dilluns, 29 de juny de 2015

La Chorrera, la Chorrada al Masmut.



Ens hi vàrem possar després de la pífia a l'Aquest any si  i la veritat és que ens va encantar. Pensàvem que seria la típica via monótna d'Ae on no hi ha collons de tocar la roca i al final va sortir una via ben xula: llargueta pel que és la paret, sostinguda, variada i amb bona roca. Te la fama de ser la via més equipada del Masmut a base de nombrosos bolts, espits i ponts de roca. Amb un grau de 6b/+ es pot fer tota en lliure menys la diagonal de l'entrada i dos A0 a la segona tirada.




-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Accés: A Penya Roja de Tastavins cal prendre la pista de duu a les Penyes del Masmut: està indicat, és el carrer Sant Antoni i s'agafa just davant de l'hotel que hi ha a l'entrada del poble. Passada una bassa antiincendis, seguim per la pista principal tot deixant la que va a l'aparcament de baix a l'esquerra. Aparquem just al principi de les parets en un evident coll.


-Aproximació: Del coll agafem una traça que va a les parets, passem per la primera zona de la paret on hi ha la Primeros pasos, Fissura Carrasca,Borratxets... i arribem a una bauma o gran desplom. A peu de via hi ha el nom i es veuen les assegurançes de la primera tirada ( la primera un pont de roca) que van en diagonal a l'esquerra. Compte a no prendre un camí que va per davant de les parets i baixa fins al riu
-Material: Unes setze cintes exprés, alguna de llarga i/o doble corda sobretot al primer llarg.
-Grau obligat: V/A0.



-Ressenyes:
-Descens: Caminant a l'esquerra i enganxem una bona traça que després de desgrimpar una fácil i curta canal ( II ) ens retorna a l'aparcament.


divendres, 26 de juny de 2015

Via Infante al Morrón.




Molt bona via de díedres atlètics amb unes bústies d'escàndol. Nosaltres no coneixiem la paret i després mirant a casa totes les vies de la tàpia pinten molt guapes.Crec que és una de les parets de moda de Montanejos. Com que la via és rápida i la baixada amb ràpels també,mola portar ressenyes de les vies veïnes per rematar. Antigament la via debía tenir algúna xapa i quatre pitons, a dia d'avui es troba totalment equipada amb parabolts, les dues primeres reunions ténen anelles de ràpel. Hem enllaçat les dues darreres tirades. Bona roca.



-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: Sud Oest?.
-Accés: Si venim des d'Onda creuem el poble, els túnels que hi ha als estrets de Millars i arribem a un embassament a on aparquem. La presa es troba a uns cinc quilómetres de Montanejos.


-Aproximació: Teóricament cal baixar per la carretera uns dos cents metres i enganxar un camí a l'esquerra ( en un revolt, al costat de dues pilones ? ) que puja a peu de paret. Nosaltres aixó no ho hem vist clar i hem pujat per una carrtera ( a peu ) fins a el que deuen ser les cases dels currantes de la pressa. Travessem les cases i enganxem un camí a l'esquerra que a través d'una pineda ens porta a unes extractives abandonades o trobem el camí fitat que ve de la carrtera. Mola controlar l'entrada al camí des de la carretera per no empreñar a la gent de les cases. Un cop a l'extractiva el camí ens puja sense pèrdua ( fites ) a peu de via. Hi ha una petita grimpada per accedir a peu de via amb una corda fixa. Bolts visibles al díedre xemeneia a l'esquerra de les xapes de la via Clandestinos, per on rapelerem i per tant podem deixar la motxilla a peu de via.


-Material: Nosaltres la vàrem fer amb cintes exprés. Si es vol es pot portar alguna peça per les dues darreres tirades que están menys equipades. Si es va just de grau entren coses als díedres de baix.
-Descens: La baixada caminant sembla que és molt llarga i nosaltres hem optat per rapelar per la veïna Clandestinos 30+55 ( CANAL COMPTE AMB LES PEDRES !!!!, fraccionable a 30 ? ) i 55 ( fraccionable a 30).

dimecres, 24 de juny de 2015

Pista d'accés a la Punta Milà i Punta Miladones tallada.



El passat dilluns 22 de Juny ens vàrem trobar la pista tallada per risc d'incendis. M'imagino que la tornaran obrir a la tardor, si algú en sap la data exacte o on consultar-ho estaría bé saber-ho. Suposo que la pista per anar a escalar al sector de la Muntanya gran d'Ullà també estarà tencada.
En el cas de Punta Milà i Punta Miladones, aixó vol dir uns dos quilometres de carretera més i el tram de pista ( un i dos quilómetres respectivament ), ho dic també a ull si algú ho sap que ho digui. En el cas de la Muntanya gran d'Ullà segurament impliqui caminar un parell de quilometres. En els dos casos conteu que la majoria de l'aproximació será a ple sol.

dilluns, 22 de juny de 2015

El Pilar dels Càtars a Calamés.



Si no m'equivoco és la clàssica de Calamés i aixó vol dir: és asequible, hi ha gent fent-la i te una segona tirada un pèl gastada. Nosaltres el dia abans vàrem fer la Peppermint a Sinsat i ens va agradar molt més. Tot i aixó te trams ben xulos, molta placa però d'estils ben variats i algún tram de díedre per trencar la monotonía, força sostinguda però amb una feixa abans del darrer llarg.Ens va semblar que no estaba malament.  



-Cordada: Txus, Roger Valimañas i Busquets.
-Orientació: Sud Est.
-Accés: Si venim del Sud hem d'arribar fins a Acs. Passem Acs i arribem a Tarascón. Passat Tarascón hem d'arribar a Vedelhac. Creuem aquest poble i trobarem l'aparcament senyalitzat a ma esquerra al costat del cementiri.


-Aproximació: Des de l'aparcament de Vedelhac, prenem el carrer que puja cap al poble i que passa per sota l'església. 30m més enllà, girem a la dreta per un camí que va cap al SE i que voreja el cim i porta al peu de les vies. Passem un primer sector d'esportiva en una cova  i després trenquem a la dreta. La paret es troba a la dreta de la torre que hi ha al cim, i queda tallada per alguns extraploms. Hi ha el nom de la via escrit a l'inici (al costat d'una placa commemorativa).
-Material: Totalment equipada amb parabolts i la majoria de reunions crec recordar que ténen anella. Nosaltres portàvem el semàfor i en algún punt ha resultat útil més que res per treure petits pèndols als segons.


-Grau Obligat: V+/A0.
-Descens: Des de la darrera reunió carenem a l'esquerra, passem per les restes d'una torre càtar i baixem a un coll. Aquí seguim una traça a l'esquerra que no passa ben bé per peu de via sinó una mica més avall a trovar el camí de l'aproximació, si volem recular a buscar material conteu uns 5' de marrada.
-Topos: Molt bona ressenya d'en Joan Asín. Moltes gràcies!!!

divendres, 19 de juny de 2015

Desequipaments a l'Aresta Brucs de la Màquina de Tren





L'Albert Macau ens fa arribar aquesta informació: "Dissabte dia 6 de juny vam fer l'Aresta Brucs a la Màquina de Tren. Al arribar al cim vam trobar que alguna "ànima caritativa" ha desequipat la reunió del cim. També ha desequipat el ràpel que hi havia al coll entre els dos cims.
Nosaltres vam assegurar al cos, però potser es pot improvisar alguna cosa amb les plantes del cim.
Per rapelar vam utilitzar una reunió de dos parabolts que hi ha a l'extrem nord de l'agulla. Hi vam deixar un mallon. Atenció perquè una de les xapes es mou."

dimecres, 17 de juny de 2015

Ressenyes de la Cova dels Bombers.



L'accés des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en dirección Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en dirección Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma Esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".

L'aproximació tot i no durar més de deu minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carrtera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell. Baixem pel vessant oposat mirant de no allunyar-nos massa de la paret i ja divissem la cova. Un quart d'hora des de l'aparcament.

L'orientació del sector és Est, ombra a partir de les dotze, crec.

Hem provat:

1.Bombers Barna 6a: La primera via que et trobes al sector,reequipada amb químics però la reunió és d'un sol bolt. Després mirant a la guía d'en Luichy he vist que la via continua i potser més amunt hi ha una reunió de dos punts. Algú ho sap?.

2.Josuai Lama 7a: Just a la dreta de l'anterior, bolts en bon estat tot i que el mosquetó de la reunió està un xic tocat. Pas de bloc una mica obligat per muntar.

3.La Kriatura 7a: Comença en una repissa on una mica amagat hi ha el nom. Està reequipada amb químics i ens va semblar dura pel seu grau. Segurament la millor opció sigui asegurar des de sota de la repissa.

4.Cetaçi 7a+: La clàssica del sector, el col.lega la prova i comenta que és cinc estrelles. Assegurançes en bon estat, diría que eren bolts.

Les ressenyes me les han passat pel móbil i ni puta idea d'on són, si algú ho sap que ho digui per citar i/o demanar permís.

dilluns, 15 de juny de 2015

No Future a la Paret de Catalunya. Montrebei.




Ens ha semblat una molt bona via de fissures i díedres amb una placa d'entrada també molt guapa. Llàstima d'alguna feixa molt puntual a la part superior. La darrera tirada te un tram de placa de IV on cal anar amb compte amb la roca, al final no ha baixat res però des de baix fot mala pinta. És difícil de comparar amb altres vies de la paret però diría que és similar en estil a la Via dels Ateus però un punt més difícil i obligada.


 


-Cordada: Jordi Berta i Busquets.
-Accés: Àger, agafem la pista asfaltada que porta al Coll d'Ares, a uns deu quilometres del poble trobem un trencall a l'esquerra senyalitzat com a " Congost de Montrebei ". Seguint sempre aquesta pista arribarem al Prat de St.Llorenç, punt on mor la pista. Aquesta pista ha estat arreglada recentment i es troba en molt bon estat.


-Aproximació: Hem d'anar a buscar el camí de baixada de la paret de Catalunya. Si no el coneixeu es troba al principi del Prat. Creuem el camp mirant de no trepitjar els sembrats i de seguida trobarem un bon camí fitat. Hem de seguir aquest camí fins més o menys la vertical de la via, aquí el deixem i pujem per rastres de traça a peu de paret, hi ha un petit contrafort a sota. La via queda uns cinquant metres a la dreta de la Transit de Venus.La via arrenca en un díedre poc definit amb xorreres, pont de roca blanc i bolts visibles.
-Orientació: Sud oest, vàrem estar a l'ombra fins la una.


-Material: Nosaltres vàrem portar un joc de tascons, un Camalot del 4 i dos jocs de friends de l'Alien blau al Camalot del 3. Crec que no vàrem possar cap repetició. Diria que vàrem possar un sol joc de l'Alien blau al Camalot del 4. Per reforçar reunions, totes amb Aliens ( groc i gris ) menys la segona que ho hem fet amb el del 3, per tant aixó si que ho debiem utilizar repetit.
-Dificultat obligada: Potser la tirada més obligada sigui la primera, de placa. Segurament la cosa es pugui solucionar amb 6a/A0, si es vol trampejar més es podría probar sort amb un ganxo.


-Descens: Molt més curt de l'habitual ja que la via acaba molt a prop del coll on comença la canal de la baixada. Del final de la via seguir a l'esquerra uns metres fins que de seguida arribem al coll on enganxem el camí de baixada que a través d'una canal ens retorna al Prat. Actualment en aquesta canal hi ha uns passamans de cable que crec que ténen els dies contats.
-Ressenyes: Kimgil, Romànticguerrer i Albert Castellet.

divendres, 12 de juny de 2015

Directa Enganxadits a la Coma d'en Custodi.




El díedre de la segona tirada i el del final són molt guapos, la resta te algún tram interessant però hi ha feixes. La roca a la via en si és força bona i sanejada, però compte en sortir-se de la via tant escalant com rapelant ja que hi ha alguns blocs que amenaçen a ruïna. A la primera tirada no hem vist el pitó que asegura l'entrada a R1 i ho hem fet per la dreta per un diedret prou xulo, segurament més fácil que l'original però una mica delicat per arribar-hi degut a uns blocs que de moment no s'han fotut avall.


-Accés: Cal anar a Sant Llorenç de Morunys i continuar en direcció a la Coma.Creuem el poble i passem les fonts del Cardener.Quan anem a fer un revolt fort a l'esquerra veiem la via a la nostre dreta.Fem el revolt i aparquem a l'esquerra de la carretera. Venint de Sant Llorenç queda més amunt que el trencant per anar a fer La via d'en Martí a l'Esperó de Cal Fité.


-Aproximació: Molt curta. Agafem una pista a l'altre cantó de la carretera i al cap de poc la deixem per baixar al torrent ( evident,fita ). Seguim torrent amunt fins a la base de les paret i anem seguint pel peu de paret fins al caracterísitic bloc caigut i des d'on veurem el primer espit de la via. Passarem per sota de les vies d'esportiva que marca en Parce, de les vies friquis a l'inici de la via està un xic emboscat.


-Orientació: Si no em falla la memòria Sud Oest, ombra fins les 12.
-Material: Nosaltres hem fet servir algun tascó i un joc de friends des de l'Alien Blau al Camalot del 2.
-Dificultat obligada: 6a/A0 o V+/A1.

 

-Descens: Rapelant per la via. Pot caldre algún recanvi pels cordinos de r4 i r1, aquesta si només anem amb simple. Nosaltres hem fet quatre ràpels amb una de seixanta i hem anat bé. Mola controlar alguna pedra de pujada i cardar-la avall per no tirar-la de baixada.
-Ressenyes: Per ordre d'aparició: Romànticguerrer, Rocaineu i Kutreescaladors. Moltes gràcies!!!!

dimecres, 10 de juny de 2015

Cinderella al Puro.



Bona via esportiva. Roca de primera,sense sobar i equipament pel meu gust entre correcte i abundant ( sóc un covard ) són les principlas característiques d'aquesta via. El primer llarg de la Fiesta Vikinga em va semblar més sostingut i difícil que el segón d'aquesta via. Compte amb una llastra que hi ha a sota d'una sabina, a l'inici del tram de IV del segon llarg: es belluga molt!!!!!!.



-Cordada: Jordi Berta i Busquets.
-Accés: Carretera C-13 entre Balaguer i Tremp, cal anar al municipi de Camarasa. Si venim des de Balaguer hem de creuar el poble ( font al costat de la carretera ) i abans de pasar un pont girar a la dreta en driecció a l'embassament de Camarasa, deixant la C-13. Ara seguim una carretera més petita i que mor a l'embassament. Podem estacionar a l'embassament o una miqueta abans, a l'alçada del corriol que puja al Puro. No tapeu l'entrada del camí!.
-Aproximació: Des de la carretera hi ha un corriol que puja directe a la base del puro en un parell de minuts. La Directa va per l'evident díedre central i les xapes que hi ha inmediatament a l'esquerra són les de la Cinderela, hi ha una altre linea de xapes més a l'esquerra. Nom a peu de via.
-Orientació: Oest.Ombra fins cap a les quatre


-Material:Cintes exprés, jo crec que n'hem fet anar menys que les quinze que marca la ressenya. Si penseu en trampejar crec que anirà millor un ganxo que qualsevol altre cosa, forats.
-Dificultat obligada: La topo diu 6a+, nosaltres deiem que entre el V+ i el 6a.
-Descens: Rapelant per la Directa. Amb simple de 60 hem fet: 20,30 i 30.
-Ressenya: Gentilessa dels Galls de Ponent. Gràcies trempats!.

dilluns, 8 de juny de 2015

Via Terra Lliure a la Magdalena Superior.



Guapa via de plaques farçides de bons códols. Segons la recent guia de Gorros i el que comenta el col.lega, la via te menys xapes del que és habitual a Gorros.La roca és bona però diría que la via te poques repeticions i pot saltar alguna cosa esporèdica. Les dues primeres tirades i les dues darreres les hem enllaçades (anàvem amb corda simple de 80 ).


-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés: Monestir de Montserrat.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan-St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalens. El seguim fins a ser sota de la Magdalena. Convé conèixer una mica la paret i/o portar una foto perque a la primera tirada no hi ha res i pot costar de trobar.


-Orientació: Est.
-Material: Vaig possar l'Omega taronja per arribar a R3, equivalent al Camalot 0.5-.75?.
-Grau Obligat: V+/A0.
-Descens: Un o dos ràpels a l'esquerra fins a un coll. Aquí agafem el camí de les Escales de Jacob que ens retornen al camí transversal de sota els Gorros.

divendres, 5 de juny de 2015

Gran Díedre de Fàbregues.



Curta però prou sostinguda via on hi gaudirem d'una escalada bàsicament atlètica de díedres i xemeneia. Dit aixó el que ens va fer la guitza va ser la sorra que hi ha al fons de la canal, més que res a la primera meitat de la segona tirada.No se si aixó amb el temps millorarà. La roca és bona als trams d'escalar encara que hi ha algún curt tram d'arrels i/o sorra fácil. Al primer llarg hem passat pel tram de V+/ 6a: breu però molt xulo, feia més bona pinta que la xemeneia de la dreta. En canvi, al segón llarg,hem sortit per l'esquerra del pitó. Aquest darrer tram no és que sigui molt complicat ( IV-V) però costa de protegir. segurament deu ser millor sortir recte del pitó.

  
-Cordada: Niss i Busquets.
-Accés: Al poble de Rupit hem de prendre la pista que du al Sal de Sallent. Un xic abans d'arribar-hi prenem una pista a la dreta cap al Pla de St.Joan de Fàbregues. Podem seguir un tros més amb el cotxe per aquesta pista fins que empitjora, més o menys uns 500 metres amb un turisme. La pista empitjora de cop, en una pujada crec que just després d'una gran alzina a ma Esquerra.
-Aproximació: Seguim aquesta pista fins que veiem la característica Agullola Xica. Hem d'anar en direcció a aquesta agulla, girant a la dreta i deixant la pista que va recte. A sota de l'agulla hi trobarem l'entrada del Grau de Saltabocs. Desgrimpem per aquest pas i arribem al peu del cingle. El seguim cap a l'esquerra passant pel bolts que marquen l'inici de la Casal i la Dones i estreps. La nostre via comença a uns vuitanta metres més enllà d'aquesta darrera en un evident díedre amb una zona fácil al principi i Sabines podades.


-Orientació: Sud Est. A quarts de cinc ja estaba a l'ombra.
-Material: Nosaltres hem fet anar un tascó petit i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4. Les peçes més petites les hem possat a la xemeneia però per lo bé que quedàven no se si val gaire la pena dur-les. El del 4 només l'hem fet anar a sobre de la xemeneia, no és difícil i el del 4 fa molta nossa si vas per dins de la xemeneia.
-Dificultat obligada: més d'acord amb la original que la d'en kimgil.6A+ sostingut, pas del bolt al pitó no es pot fer amb A0, suposo que amb un pedal si.
-Descens: Caminant en direcció al cotxe. Nosaltres primer ens hem embardissat i al final hem trobat un camí que ens retorna al Pla de Fàbregues.
-Ressenya: Del blog d'en Kimgil. Crec que sortia en un Vèrtex de fa poc.



dimecres, 3 de juny de 2015

El Passadís del Diable a la Paret de la Cascada.



 Llarg recorregut ben variat, aixó si amb feixes pel mig que l'hi treuen ambient. Si us agraden les xemeneies disfrutareu a les dues tirades que hi ha per damunt de la segona vira, bons díedres a la darrera tirada i al setè llarg, la placa de la sisena tirada ens va semblar molt guapa. Si no us mola escalar en mala roca tingueu en compte que a la dues primeres tirades la roca no és bona, sobretot al primer llarg. Aquestes dues tirades en general discorren per terreny fissurat on ens podrem anar assegurant a més la via ja ha estat repetida i suposo que mica en mica s'anirà fent neteja, de totes maneres hi ha algún bloc que és de parperina i algún d'altre que si es tirés quedaría algún pas més difícil. Bona feina de senyalització i poda a les feixes que fa que la via sigui de bon seguir, merçi!.



-Cordada: Marc Segarra i Busquets.
-Accés: Aparcament de la ferrada Regina, a la carretera que hi ha entre Coll de Nargó i Oliana ( C14). Just abans d'entrar en un túnel a ma esquerra venint d'Oliana.



-Aproximació: Hem de prendre un camí marcat amb senyals vermelles que discorre per dins del torrent sortin-ne a estones. No se ben bé on hi ha una desviació a ma dreta que no hem d'agafar ja que ens duria a la ferrada Regina ( crec que temporalment tencada ). El camí en portarà la base de l'impressionant Paret de la Cascada. Creuem tota la paret i a la dreta trobarem l'inici de la via. Hi ha tres fletxes picades a diferent alçada, així com un parell de fites ( una a sota de cada fletxa ). La via arrenca del mateix camí.
-Orientació: Est, te sol entre les 11 i les 15 aproximadament.


-Material: Nosaltres hem fet servir un tascó mitjà i un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 4. Tot i ser opcional, el Camalot del 4, ens anirà molt bé per protegir diversos trams ( L1,L2 i entrada de les xemeneies ), segurament hi hagi alternatives per assegurar aquestes zones però no m'hi he fixat. Si no anem molt segurs amb roca inestable ens pot anar bé repetir alguns friends grans ( entre el C1 i 3 ) per cossir la primera tirada, en aquest tram també tenim l'opció de pnejar-nos de les dues xapes i recçicalr peçes. Si es pretèn passar amb V+/A1 pot anar bé un ganxo per la placa de la sisena tirada. A la via ens va semblar veure rastres de pitonantje, no se si són de l'obertura o d'alguna repetició.
-Dificultat obligada: V+/A1.


-Descens: Passarem per peu de via, possibilitat de deixar-hi la motxilla.Del final de la via anar a la dreta a buscar les senyals de pintura que ens portaran sense pèrdua a la baixada de la ferrada equipada amb cables, cadenes i esglaons.
-Ressenyes: Kimgilblogspot.com i Joan Asín. Moltes gràcies!.

dilluns, 1 de juny de 2015

Picotasso al Masmut.




Una altre de les clàssiques del Masmut juntament amb l'Aresta del Gas i La Peste. A una primera tirada on cal controlar la roca l'hi segueix una bonica i sostinguda aresta de roca generalment excel.lent amb un pas de díedre i un altre pas més tècnic al final per donar varietat al tema. Reequipada amb bolts del 8, algún espit i ponts de roca amb sirga.



-Orientació: Sud.
-Accés i aproximació: Tot i que està a baix de tot de la paret nosaltres hi hem anat per dalt, ja que teniem el cotxe a dalt i ens ha fet mandra moure'l. El cop que vaig fer la Peste hi vaig anar per baix i entre que l'aproximació és de pujada i la baixada una mica embardissada ( potser ens vàrem liar?) no se si és gaire bon negoçi aproximar per baix. Sigui com sigui la via està a la última agulla. Comença en un díedre evident amb dues Sabines llaçades.



-Material: Algún Alien per la segona tirada.
-Grau obligat: V+/A0.
-Ressenya: Penjo aquesta dels Kuterescaladors i també podeu mirar a lanochedelloro.com. Merçi!.


-Descens: Com que hem aproximat per baix ens ha tocat pujar. Anem cap a l'esquerra, primer per la banda dreta de la coma i a l'alçada de la tercera punta que trobem saltem a la banda esquerra de la coma, com si anessim cap al cingle. Un cop a les proximitats de la darrera agulla ja enganxem el cómode camí de baixada fitat i que després de desgrimpar una petita canal ens retorna a l'aparcament.
Si heu aproximat per baix caldrà fer el mateix descens que per La Peste.