dijous, 31 de juliol de 2014

Via del Díedre a Serre Châtelard o Combe Laval.


Aproximant...ja veiem la paret!

-Cordada: Pablo, Dani i Busquets.
-Accés: Dependrà de per on aproximem, nosaltres ho hem fet per la base de la paret i així ho explico. Des de Pont en Royans cal anar fins a St. Laurent en Royans i prendre la carretera que porta al Coll de la Machine. Poc després del tercer revolt de ferradura hi ha un petit aparcament. El distingirem perquè hi te una cadena i hi ha un Prat ben petit ple de llenya i palets. Aquest aparcament és molt just i és millor pujar una miqueta més per la carretera i aparcar a l'entrada d'un camí amb un cartell de senderistes que és per on apareixerem quan baixem si no és que rapelem.


                                                         
                                                          Ressenyes del Camp to Camp.
                                                                                                               
-Aproximació: Creuem aquest petit Prat i trobem un camí perpendicular al que seguim. Agafem aquest camí cap a l'esquerra i arribem a uns grans Prats amb pendent, seguim aquests Prats per un camí cap a l'esquerra. A la part alta dels Prats cal agafar un camí a ma dreta en una zona de bosc. Aquest camí fa una pujada constant i ens deixa en una gran tartera. Un cop aquí no aneu directes a la paret, cal anar fent força flanqueig cap a la dreta ( alguna fita ). Quan sigueu a la base de la paret caldrà anar flanquejant a la dreta. La via va per un fil gris en una zona de desploms groguencs. El peu de via costa de veure, és en un sócol fisurat que dona accés a una vireta cap a l'esquerra. Hi ha dues fites petites, una inscripció que costa de veure i un casquillo d'espit. Si ens trobem amb una pedra sicada amb el nom i les xapes de la Opéra Vertaco és que ens hem passat de frenada.

Tram ben plaent al final de la via.

-Via: Bona via de díedres i fissures de totes les mides amb bona roca, sense pulir.Hiperlógica.Una mica herbosa a la part inferior peró guanya amb l'alçada. Segons les guies la trilogía de vies més asequibles del Royans serien: La Voie des Buis a Presles, el Gendarme del Croumuse i aquesta. Nosaltres aquesta l'hem trobat més obligada i menys equipada que les altres dues. Hem fet la via en lliure però semblava que el tram de 6a, a part de sostingut, era de mal trampejar si no es portava alguna peça ben gran ( Camalot del 4 o més ? ). Pel que fa a l'equipament, tant sols hi trobarem 5 pitons i 4 ponts de roca a les tirades. Es veía algún espàrreg reventat, es veu que és una de les típiques vies que s'equipen i es desequipen. Si consulteu al Camp to Camp veureu com va variant l'equipament al llarg del temps.
-Orientació: Sud Oest, diría que està a l'ombra fins ben bé les dues.


Croquis d'en Joan Jover i la nostre.
-Material: Nosaltres vàrem portar algún tascó i el joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2. A tots tres ens va semblar que si haguessim dut el 4 l'hauriem possat.
-Descens:  Carenar cap a la dreta uns vint minuts ben bons, més o menys fressat fins a una mena de collet. Aquí baixar a l'esquerra pel bosc seguint  una traça força fressada fins a una pista-camí. Agafem la pista-camí cap a l'esquerra que ens acaba retornant a la carretera.

Ben encaixonats abans del tram plaent!.

dilluns, 28 de juliol de 2014

Voie Classique al Gendarme del Petite Cournuse.

Sortida de R2.

-Cordada: Pablo, Dani i Busquets.
-Accés: A Pont-en- Royans agafar la carretera en direcció a Villard-de-Lans. Seguim aquesta carretera un parell de quilometres i just pasar el pont hem d'agafar la carretera D 292 A en direcció a Châtelus. Seguim aquesta carretera de revolts, sense agafar cap trencant i sempre en direcció Châtelus, convé aparcar al Coll de Mezelièr que està un o dos quilometres abans de Châtelus. Hi ha una esplanada asfaltada a ma dreta, un cartell i una Font.

Entrant a R2.
-Aproximació: Des de l'aparcament el Gendarme és ben visible. Creuem la carretera i prenem el camí senyalitzat que porta al Pas de l'Allier. Seguim aquest camí fins a la vertical del Gendarme. En aquest punt deixem el camí i pujem per una tartera en direcció al Gendarme ( esqu., fita ).  Hi ha un moment en que cal deixar de pujar per la tartera i trencar flanquejant a la dreta, costa de veure. Si arribeu a una llosa tomabada on cal grimpar és que heu de retrocedir uns metres per agafar la traça que surt de la tartera i que porta a peu de via. Espits visibles, a la dreta hi te la Haki que també està equipada amb espits. 45 minuts.
-Orientació: Hi vàrem anar un dia de núbol però segons la guia és sud oest.
-Ressenyes: Penjo la d'en Joan Jover en català, la de Camp to Camp amb foto i la de Hotroc amb la Hoki que creua la via i permet fer combinacions més difícils. Merci a tots!.



Topos d'en Joan Jover i Camp to Camp. 
                  
 -Material: Hem fet servir un Omega mitjà ( aprox C 0.5-1 ? ) i el semàfor per la darrera tirada.
-Via: Està força bé ja que escala força trams guapos de fissures-díedres i alguna placa sobre bona roca i sense pulir. Tot i aixó te diversos trams herbosos que l'hi resten ambient i continuïtat. Si mentre fem la via ens aburrim sempre podem anar alternant amb la veïna Haki ja que es tallen constanment.
Per la seva relativa proximitat al vehicle i poca longitud pot ser una bona opció per als dies de meteo insegura; en aquests casos cal tenir en compte que la via no està equipada per rapelar ( roles amb dues expansions modernes peró molt separades, cordino molt llarg per eventuals retirades ) i amb les nombroses feixes que creua la via no ha de ser gaire cómode abandonar rapelant per la via.

Bonic díedre final.

-Dificultat obligada: V+/A0.
-Descens: Primer hem de fer un ràpel al coll que hi ha entre el Gendarme i la paret del darrera, 40 metres per la cara oposada a la que hem escalat. Al coll caldrà trincar una línea de ràpels i per fer el primer d'ells tenim dues opcions: la nova reunió i la vella. La nova queda ben penjada a la paret del Gendarme, no se si s'arriba directament pendulant ( probablement si ) o si cal grimpar. La vella en canvi queda més cómode al mig de la bretxa i està en bon estat.  El problema que te aquesta instal.lació és que te una fissura a uns quatre metres on segur que s'ens hi encalla el nus, si tenim la precaució de fer passar el nus, aquesta instal.lació no te cap problema. Després hem anat rapelant per la canal, saltant-nos alguna reunió, amb cordes de 60 i diría que amb quatre rapels erem a la tartera. Si hem deixat motxilla a peu de via farem uns cinc minuts de volta per anar-la a buscar.



                                                     Escalant el penúltim llarg i la topo de Hotroc.

diumenge, 27 de juliol de 2014

Ocell Garratibat i Aresta Brucs a la Bitlla.

Típica panorámica d'Agulles.
-Cordada: Niss i Busquets.
-Aproximació: Des de Can Massana pujarem fins al Refugi d'Agulles, senyalitzat. L' Ocell Garratibat està al Cap del Guerrer i és perfectament visible des de el refugi. Per anar a aquesta via hem d'agafar un camí a l'esquerra que va en direcció a les Bessones, a l'alçada del Cap del Guerrer trobarem un corriol a ma dreta que ens deixarà a peu de via, en un collet. Nosaltres no hem sabut veure les assegurançes des de el terra.
Per anar a la Bitlla diría que hem de seguir el camí anterior fins a sota de la Bitlla i aquí anar a caçar la base de la seva aresta Sud, no es veuen els espits de la primera tirada peró si un ull caracterísitc a la vertical del qual, més o menys , començarem l'escalada.

Brucs de la Bitlla.

-Orientació: Sud, vies exposades al vent.
-Material: A l'O.G. no hem pogut possar res mentre que a l' A.B. hem fet servir un tascó, els Aliens vermell i verd, els Camalots 0.5 i 3 i una plaqueta recuperable. En aquesta via hem entaxonat els friends en antics clavaderos, ja queden bé peró algún pitó curt falcat quedaría de puta mare. Suposo que no mola anar clavant en aquestes vies que es fan tant i que acabes rebentant la roca...

Inici de l'O.G.

-L'Ocell Garratibat:  Bonica via de placa amb un tram de díedre anecdótic per arribar a la primera reunió. Convé tenir clar que els parabolts de la dreta són d'una altre via ( ALGÚ SAP QUINA ???? ) i no posar-nos'hi. Tot i així, si no ens va bé la reunió de l' Ocell... ( espit/burí + bolt ) podem fer la reunió d'aquesta altre via ( dos bolts amb anella ). El V+ es pot fer amb A0 , la resta obligat i pel meu gust ( sóc un cagat i mal montserratí ) una miqueta expossada en el IV+/V. De ressenyes una de l'Escalatroncs en fotografia per localitzar la via i una altre d'en Parce amb dibuix útil per fer-la. Merci a tots dos!.



-Aresta Brucs a la Bitlla: Guapíssima via: sostinguda, bona roca i variada. Poc equipada i amb trams de IV que no es poden protegir. Voliem fer la via en una sola tirada de 60 metres peró hem gestionat malament el xapatge de les cordes i hem fet una reunió a dalt del díedre ( dos burins i un cap de burí, plaqueta. Queda molt a l'esquerra!!! ). IV/IV+ obligat. Ressenyes del



-Descensos: Si ens interesa baixar a peu de via totes vies están equipades per rapelar ( O.G. per la via de la dreta i A.B. preveure recanvi de cordino per R1 ). Nosaltres hem rapelat de les dues agulles per la cara Nord per enllaçar les dues vies. Al Cap del Guerrer amb 25 metres ( desgrimpada de II per trincar la instal.lació ) i a la Bitlla amb 30 metres ben justos ( compte! ), en aquest darrer ràpel pot caldre canviar la vaga de la instal.lació.
Per anar del Cap del Guerrer a la Bitlla és ben evident, acabat el rapel flanquejem per sota del Setrill i pugem un pèl per arribar a la base de L'A. B.  


Ha faltat la Bola de la Partió!.

divendres, 25 de juliol de 2014

Agulla Sol Ponent: Normal i Aresta Brucs.

Al cim de l'Agulla.
Baixant de la Tatanka Yotanka rematem la jornada amb un parell de vies en aquesta agulla que ens queda davant dels morros baixant de les Savines.

L'Aresta Brucs com ja sabeu va per l'aresta sud de l'agulla, te dos bolts daurats que es veuen des de el terra.
 Per fer-la només hem utilitzat dues cintes exprés, si convé hi ha un casquillo d'espit del 8 entre els dos bolts. Hem anat a fer la reunió al ràpel que hi ha darrera l'alzina. Ho hem fet amb una sola corda de 60 plegada en doble i ha arribat perfectament.
Penjo aquesta ressenya d'en Lluís que està molt bé i a més hi surten més agulles per continuar escalant.


Proposta per linxar-se a fer Arestes Brucs!

Normal: Aquesta va per l'evident fissura que ratlla tota la cara est de l'agulla. La podem cossir al gust ( màx. Camalot del 3 ? ) i a part hi ha un parell de peçes al tram més complicat ( burí i espit ). Hi ha un cap de burí a peu de via. Hem fet la mateixa táctica de la corda de 60 plegada amb doble i la reunió del cim un altre cop a l'instal.lació de ràpel ( dos bolts amb anella ). Penjo aquesta topo de l'Esgarrapcrestes. Moltes gràcies!.

Croquis de la Normal.


Per baixar amb un sol ràpel de 20  metres. Si hi volguessim anar expressament diría que el camí que segueix la carena d'Agulles hi passa per sota.

Fent la Normal


diumenge, 20 de juliol de 2014

Tatanka Yotanka a les Savines.


-Cordada: Niss i Busquets.
-Orientació: Nord Oest.
-Material: Hem possat un Camalot de l'1 al primer llarg. A la tirada d'Ae si volem deixar xapat els burins intermitjos cal dur més de 20 cintes. A la tirada d'Ae ens va anar bé dur un pedal ja que desploma un xic.
-Ressenya: Agafo aquesta de l'aperturista del bloc d'en Joan Asín. Moltes gràcies!.


-Accés: Aparcarem a Can Massana, a la carretera que va de Manresa al Bruc. Millor no deixar res al cotxe que sembla que aquí n'obren forçes.
-Aproximació: Des de l'aparcament cal seguir el camí del Refugi d'Agulles, senyalitzat.Deixarem aquest camí just abans de la classica G.A.M a la Portella Petita per  un torrent que surt a ma esquerra. Anem seguint per sota les parets. Passem pel peu de via G.A.M. Bages 40 aniversari ( burilada d'espits,crec)   i al cap de poc arribem a peu de via. Díedre amb algún parabolt visible i un pitó casolà.


-Via:  Te alguns trams de placa i de díedre força interessants, si l'Ae us sembla monóton us tallarà una miqueta el rollo. Em sembla que un cop a la feixa es pot sortir per una xemeneia i així queda tota la via en lliure. L'Ae es fa sobre burins rovellats que ja hi debien ser quan es va obrir la via i parabolts del 8, que és l'equipament de la via. Les reunions no están equipades per rapelar. La reunió de l'Ae és súper incómode, si es va sobrat de cintes es deu poder arribar a una reunió de burins que hi ha sota la panxa final. Bona roca menys al díedre inicial.
La via es de bon combinar amb alguna via d'Agulles, nosaltres ho vàrem fer amb l'Agulla Sol Ponent, que és la primera que trobem al descens.


-Dificultat obligada: V-V+/A1.
-Descens: Ràpel de 20 metres a la dreta, desgrimpem una canal i un parell de resalts i enganxem el camí que va per la carena de les Agulles i que ens retorna al Pas de la Portella.

divendres, 18 de juliol de 2014

Tierra de Dragones a Peña Rueba.

El cruzaito!

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud Est, diria que els primers metres de la via varen començar a estar a l'ombra cap a les 3.
-Accés: Idèntic a l' Espolón del Gállego
-Ressenya: Aquesta dels Caracoles , que són els aperturistes, està molt bé.

Topo igual de currada que la via!
-Aproximació: Idèntica a l'Espolón del Gállego, peró un cop hem deixat la pista al coll i agafem la traça cap a peu de paret, cal estar al cas d'agafar una traça a l'esquerra .Pedra amb un drac i el nom a peu de via. El primer bolt és de color verd.
-Material: Unes vint cintes si ho xapem tot, n'hi ha moltes i ens en podem saltar. Mola portar doble corda i cintes llargues ja que algunes tirades l'emplaçament de les assegurances fa ziga zagues.

Bones plaques!

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt. Primer de tot l'hem trobat una via ben sostinguda i homogeneia, malgrat les dues tirades que creuen l' Espolón Fuertes. No es pot dir que sigui una via variada ja que és tota de placa, però no és monótona d'escalar; la part de baix la roca és tipus Collegats i la part de dalt tipus Sant Llors i a més es combinen trams de finura amb d'altres de més atlètics.
Els aperturistes han fet una impressionant tasca de sanejament de la roca i no cal patir-hi massa. L'equipament ( bolts del 10 ) és molt abundant, també a les tirades de IV. Totes les roles estan equipades amb dues anelles per rapelar. Les reunions de la part superior ens varen semblar un xic incómodes, hi ha bones repisses a prop i si portem alguna vaga ben llarga podem fer-les en aquestes repisses vinculant dos parabolts.

Peu de via fácil de trobar!

-Descens: Mireu la topo d'en Luichy que explica la baixada de l'Espolón Fuertes. Afegir que si fem el darrer ràpel amb simple cal anar amb compte perquè el ràpel és just a 30.

La paret vista des de la pista.

dimecres, 16 de juliol de 2014

Espolón del Gállego a Peña Rueba.

Arribant al coll on mor la pista.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Ressenya: Impossible peredre's amb aquesta d'en Luichy on a més s'explica l'accés, l'aprox i el descens.
-Accés: La via està situada a la cara Est de Peña Rueba. Hem d'anar al municipi de Murillo de Gállego i seguir la carretera en direcció a Jaca 1.6 quilómetres des de la sortida del poble. Al final d'una recta hem d'agafar una pista a ma esquerra i trobarem un bon aparcament al cap de 300 metres a ma dreta. Hi deuen cabre una desena de cotxes. Després hem fet la pista caminant i jo no m'hi foteria si no és amb un bon quatre per quatre.

Part intermitja de la via.

-Aproximació: Seguim la pista de pujada fins que mor en un coll amb un prat i uns blocs. Aquí agafem una traça fitada que porta a peu de paret. L'inici de la via és fácil de veure: hi ha un arboç i es veuen les xapes.
-Material: Cintes exprés llargues i doble corda.

Cap al final de la via.
-Orientació: Sud Est. Com que és un esperó hi peta força el vent.
-Via: Te força trams de placa interessants, és bastant homogènia i amb bona roca. Vàrem fer les tirades de dues en dues menys les tirades 6 i 7 que és on hi ha el 6a+ i voliem veure'ns.Diria que totes les reunions menys les dos o tres darreres eren de dues armelles, per tant si calgúes rapelar no s'hauria d'abandonar material a les roles. No vàrem enllaçar amb l'Espolón Fuertes com recomana en Luichy i la veritat és que hagués estat bé continuar.
-Dificultat obligada: V/A0.
-Descens: Tal i com l'explica en Luichy només afegir que vàrem fer tots els ràpels amb una sola corda de 60 menys els dos darrers que els vàrem enllaçar amb dues 60's.

Arribant al coll, darrera l'E.F.

dilluns, 14 de juliol de 2014

Kubalita i Perduts en la boira...a la Punta Miladones.

 
Buscant el bon canto entrant a la R1 de Perduts...
 
Dues visites a aquesta bona paret del High Empordà han servit per tatxar les que deuen ser les dues vies més fàcils de la paret juntament amb La Por m'excita que encara no hem fet. Primer vàrem anar-hi amb en Manel i la Txus per controlar el tema i fer la que semblava més assequible: Perduts en la boira ( però agafats de la ma ). Una tarda sortint de currar amb en Salip tornem a la paret i fem la Kubalita.

Al díedre-xemeneia de sortida de Perduts...
-Accés: Hem d'anar a l'Escala i anar a l'avinguda Montgó ( seguir cartells ) en aquesta avinguda hi ha un trencant a la deta senyalitzat que ens porta fins al càmping Les Neus. Tal i com arribem al càmping ja veiem una carretera o pista asfaltada que va en la direcció que portem ( dir. Estartit ). Hem de seguir per aquesta pista que pot estar tallada en època d'incendis. La seguim fins que trobem una pista no asfaltada a l'esquerra. Ens hem de ficar en aquesta pista i de seguida deixar-ne una a l'esquerra i més endavant una altre també a l'esquerra. Aquesta pista ens porta fins a una base militar abandonada, no està malament del tot però jo no m'hi foteria amb un turisme baix. L'article del Vèrtex recomana aparcar en aquest punt. Encara que nosaltres hem acabat d'apurar el cotxe ( Kangoo ) el tram de pineda.

Remenant pel cim de la paret.
-Aproximació: Des de la base militar abandonada hem de seguir el G.R. que va cap a l'Estartit, tot travessant una pineda a través d'una pista. A uns trescents metres de la base hem d'estar al cas d'unes fites que marxen a l'esquerra. Nosaltres hem apurat el cotxe fins aquí. Travessem la tanca i creuem la pineda fins a una zona de garrigs. La traça creua ara la zona de garrigs en direcció al mar, cal anar al cas de no perdre la traça i de seguir la més fressada. Passem paral.lels a una tanca, apropant-nos un moment a una vall de l'esquerra i llavors anem cap a la dreta ( dir. Estartit ), passem per uns pins i arribem al coll que hi ha a l'esquerra de la paret. Seguim arran de cingle cap a l'esquerra, al cim trobem una gran fita amb el llibre de piades, baixem i trobarem una corda estàtica lligada a un pi que ens permet de trincar l'instal.lació de ràpel ( 2 bolts amb anella ). El ràpel és de 50 metres i nosaltres hi hem deixat una corda instal.lada per asegurar la jugada. Vàrem llegar una piada d'uns que s'els hi havia enganxat la corda. El ràpel ens deixa en una vira que recorre tot el sócol de l'espedat i que ens permet accedir a qualsevol via de la paret.

Fent el ràpel d'accés.
-Perduts... : Aquesta juntament amb la seva veïna La por... serien les més fàcils i curtes de la paret, les dues que cal controlar si volem evacuar la paret. El primer llarg comença en un gran díedre diagonal d'esquerra a dreta, ben bé on et deixa el ràpel. De material es recomana un joc de tascons i un altre de friends fins al Camalot del 2. La segona tirada de 6a em va semblar un pèl obligada si no es porta un Camalot gran ( el del 4 s'hi aguantava el del 5 crec que hauria quedat més bé ). La via no està malament, les primeres tres quartes parts del llarg amb bona roca, vertical i plenes de canto i el final de la primera tirada amb una miqueta de molsa. La segona tirada amb roca a controlar a l'inici. La resta millor. És la via número 8 que hi ha en aquesta topo dels aperturistes. Variada.

Topo del Nenivan merci!.

-Kubalita: Em va agradar molt, lógica, força variada i amb bon ambient. L'inci és evident: placa amb bones presses sota d'un sostre que esquiva per la dreta ( pont de roca al terra ). De material un joc de tascons i un altre de friends de l'Alien verd al Camalot del 3 ( útil el del 4 per treure pèndol al segon a la segona tirada ).  Les tirades són curtes, possats a enllaçar millor 2 amb 3. La via es va trampejant força bé amb V+/A1 peró la xemeneia final és un pèl obligada ( potser més V+  que 6a ? ).
-Orientació: Nord Est.


Entrant a la R1 de la Kubalita.
-Descens: Desfem el camí d'aproximació.

dissabte, 12 de juliol de 2014

Francesc Sardans Fàbregas al Timbaler del Bruc.

Aproximant amb el Timbaler al fons.
-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Orientació: Diria que sud, hi vàrem anar un dia que feia núbol.
-Ressenya: Aquesta d'Escalatroncs que està molt bé, merci!.



-Accés: Hem d'anar al Bruc i fer el mateix accés i aproximació que per anar al sector esportiu del Vermell del Xincarró.Des del Bruc agafem  el camí de Can Salses ( costat de l'escola)  fins que arribem a un revolt a mà dreta on hi ha un trencant; prenem el trencall (nord) i continuem per una zona amb camps d’oliveres fins que a mà dreta trobem un eixamplament on podem aparcar (parking del Vermell, sol haver-hi cotxes ).
-Aproximació: Des d’allí continuem a peu cap al nord; de seguida trobem un trencant  a la dreta (marques blaves, sector Desdentegada) que no prenem, seguim cap al nord en lleugera pujada fins que veiem la paret. Continuem fins a peu de via. Es veuen les primeres xapes, un pitó i les inicials 6Q picades.
.

Primers metres de la via.
-Material: Unes quatorze cintes exprés i doble corda per enllaçar tirades.
-Via: Ben trobada i prou variada, un curt tram de díedre i placa tombada a baix i més dreta després. L'hem fet en dues tirades, fent la R2 i la del cim. Aquí no hem sabut veure cap instal.lació i hem encintat un bloc tamany cotxe que hi ha al cim. La via no està equipada per rapelar però abandonant material es veia bé per baixar.  Parabolts del 8 i algun pitó.

La meva reunió del cim.

-Dificultat obligada: V/Ae.
-Descens:  Del cim anar cap a l'esquerra, en dirección al caracterísitic Gerro peró sense acabar-hi d'arribar. Hem de baixar, doncs, pel vessant que hi ha entre el Gerro i el Timbaler fins a trobar traçes i alguna fita que ens retornen al camí de l'aproximació.

dijous, 3 de juliol de 2014

Punta Trencabraços.

Finalitzant la travessa Suca Suca.
Després d'haver gaudit fent l'Escórpora, aprofitem un parell de tardes post laborals amb en Manel i en Salip per fer la resta de vies del sector. Es tracta de rutes d'uns quaranta metres, més algun metre que poguem afegir flanquejant arran d'aigua.La paret és força vertical i això fa que l'escalada sigui eminentment atlètica.El ràpid accés, la poca longitud de les vies i la relativament fàcil escapatòria en cas de mal temps converteixen aquesta paret en una bona opció per als dies de meteo insegura; sense el compromís de les seves parets veïnes de Miladones i Punta Ventosa. Per evacuar la paret en cas de necessitat pot anar bé deixar fixada una corda al ràpel per a les vies de la dreta; les vies de l'esquerra ténen una feixa a uns vint metres de l'aigua per la que diria que es pot sortir caminant cap als dos costats.

Roca amb incrustacions a la part alta de la paret.
L'Accés és el mateix que per anar a l'Escórpora. L'Aproximació varia segons la via escollida: les de l'esquerra ( 1,2 i 3 ) es fan a través de la primera tirada de l'Escórpora mentre que per les de la dreta ( 5,6,7 i 8 ) en comptes de baixar per la canal que porta a la R0 de l'Escórpora hem de continuar caminant una vintena més de metres i baixar a buscar un químic del que rapelarem,aquest químic te al costat la reunió de la via Desconeguda, que són dos o tres espits rovellats. Mola portar alguna vaga ben llarga i algun mosquetó per vincular el químic a aquesta reunió.El ràpel és d'uns 25 metres i si el fem amb una sola corda evitarem que s'ens enganxi el nus. La via 4 queda entre els dos sectors i s'hi pot accedir de la manera que preferim.

Sortida del díedre de la Nautilus.
El Material bastant relatiu, nosaltres hem fet anar algun tascó i un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 3. Segurament les vies es poden fer amb la meitat del ferro que vàrem traginar. Ah! el Camalot del 4 va molt bé a l'inici de la travessia l'Escórpora, m'imagino que el del 3 entra i a més hi ha un pont de roca, un xic esmicolat però deu aguantar.Mola portar alguna vaga llarga i un parell de mosquetons de sobra per vincular el químic de ràpel als espits vells i no baixar d'un sol punt. Penjo la topo que hi ha als blocs de Perversió Vertical i
Benvinguts al Paradís que juntament amb els Rumbateam diria que són els aperturistes de les vies:



1. Escorpora: La més variada de totes, a nosaltres ens va agradr molt. Per més informació mireu la piada.

Finalitzant la Nautilius.


2. Homes escalant, dones bronzenjant: Fem la travessa fins la R1 de l'Escorpora i en comptes de seguir l'evident díedre que marxa a la dreta escalem la placa que domina la reunió. Nosaltres hem aprofitat el primer pont de roca del segon llarg de l'Escórpora i després hem entrat a la placa de l'esquerra. La R2 te un pont de roca que hem reforçat amb un Camalot de l'1, en comptes de fer el tercer llarg hem flanquejat fins la cova on hi ha la R2 de l'Escórpora i hem sortit al cim pel darrer llarg d'aquesta via. Així s'escala més, ja que el tercer llarg de la Homes... és un petit resalt de III. La placa del segon llarg és molt guapa.

Bon mur de la Homes...
3. Nautilus: Per fer-la cal escalar el primer llarg de l'Escórpora i quan arribem a la R1 continuar travessant a la dreta fins arribar a una còmode repissa on farem reunió ( pont de roca equipat,reforçar amb algun tascó i/o Camalot 2/3 ). Nosaltres hem fet la R1 de l'Escórpora, per metres i fregament ens la podem saltar, però així podem veure al col.lega en tota la travessa. La següent tirada és molt guapa, hi ha un pont de roca a la vertical de la reunió, nosaltres hi hem arribat buscant la zona més tombada, bastant per la dreta. L'última tirada no l'hem fet per on toca, cal anar a la dreta a buscar una petita xemeneia que queda amagada a la paret esquerra de la gran canal. En comptes d'això hem sortit per un esperó tombat (III-IV).

Espit a la cova de l'Escórpora.
4. Escura Xemeneies: Hi hem accedit des de la repissa del ràpel, millor per l'altre cantó sembla que el pas per entrar a la xemeneia és guapo. Xemeneia poc sostinguda amb un parell de ressalts més complicats. L'hem fet amb un sol llarg. La reunió del cim te un químic i un bolt.

Travessa a la Benvinguts...
 5. Delfín Verde Base Camp: En comptes d'anar pels díedres de baix hem anat per l'esperó perquè semblava més guapo. Després si que hem sortit pel díedre de la dreta, que m'imagino que és per on va la via, i hem fet la role al ràpel. Feta amb una sola tirada, al díedre de dalt entren peçes grans ( C1 al C3/4 ).

Més o menys a la Delfín...
6. Desconeguda: No ens ha molat massa, si no ens refiem dels espits podem asegurar a la fissura de l'esquerra amb peçes grans ( Camalot 3-4 ? ). L'hem començat a la repissa on et deixa el ràpel,afegint així, metres a la via que deu començar en una R0 amb dos espits uns deu metres sobre la repissa.


Bonic esperonet de sortida de la Benvinguts...
7.Kalamar: Aquesta ruta escala la fissura que hi ha a la dreta de la linea d'espits de la Desconeguda, ràpida i fàcil. Ideal per acabar de fer metres. Crec que te dos ponts de roca: un per marcar l'inici i un segon al pas més complicat ( V, 1 pas ).

Baixant cap a la R0 de l' Escórpora.

8.Benvinguts al Paradís: Aquesta també està prou bé. El primer llarg ens el podem complicar més o menys segons ens sembli fins al pont de roca que marca el pas per un desplomet. R1 en un pont de roca i segon llarg per un esperonet dret i amb molta ganda.
L'aproximació l'hem fet fent el mateix ràpel  però un cop a la repisa on acaba el ràpel hem flanquejat, nosaltres ens hem encordat i hem trobat algun pas de IV, potser no ho hem fet bé!. Quan ja no hem pogut flanquejar més ( boveda desplomada ) hem fet una reunió i hem anat a caçar el pont de roca que assegura el desplomet del Ll1.