divendres, 30 d’octubre de 2015

Integral Farigola Indómita al Devessó.Malanyeu.



Combinació de les vies Tal faras tal trobaras i Gruyere de dos estils ben diferents. La primera és una escalada oberta per baix buscant el punt feble en un mar de forats mentre que el darrer llarg escala un magnífic mur de forats molt sostingut.Aquest darrer llarg fou obert per dalt però és bastant lògic.Per unir aquests dos trams cal creuar l'inevitable jardí de la paret. La roca a totes les tirades és boníssima, als dos primers llargs la navegació està acotada ja que sempre veiem la següent assegurança,algun pont de roca te el cordino força tocat i molaria canviar-lo.


-Accés: Poble de Malnyeu,aparcament a l'entrada del poble.A sobre de l'església i el camp de futbol.
-Aproximació: Som la primera cordada que ens hem perdut fent-la....jajaja.Del poble seguim el PR passant per darrera de l'església. Un cop hem sortit del poble arribem a una cruïlla de pistes.El PR baixa cap a una casa, nosaltres hem d'agafar la pista de dalt que ens portarà a uns camps enfeixats. Pujem una miqueta i travessem els camps cap a l'esquerra per una traça amb alguna fita. Seguim una estoneta cap a l'est,amb la paret a l'esquerra. Baixem al rec,el creuem i pugem a la paret.La via comença dalt d'un petit ressalt rocós,igual que la clàssica Stock de Cock. La nostre via marxa a l'esquerra a caçar un visible,pont de roca vermell mentre que els bolts de la Stock de Cock van a la dreta.
-Orientació:Sud.


-Material: Un tascó BD del 8,cordinos fins i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.
-Grau obligat: V+ sostingut i A0.Si es va just de grau podem provar sort amb el ganxo i l'estrep ja que hi ha molts forats.
-Descens: Tot i que la via està equipada per rapelar sinó fem l'últim llarg nosaltres hem vist més fàcil de rapelar per la veïna Stock de Cock. Carenar a la dreta uns deu metres i baixar a una terrassa on hi ha la darrera reunió de la Stock de cock:dos bolts amb anella i un espit amb anella.Aquest ràpel és de 50 i ens deixa en una role penjada uns cinc metres per sota del jardí.D'aquí amb un sol ràpel de 65 que amb el xiclet arriba a terra ens plantem a peu de via.Aquest darrer ràpel,es pot fraccionar.
Sembla ser que si continuem carenant podem baixar caminant trobant un camí amb marques blaves.
-Ressenyes: Joan Asín i Parce, merçi!!!!.

dimecres, 28 d’octubre de 2015

El Brull Torre de Guaita dreta.




Faig les ressenyes del Brull fàcil o Torre de Guaita dreta. Hi havia les d'en Fernando Micó que agafaven només les primeres vies del sector. No les hem fet totes i potser que amb alguna ens haguem descomptat, a veure si podem tornar-hi per polir-ho i treure interrogants. Compte amb les reunions d'un sol punt!!!!.Vies en general de bloc amb un pas o una secció que l'hi donen el grau. Roca acceptable en algunes i en d'altres bona, a les entrades sovint peten cantos. L'Accés i Aproximació molt ben explicades al blog d'en Fernando Micó, merçi. La Orientació és Sud Est, hi tindrem sol fins les 4 aproximadament. Personalment crec que és millor sector el Brull Lolo. Recordeu que hi ha també el sector Torre de Guaita Esquerra., situat a l'altre cantó del Grau del Llop per on accedim al sector.



dilluns, 26 d’octubre de 2015

La Espeluznante a los Vados de Motril.



Darrera d'aquest nom tant suggestiu s'hi amaga una bona via esportiva oberta per baix a l'estil clàssic i posteriorment equipada amb parabolts. La via va cercant sempre el punt dèbil d'un seguit de plaques fins que acaba desembocant a un evident díedre. Així doncs, l'escalada és desenvolupa majoritàriament per plaques més tècniques que físiques ( regletes i forats, no aderencia ) i un parell de bones tirades de díedre. La roca és boníssima, gens pul.lida i sense l'herba i sorreta que ens vàrem trobar al Díedro Blanco. Bon ambient.
-Ressenya: Penjo aquesta de Merloclimbing, més que res per veure-la des de la carretera i a tenir en compte que a la R1 cal seguir els bolts de l'esquerra, ja que els de la dreta corresponen a la Ecografia.



-Accés:  Des de Granada agafar l'A-44 en direcció Motril. Deixar aquesta carretera a l'alçada de Velez de Benaudalla i prendre la N-323 que passa per l'espectacular engorjat dels Vados. Cal estar atents a l'aparcament, aquest es troba a ma esquerra si venim des de Granada. Està just a l'alçada del p.k. 184 en ple revolt. Hi ha una caseta, eucaliptus i un cartell informant de les restriccions. Molt de compte amb el sot que fa per entrar, es per deixar-s'hi els baixos si anem ràpid.
-Aproximació: Creuem la carretera, baixem el riu i el creuem. Nosaltres hi hem escalat durant l'estiu i quan l'hem creuat era molt petit, segons l'època de l'any podem tenir problemes per travessar-lo. A la riba oposada veiem un cartell informatiu de les restriccions, a sota d'aquest cartell hi ha el camí,anem seguint les marques blaves que ens deixaran al mateix peu de via, situat uns cinquanta metres a l'esquerra de l'inici del Diedro Blanco. Parabolts visibles i fletxa blava. Just a l'esquerra hi ha les xapes de la Ecografia. Amb la foto la via es veu perfectament des de l'aparcament.
-Orientació: Nord Est, a les dues està a l'ombra.


-Material: Si anem amb plan esportiu passarem amb les cintes exprés i potser algun ferro mitjà. Nosaltres la hem fet en estil clàssic, desplegant tots els nostres recursos per poder trincar els bolts i hem acabat fent servir mooolt de ferro: un estrep, un joc de tascons i un de friends de l'Alien blau al Camalot del 2.
-Dificultat obligada: Novament dependrà de la modalitat escollida, no deixant xapa viva i amb tot el ferro abans indicat es pot passar amb V+/A1. Si anem en plan friqui potser es fagi amb 6a+/A0. Les dues primeres tirades ens han semblat clarament 6a+ i 6b. Res a veure amb la graduació dels llargs superiors ( s'ens donen millor els díedres ? ) ni amb el cinquens del Diedro blanco ( teníem millor dia?).
-Descens: Crec recordar que la via tenia les reunions equipades per rapelar menys la del cim. Nosaltres hem baixat caminant. Del final de la via sortir al vessant per l'esquerra i començar a baixar. Hi ha traça i algunes fites, així com alguns punts vermells que en algun punt costen de veure. Nosaltres cap a la part final els hem perdut i hem anat cap a la carena de l'esquerra, hem baixat un troç i els hem retrobat.



divendres, 23 d’octubre de 2015

Recuperat material a Calders.

Aixó que l'altre dia vàrem recuperar un material en un sector de Calders i que si el seu propietari el vol recuprar que digui alguna cosa i l'hi tornem.
Salut i concentració,que després us deixeu les coses!!!.

dimecres, 21 d’octubre de 2015

La Fiesta Birmana al Puro de Camarasa.





Via esportiva d'un sol llarg, ideal per acabar de fer metres quan acabem de rapelar d'alguna de les vies del Puro. La via fa uns 25 metres i te una desena de parabolts, la reunió és d'anella. Es tracta d'una magnífica placa de forats, sostinguda amb algún tram més complicat i amb una roca cinc estrelles.


dilluns, 19 d’octubre de 2015

Esperó dels núvols al Dumbo.



M'ha semblat guapa i pel meu nivell exposada.Típica escalada de finura d'Agulles amb trams on cal navegar buscant el pas més senzill per arribar a la següent xapa. La roca és bona però convé mirar bé on ens agafem perquè crec que la via no es fa massa. El primer espit és comú amb la via Con la mente en blanco i te una vaga. Un cop xapat aquest espit la nostre via continua cap a l'esquerra i està assegurada amb burins i el consegüent bolt del 8 de la restauració al costat. El segon llarg només te una xapa que no es veu des de la reunió, queda damunt de dos grans còdols. El darrer llarg té una sortida que no hem vist clara, xapada la darrera assegurança del llarg hem flanquejat a la dreta a caçar un parell d'espits de Con la mente en blanco (estan a un parell de metres), i després hem acabat d'arribar al cim pel diedre amb savines (sembla que les dues vies van per allà mateix).




-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a localitzar la cara est del Dumbo. Després pugem pel bosc fins a peu de paret. La via comença pel marcat diedre de la dret a de la paret.
-Orientació: Est.


-Material: Intentant reforçar l'equipament existent només hem pogut possar dues vagues merleteres a la primera tirada. Suposo que escaladors més destres sabran asegurar-se millor en aquestes plaques de conglomerat...podeu probar sort i portar alguna peça.
-Grau Obligat: 6a/A1e.
-Descens: Desgrimpem sense problemes per l'aresta nord. I després baixem per dins el bosc fins la Canal Ampla.


divendres, 16 d’octubre de 2015

Escalada al Valle de Lago: Sector Peña Blanca ( Somiedo ).



Pel que hem investigat al Valle de Lago hi ha els tres sectors que surten a la fotografia: Peña Roja amb només quatre vies, el sector fuente amb poques vies que no semblaben massa bones i que arrencaven del mateix carrer del poble i finalment el sector de Peña Blanca que creiem que és el més interessant de tots. L'Accés és molt ràpid i evident des de el poble ja que es veu el sector des del mateix poble i queda just darrera de les cases. Convé pujar-hi des des Pola de Somiedo molt aviat al matí o molt tard al vespre ja que la carretera que puja al poble així com els carrers del mateix són molt estrets i hi ha sidral. L'Orientació exacte de les parets no la se, ja que hi vàrem anar un dia de núbol, però diria que pot ser Sudest?. Les vies ens vàren agradar molt, són llargues ( imprescindible corda de 70 ? ), des de baix semblen miralls i a la que vas escalant et van sortint cantos a dojo. Plaques que no acaben d'arribar per poc als 90 graus.L'escola crec que ha estat equipada per fer promoció turísitica i potser per aixó s'ha aplicat el binomi triomfador de: equipament generós + grau regalat. Peu de via cómode i optim per anar amb nens i gossos.







dimecres, 14 d’octubre de 2015

The Passenger a la Sud del Pedraforca.



Nova clàssica de la paret,el dia que la vàrem fer erem cinc cordades!. Bona roca, equipament més aviat abundant i grau moderat: èxit més que assegurat!. La via va majoritariament per plaques amb algún tramet de fissura i díedre per trencar la monotonia.






-Accés: Dues possibilitats depenent de per on aproximem. Si hi volem anar pel refugi Lluís Estassen hem d'aparcar al Mirador del Gresolet. Si volem anar per les mines i pel Roget caldrà agafar una pista a ma esquerra que hi ha abans de les barbacoes . A l'entrada d'aquesta pista, que crec que porta a unes mines, hi ha una gran esplanada com d'una cantera. La pista de seguida fa una forta pujada, compte a no perdre gas. Nosaltres vàrem pujar amb la Kangoo i cap problema, a dalt hi havia algún turisme i no precisament alt. Passem un primer aparcament amb una bassa i seguim per la pista ( esquerra ). Aparquem a la següent entrada que fa la pista a la dreta,al costat d'una pedra amb una placa commemorativa i a la vertical de la paret del Roget.


-Aproximació: Aquest cop l'hem fet per les mines com explico a dalt. De l'aparcament surt un camí que puja en direcció al Roget. Un cop a l'alçada de la base del Roget compte a no prendre la traça a la dreta que porta a la base de l'esmentada paret. Seguim pujant, deixant el Roget a la dreta, trobem una paret. El camí l'esquiva per l'esquerra i arribem a Prat de Reo, anant a la dreta arribem a la base de la cara sud. Anem per peu de paret cap a la dreta fins que localitzem el peu de via. Cal grimpar un petit ressalt herbós, damunt del qual hi ha un pont de roca enfilat ( R0, bolts visibles ).


-Orientació: Sud, sol fins cap allà les cinc?.
-Material: Opcionalment un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 2/3. A la quarta tirada hi falta un clau i crec que hi entra un Alien.
-Dificultat obligada: V+/6a fent A0.

divendres, 9 d’octubre de 2015

Via Eden Rock a la Pared de Moda.Hoces de Vegacervera.



Plaques tota l'estona però ben variades:aderència, atlètiques, fisurades, canaleres...Bon ambient i millor roca,no està pul.lida tot i ser de les clàssiques de las Hoces. És curta i es pot combinar amb la seva veïna més exigent Delfín Negro.

-Accés:
-Aproximació: Primera paret de l'engorjat a ma Esquerra venint de ????. Hi ha un corriol que puja a la base de la paret des de la carretera. Nosaltres hem assegurat des d'una bona amb un arbre a la vertical del´díedre d'entrada. Primera role opcional amb dos espits crec recordar.
-Orientació: Est ombra a partir de les tres.


-Material: Si es va sobrat de grau segurament es pugui fer amb cintes i prou. Nosaltres hem hagut de desplegar tots els nostres recursos per trampejar les plaques i hem fet servir: tascons ( B.D.:4,5,6 i 7), un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 2 i vagues fines per ponts de roca.
-Dificultat obligada: V+/A1.


-Descens: Nosaltres hem rapelat amb dobles de 60, parlo de memoria però crec que es podía rapelar amb simple. R4-R3 i R3-terra. Compte amb aquest darrer ràpel ja que fa seixanta metres justos i cal anar amb tendencia a la dreta ( mirant a la paret ) per arribar a on la paret és més baixa, a l'alçada d'un nínxol on comença una altre via.

dimecres, 7 d’octubre de 2015

Ressenyes del Sector Xapat. Fígols, Alt Urgell.



Ens va semblar un molt bon sector de plaques verticals, amb un calcari boníssim i una roca ben abrasiva. Escalada variada de gotes d'aigua, franjes i també forces díedres i fissures. Hi vàrem esser l'endemà de plujes i algunes vies eren molles. El sector es troba subdividit en dos sectors: l'Indian Summer i l'Alzinar. A nosaltres ens va agradar més l'Alzinar, però crec que tots dos mereixen una visita. Anàvem amb la guia de l'Alt Urgell i la de Lleida Climbs, hi havia algunes vies que no surtien a cap de les dues i que he afegit a la ressenya. Tota la informació a les ressenyes.



dilluns, 5 d’octubre de 2015

Le Lezard a la Dent d'Orlú.




Una més de la Dent!: llarga, de bon granit, rapelable i amb parabolts. Malgrat ser una via eminenment plaquera els passatges són força variats, trobarem algun tram herbós. Diria que la via fou oberta per baix i posteriorment se l'hi varen afegir alguns bolts per homogeneitzar-la amb les seves veïnens de la cara Sud Est.


-Accés: Si entrem a Acs venint del sud just creuar el pont que hi ha a l'entrada del poble hem d'agafar una carretera a la dreta que puja cap a la Reserva d'Orlú i el poble d'Orlú ( cartell ). Seguim aquesta carretera i creuem dos pobles ( font ), al terçer poble la carretera està indicada com a direcció prohibida i girem a l'esquerra. La carretera acaba morint en un gran aparcament amb lavabos i un porxo. El nostre aparcament queda un quilómetre abans que aquest a l'alçada d'un pont.


-Aproximació: Com que ens hem perdut potser no som els més indicats per explicar-la...crec que a l'alçada de l'aparcament petit cal prendre un camí senyalitzat amb punt vermells que ens portarà a la base de la cara S.E. on hi ha la via. Nosaltres hem agafat un camí que també està senyalitzat amb punts vermells i que neix més amunt de la carretera. Crec que és el camí que va al refugi de ???? i que hauriem d'agafar per baixar del cim a l'aparcament de la cara S.E. En tot cas, si agafeu un camí amb marques vermelles i veieu que us aneu allunyant de la Dent, reculeu a la carretera i baixeu per la carrtera per agafar el següent camí de marques vermelles.
La via està situada bastant a la dreta de la paret, a la part amb més arbres que l'hi fan ombra i te el nom a l'iniçi.



-Orientació: Sud Est, sol fins les 4. El dia abans havia plogut fort, vàrem començar la via cap a quarts d'una i estava tota eixuta.
-Material: Segons la ressenya tres friends petits/mitjans optatius. Nosaltres hem fet servir?????. Si volem trampejar el tram de 6a+ ens anairà de conya un estrep i un tascó petit/mitjà.
-Dificultat obligada: V+/6a i A1. En alguns trams les xapes van per llocs més complicats i es pot arribar a les reunions fent volta per llocs més senzills.
-Descens: La via no acaba al cim, algú sap alguna combinació per allargar-la???. Nosaltres hem rapelat amb doble corda de 60 i ens hem saltat les següents reunions: ?????.  L'arbre del cim està viu i hi ha un parell de cordinos nous, mola portar recanvis per si de cas.




divendres, 2 d’octubre de 2015

La Barca de l'avi al Salt del Grill.



Trams ben guapos amb un parell de llargs de feixa al mig,ben resolta. La roca és bona sense herba als llocs xungos, nosaltres hem fet la vintena repetició per tant encara pot caure alguna cosa.L' equipament a l'estil de totes les Rumbateam que hem fet, d'anar trobant coses allà on costa de protegir o de seguir l'itinerari. Entorn d'alta muntanya, mola fer una visita i un bany al Salt del Grill. Si anem fanàtics podrem rematar amb l' Economia Sumergida dels mateixos autors i que em sembla que queda força a tiro de baixada.



-Cordada: Ramón, Berta i Busquets.
-Accés: Cal anar a Queralbs. A l'entrada del poble agafrem una carretera/pista asfaltada fins a la central eléctrica del Daió on aparcarem.


-Aproximació:  Des de la Central del Daió agafarem el camí que puja a Coma de Vaca paral.lel al riu Fresser. Hi ha fins i tot algún cartell que indica el Salt del Grill. Passem uns deu metres del trencant del Salt del Grill i arribem a peu de via. Punt vermell, arbre i bolt visible. El peu de via l'hem trobat un xic embardissat i l'hem ben estassat. Hem entrat rectes a caçar el bolt i hem passat del pitó.
-Material: Joc de friends des de l'Alien vermell al Camalot del 4.


-Orientació: No m'hi he fixat massa però nosaltres hem estat a la via entre deu i una i hem estat tota l'estona més o menys a l'ombra.
-Grau obligat: V+/A1.
-Ressenyes: Rumbateam i kimgil. Merçi!


-Descens: Del final de la via anar a l'esquerra ( dir. Salt del Grill), flanquejant amb tendencia descendent el vessant de la muntanya. Arribats a una petita paret rocosa anem baixant per sota seu fins arribar al torrent. Baixem per dins el torrent fins a trobar una placa metàlica. En aquest punt caldrà prendre un corriol que va per la riba que dóna a Queralbs. En algún punt costa de seguir aquest corriol, malgrat dos trams amb cordes fixes. Desgrimpada final fácil per unes lloses i de seguida som al Salt del Grill de nou.