Maria Brizard als Tres Consellers.

 

Una manera una mica més complicada que l'Aresta Ferbos per escalar aquest cim. A mig camí entre una via i una cresta,més per amics de les xiruques que del magnesi. Hi ha trams aïllats prou xulos. Molt de compte amb la roca a la part final de la segona tirada ja que va de pet a la primera reunió.

Accés: Estany de Cap Long.

Aproximació: La via és ben visible des de l'estany/embassament de Cap Long. Creuem la presa a la dreta i prenem un sender ben costerut direcció al Coll del Gat. Al cap d'una estona de pujar hem de deixar el camí que puja al Coll del Gat i agafar el que marxa a flanc cap a l'esquerra en direcció a la Vira Batan,poc evident malgrat que te marques vermelles. Anem flanquejant per sota del Ramougn i una mica abans d'arribar a sota del Neouville trenquem de nou a l'esquerra cap a la cara sud del Pic dels tres Consellers. Gran entosta de la segona tirada ben visible,atac a la seva vertical. 

Material: Cordes de 60,vuit cintes exprés llargues i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Piolet i grampons entre útils i imprescindibles segons la neu que hi hagi tant per accedir a la paret com per baixar per la Vira Batan.

Orientació: Podria molt ben ser Sud.

Horaris: Aproximació una hora i mitja. La via l'hem enllestit amb un parell d'hores que és el que hem trigat a baixar.

Grau obligat: V+/A0.

Descens: La via acaba a pocs metres del cim dels Tres Consellers. Des de la darrera reunió acabem de grimpar a la cresta,nosaltres això ho hem fet desencordats. Un cop aquí desgrimpem a ma dreta (II) fins al coll amb el Neouville.En aquest punt trenquem a ma dreta a través de la Vira Batan que ens deixarà a la tartera de peu de paret per la que hem aproximat. A destacar tres coses d'aquesta vira:

1) Les cordades que puguin estar fent la cresta dels Tres Consellers poden tirar-nos pedres: casc posat i el màxim d'arrambats a la paret.

2)  A la part final quan la cosa es complica hi ha dues instal·lacions ben modernes de ràpel.

3) Justament en aquesta part final de la vira hi pot haver neu i pot anar bé dur ela grampons i/o piolet.

Bestie Boys al Serrat del Moro.

La placa de la part superior és molt bona i la fissura inicial també ens ha agradat. Tenint en compte que la via és bastant recent caldrà anar amb molt de compte amb la roca del segón i sobretot del tercer llarg,pur crocanti de cara nord on hem fet la nostre aportació a l'ingent feinada dels aperturistes.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel ( G.R.) en direcció Can Massana.Al cap de ben poc arribem a la Canal de Sant Jeroni la qual començem a remontar.Quan portem uns deu minuts de pujada ens hem de fixar amb unes roques que tenen forma de serra a ma esquerra.Flanquejarem amb compte per sobre d'aquestes roques per un corriol més o menys fressat,passem per la base de la Han Solo i uns cinc metres més enllà localitzem el nostre inici.Díedre amb un pitó vermell.Superat aquest primer clau i el posterior parabolt cal anar a l'esquerra a buscar una fissura ample molt llaminera i no a la dreta per les xapes de la Han Solo.

Grau obligat: 6a.

Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4 tot repetint el 2 i el 3 així com unes quinze cintes exprés i un estrep.

Horaris: Aproximació vint minuts, per fer la via 5 hores i del final de la via a Santa Cecilia una hora.

Orientació: La part superior te sol a partir de les 4 ,a baix no se si n'hi acaba d'haver mai.

Descens: Del final de la via com bonament es pugui assolir la carena. Aquí hem crestejat uns 150 metres, cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta. Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí, baixant i apropant-nos a St. Jeroni. Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal·lació de ràpel. Fem 2 ràpels força nets de 40.El primer sobre d'un arbre i el segon de dos espits amb anella. Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta. Cecilia.

Roca Sanz a la Cadireta del Diable.

Escalada plaquera tirant a fina amb algun pas puntual d'apretar. La roca en general és bona però hem de tenir en compte que la via no es fa massa i pot petar alguna cosa petita. M'ha semblat que l'equipament és força generós però hi ha algun pas de V+ exposat i algun tram de IV amb les xapes prou espaiades. La xemeneia final aporta el toc de varietat.El col·lega que està més fort que el vinagre l'ha forçat en lliure sense cap esbufec i ha proposat els següents graus:6a+,6a,IV i 6b+.

Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.

Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllacem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Arribats a l'ermita prenem un corriol desbrossat a la dreta i que mica en mica es va embardissant i que acaba espetegant al peu de via de l'Aleix a la Punxa. Uns metres abans d'aquest inici pugem a la vora de la roca fins espetegar a l'inici de la GEEB, uns cinc metres a l'esquerra d'aquesta via trobarem el nostre inici: placa parabolada amb una fissura diagonal a l'esquerra.

Material: Una vintena de cintes exprés si ho volem grapar tot i un pingo de deu metres de corda per arreglar el ràpel si pretenem rapelar per la mateixa via.

Orientació: Probablement sud-est.

Horaris: Aproximació 40 minuts, via i rapelar-la unes tres hores. Per tornar al cotx hi deu haver una mitja hora.

Grau obligat: V+/A1e.

Descens: DelRapelant per  final de la via anar a l'esquerra a caçar una instal.lació una mica mal girbada: un bolt i un munt de burins. Daquí fem un ràpel de 50(?) fins la tercera reunió,compte en recuperar la corda millor dur un bon pingo d'una desena de metres per treure en fora aquesta reunió. Aquí farem dos ràpels més de 45/50 (?): R3-R2 i R2-terra.

L'indi solitari a Narieda Nord.

Bona via esportiva o combinada segons el nivell que tinguem. Prou llarga i mantinguda, mercès a l'abundant equipament al que ens te acostumats l'Indi podem apurar sense patir gens. Parlant de l'estil de l'aperturista ens ha semblat que l'itinerari està molt ben trobat i l'escalada és ben còmode gràcies al llamp de pencada que s'ha fotut l'Indi. Es deuen poder enllaçar la majoria de tirades però davant dúiem una cordada amb simple de 50 i han fet totes les reunions. Suficientment freqüentada els dies de calor com per portar algun pla B. Els col·legues que van forts l'han fet tota en lliure menys uns passos de la quarta tirada que algú ha comentat que surten sobre el 7a.

Accés: Hem d'aparcar a l'entrada de Figols aparcament a ma esquerra venint de Coll de Nargó.

Aproximació: Creuem la carretera i agafem la pista què puja cap a la Roca Narieda. Primers metres asfaltats després pista, passem la tanca (ara oberta). Seguim la pista fins a trobem  a l'esquerra la drecera de baixada, pal amb marca groga, seguim per la pista i a la propera corba a esquerra, trobarem una fita on surt el corriol què ens porta a peu de paret. La via comença a l'esquerra IS pintat a l'inici.

Horaris: Aproximació 30',via 6 hores i per baixar 45'.

Orientació: Nord, te ombra fins cap allà les cinc de la tarda.

Grau obligat: V+/6a.Com que és una via equipada si no es va còmode en aquest grau ens faran servei les eines de trampeig.

Descens: De la R10 pugem per bosc direcció sud, trobarem fites què ens porten al cim, baixem fins a uns cartells on ens indica el camí què ens porta a la pista. Trobarem dreceres què tallen la pista.

Ressenyes: La fotografia és d'en Joan Asín mentre que el dibuix és d'en Joan Vidal amb anotacions dels Galls. Gràcies a tothom per la feina!.