Markitos i Engrunes.



-Cordada: Jordi Berta i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Ressenyes: A la web d'en Luichy,com sempre unes molt bones ressenyes.


-Accés: A Viacamp hem d'agafar la pista en molt bon estat en direcció a Montfalcó. Més o menys uns cinc quilometres després del poble trobem una linea elèctrica i una pista a l'esquerra. La seguim, passem una bassa i arribem a una cadena. Hem de començar a caminar en aquest punt,podem aparcar a la cadena o a la bassa ( més lloc ).
-Aproximació: Molt ben explicat a lanochedelloro.com. Al peu de la Markitos hi ha una fletxa, just a la dreta de l'arbret de peu de via de la Desliz, l'Engrunes queda bastant al principi de la feixa, en una placa tumbada amb un pont de roca i una fletxa.


-Material: Per la Markitos hem utilitzat un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1, si es va just de grau pot anar bé repetir el semàfor. Per l'Engrunes hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1.


-Markitos: Ens ha agradat molt, és sostinguda i amb ambientillo per ser la paret que és. La placa de la tercera tirada és molt bona. Hem enllaçat sense problemes de fregament els dos últim,s llargs. La roca en general és excel.lent però hi ha algun tram aïllat a controlar.
-Engrunes: La via més curta de Montrebei!, nosaltres hem fet la R2 però ens ha sobrat prou corda com per fer-la amb una sola tirada. El díedre és prou guapo i atlètic, hem fotut coses avall però més per vici que per una altre cosa.



-Dificultat obligada: L'Engrunes V/A0 i la Markitos  V+ sostingut/A1e. La tirada clau és la tercera, els bolts són escassos però estratègicament situats, on hi ha un pas més difícil hi ha una xapa.
-Descens: Carenar a l'esquerra i ràpidament retrobem el camí de l'aproximació.