dilluns, 29 de febrer de 2016

Voie de les 3 fissures al Rocher de Nugues.



No vàrem ser capaços d'acabar la segona tirada, vàrem quedar cardats a la placa que hi ha sota de la fissura. Arribar a la R1 resulta fàcil encara que un xic brut ( mola xerrac per un boix ) i poc sanejat...estrany si segons la guia és una via que porta vora els quaranta anys repetint-se molt.
Arribats a R1 sortim rectes a caçar un primer bolt ( V/V+ ). Un cop aquí comencen els dubtes: veiem dos pitons a sobre nostre i a l'esquerra que permeten abastar la fissura però no tenim clar com arribar-hi:

1. Sortint recte i un cop a l'alçada del pitó flanquejar. Es veu difícil, trencat i sense massa rastres de que la gent hi passi.

2. Enganxar un bolt que hi ha a l'esquerra i que porta a una reunió. Escollim aquesta darrera opció i fent un pèndol trinquem aquesta xapa i la role. Estem a la vertical dels pitons. Sortim de la reunió a cop de pèdal i sortida en lliure ( 6a? ). Ara ha vingut un pas que no ens hem atrevit a fer per remuntar-nos a sobre d'una bona pressa de peus, a la dreta hi havia una fissura prima on hi entraria un clau.

No ens quadra massa amb la info de la ressenya que dúiem ja que deia que aquest llarg es podia fer amb V+/A0. Algú te més informació????.tu

divendres, 26 de febrer de 2016

Skipi al Setrill.

Ens posem en aquesta via sense tenir massa informació, només el que surt a la guia nova d'Agulles: "Escalada d'essència esportiva i molt ambient. 12 cintes exprés". La via és prou guapa, escalada en placa sobre roca de bona qualitat,  tot i que es pot trencar alguna cosa perquè s'ha repetit poc. La via està equipada amb parabolts, però no definiria l'equipament com esportiu, ja que quan la dificultat disminueix les assegurances s'allunyen bastant, i fins i tot costen de veure (nosaltres vam fer la via a la tarda i estàvem a l'ombra).


-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a localitzar la cara est del Setrill. Després pugem pel bosc fins a peu de paret. La via comença a la dreta de la Bon Voyage, es veuen un parell de parabolts amb baguetos.
-Orientació: Est




-Material: Cintes exprés, però no en calen 12 perquè no xaparem tantes assegurances en cap dels dos llargs.
-Grau obligat: 6a+ (el grau màxim és 6b+).
-Descens: Desgrimpem uns metres per la cara nord fins a una alzina. D'aquí muntem un ràpel de 35-40 metres fins al terra.
-Ressenya: Per la xarxa no n'hem trobat cap. Nosaltres hem fet servir la topo que surt a la guia d'Agulles.

dimecres, 24 de febrer de 2016

Reequipament de la Teotihuacan al Pic del Martell.




Via recentment reequipada per en Luichy, amb bolts inox del 10 ( platejats). A nosaltres ens ha agradat més la veïna Excàlibur més que res per que m'imagino que està més feta i per tant més neta, a part sorteja millor els trams herbosos.Te dos troços un xic guarros, espero que amb el reequipament la via es fagi més i aquests dos trams es netejin. L'entrada a la darrera reunió l'hem fet pel darrer bolt de la Excalibur ja que la Teotihuacan  crec que va per un díedre que de moment està força brut, molaria un xerrac per netejar-ho una mica. Segurament es poden enllaçar algunes tirades. Escalda en general més atlètica que tècnica, amb roca bona i aderent als trams d'escalar mentre que als trams de rostoll trobarem algun bloc.



 


-Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en dirección Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en dirección Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma Esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
-Aproximació: tot i no durar més de deu minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell. Baixem pel vessant oposat. La via està una mica abans del canvi d'orientació que fa la paret.
Útil la fotografia de la veïna Excalibur per localitzar el peu de via i acostar-s'hi. Hi ha un fals inici de via més amunt, comú amb la Diagonal Pasatiempo i amb el nom escrit. Pel que jo se i el que hem fet nosaltres, la via comença uns cinc metres a l'esquerra de l'Excalibur. La primera assegurança és un gran pont de roca en una xorrera seguit d'uns parabolts platejats, alguns de la FEEC.
-Orientació: No n'estic gaire segur però diria que és sud est.
-Material: Nosaltres hem passat bé amb un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. A la segona tirada ens hem enfilat a una llastra molt xula que diria que només es pot assegurar amb alguna peça tipus Camalot del 4. Aquest tram segurament es pot esquivar pel díedre que forma la llastra a l'esquerra. No se si és més fàcil i/o es pot assegurar amb peçes més petites.
-Descens: Ni aquesta via ni la seva veïna Excalibur es troben equipades per rapelar. En cas de voler-ho fer preveure material per les reunions així com una vaga per reforçar el bolt del cim amb algun pont de roca.
Nosaltres hem baixat a peu, del final de la via acabar de grimpar ressalts i anar amb tendència a l'esquerra ( direcció a l'aparcament ) fins a trobar una bona traça que s'ajunta amb la traça per la que hem aprximat.
-Ressenyes: A l'espera de que en Luichy penji la seva n'hem fet una. Penjo també la de l'Excalibur per que està just al costat i pot anar bé tant per ubicar la via com per combinar. Aquesta ressenya és d'en Joan Asín.

dilluns, 22 de febrer de 2016

Les Roques Bessones a Solius.


Sector una mica allunyat del gruix principal d'agulles de Solius això juntament amb els 10 minuts extres d'aproximació fa que poguem gaudir de certa tranquilitat pel que és Solius.Ressenyo només algunes de les vies que hi ha l'esquerra de la paret sud. Mirant les ressenyes i a jutjar pr rastres d'equipament més vell ( 1 pitó i casquillos d'espit ) podria ser que s'haguessin obert damunt antigues vies.Sense ànim de polèmica si algú ho sap estariabé confirmar-ho. L`accés és l'habitual a Solius mentre que l'aproximació és un pèl més llarga de l'habitual ( 15' d'anada i 20' de tornada ). Un cop al coll ( aparcament 4x4 ) hem de començar a seguir el camí que baixa al gruix dels sectors. De seguida, caldrà deixar aquest camí i baixar cap a l'esquerra a caçar una pista. Aquesta pista l'hem de seguir de baixada fins que serem a l'alçada d'un corriol que ens portarà a peu del sector.


divendres, 19 de febrer de 2016

Espolón de los Pioneros al Pincuezo.

 


Via força guapa, en general de díedres i fissures de diferents tamanys així com un tram de placa a L2 que l'hi dóna varietat a l'escalada. Ràpida i de bon combinar amb la Linea Blanca, igualment xula i molt similar tant en dificultat com en estil.
-Accés: Caldas de Luna.
-Aproximació: Evident i curta, ja que es veu perfectament la paret i la via des de l'aparcament. Seguim per la pista tencada al tràfic fins a unes taules i una font que rajava a cent metres del cotxe. Creuem el riu i un corriol porta a la base de la paret. La via escala el vistós esperó de la dreta de la paret.


-Orientació: Sol entre les 12 i les 6.
-Material: Hem fet servir un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.
-Grau obligat: V/V+.
-Descens: Rapelant per la via tal i com indica la ressenya.
-Ressenyes: A part de la que hem fet tinc pendent de penjar-ne una amb format fotografia per ubicar la via.


 

dimecres, 17 de febrer de 2016

Croquis del sector Barranco del Marques,Jumilla.


Sector a peu de carretera, encara que el dia que hi vàrem anar nosaltres vàrem estar ben sols. A part de la immediatesa del seu accés/aproximació te l'avantatge que en qualsevol moment del dia hi ha sol i ombra, ja que les dues parets del sector estan contraposades. La paret de l'esquerra te orientació est, mentre que la de la dreta és oest. L'accés es des del municipi de Jumilla. Una vez aquí conduciremos  por la carretera C-3314 que une Jumilla con Cieza conduciremos hasta el Km 5 donde unos pocos metros después se abre un pequeño camino de tierra, a nuestra derecha, que pasa entre una nave de ganado caprino y una balsa grande de regadío. Hay que estar atentos y conducir despacio debido a que el camino es muy pequeño y apenas es perceptible debido a la vegetación. A los pocos metros de coger el camino se divisan las dos paredes del barranco y a unos escasos 600 m aparcaremos el vehículo cerca de la presa que lo custodia 




dilluns, 15 de febrer de 2016

Via Rif a la Mussara.



-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Accés: Reus, anar direcció Falset i prendre el trencant a la dreta direcció Vilaplana. Arribem a Vilaplana i pugem per una carretera de revolts en direcció a l'Albiol. L'aparcament està diria que al quilòmetre 13.5. Aproximadament 1 quilòmetre després de l'aparcament hi ha el trencant a ma dreta que porta a l'Albiol. L'aparcament està en una mena de coll i podem aparcar als dos costats de la carretera.
-Aproximació: A la banda esquerra de la carretera pujant a les antenes hi surt un GR que el seguim a l'esquerra. Arribem a un primer trencant amb una font i seguim el camí del mig. Seguim per sota les parets i però no ben bé pel seu peu. Passem un tallafoc/linea elèctrica. Al cap d'uns cinc minuts hem de pujar cap a la base de les parets i grimpar un contrafort. Ho podem fer per dues canaletes, la que queda més lluny de l'aparcament te un pas per sota d'un bloc. Un cop a la feixa hem de fer uns pocs metres a l'esquerra fins a l'inici de la via.Bloc característic a l'inici.
Per trobar el peu de via ens ha anat molt bé la foto del Ll1 del blog ????, ens hem fixat en un bloc/sabina molt característic. Si fent l'aproximació arribem a un cartell de prohibit escalar és que ens hem passat de frenada.


-Orientació: Crec que Sud.
-Material: Veure ressenya.
-Dificultat obligada: Els 6b's no són obligats. Segurament 6a/+ i A1, no m'hi he fixat gaire.
-Descens: Nosaltres hem fet un sol ràpel de 60 per la mateixa via.

divendres, 12 de febrer de 2016

Voie de la Grotte al Rocher du Midi. Chartreuse.






La gran clàssica del Rocher du Midi, escalada sinuosa sempre a la recerca de la fissura o els díedre que permeti avançar en un pany de paret bastant complex de resoldre. Tot i així a la via també hi ha trams de plaques i resulta variada d'escalar. Te ambient i a mi el paisatge em sembla una passada, sobretot a la tardor, si enganxeu un dels habituals dies de mar de núvols ja és la osita. Aquesta paret te fama de mala roca, aquesta, però, és la típica clàssica híper repetida on ja està tot força sanejat. Comparant-la amb la Voie de la Rampa, la Grotte segurmanet sigui més sostinguda i homogènia. Pel que fa a la dificultat a la Rampa recordo un canvi de fissura força obligat ( 6a?) mentre que la Grotte no recordo cap pas tant obligat. La Grotte, però, demana un segon de cordada homologat ja que te múltiples travesses. Ah! curiosa la cova on es fa role i la seva sortida que donen el nom i el caràcter a la via.





-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: A Grenoble cal agafar l'autovia de circumval·lació en direcció Chambery. La penúltima sortida abans del peatge cal sortir de l'autovia i anar en direcció St.Hilayre de Toubet. Anem pujant per la carretera i anem creuant poblets fins que trobarem a l'esquerra les indicacions del centre mèdic de St. Hilaire de Toubet. Hem de començar a entrar-hi i girar a la dreta on hi ha un aparcament en dos nivells amb un cartell que indica la Cabana del Berger a l'esquerra. En arribar al centre mèdic abandonat hi ha cartells que avissen de que és prohibit el pas per que hi ha contaminació dels tòxics del desmantellament del centre. Els locals ni en feien ni cas i nosaltres hi vàrem dormir amb la furgo i no ens ha passat pas res.




-Aproximació: Des de l'aparcament enfilem pista amunt. Al cap de 100 metres aproximadament trobem una pista a l'esquerra, la seguim. En un nou encreumanet ( Carrefour des Terraux ) caldrà anar a l'esquerra. Tota l'estona per pista fins a les inmediacions de la Cabana del Pastor, crec que tota l'estona vas trobant cartells que ens indiquen la direcció per arribar a la Cabana del Pastor. Uns cinquenata metres abans de la cabana cal agafar una traça al vessant de la muntanya ( dreta en el sentit de la marxa ). Aquesta traça en un principi recula,sense pujar massa, per sobre d'una malla metàl·lica i paral.lela a la pista. De seguida però caldrà seguir un corriol amb alguna fita que puja ben dret en direcció a la tarteta que hi ha a la part esquerra de la paret i per la que després acabarem baixant. Si convé, aquest pot ser un bon punt per deixar les motxilles. Quan quedem més menys uns cent metres per sota la base de la paret hem d'agafar una traça a la dreta que flanqueja fins a sota el peu de via. Quan hi som a la vertical pujem per una traça entre els pins.
L'iniçi de la via costa un pèl de veure, queda dalt d'una gepa herbosa característica i crec que hi ha una vaga en un pitó força amunt.




-Orientació: Sud Est.
-Material: Un joc de tascons i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.
-Dificultat obligada: V+/6a i A1.
-Descens: No és llarg però costa enganxar el seu inici, millor no fer-lo de nits. Del final de la via carenem a l'esquerra mirant a la paret, direcció a la Cabana del Pastor. Al cap d'uns deu/quinze minuts hem d'enganxar una vira que entra al cingle. Crec que no hi havia cap fita, baixes un tros fins que localitzes un primer ràpel en un pi amb moltes vagues. Aquest primer ràpel crec recordar que era obligat fer-lo amb doble corda de 60. Després ve un tram de tartera i un ràpel més curt sobre una instal.lació de parabolts. Més tartera/desgrimpada herbosa i retrobem la traça de l'aproximació.
-Ressenyes: Extretes del Camp to camp, on hi ha una descripció escrita de la via que pot resultar útil.








dimecres, 10 de febrer de 2016

Sector esportiu del Parrissal.Besseit.




Típic sectoret a peu de carretera, d'interès local o per salvar un dia de mala meteo. Les vies són tombadetes, generalment de moviments tècnics de roms o directament adherència. Algun pas llarg per trincar cantarral i també algunes xorreretes per donar varietat a l'assumpte. Els graus de les vies que hem provat estan més o menys entre el V i el 6c. La roca és el l'habitual calcari de les obagues,costa confiar en la seva aderència però al final no patines. Hi ha unes quinze vies d'aproximadament deu o dotze metres. La orientació no la se però pintava a ombrívol i poc arrecerat del vent. L'accés el fem des de el poble de Besseit, cal prendre la carretera  indicada que porta al Parrisal, un quilòmetre després de Besseit  ja trobem les vies a ma esquerra amb un petit aparcament a la dreta.

dilluns, 8 de febrer de 2016

Sidharta a la Bola de la Partió

A jutjar per la informació que he trobat a la xarxa la majoria de cordades tant sols utilitzen la darrera tirada per sortir al cim quan fan l' Aresta Brucs. Nosaltres la vàrem fer integrament ara ja fa uns dies i a correcuita abans de que es fes fosc. Potser per això no la recordo massa i només puc afegir gaire més del que vaig anotar. Parlo de memòria però recordo que està reequipada amb bolts,que el primer llarg era el filtre ja que era més obligat i que al segon mirant la topo original segurament s'hi ha afegit un bolt i ha quedat menys exposat. M'imagino que sense ser una via massa exposada sense perill de caiguda mortal a priori si que hi ha algun punt en que les xapes allunyen.. La roca crec recordar que era bona i que la llastra de la segona tirada que algú apunta com a perillósa jo nosaltres no la vàrem veure. Via amb ambient per lo curta que és. A la segona tirada hi ha un punt en que cal deixar de flanquejar i tirar recte amunt, hi ha un bolt que no es veu perquè queda sobre d'un sostret/llavi, després d'aquest bolt anem a buscar una antiga reunió de burins ( un no te xapa, plaqueta útil ) i d'aquí a trincar la reunió de la nostre via que crec que eren dos bolts amb anella sota la bola somital.





-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Abans de refugiagafem la Canal de les Bessones. Pugem al peu de l'aresta brucs de la Bitlla i travessem per la cara est de la Bitlla fins a la base de la Bola de la Partió. Resseguim la seva cara est fins el peu de via. Hi ha una placa metàl·lica rovellada on encara s'hi distingeix el nom i la figura d'un buda. Els primers metres els hem fet enfilant-nos a un arbre.
-Orientació: Est.


-Material: Dotze cintes exprés i estreps pel darrer llarg, una plaqueta recuperable. Si es va just de grau millor provar sort i agafar algo de material, no ens hi vàrem fixar si entraven coses.
-Dificultat obligada: Teòricament V+/A0...jo ho vaig veure més de 6a.
-Descens: Un sol ràpel de 60 des de el cim que ens deixarà al peu de l'Aresta Brucs. Si anem amb cordes de 60 millor fer-ho així per l'angle a l'hora de recuperar la corda. Si no podem parar a la reunió de sota la bola somital i fraccionar.

divendres, 5 de febrer de 2016

El Ultimo espolon al Masmut.







Lògica via que va en busca d'un evident díedre que ratlla un estètic esperó, bon ambient. La roca és delicada en alguns punts, fet que els aperturistes han suavitzat deixant la via pràcticament equipada. Hi ha alguna zona de mala roca on va molt bé poder xapar abans d'hora gràcies a les vagues que penjen de les assegurances, si algú vol podria canviar-ne alguna. La majoria de l'estona escalarem en díedre, menys a la primera i darrera tirades on la via va per unes plaques ben xules. Crec que seria possible enllaçar les dues darreres tirades.






Cordada: Roger Canals i Busquets.
Accés: Des de Penya Roja de Tastavins cal prendre la pista de duu a les Penyes del Masmut: està indicat, és el carrer Sant Antoni i s'agafa just davant de l'hotel que hi ha a l'entrada del poble. Passada una bassa antiincendis, obviem una pista a l'esquerra que ens duria a l'aparcament de baix de les parets i arribem a un evident coll on aparquem, a les envistes de la paret.
Aproximació: Del coll agafem una traça que va literalment pel peu de la paret. Passem de llarg la zona balmada on hi ha uns vivacs i l'inici de l'Aquest any si. Continuem baixant, la nostra via comença a la dreta de la clàssica Aresta del Gas. La primera assegurança és un parabolt amb un rebló de cadena com a xapa seguit d'un pont de roca i una altre xapa de l'estil. No confondre's amb una altre via que entra més a la dret, ja a la paret que dóna a la canal i que s'inicia amb dos bolts daurats en diagonal a l'esquerra. Nosaltres hem entrat per la variant de 6b i és dels millors llargs de la via, mirant des de la R1 es veia l'entrada de V bastant cutre.
Orientació: Sud, la via va quedar a l'ombra sobre les cinc de la tarda.
Material: Hem posat un Camalot del 3 a la segona tirada i un Camalot 0.5 a l'inici de la penúltima tirada.
Dificultat obligada: Teòricament V+/A1. La veritat és que no m'hi vaig fixar massa. Hi havia alguna vaga penjant de les xapes, si falten o es trenquen llavors jo crec que mínim 6a.
Descens: Caminant a l'esquerra i enganxem una bona traça que després de desgrimpar una fácil i curta canal ( II ) ens retorna a l'aparcament. La via tenia les reunions equipades per rapelar, no recordo si la darrera reunió també era rapelable.
Ressenyes: Del blog Montañas de ayer y de hoy. Gràcies.


dimecres, 3 de febrer de 2016

El Trabucaire a Busa.




Guapa via esportiva,generalment en placa  amb trams d'escalada atlètica i d'altres més finets.Alguns passatges en díedre l'hi acaben de donar el punt de variada.Bon ambient i roca bona o sanejada,no s'ens ha trencat res. No he escalat massa a Busa ni estic al corrent de les noves apertures però m'imagino que juntament amb la Shangri-la és de les més equipades de la paret. Nosaltres havíem fet fa uns anys la veïna Maneras de vivir, amb menys grau però segurament menys equipada. Totes ens han agradat i sempre hem escalat sols en un indret ben guapo.
Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, crec que al principi està asfaltada i després segur que és de terra. Hem d'estar a atents a aparcar a ma esquerra, al primer moment que veiem la muralla sud de Busa. Hi ha un aparcament petit a ma dreta, una pista que puja a l'esquerra i una basa que costa de veure també a ma esquerra.
Aproximació: Nosaltres hem seguit la pista que puja una estona fins que hem vist una traça fitada i netejada a la dreta que s'enfilava a peu de paret. L'hem seguit i hem anat a parar a peu de paret a l'alçada de la Costo de Agosto, crec. Un cop aquí ja només ha calgut seguir per peu de paret, passar el característic peu de via de la Maneras de vivir  i uns deu metres a la dreta localitzem l'inici de la via. Primer pitó amb un tall de corda i bolts visibles.
Orientació: Sud est.
Material: Nosaltres hem possat tres friends al primer llarg: un de l'1 per anar del pitó al primer bolt i un 0.5 i 2 per assegurar el tram final del llarg de III. Suposo que amb una mica de morro es pot prescindir d'aquestes peçes ja que a la resta de llargs no hem fet servir res més que les cintes exprés.
Dificultat obligada: Entre el V+/6a, en algun punt em va semblar verure rastres de pitonatge o ganxeig, suposo que debien ser per posar els bolts.ç
Descens: La via te totes les reunions, incluida la del cim, equipada per rapelar. Si optem per rapelar pot anar bé dur algun cordino de recanvi ja que crec que n'hi havia algun de força tocat.
Nosaltres hem preferit fer la bonica excursió de baixada. Creuar el Pla de Busa cap a l'esquerra fins a trobar la carretera i seguir-la a l'esquerra fins a retrobar l'accés. Més o menys quaranta minuts xino xano del cim al cotxe.

dilluns, 1 de febrer de 2016

Díedre UBSA.





La segona gran clàssica de la paret juntament amb la Valencians. Escalada força homogènia en el V/V+, generalment en díedres de diferents mides. Si volem variar de díedres podem escalar un tram de placa a la variant directe de la vuitena tirada, bastant més difícil que l'original que va pel díedre de la dreta ( V?). Preveure un pla b o similar ja que la via és força concorreguda i hi són freqüents els embussos. Com a bona clàssica d'aquesta freqüentada paret la roca està força gastada, a nosaltres la naturalesa més aviat atlètica de l'escalada resta importància a aquest petit entrebanc. Reequipada amb parabolts inoxidables que de moment no estan rovellats.




-Orientació: Crec que Sud.
-Accés: Hem d'anar a la població de Calp. A l'entrada del poble ja trobarem cartells que ens guien cap al "Parc del Penyal". Convé aparcar a la zona del moll.
-Aproximació:  Seguim el moll fins a un passeig arran de platja i sota del Penyal. Continuem aquest passeig fins al final i aquí agafem un camí que va vorejant per sota la paret. Cal seguir aquest camí fins a sota de la Valencians. Uns deu metres a la dreta de l'inici de la Valencians cal grimpar per una zona fàcil (III) fins a la R0 de la via.




-Material: Es pot fer amb cintes exprés si es va rodat. Nosaltres hem fet anar algun friend ( entre el Camalot 0.5 i el 2 ) per treure algun pèndol al segon de cordada.
-Dificultat obligada: V/A1. Si no fem V+ potser ens és útil algun friend més gran.
-Descens: Del final de la via baixar uns metres al vessant oposat i agafar el camí que puja al cim en sentit descendent ( dreta ). Súper freqüentat, impossible perdre's.
-Ressenya: Mendiak.net, gràcies!.