dissabte, 30 de juliol de 2016

Iglesias-Casanovas a l'Asiàtica



Antiga via d'artificial que puja pel vertical esperó nord de l'Asiàtica. Des del primer llarg la via té molt ambient, la primera reunió és penjada i amb molt de pati! Tot i això, actualment s'escala gairebé tota en lliure amb un grau moderat (6b/6c) a excepció del sostre del primer llarg i l'inici del 2n llarg. Les reunions estan reequipades amb parabolts, i als llargs anirem trobant parabolts intercalats amb burils (amb més o menys bon estat). Tot i no ser una de les imprescindibles de la cara nord de Frares, ens deixarà un bon gust de boca.


-Cordada: Vilà i Macau.
-Orientació: Nord.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Sembla que ara s'ha de pagar per aparcar durant el cap de setmana. Algú en sap alguna cosa?
-Aproximació:  Des de l'aparcament agafem el GR en direcció Santa Cecília i el Monestir. Passem per sota la Cadireta i poc després trobem un trencant a mà dreta que puja cap al Portell Estret i el Coll del Porc. Agafem aquest camí i més amunt seguim les indicacions de Coll del Porc. El camí passa gairebé pel peu de via, el sostre del primer llarg ens servirà de referència.


-Material: Moltes cintes exprés, estreps, i Aliens i Camalots petits (nosaltres els hem fet servir al primer i a l'últim llarg).
-Dificultat obligada: V+. Tot i que si es va amb més de grau podrem escalar en lliure força trams i gaudir més de l'escalada.



-Descens: Des del cim fem un ràpel curt per la cara est fins al cim de l'agulla del costat. En aquesta agulla trobarem un altre ràpel que amb uns 25 metres ens deixarà al bosc. Baixem pel bosc una estona fins a trobar el camí dels Alts Frares (marques blaves) que va en direcció est-oest. Si l'agafem en direcció est (esquerra baixant) arribarem al Coll del Porc, i d'aquí contineum cap a Can Maçana passant pel peu de via.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo del llibre d'en David Hita de la cara nord. També va bé la topo de l'Escalatroncs:



dimecres, 20 de juliol de 2016

Mompart al Gorro Frigi.

La Mompart al Gorro Frigi, com la majoria de clàssiques d'aquesta agulla, ha quedat relegada a un segon pla. Per un costat, la via tenia poques assegurances i a més eren velles. Per altra banda, les vies noves li van prendre part del seu espai. Per acabar-ho d'adobar un reequipament polèmic i el seu posterior desequipament la van deixar en l'oblit. Un reequipament més sensat l'ha tornat a deixar a punt per ser escalada. Però si el que busqueu és una filera de xapes no poseu la Mompart a la vostra llista de vies pendents.


-Cordada: Mireia i Albert.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan-St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim fins a situar-nos a la part dreta de la paret del Gorro Frigi, sota una alzina característica. La via comença en aquest punt, però podem escalar pel díedre o per la placa de la dreta.



-Orientació: Nord.
-Material: La via està poc equipada amb parabolts, algun buril vell i un pont de roca. Nosaltres hem fet servir Aliens i Camalots petits. amb burils. Pot anar bé una xapa recuperable per si trobeu el buril sense xapa del 2n llarg (nosaltres no l'hem vist).
-Grau obligat: IV+



-Descens:Un cop a la creu del cim on fem la darrera reunió hem de desgrimpar cap a la nostra esquerra en direcció a una sabina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal·lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal (desgrimpada amb corda fixa,pot no ser-hi) uns metres fins al camí transversal.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre d'en Luichy de Gorros. També està molt bé la ressenya del blog del Col·leccionista de vies, que a més té les assegurances dibuixades:



dilluns, 18 de juliol de 2016

Blas que te vas



Bona via de placa montserratina, amb trams fins i d'altres més atlètics. Les travesses de les dues darreres tirades ens han agradat molt. L'entrada per la  Que Pum Que Pan és molt més difícil que la resta de la via. Podem entrar més a l'esquerra per la via Pique Longue, on uns espits rovellats ens condueixen a un evident díedre herbós, xapem dues o tres d'aquestes expansions i ens desviem a l'alçada de la segona terçera expansió a caçar els bolts de la via que en el seu dia debien ser grocs.


-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
-Aproximació: Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir el camí poca estona trobarem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol, que seguim fins que veiem el peu de via (Que Pum Que Pan escrit a l’inici). Si volem començar per la via Pique Longue, grimpem uns metres ajudats d'una alzina i escalem les tres primeres xapes fins a l'alçada d'un díedre herbós, aquí facilment flanquejem a la dreta i enganxem els bolts de la Que Pum Que Pam.
-Orientació: Est, ombra a la tarda. A partir de les 14:00 aproximadament.
-Material: Cintes exprés, segurament unes setze. Mola portar cordinos per canviar els dels ràpels i d'algún pitó.


-Dificultat obligada: V+, també pel segon de cordada al flanqueig de la darrera tirada.
-Descens: Dos ràpels. De l'última reunió fem un ràpel llarg fins a la R2 de la Pique Longue (queda a la vertical). I d'aquí un altre ràpel llarg fins al terra.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre d'en Luichy del Vessant Nord. També està bé la ressenya de l'Escalatroncs:


divendres, 15 de juliol de 2016

Rupi Garreta al Sabardó.



Te algún tram interessant però ens va molar molt més la veïna Mayor Oliva. Només vàrem possar un Camalot del 3 a meitat/final del primer llarg. Si es va just de grau entren més peçes. L'aprox es fa pujant a la base del Puro i anant a la dreta.La següent paret que trobem és el Sabardó,grimpem a l'esquerra fins que la vegetació ens barra el pas,fletxa i bolt visible. Ombra fins les 3, descens en dos ràpels per darrera: 20 i 50.

dimecres, 13 de juliol de 2016

Xemeneia Font Estiu al Gra de Fajol.




Les dues tirades de xemeneia,malgrat algún tram esporàdic d'herba, les he trobat verticals i sostingudes. La part inferior són grades, amb el reequipament sembla que s'han anat a buscar els panys més bonics i la cosa queda una mica més arreglada. Fa uns vint anys la vàrem fer entrant per la variant de la bavaressa que hi ha a l'esquerra,la recordo guapa i de bona roca. Si fem la variant no se com està per anar a buscar la via de nou, igual acabes escalant més herba del compte. Hem recuperat material de retirada en una encigalada de L2,si el propietari vol recuperar-lo que digui alguna cosa. La roca m'ha semblat bona pel tipus de via que és,cal parar-hi atenció però es passa bé.
Accés: Aparcament del refugi d'Ull de Ter, a la carretera de Setcases a l'estació de Vallter 2.000.
Aproximació: Pujem per camí senyalitzat fins al refugi, un cop aquí pujem una mica més i de seguida agafem un corriol en direcció a la paret. Passem un rec, un petit llac i al cap de poc enfilem per una tartera cap a la base de la paret. L'atac està indicat amb una petita sageta i es troba just al final d'una veta blanca.


Orientació: Est.
Material:  Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. El del 3 entra, mola cintes llargues i corda doble.
Grau Obligat: Segurament amb V/A1 es pugui solucionar.
Descens: Hi ha dues opcions. Seguir carena avall i anar a enganxar el coll entre els dos cims del Gra de Fajol. Des d'aquest punt baixem per tartera, podent passar pel peu de via, fins a les proximitats del refugi. L'altre opció de baixada potser sigui un pèl més llarg però també més còmode i consisteix en assolir el cim del Gra de Fajol i baixar a l'esquerra cap al Coll de la Marrana on el G.R. ens retornarà a l'aparcament.



dimecres, 6 de juliol de 2016

Sánchez Martínez a Diables.




Gran clàssica del vessant Nord,segurament la manera més fàcil d'escalar la impressionant paret de Diables. La via és súper variada: placa fina,xemeneia,bavaressa atlètica,placa de forats,artifo aeri....Suposo que per aquest motiu,juntament amb el fet de trobar-se reequipada amb parabolts i la seva dificultat assequible s'ha convertit en la ultraclàssica . Hem enllaçat L2+L3, algunes reunions tenen anelles, nosaltres una vegada vàrem desfer la primera travessia per abandonar.Després ràpel de 45 a R3 ( aquesta no te anelles,55 metres),d'aquí a R1 i de R1 a terra, compte amb aquest últim que diria que fa més de 30 i no ho sembla!.
Cordada: Pablo i Busquets.
Accés: Refugi de Sta.Cecilia, convé no deixar res al cotxe ja que els robatoris hi són freqüents.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el GR cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Abans d'arribar a sota del Cavall Bernat i passada la paret dels Patriarques ja veurem la paret dels Diables. Més o menys a la vertical dels sostres que esquiva la via i uns metres rabans d'una carbonera cal estar atents a agafar un corriol a ma dreta amb una fita que puja cap a la base de la paret. Cal grimpar un curt i fàcil ressalt tombat, superat aquest pas arribem a la base de la paret i anem a l'esquerra fins a situar-nos al peu via. Placa més o menys tombada amb parabolts.Placa commemorativa arrrencada.
Orientació: Crec que l'orientació de la paret és Est. En tot cas crec que és una via per escalar a l'ombra en dies calorosos. La placa de L1 te sol fins la una, les xemeneies diria que sempre estan a l'ombra i la part de dalt queda a l'ombra sobre les 11/12.

Material: Nosaltres hem fet servir unes 16 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Si volem xapar-ho tot al segón llarg de travessia caldrà dur unes vint cintes. En els llargs de travessia hi ha peçes velles i si es trenquessin, depenent del nostre nivell podriem quedar ben cardats. Potser val la pena dur material divers d'improvització (recuperables,cordinos fins,gantxo,algún pitó....).Al primer llarg hi manca la xapa i el cargol del darrer bolt, resulta més útil pel segón que pel primer.
Dificultat obligada: Teoricament es passa amb V+/A1. Jo no m'hi he fixat massa perquè anava de segón i en lliure però m'ha semblat que el primer 6a de després de les travessies era una mica obligat.
Descens: Al cim carenaral S,desgrimpar un coll i després prendre un camí penjat que baixa en direcció a la Canal dels Avellaners ( dreta ), petita desgrimapada amb burí ( antiga cord fixe ) i baixada per la canal a retrobar el GR.

dilluns, 4 de juliol de 2016

Via d'en Clerc a la Roca de les Onze hores.



Ens ha agradat molt, encara que és tota de placa és molt variada d'escalar amb trams fins, d'altres atlètics i també un pas de bloc. La roca m'ha semblat bona,només alguna llastreta sospitosa de tant en tant.
Cordada: Aniol i Busquets.
Accés: Aparcar al final del carrer de les Belles Roques de Matadepera.
Aproximació: La via es veu desde l'aparcament i s'arriba al seu iniçi en deu minuts.Seguim una pista i quan som a la seva vertical pujem pel bosc seguint rstres de pas.Parabolt platejat visible en un petit díedre cec.
Orientació: Sud?.
Grau obligat: V+/A1e.
Material: 14 cintes exprés. Podem portar una plaqueta recuperable per un cap de burí a L1 i un Camalot del 2 per asegurar un pas de V al darrer llarg. Igual va bé el pedal per trampejar. L'equipament és majoritariament  base de bolts,però hi ha alguns burils i pot anar bé dur alguna disipadora.Rapelable abandonant material.
Descens: Del final de la via pujem una mica per rastres de pas fins a trobar un camí que si el seguim a la dreta retornem a l'aparcament.

divendres, 1 de juliol de 2016

Que pum que pan a la Granota

Personalment el sector del Camping mai m'ha atret massa. Està molt a prop del Monestir, i això comporta molta gent, soroll i, en definitiva, poca tranquilitat. A més, és un sector que està molt enclotat, de manera que hi ha molt poc ambient i les úniques vistes són del Monestir i de l'Aeri.
Però és una molt bona opció per aquells dies que la meteo no pinta massa bé i no ens volem arriscar: l'aproximació és curta, moltes vies són rapelables i estan equipades per no patir. I després, quan t'hi poses, t'adones que hi ha vies molt guapes, amb bona roca i tirades espectaculars.


-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Des de el Monestir agafem el camí que va al càmping ( darrera el cremallera ), el seguim un moment fins que trobem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”. El seguim una estona, i després d'una forta pujada, arribem a un tram pla. El camí pasa per la base de la Granota. La via comença en un petit desplom a l'esquerra d'uns bancs de pedra  (hi ha el nom escrit però potser costa de veure).



-Orientació: Est.
-Material: Cintes exprés.
-Grau obligat: V+. L'inici de la via és explosiu, jo el graduaria d'A0. Qualsevol altra graduació que trobeu només servirà per augmentar la vostra frustació.




-Descens:. De la R4 (que coincideix amb la Pique Longue) fem un ràpel curt fins la R3, i d'aquesta un ràpel llarg fins al terra.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre d'en Luichy del Vessant Nord. També està molt bé la ressenya de l'Escalatroncs: