divendres, 29 d’abril de 2016

Ressenyes del sector Le Nid d'Aigle.La Melette


Situat en un balcó damunt el mar,en aquest sector gaudirem de bones vies de placa.Algun mur lleugerament desplomat amb tafonis i algún díedre l'hi donen varietat a l'assumpte.
L'accés el fem aparcant al coll de Soemiou.Compte a no deixar res al cotxe,el cap de setmana hi ha moviment de gent però hem vist vidres.
L'aproximació és una bonica excursió per damunt de la costa que dura uns trenta minuts.Al coll prendre el sender de marques negres que coincideix amb el deles marques verdes i seguir-lo a la dreta fins al Coll de Cortiou.En aquest punt baixem al vessant contrari i continuemseguint marques verdes i negres.

dimecres, 27 d’abril de 2016

Díedre de les Coliflors al Martell

Via oblidada en una agulla que es deu escalar molt poques vegades l'any. Almenys és el que ens ha semblat quan hem comprovat l'estat de ràpel. El díedre de la primera tirada és evident i l'agulla està situada en un lloc proper, per on passem moltes vegades quan anem a escalar la part alta d'Agulles. Me l'havia mirat moltes vegades des de l'esplanada que hi ha al costat de l'Agulla del Capdamunt. Mai hi havia vist cap cordada, ni tampoc havia llegit cap piada a la xarxa. En Luichy no la deixa massa bé, però a nosaltres ens ha agradat força.


-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. Anem carenant a l'esquerra seguint un camí amb marques vermelles. Quan estem a punt d'arribar a la Saca Gran ens desviem a la dreta per dins el bosc. Arribem a l'agulla i l'anem vorejant cap a la dreta fins a la cara sud. L'inici de la via és evident, al peu del díedre de la cara sud.



-Orientació: Sud
-Material: La via està molt poc equipada, tant el tram del díedre com el de placa. Vam posar Aliens i Camalots del 0.75 al 3.
-Dificultat obligada: V. 



-Descens: Curt ràpel per la cara nord. Menció especial al ràpel del cim, uns filferros rovellats que pengen d'una alzina morta. Per sort, una mica més avall hi ha una alzina des d'on es pot muntar un ràpel en condicions (preveure cordinos).



-Ressenya: Al blog d'en Luichy hi ha la ressenya dels oberturistes, tot i que potser el grau és una mica alegre:



dilluns, 25 d’abril de 2016

Sueño Vertical.



La via escala un ombrívol díedre on la roca no acaba de ser del tot bona.Es surt una mica de la tónica de les vies que hem escalat a la paret: plaques cantelludes plenes de xapes i al sol.A mi m'ha agradat força: bonica placa encara curta aal segón llarg o una sostinguda tirada de díefre.Tot i això els wue sigueu un xic llepafils penseu que a la via encara l'hi queden unes quantes repeticions per tenir el díedre net d sorra i sanejat.
Accés:
Aproximació:
Orientació: El díedre de dalt juraria que és Est i vora la una ja està a l'ombra. La part inferior de la via és Sud/Sud Est i la podrem trobar al sol fins vora les quatre de la tarda.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Aquest diria que és prescindible. Si fem en artificial el primer llarg del díedre potser ens ajudi repetir alguna peça gran ( 1,2,3?) i un pedal
Dificultat obligada: V+/A1
Descens:

dimecres, 20 d’abril de 2016

Aresta de la Cordee.




Bonica i senzilla aresta, una clàssica ben assequible de Calanques. Quan tingui un moment penjo la resta d'informació de la via així com alguna foto. Ah! no està sobada, ben equipada amb químics i de bon combinar amb les altres vies de la paret gràcies al ràpid i cómode descens amb un sol ràpel de 60,just compte!!!!

dilluns, 18 d’abril de 2016

The mama's and the papa's dreta.



L'accés diria que deu ser tant llarg fer-lo desde Collbató com per la Vinya Nova. Nosaltres així ho hem fet.Un cop a la Vinya Nova seguim la pista en direcció a Collbató.Al cap d'uns 800 metres passarem per l'antic aparcament del Clot de la Mónica,seguim uns 400 métres més passant per una porta,un trencant amb un pista que baixa a la dreta i un cartell que indica que estem a 15' tant de Collbató com del Bruc.Al cap de ben poc de passar aquest cartell agafem un camí a l'esquerra amb marques blaves( al principi no en te), passem pel costat d'un petit aixopluc i més endavant ens desviemma la dreta.Passem.per la base del sector The mama's and the papas esquerra i arribem al peu de les vies.
L'orientació sudoest,vosta tenir sol sobretot pels arbres de peu de via.

divendres, 15 d’abril de 2016

Memória zero al Cap del Ras (Àger)



Escalem aquesta via oberta recentment al Cap del Ras. És curiós que encara es puguin obrir vies en aquesta paret, però quan et mires la línia des de la pista forestal es veu molt evident, almenys la primera meitat. La via és prou bona, la llàstima és que va de més a menys i quan arribes al cim del que més t'enrecordes és dels dos últims llargs, que són els més cutres (sobretot el penúltim), però la resta són prou bons.


Cordada: Macau i Busquets.
Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via. Amb la foto de la ressenya veurem la via perfectament des de la pista.
Aproximació: Amb la foto la via es veu perfectament des de la pista,hem aparcat més o menys a la seva vertical. Hi ha una traça que puja a la paret, un cop aquí anem un pèl a la dreta, el peu de via és el mateix que el de Los reyes del mambo ( dos burins arran de terra ). Parabolts daurats visibles. Més a la dreta hi ha picat el nom de la Via del Salla.



Orientació: Sud (of course!)
Material: Els aperturistes recomanen un joc complert de friends fins el Camalot del 3. Nosaltres només hem posat els friends entre l'Alien groc i el Camalot 0.75.
Grau obligat: Segurament es pugui resoldre amb V+/A0, tot i que l'inici del llarg 2 potser obliga a 6a.



Descens: Des de la darrera reunió pugem caminant fins al cim. Un cop a la carena seguim cap a la dreta (est) fins que unes fites ens marquen la feixa a través de la qual s'accedeix a la canal de baixada que sense pèrdua ens retorna a la pista.


Ressenya: Nosaltres hem portat la dels oberturistesque hem trobat al blog d'en Luichy que està força bé.


dimecres, 13 d’abril de 2016

El pal de la W al Serrat del Poll

Via que s'escola entre les seves veïnes buscant l'espai lliure fins assolir el cim. Tot i que hi ha trams força xulos, a nosaltres no ens va agradar tant com altres vies de la paret. Alguns trams són una mica cutres i alguns llargs passen molt a prop d'altres vies de la paret.
Quan la vam fer nosaltres (a principis de març) la via acabava a la R5 i s'havia de rapelar des d'aquest punt. Escalant un díedre cutre que quedava sobre la R5 vam aconseguir connectar amb la via Los Misteris del Pepegall. Ara sembla que han allargat la via i ja es pot arribar fins al cim per una línia independent, però no sabem exàctament com ha quedat.



-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Hem d'anar a Alòs de Balaguer,a uns 15 km. d'Artesa de Segre. Un cop a Alòs de Balaguer hem de creuar el poble i seguir per una pista que comença fent baixada al costat d'una font i que discorre paral.lela al riu. Seguim aquesta pista fins al final, on trobem una petita esplanada on deixar el cotxe.
-Aproximació: Continuem per la pista paral·lela al riu que es va convertint en camí. En pocs metres trobem un camí a mà dreta que puja cap a la paret. Després d'una curta pujada arribem a peu de paret. Inscripció amb el nom a peu de via (també veurem algun cordino).



-Orientació: Sud-est
-Material: Cintes exprés i alguns friends o tascons per reforçar l'equipament de la via.
-Grau obligat: V




-Descens: Des del cim hem de desgrimpar uns metres per la cara oposada fins a localitzar una savina amb una instal·lació de ràpel. D'aquí muntem un ràpel de 40 metres. Continuem baixant pel vessant oposat (camí i rastres de pas) fins arribar a una passarel·la sobre el riu. La seguim i en poca estona arribem al camí de l'aproximació.

-Ressenya: Al blog de l'aperturista podem trobar una descripció i una topo de la via tal i com està actualment:



dilluns, 11 d’abril de 2016

Voie d'Eliane a Presles.



Vist des de baix el tram de paret que recorre aquesta via no sembla dels millors de Presles, després un cop posats en matèria la via te llargs ben xulos i mantinguts. Com la majoria de les vies de Presles és súper variada, amb trams de placa fina i d'altres d'atlètics així com trams de díedres. En general no em va semblar massa pul.lida, encara que els llargs per sota la feixa si que patinaven una mica més.Vàrem fer la sortida que recomana en aquestes ressenyes:



-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: Ens hi vàrem fotre un dia ben núbol i no m'hi vaig fixar però diria que és Sud est.
-Accés: Si venim des de Catalunya hem de sortir de l'Autopista a St. Marcelin. Aquí anem en direcció de Pont en Royans, indicat. Un cop a Pont en Royans creuem el poble, passem un pont i enganxem una carretera a l'esquerra amb un cartell que porta al poble de Presles. Seguint sempre la carretera principal passem per sota les parets, per sota la paret de Nugues ( esquerra ) i després per un túnel. Just passat el túnel arribem a un coll que dona pas a un gran plató al final del qual hi ha Presles. Aparquem en aquest coll a ma dreta. Si aquest aparcament està ple podem seguir la carretera que hi ha a l'esquerra i que va cap Gazon, a cent metres hi ha un altre aparcament.


-Aproximació: Tornem enrrera per la carretera, agafem una drecera i tornem a la carretera. Seguim un troçet més la carretera de baixada fins a un camí a ma esquerra amb un cartell que indica Choranche. Aquest camí va per sota de la paret. Passem una primera zona herbosa i després hem de pujar per una canal herbosa a l'esquerra a l'alçada de l'evident Pilar Beatrix,està abans de la zona dels Buis. Hi ha el nom a peu de via.
-Material: La via està totalment equipada amb parabolts i espits del 8, tot i així vàrem sortir una miqueta de la via al final del primer llarg i ens va anar bé portar els Aliens per protegir aquest tram.
-Dificultat obligada: Teòricament és V+, a nosaltres en algun punt ens va semblar més aviat de 6a.
-Descens: Seguir els camins a l'esquerra que ens retornen a l'aparcament.



divendres, 8 d’abril de 2016

Integral Josep Barberà i Suqué al Mirador de Sant Joan





Agradable escalada que va enllaçant plaques de dificultat variada, del IV al 6b, però no obligada. Els trams més difícils tenen un equipament abundant, però els llargs fàcils són exposats perquè trobarem poques assegurances i no és fàcil afegir-ne més.
Tot i que, en realitat la via enllaça dues agulles (la Punta Pam a Pam i la Miranda de Sant Joan), es camina molt poc entre els dos ressalts i es fa bé, sense massa terra ni vegetació.


.
-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan-St. Jeroni ) seguir-lo a l'esquerra fins a l'estació superior del funicular de Sant Joan (també podem pujar fins aquí amb el funicular, és més ràpid però força car). D'aquí seguim el camí cap a Sant Joan i Sant Onofre. Passada l'hermita de Sant Joan trobem un camí que surt a mà esquerra en una corba molt marcada (marques blaves). Seguim aquest camí durant una bona estona, primer rodejant les agulles, després en una baixada per rampes de roca i  finalment entrem al bosc. En aquest tram hem de controlar un corriol que surt a mà dreta, just en un punt on el camí fa un gir marcat a l'esquerra. Seguim el corriol fins a peu de via, hi ha una inscripció (JBS) i una fletxa.


-Orientació: Oest - sudoest, nosaltres hi vàrem anar sobre les quatre de la tarda i la via tenia pinta de fer estona que estava al sol.
-Material: La via està equipada amb espits i algun pitó. Nosaltres hem posat un Camalot del 0.75 als alejes de IV de la primera i quarta tirades. Potser també es pot posar algun Alien o similar.
-Grau obligat: V/A0.
-Descens: Des del cim desgrimpem cap a la dreta (mirant la paret) fins a trobar un corriol que ens portarà ràpidament al camí de l'aproximació.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre d'en Luichy de Gorros. També està molt bé la ressenya dels germans Masó.





dimecres, 6 d’abril de 2016

Desequipament Sector Pedralta Sant Feliu de Guíxols.


Avui (03/04/2016) hem anat a fer esportiva al sector Pedralta de Sant Feliu de Guíxols i hem descobert que han desequipat tot el sector. Hem vist parabolts arrencats, xapes aixafades i parabolts sense xapa. Fins i tot han arrencat les etiquetes amb els noms de via. De fet, no hem aconseguit veure cap xapa en bon estat en tota la paret.
Si teníeu pensat anar a escalar en aquest sector milleu penseu un altre objectiu.

Algú sap per què s'ha desequipat?

dilluns, 4 d’abril de 2016

Los Misteris de Pepe Gall Al Serrat del Poll

Via força guapa, especialment durant la segona meitat amb tres llargs molt disfrutons amb tope canto i roca sputnik. Els llargs inicials també estan força bé, llàstima de la feixa que talla una mica el rollo, però passa amb totes les vies d'aquesta paret. Està equipada amb parabolts, si volem podem portar alguns friends o tascons per rematar l'equipament.



-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Hem d'anar a Alòs de Balaguer,a uns 15 km. d'Artesa de Segre. Un cop a Alòs de Balaguer hem de creuar el poble i seguir per una pista que comença fent baixada al costat d'una font i que discorre paral.lela al riu. Seguim aquesta pista fins al final, on trobem una petita esplanada on deixar el cotxe.
-Aproximació: Continuem per la pista paral·lela al riu que es va convertint en camí. En pocs metres trobem un camí a mà dreta que puja cap a la paret. Després d'una curta pujada arribem a peu de paret. Inscripció amb el nom a peu de via (també es veuen les xapes).



-Orientació: Sud-est
-Material: Cintes exprés i alguns friends o tascons per reforçar l'equipament de la via (opcionals).
-Grau obligat: V+


-Descens: Des del cim hem de desgrimpar uns metres per la cara oposada fins a localitzar una savina amb una instal·lació de ràpel. D'aquí muntem un ràpel de 40 metres. Continuem baixant pel vessant oposat (camí i rastres de pas) fins arribar a una passarel·la sobre el riu. La seguim i en poca estona arribem al camí de l'aproximació.
-Ressenya: Al blog de lo Gall hi ha una molt bona ressenya:



divendres, 1 d’abril de 2016

Hello Harry al Pingüí.




Bonica via esportiva, els montserratins amants de l'exposició i al·lèrgics a les expansions potser els hi semblarà una via sosa i plena de xapes. La roca és boníssima tot i que amb ganes hem fet baixar alguna cosa.




-Cordada: Macau i Busquets.
-Orientació: Est.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.





-Aproximació: Nosaltres hi vàrem anar baixant de la Mae West a l'Esquelet, d'aquesta manera queda una combinació bastant homogènia de dues vies generosament equipades. Per accedir-hi a peu hem de remuntar la canal de les Bessones fins passat l'Esquelet, després girem a l'esquerra pujant per dins del bosc. Primer passarem per la base de la Vespa i després arribarem al peu del Pingüí.
-Material: Via generosament equipada amb parabolts, només calen cintes. Si es va just de grau pot ajudar un pedal.





-Grau Obligat: V/A1e.
-Descens: Ràpel d'uns 15 metres per la cara nord-est. Després baixem a peu per una canal estreta entre la Vespa i el Pingüí, fins que retrobem el camí de l'aproximació.
- Ressenya: Per la xarxa en podem trobar. Aquesta d'en Romanticguerrer està molt bé. Merci!