Bloc Empotrat

Tetties and Beer i Cante Jondo a Àger.

2012-03-05T12:52:00.000+01:00

-Cordada: Martí Rovira i Busquets.
-Ressenyes: De la T.a.B. a lanochedelloro:
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_ager1.html#

I de la C.J. al Torres d'Àger en tenen una ( nosaltres anàvem sense i cap problema ).

-Material: La C.J. està totalment equipada amb espits del 8 en bon estat,duiem 16 expresos i hem anat una miqueta curts per enllaçar les dues darreres tirades, dur-ne algún més si volem enllaçar i també alguna de llarga. A la T.a.B. ja hem possat més coses: un Camalot 0.75, un 2, un parell de tascons i Aliens gris i vermell.

-Aproximació: Aparquem a la pista que passa per sota els Puntals, a l'alçada d'un gran bloc caracterísitic. Des d'aquí ja veiem la T.a.B. ( útil la guia del Montsec Oeste ). La C.J. comença a la feixa on hi ha la segona reunió de la T.a.B. Pujem per rastres de traça cap a la paret si volem fer la T.a.B. només començar a veure paret anar cap a l'esquerra, hi ha una fletxa una miqueta desdibuixada a peu de via i es veu el primer parabolt. Si volem fer la C.J. anem seguint amunt fins la feixa i trenquem a l'esquerra, hi ha diverses vies la C.J. es caracteritza per un canuto de dos pams picat a la base.

-Cante Jondo: Està bé, són quatre tirades en general de bona roca i de placa. La via està totalment equipada amb espits del 8 en bon estat. Nosaltres hem fet servir unes 16 cintes i hem enllaçat la segona i la tercera tirada ( hem anat racionant les cintes, dur-ne alguna de llarga ). L'útlima reunió l'hem fet en uns boixos. Per baixar evident a la dreta i retrobem el camí de l'aproximació fins la pista.

-Tetties and Beer: Ens ha semblat una bona via. Amb una part superior amb bon ambient, amb bona roca i on totes les tirades ( menys la segona ) són guapes. Trams de placa tipus Vilanova amb canto, trams de més finura i algú tramet de díedre per trencar la monotonia. La via està pràcticament equipada amb bolts del 8 i dos claus ( en falta un a la primera tirada ). El tercer llarg sembla que és el que marca la dificultat obligada, que segurament deu rondar el 6b. Si es porta un gantxo sembla ser que es pot solucionar el tema, llavors segurament la cosa quedaria en 6a obligat.COMPTE AMB UNS BLOCS AL QUART LLARG!!!!!, estan a l'alçada de la sabina, es pot passar tranquilament sense tocar-los peró segurament el millor seria fotre'ls abaix, si estem segurs de que no hi ha ningú per sota. Per baixar evident cap a la dreta, a buscar el camí habitual de baixada.

Viacrisis a la Paret de l'Os

2012-02-27T15:08:00.000+01:00

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: No m'en recordo si hi ha algún parabolt de més...

- Material: Camalot del 2 i 0.75,tascons i Aliens groc i vermell. Al pas de gantxo l'emplaçament ens va semblar que era molt bo i evident. Nosaltres estirant-nos des de el parabolt de sota vàrem poder xapar i ens el vàrem estalviar de gantxejar.
-Aproximació: Des de la carretera ja es veu la via. A peu de via hi ha una fletxa picada, es veuen un parabolt i un pont de roca.
-Via: La tercera tirada és molt guapa, vertical, amb ambient i bona roca. El quart llarg també és molt ben parit, la resta no tant bo. La primera tirada l'hem trobat un xic bruta, suposo que és la primavera. De grau obligat comentàvem que sobre el 6a.
-Descèns: Acabem de pujar a l'esquerra fins a enganxar la traça ben fressada que ens baixa de la Paret de l'Os

Bernatac i Nino nino a Rúbies.

2012-02-27T12:58:00.001+01:00

-Cordada: Manel i Busquets.

-Ressenyes:

La Bernatac: http://antxpavil.blogspot.com/2011/11/via-bernatac-6a150mvae-rubies-peladet.html
-Aproximació: Evident. Desde Rúbies agafar el G.R. que porta a la Portella Blanca. Una mica abans d’arribar-hi deixar el camñi principal i prendre una traça a l’esquerra a l’alçada de la base de la paret. La Bernatac comença uns set metres a la dreta de la Directa ( díedre molt marcat amb una fletxa ample i un bolt ), es veuen els espits del 8 des de el terra. La Nino nino comença a l’esquerra d’aquest díedre, es veu un parabolt a sobre d’un sostret i un clau per sota, com a referència tenim el característic sostre de la tercera tirada.

-Material: La Bernatac està totalment equipada amb espits del 8, poden anar bé els estreps per trampejar el pas de 6a+. A la Nino nino hem fet servir algun tascó, aliens vermell i groc i Camalots del 0.75 al 2, no hem fet servir les repeticions que marca la ressenya.

-Via Bernatac: Te una primera tirada molt bona , la resta està bé però no és el mateix. Al tercer llarg ens hem encigalat i he vorejat el sostre per l’esquerra, després hem tornat a la dreta. La roca en general bona, a trams excel.lent ( primer llarg ) i algun tram puntual, als llocs més fàcils, on cal vigilar. V+ obligat.

-Via Nino nino: En general ens ha agradat, força variada i amb roca bona tot i algun tram més dolent. Es deuen poder emplamar les dues darreres tirades. Al cim no hi ha reunió i les sabines semblen una mica incómodes. Nosaltres com que no havíem emplamat les dues darreres tirades hem pogut arribar fins a un pi que hi ha a uns metres de la sortida, si hem empalmat segur que no arriba al pi i hem d’assegurar de les sabines de la sortida. De grau obligat deu rondar el V+.

-Descèns:

Rabadá Navarro al Firé.

2012-02-12T20:31:00.000+01:00

Piada d'aquesta gran clàssica feta amb en Berta l'Octubre del 2.010:

" -Company de cordada: Jordi Berta.

-Ressenya: El millor que hem trobat de llarg ha estat la d'Onaclimb,de'n Luichy que crec que ara l'ha penjada també al seu blogg ( lanochedelloro ).Tot i així hi ha un parell de llocs on no hem coincidit,a part d'algunes assegurançes de més i de menys.En aquesta via per zigzaguejant i poc equipada crec que és important portar una bona ressenya.

L'enllaç: http://lanochedelloro.com/reseespana/aragon_h_riglos.html#

-Aproximació: Evident.Desde el poble de Riglos anar per la pista que passa per sota el Pisón i seguir enllà,passant per sota del Puro.Aparquem en aquest punt,on s'acaba la pista,i baixem cap al punt més baix de l'esperó del Fire.A un parell de metres del terra hi ha una vaga que marca l'inici de la via.

-Material: Un estrep,setze cintes exprés,un joc d'Aliens,un joc de tascons,un joc de Camalots fins al número 2 i molts cordinos de diferents diametres per tal d'equipar/reforçar ponts de roca.

-Via: Al.lucinant com aquell parell de màquines vàren pujar per allà sense burilar i amb bota...A banda de la meritória primera ascensió és una molt bona escalada.Aerea,lógica,que sempre acaba trobant el punt feble a aquella panxa que des de baix sembla infranquejable.
La roca és en conjunt bona tot i tenir algún tram més discret.Crec que és una via de V+ obligat,amb trams de V exposats i tres llargs de sisé grau equipats per fer-los en A1e/V+.Les reunions són sólides i a les tirades anem trobant algunes assegurançes.La veritat és que no vàrem estudiar un possible abandó,millor informarse'n.
La via em sembla que te bastant de compromís.De R2 potser amb un ràpel es deu baixar fins a terra,a R3 hi havia rastres d'abandó i sembla que estar en la vertical de R1.Més amont em va semblar molt complicat baixar,tot i aixó hi havien anelles en algunes reunions.
El que hem fet diferent de la ressenya de'n Luichy ha estat:
1.Segón llarg: Hem sortit de la R1 flanqueijant a l'esquerra fins a trobar un espit ( crec que hi havien més casquillos ),d'aquí hem pujat recte fins a un cordino bastant podrit i d'aquest cordino hem continuat recte a un clau que es pot reforçar amb un pont de roca.D'aquest clau per una mena de fisura-llastra cap a l'esquerra a una bauma on hem fet reunió (un pont de roca,un altre que hem afegit i un Camalot de l'1).Millor és saltar-sre aquesta reunió i d'aquesta bauma continuar flanqueijant a l'esquerra fins a una nova bauma amb un altre pont de roca pujar recte i arribar a la R2 que marca en Luichy ( pont de roca+expansió/ns ).
2.Sisè llarg: La cinquena reunió l'hem montada a la dreta de les terrasses,hi ha dos parabolts amb anella.La sisena tirada comença per un díedre-fissura guarrillo que hi ha al damunt de la reunió,un pèl a l'esquerra de la mateixa.La reunió que marca la ressenya de'n Luichy queda a l'esquerra i per aixó fa el flanqueig a la dreta per començar el sisè llarg.Millor el que hem fet nosaltres:reunió més sólida,més fàcil arribar-hi i més fàcil sortir-ne.A la ressenya de'n Luichy no marca que el sisè llarg començi en díedre-fissura i realment és així.Tot aixó és molt evident.

-Descèns: Desde la reunió de S.O.S. acabar de pujar al cim per terreny fàcil (II-III),un cop al cim continuar carenant fins a topar amb una agulla.Esquivar-la cap a l'esquerra per trobar rapidament una instal.lació de ràpel.Fem un ràpel d'uns quinze metres que ens deixa en una canal,la remontem fins a un coll.Del coll baixem a l'altre banda,al coll on acaba la Galletas.Continuem carenant en la mateixa direcció fins a una nova instal.lació de ràpel (20 mts.).Després desgrimpar unes lloses que en deixen en un bosc,baixar pel mateix en direcció al Pisón fins a una tartera.Baixar per la mateixa fins a la base del Puro. "

BAMBES INOV-8 PER 70€

2012-02-11T18:11:00.000+01:00

OFERTASSA DE BAMBES!!!
tinc unes bambes que només he fet servir una vegada i em van petites. Són unes INOV-8 fantàstiques i pensades per fer trail/muntanya: poc pes, confortables... Me les vull vendre perquè estan noves noves i me les acabava de comprar. Són un 42.5 (sí, ja sé faig un peu mooolt gran per ser una noia...)
Valen 110€-120€ i les deixo per 70€.
a veure si a algú li interessen!!!
Gràcies!!

Aquí us deixo un enllaç per si les voleu veure:
http://www.kronion.es/tienda-de-running-duatlon-triatlon-atletismo/calzado/inov-8-roclite-319/

Ada: 644 154 965
ada.roigcarreras@gmail.com

La Familia Trapp a Roca Ponça.

2012-02-09T16:35:00.000+01:00

Aquesta la vaig fer amb en Roger el Setembre de 2009, he intentat recuperar la ressenya de l'skaladablogspot.com peró no n'he sapigut, si algú me la pot passa la penjaré:

" Via La familia Trapp a la Roca Ponça de Solius.

-Company de cordada: Roger Valimañas

-Aproximació: Evident,mireu sinó la Casal de Roca Ponça.

-Ressenya: Duiem la "general" de Roca Ponça que surt als Fills de Solius,molt millor una que hi ha només d'aquesta via.No se si surt a fillsdesolius,a skaladablogspot.com o alguna cosa així si que hi surt.

-Material: Només pel primer llarg:cordinos fins per escanyar un parell de falques metàliques que hi ha i claus,a part d'estreps.De claus nosaltres n'hem possat 7:dues v faders ( petita i mitjana ) per fer una flor en un forat on sembla que ha saltat una falca metàlica per abastar el primer espit,un extraplà mitjà Charlet Mooser ( crec que el més llarg també hagués entrat ),una v Faders gran,un platano petit,una p i una altre v mitjana.Col.locats per aquest ordre,els tres últims per assegurar el lliure que hi ha després del segon espit.Són pocs metres i de V+ segons una ressenya i IV segons l'altre,o sigui que si us els voleu estalviar vosaltres mateixos.La flor que hem fet segurament te la pots estalviar amb una v ample retallada.Els altres dos llargs totalment equipats.Espits del 10,falques metàl.liques i algun parabolt ( la creua alguna via ? ).

-Via: Tenint en compte que és una via d'uns 70 metres està bastanat bé.El primer llarg és el més laboriós amb diferència.A la ressenya general no es veu massa bé peró a la concreta de la via,si:després del segon espit flanqueijar a l'esquerra per una mena de repisseta,no seguir per una mena de díedre amb un plom trencat ( Welcome to Solius ? ).El segon llarg és molt guapo i es pot fer bastant en lliure ( fent 6a o així queden un parell de passos d'A0 ).La tercera tirada és bastant guarra.Per mi la via obliga a el que obliga el primer llarg:V+/A2,tot i que diuen que aquest V+ és un IV+ i que es pot fer en A1...a mi no m'ha semblat cap de les dues coses.La resta es fa bé amb V/Ae.

-Descèns : Ràpel de 35 metres per la cara Oest.Amb una seixanta potser també arriba i sinó hi ha alguna reunió intermitja. "

Trinitat a la Roca Plana dels Llamps.

2012-02-09T13:35:00.000+01:00

Recupero la piada d'aquesta via que en el seu dia vaig fer al centrecac.cat,ja que veig que a la xarxa no hi ha massa informació de la mateixa. Nosaltres la vàrem fer el Març del 2009 amb en Berta.

"Eps!.Aquest matí hem anat amb en Berta a fer la Trinitat a la Roca Plana dels Llamps,a Montserrat.

Fem l'aproximació per la cara Nord:Santa Cecilia-Canal de la Font de la Llum-Coll del Migdia.Aquí anem baixant cap a la vessant Sud seguint les marques de P.R.Al cap d'una estoneta les senyals de P.R. deixen el torrent per l'esquerra per anar cap al Montgros(fites),seguir-les.Passem per la llastra carectrística de la cara Est de la Salamandra i arribem al peu de la seva Aresta Brucs des d'on es veu ja la Roca Plana dels Llamps amb la seva característica cara Est per on discorre la via Trinitat.Continuem pel P.R. direcció al cim del Montgrós i poc abans del coll entre aquest i la Roca Plana dels Llamps prenem una traça pel bosc(dreta) que ens porta al peu de la paret,flanqueijem per sota la mateixa uns metres fins a un peu de via força evident.Al primer llarg no hi ha cap assegurança peró es veu l'emplaçament de la primera reunió:a l'esxtrem esquerra d'una allargada bauma,a sobre d'una petita sabina.Tot plegat evident i amb una hora llarga de caminada.

Pel que fa a la via,vàrem fer servir el següent material:2 estreps per persona,un alien gris i un de verd,camalots fins al 3,un tascó dels grandets i una P.Pot ser interessant repetir el Camalot del 2.La famosa tirada de la fissura desplomada està bastant equipada,només hi vàrem col.locar tres peçes (una P curta que va entrar poc peró va cantar,un Camalot del 2 que va quedar a caldo peró raro i un tasco repicat amb el martell).El clau si ens estirem una miqueta i sortim mitg en lliure ens el podem estalviar.Duiem falques peró no les vàrem utilitzar.La vertiat és que pensavem que aquest llarg seria el més difícil i al final tots donaven batalla peró s'anaven fent.El primer fàcil peró costava d'assegurar,la segona tirada de l'estil Directa Sagitari als Plecs (sorteigant baumes pel seu punt mes dèbil a base de burins i sortidetes en lliure ),la tercera tota en lliure,la quarta és la fisura desplomada i l'última de tràmit.
Via Picaziana mítica!.Com algú molt bé m'havia dit:"tot i que no la regalen menys dura del que sembla".
Grau obligat:V+/A2...com sempre aquesta és una dada totalment subjectiva.
Del munt de ressenyes que duiem la millor una que vàrem retratar a Santa Cecilia on marcava totes les assegurançes (sense cap error apreciable ) i el traçat exacte.Els burins de la via só vellets peró es troben en prou bon estat,per que us en feu a l'idea no vàrem possar cap recuperable.La roca una miqueta crostossa.Crec que en tot moment es podia rapelar a terra i abandonar amb més o menys dificultat,tot i que a les reunions no es veia rastre de que algú hagués rapelat.

Descèns en tres ràpels per l'aresta Sud:cim amb 2 espits 20 metres,tres burins al coll 30 metres (justos,justos!) i finalment d'un arbre al coll amb el Montgrós 10 metres. "

Pic del Martell sector dret.

2012-02-08T10:18:00.000+01:00

Continuem rescatant piades del fórum del centrecac. Ara la part de més a la dreta de la paret que correspondria als sectors Retorno mágico,Herboristes i Roser Argelada de la guia d'en Luichy.

1) Fronteras del Infinito: Feta diverses vegades, la piada és de l'01/08

El primer llarg és fàcil de localitzar ja que comença entre la "Me cago en tu padre" i la "Wenger",per un semidíedre que rapidament deixem a la dreta,superat un petit sostret ens troebm amb una reunió de tres burins,la nostra ruta transcorre per la dreta(parabolt visible) i va a fer reunió sota d'una mena de xemeneia.El segon llarg comença amb un pas d'empotrament per sortir rapidament a la placa que escalarem fins a trobar un díedre tombat i força obert que ens mena fins la segona reunió.El tercer llarg és el llarg estrella de la via i recorre una placa vertical amb bona presa on cal superar un bloc per una fisura horitzontal.L'últim llarg ja de tràmit fins al cim on ens espera l'incómode lapiaz.La via està totalment equipada amb parabolts,a les reunions(totes cómodes) trobarem un parabolt amb anella de color groc i dos espits també amb anelles,la dificultat de les tirades és 6a,6a,6a+ i V.Tots els llargs fan uns trenta metres.Em sembla que ja només em quedaria per posar com es fan tots els passos de la ruta...

2) Breathless: Realitzada el 04/08.

Ahir comtinuant amb les solitàries al Pic del Martell vaig anar a fer la Breathers.Em vaig baixar la ressenya del blogg de’n Luichi(lanochedelloro em sembla que es diu) i amb aquest “mapa del tresor” la via es va trobant molt bé.La ruta começa a la dreta de la Venger,nom a la base.Vaig fer servir el joc de friends(del 0.4 a l’1) peró suposo que amb un joc de tascons també es fa,ara jo en portaria algun de gran per assegurar el canvi de díedre del primer llarg on jo vaig fer servir el 0.5 o 0.75.Segons el croquis que duia la reunió es fa a sobre dels díedres en una repissa on hi ha un arbre i la reunió de la Venger.Peró jo vaig fer el que marca la ressenya del “Barcelona y alrededores” i vaig anar a la segona reunió que queda a la mateixa repissa on hi ha el primer relleu de la Fronteras de l’infinito (3 expansions amb anella) peró tirant una miqueta a l’esquerra.Aquesta reunió es fa al peu d’un díedre on comença el següent llarg i em va sorpendre perquè està semiequipada amb una…xarnera de porta(?!) que es pot reforçar molt bé,jo hi vaig enxufar el friend de l’1.El següent llarg és una mica herbós i cal passar per un tunel de vegetació un cop sortit del díedre.La següent reunió es fa en dos ponts de roca i una xapa.Després ve un llarg de placa on hi ha tres claus i un pont de roca que vaig deixar equipat,quan es surt de la fisura hi ha un pont de roca equipat i llavors la Breathers escapa cap a l’esquerra peró recte es veia molt guapo.Aquesta última reunió me la vaig saltar i vaig sortir al cim amb uns seixanta cinc metres.

3) Peor Imposible: Feta dues vegades, una amb en Miquel Sabadell i l'altre amb en Gatsaule (03/08)

-Peu de via reconeixible perquè hi ha el nom i burins.
-Em va semblar més maco entrar per la fisura de l'Scaner.(algun catxarro útil)
-Els dos primers llargs són empalmables.(40 o 45,si anem a la reunió de l'Aina potser 50)
-La segona reunió és un pèl incomode.Tot i que hi ha 5 burins es pot reforçar amb algun alien o tascó.O anar a muntar el relleu en una repisa a l'esquerra on hi ha una reunió que deu ser de la via Aina.Encara que després haurem de baixar un pèl per fer la següent tirada.
-A l'últim llarg,després de fer l'esperó i un resalt equipat amb un buril hem sortit a la xemeneia de la dreta(evident) per on deu anar la via Herboristes.Hem acabat fent la darrera reunió en una repissa per sota l'original i més a la dreta(més cómode).Hem fet servir un cordino,un 0.75 i un tascó,peró en cas de no portar catxarros podem passar la corda per darrera d'un bloc.
-La via està totalment equipada amb burins i espits tak,estàn barrejades unes i altres assegurançes.

4) Scaner: Gatsaule ( 05/08 ) i crec que ja l'havia feta amb en Miquel.

Llarg 1:15-20 mts.,6a:Començem per la caràcterísitca fisura de la Mecano i a sobre flanqueijem un pèl a la dreta.Trobem un pas difícil que podem escaquejar gràcies a un cordino que penja d’un clau i seguim rectes per la placa.Nosaltres ens hem saltat la primera reunió on em sembla que hi havia tres spits.

-Llarg 2:15-20 mts.,V+:Continuem rectes per la placa.Crec que falta una xapa,a més les que hi ha costen de veure per alguna planta que ha crescut just danvant seu.La reunió es fa sobre dos espits i un clau,està instalada en una mena de díedre fisura bastant incómode i es pot reforçar al gust.

-Llarg 3:30 mets.,6a:Des de la reunió es veuen tres línies de xapes.Les de l’esquerra de tot que flanqueixen entre 2 sostres són de la via Peor Impossible.Una miqueta més a prop de la nostre reunió hi ha unes xapes que s’enfilen per un díedre placa groguenc i que no surten a la guia.Les xapes de la dreta del tot que queden en la vertical nostre són les de la Scanner.Així doncs seguim rectes,trobem un pitó amb un cordino que ens indica que cal flanquijar un pèl a l’esquerra.Pugem per una curta placa força vertical fins a un bloc molt gran.En aquest bloc hi ha el casquet d’un espit.A la nostre esquerra hi ha la reunió de la via sense nom de la placa díedre groguenca(3 espits).Nosaltres ens hem empanat i l’hem montat.Està a uns 15 metres de la segona reunió la Scanner.Sortim rectes d’aquesta reunió cap a un gran bloc vertical equipat amb dos espits.Després el tema es tomba i per terreny una mica herbós guanyem la reunió de l’Herboristes on crec http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=881541927605833795que hi havia tres burins.Nosaltres ens l’hem saltada perquè veniem de la reunió de la via sense nom.

-Llarg 4:20mts.,6a:Recte per la placa vertical de davant de la reunió.Al cim no hem trobat cap reunió equipada i l’hem muntat nosaltres.

La via ens ha semblat molt guapa.Els dos primers llargs verticals i sostinguts.Si que és veritat que en algun punt hi havia plantes peró sense que aquestes dificultessin massa l’escalada.La tercera tirada és una miqueta més discontinua i la última és curteta peró bona.La via està equipada amb espits vells peró acceptables i algun clau.Hem fet servir friends fins al 2 i tascons per reforçar algun punt concret.La via no està gens sobada.Molt recomanable.Hem rapelat per la Paco Rampas o Sanchez Cortés i Jesus Barrientos(3 ràpels de 30-35,es podria probar amb una seixanta peró molt al tanto).

5) Paco Rampas o Sànchez Cortés: La vaig fer sol 04/08

-Llarg 1:20 mt./V o IV+.Primer he passat per la Juanito Invierno que està tota equipada amb espits vermells i quan netjeva el llarg he pujar per la Paco Rampas que està assegurada amb un espit vermell i un parell de claus “histórics”,al díedre deu anar bé un cordino per xapar el clau que hi ha i una recuperable per un cap de burí.Algun pas “vegetal”.La R0 l’he fet d’una olivera borda que hi ha a peu de via on tanbé hi ha el nom de la ruta pintada.

-Llarg 2:30 o 35 mt./V+(?).La reunió es fa a la repissa del damunt del bloc que supera el primer llarg.Només he trobat una altre olivera borda per fer-la.A l’esquerra es veu el díedre evident de la Herobistes i els espits vermells de la nostre via que surten recte.Falta la primera xapa i hi ha un invent en una llastreta peró te el filferro trencat.Jo he passat per la fisura-díedre de la dreta(més evident i fàcil!).Un cop a les xapes el llarg m’ha semblat quelcom més que V+ peró res que un estrep no pugui solucionar….Quan el tema s’ajau ,jo he sortit a la dreta i he muntat una reunió sobre tres espits d’alguna altre via.Mirant les ressenyes no he estat capaç de veure quina via era.

-Llarg 3:30 o 35mt./V+.He anat a la segona reunió per la dreta de la via,passant entre el gendarme damunt el qual es fa la segona reunió(rapelable) de la Paco Rampas i la paret.Quan hi arribes es va fent recte seguint les xapes sense pèrdua,algun tram interessant peró discontinua i amb una mica de “verdura”.

-Llarg 4:35 mt./6a+(?).La tercera reunió es fa en dos espits amb cadena i maillon en una repissa cómode perquè no queda embardissada.El llarg comença recte per un tram de placa molt curtet i de seguida fisura oblicuant a l’esquerra.Llavors ja comença a fer ressalts.M’ha semblat més fàcil de 6a+ i tot i així de resalts perfectament esCACejables.L’última reunió sobre dos espits amb maillon i algun burí per allà.

La via no és pas de les millors del Pic del Martell peró te algun tram prou interessant.Obligat crec jo que V.

Després vaig trobar aixó per la xarxa:

He trobat aixó de la via:resulta que el segon llarg és algo més de V+ i que la via no es diu així...

"Hola, que tal, el otro dia hicimos la via "Paco Rampas", Via que le ha aparecido el nombre asi por que si. Me explico, resulta que fui con uno de los equipadores de la via, esa via en la apertura que va por unas chapas rojas, se llama Sanchez-Cortes, como vereis a pie de via hay una roca que pone SC con una flecha que marcha la entrada. Y lo que sale en las reseñas de barcelona y alrededores que es V, no cuadra mucho, podria ser 6a+ o 6b. Te comento como esta la via, el primer largo la R es un arbol, hasta ahi todo ok, podria ser 6a, hasta la segunda R, hay 2 chapas que faltan, a la salida del arbol, ojos que para llegar a la siguiente es algo tecnico y que juegas una buena, y al llegar a la R dos chapas antes marcha un circulo rojo, donde habia un clavo pero no hay nada ahora, ahi es muy facil, hay canto y todo es bueno, ese largo tiene un pasito de placa fino, podria ser 6a+, el tercer largo es algo mas de brazos, canto grande, pasos largos, pero con muchos resposos, debe ser V+. (Los grados son orientativos). Via recomendada muy completa, y disfrutona."

I al Caranorte surt aixó:

"És un dels últims itineraris que hi ha abans de la zona protegida de nidificació. Está amb spits vermells i marques guarres vermelles. És guapa i conta amb passos atlétics bonics. Via equipada i que en acabar es pot enllaçar amb una fisura molt maca (tot recte a l'últim llarg on trobarem com a primer seguro un pont de roca fet amb una cadena). V+/6a. "

6)Herboristes: Amb en Torru 04/08.

-Llarg 1:20 metres,IV.Hi ha el nom a peu de via i un ullastre una mica emprenyador de passar.Quan s’acaba el díedre del principi el més lógic seria pujar pel díedre de la Paco Rampas peró la via va per la placa de la dreta on trobarem algun forat de pitonatge on assegurar-nos.La primera reunió s’hauria de montar damunt l’agulla característica on hi ha la reunió també de la Paco Rampas i Juanito invierno.Només hi ha l’arbre!.

-Llarg 2:15 metres,IV+.Sortim de la reunió,que nosaltres no montem,per l’evident díedre de l’esquerra on hi ha un clau visible.A través d’aquest díedre ens enfilem damunt del dau on hi ha la reunió compartida amb la Edema pulmonar i Aerobistes.

Dos burins aixafats,un cap de burí,un burí i dos espits.Tot plegat ben rovellat i només un maillon en un espit per si hem fet l’Edema pulmonar i volem baixar.

-Llarg 3:40 metres,IV+.Tirem recte de la reunió i anem seguint marques de pitonatge i sobat,trobem un clau.Arribem a una mena de sostret-fisura ben dibuixat peró sobredimensionat a la guia de’n Luichy,flanqueijem a la dreta a trobar un evident díedre que va per l’esquerra de les xapes vermelles de la Paco Rampas.Al començament del díedre trobem un clau.Seguim el díedre.Alhora de deixar el díedre jo m’he liat.He vist les xapes de la Paco Rampas molt a prop i he tirat pel díedre,he acabt fet-lo tot(margalló rebel,IV+) i flanqueijant de baixada a la dreta a trobar la reunió que es compartida amb la Paco Rampas,Mecano i la Jesus Barrientos.Dos espits vermells amb cadena.

-Llarg 4:30 metres,II.Flanqueijem per l’evident feixa cap a l’esquerra.Trobem dues reunions de burins,una és de la nostre via que la comparteix amb la Scanner i l’altre la veritat és que ni idea.Just quan hem xapat la segona d’aquestes reunions hem de sortir rectes cap al díedre que queda a la dreta de l’esperó de la Peor impossible,reconeixible per les seves xapes.

-Llarg 5:35 metres,IV.Ens hem saltat la quarta reunió i ens ha sobrat corda,el que vol dir que Ll4+Ll5 ≈ 50 metres i no els 65 que diu a la guia.Reunió del cim a equipar.

La via és guapa i evident.Malgrat que estigui practicament desequipada es va seguint bé per les marques de pitonatge i el sobat(tot i no ser una via sobada!).Permet pujar tota la paret sense passar del IV grau.Hem fet servir friends fins a l’1,aliens(prescindibles) i tascons.

7) Jesus Barrientos: Amb en Tomas el 05/08

-Llarg 1:IV+,20 metres.Començem per l’Herboristes i quan s’acaba el primer díedre anem a buscar una xemeneia a la dreta amb un clau visible.La primera reunió és comuna a la Coca de Llardons.Hi ha un parabolt amb anella i un clau força baix.També es podria reforçar la reunió amb un arbre peró queda molt baix.

-Llarg 2:V+,15 metres.Fisura evident semiequipada amb cinc claus.M’ha semblat algo més que V+.De primer l’he passat amb artificial fent sortidetes en lliure,quan netejava el llarg si que l’he fet en lliure i crec que podria ser ben bé un 6a.Segona reunió sobre dos parabolts amb anelles comuna amb la Coca de Llardons.

-Llarg 3:IV+,35 metres.Díedre tombat cap a l’esquerra on trobarem dos claus.Segons la ressenya de’n Luichy hi ha una xemeneia per la que es puja a un bloc on hi ha la segona reunió de la Paco Rampas.Bé la xemeneia si que hi és i es veu desde la segona reunió peró m’ha semblat que el bloc no era el de la reunió de la Paco Rampas.He anat seguint el díedre i quan s’ha acabat he sortit a la dreta(Luichy marca esq.).He trobat la reunió de la Jesus Barrientos,dos pitons que després he equipat per rapelar.Slab tombat i faig reunió a la tercera de la Paco Rampas.

-Llarg 4:V,15 metres.Hem d’anar a l’evident díedre que s’intueix uns metres a la dreta de la reunió.Baixem una mica i de seguida tornem a pujar per entrar al díedre.Si ens hi fixem veurem un espit a l’entrada del díedre que ens queda massa baix per utilitzar-lo.Deu pertànyer a la Dios me libre.El díedre està desequipat i és prou bonic i sostingut(per ser el Martell).Sorint del díedre a l’esquerra hi ha la quarta reunió,que està equipada amb dos espits,comuna amb la Dios me libre.Jo me l’he saltada i he fet els llargs 4 i 5 d’una tirada en uns 30 metres.

-Llarg 5:IV+,20 metres.Deixem la reunió per un evident díedre que queda un pèl a l’esquerra.Al mig del díedre hi ha una panxeta.Sortint del díedre creuem una placa i enganxem un altre diedret,lleugerament a l’esquerra,per on sortim al final de la paret.Potser sigui més V que IV+.No hi ha res d’equipament.Reunió a equipar en ponts de roca.

En definitiva…m’ha semblat una molt bona via del Martell.Potser el que li falla és el primer llarg i seria millor entrar per la El quinto que fa l’Indio.

8) Coca de Llardons:

-Llarg 1:20 metres,V+.Comença per una fissura a la dreta de l’Herboristes.Aquesta escletxa està desequipada i hi ha un fletxa picada a la base un xic esborrada.Després de la fisura vénen com unes feixetes i veiem un espit rovellat de la nostre via.Hem arribat a l’espit per la canal-xemeneia de l’esquerra i hem continuat per l’esquerra xapant un clau u d’aquí ja hem acabt de sortir a la repissa on hi ha la primera reunió.Un parabolt amb anella,no ens hi hem fixat si es podia reforçar.Hem possat un Camalot del 2 a la fissura de l’entrada i un alien groc(també hauria pogut ser un tascó) entre aquesta i la xapa.

-Llarg 2:15 metres,6a.Hem empalmat el llarg amb el primer possant una cinta ben llarga a la R1.Aquest segon llarg es troba reequipat amb parabolts i va molt enganxat a una via de la dreta que esta amb espits taks ben rovellats.Podria ser la Jesús Barrientos peró aquesta està equipada amb claus i no amb xapes.En aquesta segona tirada només hem fet servir els expressos.La segona reunió es fa sobre dos parabolts amb cadena i anella.Ràpel de 30 metres fent un saltet al peu de la via.

9) El quinto que fa l'indio + Postura txunga:

Les piades estan una mica confuses...sembla ser que les he fet diverses vegades, una de les dues ha d'estar reequipada amb parabolts ben propers ( Ao?) i l'altre o almenys una tirada d'alguna de les dues resta amb els burins originals. Les dues posa que són guapes i amb el grau collat. De la segona reunió, es fan amb una sola tirada, es pot sortir per terreny fisurat ( un clau ) i enllaçar amb la Dios me libre.

10) La matanza de Prexas:

Aquesta la vàrem rapelar vinguent d'una altre via i després la vàrem fer en dos llargs. Totalment equipada, vertical i de canto, molt guapa.

Pic del Martell sector central.

2012-02-07T17:18:00.000+01:00

Segona recopilació de vies fetes al Pic del Martell, aquest cop a la zona central. Correspon als sectors: Mutant World, Reserva i Retorno Mágico de la guia de Barcelona i alrededores.

1) Tamara: Feta un parell o tres de vegades entre el 08 i el 09 amb en Berta i en Torru.

Ressenya original facilitada per l'aperturista:

-Llarg 1:15 mt./V.La via comença al mateix punt que l’Almendariz,per unes fisures equipades amb pitons.La primera reunió està a sobre una mena d’agulla en una cómoda repissa.Dos espits nous amb anella.Ens saltem aquesta reunió.

-Llarg 2:15 mt./V+.Diagonal cap a l’esquerra per fisures amb un tram final vertical peró amb bona presa.Potser alguna via puja directe desde baix cap aquí perquè es veia una escarpia( Esperó bombers ?),caldrà continuar investingant…Reunió en un espit i un parabolt amb anelles,també hi ha dos burins i un espit ben rovellats.

-Llarg 3:30 mt./6a.Aquí podem sortir per tres vies.L’Almendariz s’escapa per l’esquerra per una canal díedre tombada(pont de roca visible),recte de la reunió surt la Directa Jordi Berta * i a la dreta va la Tamara,que supera una zona desplomada amb pressa i equipada amb parabolts(pitó com a xapa),ps,ponts de roca i claus.Després torna a la fisura-díedre que domina la reunió i seguint aquesta arriba a la tercera reunió.Dos parabolts nous amb anelles.Si ens hi fixem a l’esquerra veurem els espits rovellats i algun clau de la Strauss.

-Llarg 4:20 mt./6a o V+/A3.Flanqueijem a la dreta fins a una xemeneia que cal pujar.Hi ha un clau a la dreta que ens pot assegurar el pas,més evident passar per la dreta de la xemeneia.Sortint de la xemeneia trobem un parabolt(d’aquests amb xapa tipus pitó serrat,no us penseu!) i acabem d’arribar a la base d’un sostre evident.Aquí tenim dues opcions.L’original Tamara ataca directament el sostre que sembla ben fisurat.A l’esquerra hi ha una variant que evita el sostre amb un pas de 6a equipat amb un pitó a expansió.De seguida trobem la quarta reunió,recte o a la dreta segons haguem passat per l’original o la variant respectivament.Un parabolt nou amb anella i l’altre robat.Aquesta reunió ens l’hem saltada.

Aquí hem tirat cap un pitó visible desde la reunió i després cap a la Mutant World,des d’aquí hem fet un ràpel de 35 + curta desgrimpada a la primera reunió de la Setao/Mutant World i d’aquí un ràpel de 30 al terra.

De la Tamara…via prou variada i bonica.Força recomanable.Obligat V,fem servir el joc de friends(fins a l’1).Al quart llarg hem passat per la variant de 6a.

*Nota variant Jordi Berta: Un dia que vàrem fer la via amb en Jordi, en comptes d'anar per la via li va volguer fotre recte ( coses d'en sobreti ). Segur que algú hi havia passat abans, peró com que no hem trobat cap informació a la xarxa en diem així. 6b o A1 Camalots fins al 2-3.

2) Setaci: Via que podem trobar a Internet amb diversos noms: Setao,Cetao... Feta un munt de vegades,la darrera a finals del 2.010 i tot igual:

La via discorre entre la Mutant World i la Ozono.Està totalment equipda amb parabolts ben nous de la Fixe,inoxidables.La primera reunió es fa a la mateixa repisa on hi ha la primera reunió de la Mutant World i la segona la vàrem fer a la reunió dos de la Chumy Chumez(2 parabolts vermells amb cadena i mosquetó).Els dos llargs són 6a+ ( obligat V+ ) i són molt guapos.Gastem unes dotze cintes,rapel.lem amb una seixanta amb dos ràpels.Ah!nom a peu de via.Bona via.
Un altre dia vàrem sortir per dalt: No recordo si poer l'Àlvarez o el Bolero de Raquel ( V+, catxarros)

3) Chumi Chúmez: Feta el 08/06 amb en Miquel Sabadell.

Ressenya d'Escalatroncs:

Equipada amb parabolts vermells antics i algun espit.Vàrem entrar pel primer llarg de la Setao(6a) i després vàrem empalmar els dos darrers llargs de la via.Al segon llarg hi ha un pas força patinós de 6a que ni al Hipie ni a mi ens va sortir,la clau és anar a buscar una lateral per l'esquerra poc evident i d'aquesta revotar a la gran presa amb dreta per sortir.El pas és perfectament guarrejable amb A0.El tercer llarg és V+.Baixem rapelant per la via(2 ràpels:50+30).

3) Reserva: Escalada un munt de cops...

Ressenya d'Escalatroncs:

-Llarg 1:40 metres,V+.Cal superar un bloc per accedir a una vira ascendent de dreta a esquerra.Hi ha el nom a peu de via i per superar el bloc hi ha un parabolt que assegura el pas,també hi ha l'opció d'esquivar el bloc per la dreta com marca la ressenya original.Quan estàvem fent el pas d'entrada directe al bloc teniem un parabolt a tocar amb la ma dreta,per tant semblaria que l'entrada original va per aquí peró al croquis la marca com més a la dreta.Un cop a la vira cal anar-la seguint cap a l'esquerra fins a trobar el lloc més evident per atacar la placa,cal que ens guiem perl gastat de la roca perquè en aquest tram no hi vàrem trobar assegurançes,un cop a la placa trobem un pitó d'època i anem pujant més o menys recte fins al peu del díedre,visible en tot moment,on cal muntar la primera reunió.L'últim tram del llarg em va semblar que es trepitjava amb la Dire Straits i la reunió d'aquesta via quedava molt a prop de la nostre,es toquen i no està tant llunt com marquen les ressenyes que tampoc marca que es trepitji amb la Dire Straits. Un cop vaig empalmar les dues primeres tirades amb una setanta.
-Llarg 2:40 metres,V+.De la reunió sortim a l'esquerra per escalar l'evident díedre que el remontem fins que mor en un sostre,nosaltres vàrem flanquejar per la dreta peró els croquis mostren que també és possible evitar el sostret per l'esquerra.Per una placa arribem a la segona reunió que a la guia li marca un arbre ben gran,nosaltres només vàrem veure una sabina retorçada i escapçada que antuvi devia ser aquest arbre.
-Llarg 3:40 metres,V+.Anem a buscar una mena de pas entre dues puntes en forma de V,aixó a la ressenya si que està ben dibuixat.Tenim un parabolt que ens assegura el pas,trobem un pont de roca equipat i seguim per una placa tombada fins al peu d'una fisura que presenta una entrada atlètica i que esà molt assegurada(pont de roca,parabolt i burí).Superat aquest pas trobem una reunió que crec que deu ser la de Midi Plan( que segons el topo hauria d'estar més a la dreta i més amont) i seguim per la fisura-díedre poc marcat amb clara tendència a l'esquerra fins que trobem la nostre reunió que com les anteriors són dos Parabolts vermells,el que passa que aquesta reunió a diferència de les altres no està equipada amb cadena i mosquetó per rapel.lar.

En definitiva,via semiequipada amb claus,ponts de roca i parabolts vermells.Nosaltres hem fet servir els friends mitjans(0.5,0.75 i 1) peró segurament amb un joc de tascons també es passa.Totes les reunions estàn equipades per rapelar menys la darrera.

3) Midi Plan: Feta també unes quantes vegades, informació de l'ascensió amb en Torru ( 01/08).

Ressenya de l'aperturista Kush Mañez:

-Llarg 1:55 metres,V+.La via es fàcil de localitzar doncs hi ha dues iscripcions amb el nom al seu peu.Es troba entre la Dire Straits i l' Eucapliptus.Val a dir que està reequipada amb parabolt fixe daurats.Trobem un parabolt que es xapa desde el terra i que no fa gaire res,de seguida arribem a una mena de repisa on trobem un mur més vertical tot i que curt que ens barra el pas per entrar a la placa.Aquest pas és una mica antipàtic i es pot fer perfectament amb A0 o esquivar-se per l'esquerra.Entrem a la placa i anem pujant amb tendència a l'esquerra en direcció al díedre amb sostre de la Reserva,a l'alçada de la primera reunió d'aquesta via hi ha una reunió que em sembla que és de la Dire Straits,l'obviem i entrem en un díedre-canal a la dreta d'aquest relleu.La primera reunió es monta a 55 metres en un emplaçament que em va semblar incómode,potser seri millor acabar d'apurar els cinc metres i fer la cómoda segona reunió de la Reserva.
-Llarg 2:50 metres,V+.La xemeneia s'acaba i sortim un momentet a placa per enganxar després un esperó vertical.Quan em va semblar que l'esperó s'acabava vaig mirar a la dreta per on semblava que hi havia una canal peró no vaig veure res(anàvem amb frontal) i vaig acabar sortint per la Reserva,per la seva placa tumbada i la fisura amb entradeta atlètica(vaga,parabolt i buril).Em vaig saltar la reunió de sobre el bloc(deu ser de la Midi Plan) i vaig anar a muntar l'útmima reunió de la Reserva.

4) Eucaliptus variant No sé: Amb en Gatsaule ( foto ), 05/08.

Una miqueta sobada com totes les d'aquest pany de paret peró res que arribi a ser massa emprenyador.El primer llarg fa uns 30-35 metres i es trepitja en alguna ocassió amb la Midi Plan,que te els parabolts més nous.Empalmem la segona i tercera tirada,arribant al cim amb 70 metres justos.Només calen els expressos peró si es vol es poden possar catxarros.Clàssica i ràpida.

5) La Noia dels ulls blaus: Unes quantes vegades...piada de l'ascensió feta el 01/08

Entrem a La noia dels ulls blaus pel primer llarg de la Scorpions(Still loving you),xapem la reunió d'aquesta via i flanquejem a l'esquerra pujant lleugerament(1 parabolt) fins arribar a la R0 de La noia dels ulls blaus,hi ha un parabolt amb anella,un altre sense i una inscripció amb el nom de la via que comença a estar esborrat.

-Llarg 1:6b,uns 15 metres com a molt.Sortim de la reunió per l'esquerra i pujem a una repisa per un pas prou incómode asegurat amb un parabolt.Falnquejem per la repiseta fins al peu d'una fisura-díedre que domina la reunió.Amb un pas atlètic i de col.locació entrem a la fisura(parabolt amb cadena per esCACejar) on trobarem bona presa,la segona reunió es monta al damunt de la fisura,on crec que hi havien 4 parabolts,una anella i un bargalló prou emprenyador(rodolíííí).

-Llarg 2:6b+,uns 30 metres.Cal superar el placot que se'ns planta damunt la reunió.Flanquejem a l'esquerra i entrem a la placa que es deixa fer prou bé fins a un pas desplomat on penja una altre cadena.Si el fem recte hi ha dos romos,a mi sempre m'ha sortit anant per la dreta peró aquest dijous se'm va trencar un canto,peró era la part de fora d'un forat i ha quedat més bo i tot.Un cop superat aquest pas pujem fins a situar-nos a sota d'un sostre.Tot i que es veu un parabolt al recte del desplom les ressenyes marquen que cal passar per una mena de díedre que queda a l'esquerra del sostre amb entradeta desplomada i asegurat amb un pont de roca.

-Llarg 3:V+/6a,deu fer uns 30 ben bons.Sortim de la R per l'esquerra i llavors anem a la dreta a trobar els parabolts que s'enfilen per una placa que no acaba de ser vertical amb fisura.La corda frega molt,potser seria possible atravessar recte desde la reunió peró ja era l'hora dels frontals.Superem un bloc vertical i arribem per terreny fàcil i discontinu peró evident fins al cim.

6b+/V+-Ao obligat,14 expresos,si la rapeleu ojo al rapelar la segona tirada. Molt guapa!.

6) El capricho del Mono:6a,20 metres aprox.Reequipada gairebé del tot amb parabolts menys dues assegurançes que romanen amb els espits originals.Te el nom a peu de via i les xapes velles les han deixat al costat de les noves.Pot servir algun catxarro per si es volen reforçar els espits vells,ja que hi ha molta fisura i forat.

7) Escorpions(Primer llarg):6a+,20 metres aprox.Aquesta també està reequipada amb parabolts.A peu de via hi ha el nom de La trempera matinera,que en realitat queda més a l'esquerra.

Pic del Martell sector esquerra.

2012-02-07T13:30:00.000+01:00

Wanted!!!!!...Allà siguis espero que tot et vagi bé. A tu que no et molava gens el Pic del Martell peró que et vares deixar enganyar un munt de vegades....

Recopilo informació del Centrecac de diverses vies al Pic del Martell,en aquest primer post posso les de la part esquerra de la paret. Les primeres que es troben venint de l'aparcament. A la guia d'en Luichy de Barcelona i alrededores correspondrien amb el sector Correveidile,Diagonal i Lafayette. No he trobat pràcticament cap ressenya a la xarxa i quan les vaig fer no tenia camara de fotos...

1) Correveidile: Feta el 05/08 amb l'Albert Laso.

Baixem de la Mar i cel pels ràpels de Directa hipocrites i anem fins a la Correveidile.Per anar a aquesta via així com les altres del sector és millor anar a buscar el camí que baixa del coll.Nosaltres hi vàrem anar per peu de paret i és factible peró està molt embardissat..

Entrem pels espits moderns de la A contrapès,pas bloquero que solucionem amb A0.Anem seguint recte i trobem una reunió de dos burils i una pitonissa d’expanssió a l’inici d’un díedre.Hem de fer un flanqueij llarg a la dreta(buril visible) i anem a parar a una repissa on hi ha una reunió amb quatre burins(deu estar a uns 20 mets. del terra).Segurament aquí conflueixen el Díedre de la Nuria,A contrapès i la Correveidile.Segons la ressenya d’en Luichi la Correveidile va per la dreta de tot de la placa,a l’esquerra hi va la A contrapès i pel díedre hi va el Díedre de la Nuria.Nosaltres vàrem passar pel díedre(sense assegurançes) i la reunió de 4 burins que pel dibuix sembla la nostre queda al mig del díedre i no uns metres a la dreta de la placa com marca la guia de’n Luichy.Aquesta seria la segona reunió de la Correveidile.Nosaltres aquí fem la PRIMERA REUNIÓ,50 mts.,6a.

Tal i com marca la guia d’en Luichy sortim a la dreta per uns blocs que formen un sostre fins a un doble buril que costa de veure desde la reunió.Fem la tirada en artificial(A1),per sortir del doble buril un pas de 6a que sembla que es pot solucionar amb un alien o un clau(no ens hi vàrem fixar massa,potser una P,una V o un pla).I després flanqueijem per terreny fàcil cap a la dreta.Veiem una gran llastra amb un buril a sota per on segurament deu anar la Correveidile,nosaltres anem flanqueijant a la dreta i muntem reunió de friends al peu d’una evident bavaressa.SEGONA REUNIÓ,20 mts.,V/A1 peró sembla factible en lliure.

Seguim per la evident bavaressa que domina la nostre segona reunió.Probablement aquí ens fiquem a la Maneras de vivir.De seguida,peró,la paret perd verticalitat i arribem per terreny herbós i discontinu al final de la via.Reunió cimera que montem en un gran bloc amb la mateixa corda.TERCERA REUNIÓ,60 mts.,V.

Ens ha semblat una via molt guapa,hem utilitzat els friends fins al 3.El pas de sortida dels dos burins si es fa en llirue queda una tirada d’A1/6a.Sinó segurament queda en A1/V.Tot i que no vàrem fer servir els estreps perquè és un tram curt aquests ajuden(desploma).Espero poder-hi tornar i trobar la via amb exactitut per poder-la piar.

2)Anton Ribas: Feta el 09/08. Amb en Tomas.


A peu de via hi ha el nom com a la majoria de rutes del Pic del Martell.Per arribar-hi el millor és un cop passada la Cova dels Bombers baixar com uns cent metres i endiosar-nos en la vegetació per indicis de traça.Arribem fins a la base de la paret i mirar la via on estem.Si estem més amont continuar baixant i si estem més avall tocarà tornar a pujar. Fem servir la ressenya d'en Lloria que trobareu a “jlloria.sytes.net” és de fa vint anys peró ens va anar molt bé: -Llarg 1:20 mts./V.La via comença en un bombo característic amb un burí i el nom de la via.El pas no ens sortia en lliure ni de conya potser amb l’estrep i patint.Per nosaltres no és V ni de conya.A la dreta veiem un doble buril que fent una trascamada des de el bloc de peu de via i un pas de fklanqueij més impressionant que difícil (V ) ens deixa en una zona fácil.Anem a la dreta i al damunt d’una repissa montem la primera reunió ( dos burins ).El llarg es troba desequipat peró podem asegurar-nos bé,el doble burí es pot reforçar amb algun pont de roca. -Llarg 2:20 mts./V+.Evident,sortim de la reunió a la dreta i escalem una placa equipada amb tres burins.Reunió en una repissa sobre tres burils i un espit. -Llarg 3:30 mts./V.Sortim de la reunió per la fisura que hi ha just al damunt.Després anem seguint un sistema evident de fisures on trobarem un burí (a la reseñilla de’n Lloria diu un clan,no el veiem),alguna fletxa negre ens indica el camí.Fem el relleu sobre tres burils,crec. -Llarg4:30 mts./V.El més guapo de la via.Sortim de la reunió per una fisura lleugerament oblicua a la dreta,al final de la mateixa trobem un espit.Hem d’anar flanqueijant a la dreta,a estones per sobre i a estones per sota,d’un sostre allargat.Trobem un segon espit.Aquí caldria haver continuat a la dreta i trobar un pitó.Ens ho vàrem mirar i vàrem sortir més o menys rectes,suposo que per on surt la Vuelo sin motor,no vàrem trobar res d’equipament. La via està semiequipada amb burins força sans.Hem fet servir el joc de friends,els tascons i un alien groc(prescindible totalment).En alguns punts trobarem fletxes negres marcant el recorregut.Força guapa. 3. Àcid Làcitc: Feta el 03/08 amb en Torru. -Llarg 1:15 metres,6b.La via és fàcil de localitzar malgrat que no hi ha el nom a l'inici.Cal anar al peu de la clàssica Lafayette(inscripció),mentre aquesta escapa per una fisura en diagonal cap a l'esquerra l'Àcid làctic ataca una placa i un sostret característic.Passat el sostret sortim més o menys recte fins a la reunió(2 spits tacs+1 V),que es monta en una cómoda repissa a sota del díedre característic del segon llarg. -Llarg 2:30 metres,V+/6a.Sortim flanquejant per la repissa cap a l'esquerra i avançem pel díedre amb un parell de passos tontos,trobem espits,claus i un coperhead assegurant un pas tonto molt a prop d'un espit.Quan s'acaben els espits anem seguint recte fins la reunió que està equipada amb un espit tac i un altre espit daurat més nou. -Llarg 3:30 metres,V+.Davant de la reunió veiem un bloc molt gran que forma una placa ratllada per dues fisures.La de la dreta és de la via Mar i cel i la de l'esquerra és de la nostre via.Hi ha un tascó abans de la primera xapa que està un pèl alta,anem pujant per la fisura i quan arribem al final de la placa hi ha un bloc que sobresurt,l'Àcid làctic esquiva aquest obstacle per l'esquerra peró estava molt brut i hem passat el bloc per la dreta(pont de roca+pitó) per on deu anar la Mar i cel.Pujem uns metres més per terreny evident i en una repissa trobem la reunió(2 espits tac). -Llarg 4:30 metres,V+.Sortim del relleu per una mena de canal i anem amb tendència cap a la dreta a buscar la primera xapa com pujant una mena d'escalons.Creuem una mena de díedre tombat( Mar i cel ) cap a l'esquerra i escalem la placa de la seva dreta.Passada la placa nosaltres hem sortit a la dreta per fer reunió perquè haviem empalmat els llargs i la corda fregava molt,la via continua per l'esquerra tot superant un bloc(xapa visible). Tot i que la via està equipada nosaltres hem utilitzat els friends(fins nº1),els aliens(amb tascons te'ls estalvies) i els tascons per protegir els trams més fàcils així com per reforçar alguns espits malgrat aquests semblen força ferms.Recomanable i un pèl peleona,sobretot l'espectacular segon llarg.

4. Mar i cel: Amb l'Albert Laso ( 05/08 ).

-Llarg 1:30 mts,IV+.Com és habitual hi ha el nom a peu de via.La primera tirada recorre l’evident díedre diagonal(dreta a esquerra) de l’esquerra de la Directa Hipocritas,de la qual vàrem aprofitar les dues primeres xapes,després ja no trobarem més assegurançes.Un cop superat el díedre arribem a una feixeta on hi ha la reunió sobre dos ponts de roca.Nosaltres aquesta reunió ens la saltem peró per arribar a la segona reunió tenim força fregament.

-Llarg 2:30 mts,V+.Sortim per l’esquerra de la reunió cap a dos burins visibles.Passats aquests hem anat cap a l’esquerra i hem superat un sostret amb un pas una mica estrany per tornar a la dreta.Peró que amb un 0.4 i un alien verd o tascó(lateral) s’assegurava bé i fins i tot es podia fer amb artificial.Alerta a no agafar les temptadores xapes de l’Àcid làctic.Després hem flanqueijat a l’esquerra(pont de roca) per anar a la segona reunió de l’Àcid làctic/Lafayette,que està equipada amb dos espits.

-Llarg 3:15 mts,V.:Hem de superar la placa fisurada que hi ha davant de la reunió.Al començament de la tirada hi ha un tascó visible des de la reunió.Hem d’anar seguint la fisura a la dreta de les xapes de l’Àcid làctic(pitó i pont de roca).Al final del llarg les dues vies s’ajunten i comparteixen reunió,que es fa en dos o tres espits en una cómode repissa.

-Llarg 4:30 mts,V+:El primer tram és més o menys recte amont.No hi ha assegurançes peró es força evident i si ens hi fixem molt veurem una ↑ picada molt esborrada.Passem per sota les xapes i creuem a la dreta a buscar un pont de roca amb un cordino blanc i després les tornem a creuar a l’esquerra per una mena de díedre on trobarem una V.Al cim hem fet reunió en un gran bloc i en un espit nou.

La via no és que sigui molt bona.Te passos guapos peró és molt discontinua,a més va enganxada a l’Àcid Làctic i s’han de fer equilibris per no fotre-s’hi.Material friens i algun alien/tascó per fer el pas de V+ que si s’escaqueija deu quedar en A1/A2.

Per baixar fem tres ràpels de 30(justets!) per la Directa hipocrites,reforçem el ràpel del cim amb un pont de roca i maillon.

5.Directa Hipocritas: Feta l'11/07

eps!quan les tardes monserratines ja no dónen de si les cuques de llum emigren cap al Pic del Martell.Així és com ahir amb en Miquel Sabdell vàrem anar cap al Garraf sense tenir molt clar el que fariem.Peró en arribar al peu de la cinglera vàrem veure una inscripció al peu d'una fisura que prometia.La via es diu Directa Hipocrites i consta de tres llargs graduats de 6a,6c+ i 6a+,equipats amb espits del 8 ben nous malgrat les reunions estiguin amb parabolts amb anella i mosquetó.Es troba al costat de la Mar i cel,escalem una placa tombada on col.loquem un alien verd i al peu de la fisura trobem un pont de roca equipat,a partir d'aquí ja anem trobant les xapes.Al segon llarg fem servir un estrep per passar el pas de 6c+ perquè te una mala caiguda.La ruta no acaba ben bé al cim peró amb alguna grimpadeta arribem a la carena i després per l'habitual terreny incómode fins el coll.La via es podria fer amb dues cinquantes tranquilament.
Molt guapa,a afegir a les bones del Pic.

6) Strauss: Feta el 04708 amb en Torru.

La via comença a la placa de la dreta de la Directa Hipocritas,a la part tumbada no hi ha cap assegurança peró es poden aprofitar dues xapes de la Directa Hipocritas o bé posar alguna peça,la primera assegurança és un pont de roca amb una vaga blanca,després anem seguint els espits del 8 rovellats fins a la reunió de la Directa Hipocritas que coincideix amb la de la Strauss.El segon llarg surt cap a la dreta i ja es veuen les xapes que estàn igual de malament que a la primer tirada.En aquest llarg trobem dos claus,espits i burins.De l’última assegurança es surt recte per unes fissures verticals i un pèl brutes,aquest tram es pot assegurar amb alguna peça mitjana peró no passa de V(com a molt).Hem obviat la segona reunió i hem anat a fer la de la Directa Hipocritas.El primer llarg ens ha semblat més de 6a+ que de 6b i el segon més de 6b+ que de 6b.Un cop acabat el segon llarg queden dues tirades de IV de 15 metres fins al cim peró nosaltres hem rapelat per la Directe Hipocritas amb dos ràpels de 30 metres fins al terra.Hem fet servir els aliens(groc,verd i blau) i algun tascó petit per reforçar l’equipament existent que és força abundant,peró un xic envellit.El grau obligat deu ser V+ i la via està força bé.

Miqueluchi a la Pala Alta.

2012-02-03T12:38:00.000+01:00

-Cordada: Antxi i Busquets.
-Ressenya: http://escalatroncs.wordpress.com/2010/12/22/miqueluchi-pala-alta-montroig/-Material: Semàfor d'Aliens, joc de Camalots fins l'1 i alguns tascons.
-Aproximació: Primer de tot dir que hem passat per la pista fins al Coll de Porta amb una Citroën Jumpi La via comença a l'esquerra del visible díedre de la Mariola Motors, facilment reconeixible amb la ressenya d'Escalatroncs. La primera tirada va per una mena d'esperó amb un pont de roca visible des del terra.

-Via: La via està força bé. La part de baix és facileta i a més força equipada, la part que coincideix amb el Díedre Blanqueta és més atlètica peró també força equipada. La fissura de sortida és el tram més complicat de la via i segurament també el més bonic. Creiem que aquest llarg és el que dóna la dificultat obligada a la via, comentàvem que estaria entre el V i el V+. A la fissura en qüestió l'assegurament va anar així: " aquí no queda massa bé tiro més amunt, aquí no estic cómode, tiro una miqueta més... " total que només hi hem col.locat dos Aliens mitjans ( groc,gris o vermell, no ho recordo ) un al mitj i un al final . Suposo que si es mira amb més calma i no fa mandra treure els tascons de l'arnés es pot protegir més. La reunió cimera es fa amb friends ( també es podria fer en una sabina, una miqueta justa i incómode ) guardar alguna peça per dalt ( entre Alien vermell i Camalot 0.75 ) o acabar d'arribar a uns boixos.
-Descèns: Caminant cap a l'esquerra, biaxem per la carena fins al Coll de Porta.

Cresta de la Gavarra a Tapis

2012-02-02T13:05:00.001+01:00

Una cresta a l'empordà!

-Cordada: Manel i Teo

-Material: La cresta està neta i l'hem deixat tal qual. Hem utilitzat un joc de frinds fins al 3, aliens i tascons.

En Manel assegurant des de la 3a reunió

-Aproximació: 2km passat Tapis direcció Costoja, després d'una corba agafem la pista a ma esquerra. Seguim la pista fins al mas de la Gavarra (molt gran i ben vallat) i hi deixem el cotxe. A partir d'aquí comencem a baixar bosc a través seguint el rierol que hi ha a la dreta del mas fins a arribar a l'inici de la cresta.La baixada ha sigut una mica salvatge. una mitja hora llarga. Segurament hi ha una manera millor d'arribar-hi.Nosaltres deiem des de Tapis, direcció els vilars i quan ets a sota de la cresta remuntar el rierol i la baixada després bosc a través. Sinó també pot ser factible per el camí de tornada que hem agafat nosaltres.

Via: Si el que busqueu és una cresta amb bona roca, aèria i on et fas un fart d'escalar, aquesta no és la teva cresta.És una cresta amb roca delicada i trams rostollosos, però s'ha de dir que també s'ha d'escalar en varis trams i encara es pot escalar més del que ho hem fet. Ens hem escaquejat en algun tram. Ens han sortit 4 llargs amb trams de fins a V i una última grimpada per arribar a dalt. Podria sortir un primer llarg guapo i força llarg, però dur, nosaltres hem començat una mica més amunt de l'inici de la cresta per una paret amb varies possibilitats d'enganxar la cresta (vaja que es pot començar una mica per on es vulgui). Un segon llarg que t'enfiles a un pirulo (V roca delicada), potser el llarg més vertical. Un tercer llarg de transició senzill per arribar a la base d'un altre pirulo (és el que es veu a la foto) i el 4rt llarg ha estat una escaquejada per la esquerra per pujar-hi. Es podria fer resseguint la fissura evident que es veu,seria lo més lógic, però la roca no era massa bona i ens hem rilat, es veia un xic dur . Les reunions les hem fet d'alzines des de les quals es podria rapelar per abandonar sense gaires problemes i d'un ressalt per fer la 3a reunió.
Potser no es una cresta 5 estrelles (ni 4 ni 3 potser), però és una cresta a l'alt empordà que ja és molt!

Arribant a dalt

-Descens: des del final de la cresta (estàs en un coll), puges el turó que et queda al davant per una traça de caçadors i en 15 min ets al mas. Li pots donar la volta per la dreta o l'esquerra, millor l'esquerra i ja estàs un altre cop al cotxe.

En definitiva, és una cresta amb roca que varia entre podrida i bona a estones, no gaire llarga i al cul dedl món, però un xic més neta i obrint el primer llarg des de baix sortiria una cosa més arreglada, a veure si un dia hi tornem ..... que collons, que aquí no hi han virgueries, aixì que ens hem de buscar una mica la vida per fer coses aprop de casa!!

Akhenaton a Àger.

2012-01-30T19:02:00.000+01:00

-Cordada: Kiko i Busquets.
-Ressenya: La que surt a Montsec Oeste d'en Luichy.
-Material: La via està pràcticament equipada ( bolts del 8, claus, ponts de roca i burins ). Malgrat aixó hem possat alguna peça de tant en tant: Camalots 0.75, 1 i 3 i Aliens vermell i blau ( totalment opcional, es pot possar una altre peça, peró el col.lega el volia estrenar ). L'estrep pot resultar útil i també alguna plaqueta recuperable perquè hi ha algún burí on la han deixada i potser algú se l'emporta.

-Aproximació: La via està a la Paret de Sta. Lis. Aquesta tàpia es troba abans de les clàssiques d'Àger, abans fins i tot que la Nue recupera. Mola portar una foto de la via, ja que es veu perfectament des de la pista. Nosaltres hem aparcat a l'eixamplament més gran que fa tota la pista. Hem reculat uns metres per la pista i hem pujat rectes ( més o menys ) cap a peu de via. Hem trobat el nom i una sageta picada a l'inici,nosaltres ho hem repicat i a més hem fet una fita. Si teniu bona vista potser veureu el segon clau i fins i tot algún parabolt. No confondre amb una linia d'expansions daurades que hi ha més a l'esquerra ( espits ? ), algú en sab res?.

-Via: La tirada estrella és amb diferència la darrera, molt bona ( potser no la millor d'Àger, com es comenta en algunes piades peró guapa ). La resta no és res de l'altre mon peró te trams bonics, també trams un xic rostollossos i una tirada directament rostollosa. La roca excel.lent en el darrer llarg i a la resta una miqueta de tot. La via és prou variada, de dificultat obligada deu rondar el 6a.
- Descèns: Malgrat que la via es troba equipada per rapelar no se si és gaire bona idea fer-ho degut a les feixes que travessa. Nosaltres hem baixat caminant, hem carenat cap a la dreta per seguir el camí de baixada a la pista que fem servir quan baixem de les clàssiques ( Redrum, Fanal...). La baixada bona crec que és entre no se quina antena i no se quina altre agafar una canal i baixar-hi.

Bon Pas a Sant Corneli.

2012-01-25T17:15:00.006+01:00

-Cordada: Salip, Berta i Busquets.
-Ressenya: http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_scorneli.html#
-Accés: Nosaltres vàrem arribar a Basturs de nit i no vàrem saber trobar la pista. L'endemà al matí amb la paret a la vista va ser molt fàcil seguir les indicacions de la ressenya i amb una furgoneta tipus California vàrem arribar sense massa problemes al Corral d'en Torres.

-Aproximació: De darrera del corral en surt una traça molt dèbil que creua el vessant de la muntanya cap a l'esquerra, buscant els trams més rocosos que són els més nets. Mola fer-ho a certa alçada perquè més ensota hi ha una torrentera escarpada i no la podríem creuar. Un cop a l'altre cantó del vessant baixem a un altre corral arruïnat. Per uns prats atenyem a la pineda repoblada i seguim una estona paral.lels a un torrent, més o menys quan el torrent acaba pugem a la dreta, al cap d'una estona tallem amb una traça més marcada i la seguim cap a l'esquerra. Nosaltres hem pensat que aquesta traça se n'anava molt a l'esquerra i l'hem deixada per pujar cap a la paret, pel dret...potser l'havíem d'haver seguit més estona. El peu de via no està en una fissura evident del sócol sinó més a l'esquerra. Hi ha una fita gran a uns deu metres de la paret i es veuen una miqueta els parabolts de la primera tirada.

-Material: La via està pràcticament equipada però hem posat alguna peça ( Alien vermell, gris, dos tascons i Camalots 1,2 i 3 ).

-Via: Hem empalmat les tirades 2 + 3 i 5+6, de fet sortint de la xemeneia hem tirat recte per lo més evident i anem a parar a la darrera reunió ( 55-60 metres ). La primer tirada i la darrera ( almenys per on l'hem feta nosaltres ) es fan una miqueta per que estan allà però rostollegen força, la resta ( 100 metres ) són bons. Per tant si la voleu anar a fer ja sabeu: 2 hores i escaitx de caminadeta ( anar i tornar ) per escalar aixó. A nosaltres ens va compensar l'activitat però això és molt personal. La roca és bona i la dificultat obligada entre el V+ i el 6a.

-Descens: Sembla que la via es podria rapelar,millor no fer la darrera tirada i portar material d'abandono perquè la via no està preparada per rapelar. Nosaltres hem baixat caminant peró ho hem fet una miqueta diferent de com ho marca la ressenya d'en Luichy. En comptes d'acabar de pujar al cim, hem pujat un pèl i de seguida hem tirat a la dreta. No hem anat cap a la carena on en Luichy hi marca pista i bon camí, hem baixat directes al segon corral. Hem anat trobant alguna traça de bestiar ( seguiu la llana enganxada als matolls! ).

Integral Freekópata a la Salamandra.

2012-01-23T17:06:00.004+01:00

-Cordada: Berta, Salip i Busquets.
-Ressenya: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=704
-Material: Unes setze cintes exprés ( algunes de llargues ). Portàvem els Aliens peró no els vàrem possar, el Camalot de l'1 el vàrem posar tres vegades ( Llargs: 1, 3 i últim ).

-Aproximació: Nosaltres hem pujat des de Santa Cecília, agafem el Camí de l'Arrel ( G.R. ) en direcció a Can Massana. Arribem al trencall de la Canal de la Font ( cartell ) de la Llum i la seguim de pujada fins al Coll del Migdia. Baixem cap a la cara Sud per la Canal del Migdia. Deixem un primer trencant a la dreta en direcció als Ecos ( cartell ) i seguim baixant canal avall, atents a pendre el camí a la dreta que puja al Montgrós ( 5-10 minuts desde el Coll del Migdia ). Seguint aquest camí de seguida passem entre una llastra i el contrafort de la Salamandra on comença la via. Per iniciar la via pujem a sobre de la llastra. Parabolts amb xapa de buril visible.

-Via: La via ens ha agradat molt. És sostinguda i sobre bona roca. La via està oberta per baix amb espitador, per tant no espereu trobar-hi les assegurançes a tocar. Ens ha semblat una via bastant obligada i amb algún tram concret una miqueta exposat ( algún factor 2 i alguna repissa que podem tocar ). Respecte al grau obligat deiem que la tirada més obligada seria la quarta, ens ha semblat que el global del llarg és 6a+ i que per anar a caçar les xapes s'ha de fer 6a, amb aquest grau creiem que per les altres tirades es passa bé. Els de ressenya.net diuen que a l'última tirada te un pas fi per trincar la darrera xapa de la via. Potser amb el reequipament han baixat la xapa i s'agafa bé ( fem 1.80 ), no vàrem mirar si veiem el casquillo de l'espit.
-Descèns: Per l'aresta Sud amb dos ràpels de 60 i desgrimpada fins a un collet,aquí agafem una traça a l'esquerra que ens retorna a peu de via.

Parachutti di colori a la Paret de Zaratrustra.

2012-01-19T12:51:00.001+01:00

- Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya:
http://romanticguerrer.blogspot.com/2010/12/mar-de-nuvols-i-parachutti-di-colori-la.html

La del bar, no es veu massa bé peró és el que hi ha...

-Material: Via totalment equipada amb parabolts de colors, només cintes exprés.
-Via: Ràpida i curteta ( 80 mètres ), bona roca i gens sobada. La primera reunió és comuna amb la Txubascos Bascos. V-V+ obligat.
-Descèns: Ràpel de 60 metres ( justos,compte ). Suposo que es deu poder fraccionar amb la primera reunió.

Airgambois a la Roca dels Arcs.

2012-01-16T16:53:00.001+01:00

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya:http://romanticguerrer.blogspot.com/2011/01/lairgambois-la-roca-dels-arcs.html
-Material: A les tres primeres tirades hem seguit la via i només hem possat un Alien vermell ( segon llarg al tram herbós ) i un Camalot 0.75 ( tercera tirada ). A la quarta hem anat per la dreta i la placa estava desequipada peró es podia anar possant ferro a discrecció,aquí hem possat el semàfor i un Camalot de l'1. Reunió al cim en una sabina. Estreps útils per passar el sostre del primer llarg.

-Via: No és cap maravella peró te algún tram bonic. La primera tirada és guapa, la segona al tram de 6a que és el més dret de la via la roca , sense arribar a ser dolenta, està una miqueta bruta. Aixó si, hi ha equipament com per passar en A0. Després ve un tram herbós, la tercera tirada poc sostinguda peró amb algún tram bonic i la sortideta que hem fet nosaltres també està prou bé. Una miqueta com les altres vies del sector. V-V+ obligat.
-Descèns: A la dreta seguint una de les tres o quatre traçes que baixen,sembla que la més bona és la que segueix al màxim la carena.

Perfil Sud Est a la Roca de Sant Cugat.

2012-01-12T11:53:00.003+01:00

-Cordada: Manel i Teo.
-Aproximació: Des de el pàrquing del Clot de la Mónica ( entre Vinya Nova i Collbató ) pujem per una pista en més mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de pendre un camí a la dreta amb marques de pintura. L'anem seguint una mitja horeta fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons ( esq. ) i St. Joan ( dreta ). Nosaltres anem en direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent dels Llorers, nosaltres hem de deixar el camí principal i pujar pel Torrent dels Llorers ( fites ). Trobem els trams més drets del torrent equipats amb ferros, compte que algún es mou. Quan portem un quart d'hora pujant pel torrent ja veiem la caracterísitca roca se St.Cugat amb els seus sostres. Acabem de pujar pel torrent fins a situar-nos a la seva base. La Perfil Sud Est comença a la vertical d'un arbre ( parabolt visible a uns 7 metres ).

-Ressenya: Anàvem combinant la de Rocktopo i la guia de la plantació d'en Joan Vidal. Amb més bones intencions que resultats n'hem fet una:

-Material: A les dues primeres tirades no pogut possar cap peça,encara que segurament amb una mica de traça podem posar quelcom. A l'últim llarg sembla que podem posar un Alien groc de la reunió estant ( nosaltres no el duiem ) i seguidament un Camalot 0.75 ( potser l'1 quedaria més bé). Un cop xapat hem anat a l'esquerra,cap a un díedre. Aquí hem posat un Camalot del 2 que queda a caldo peró hi ha una bona sabina just a sota, per tant si no el volem dur ens el podem estalviar.

-Via: Ens ha semblat més dura que la seva veïna La Porta de la roca. Potser no teniem el dia peró la segona tirada ens ha semblat de 6a+ en conjunt i obligat 6a/A0 ( els estreps sembla que no et solucionen massa el tema ).La roca és bona i el traçat molt encertat, xapó amb en Picazo que la va obrir en solitari, a posteriori se li han afegit parabolts per mitigar l'exposició. La primera reunió està amb dos espits en bon estat, la segona amb dos bolts i al cim hem fet reunió d'una alzina.La via resta equipada amb tot tipus d'expansions: els parabolts són ben nous, els espits estan bé i els burins estan rovellats peró semblen ferms.

-Descèns: Al cim hi ha dues instal.lacions de ràpel, una per la cara Est ( 45 mts. ? ) i una altre per la cara Nord,nosaltres hem baixat per aquesta. Per arribar-hi hem de fer una desgrimpadeta, en aquest punt hi ha una sabina amb un cordino per facilitar la desgrimpada, estaria bé deixar-hi un tros de corda d'una 3 metres. Un cop al coll seguim en direcció N. enganxats a l'agulla del damunt ( la deixem a la dreta ), després la traça baixa a l'esquerra en direcció a la Canal del Porró. La seguim de baixada fins que enllaça amb la Canal dels Llorers per on hem aproximat.

Burundanga a Àger.

2012-01-09T20:07:00.002+01:00

-Cordada: Manel i Busquets.
-Aproximació: Aparquem a sota la paret i pujem pel dret a peu de paret. La via està just a l'esquerra de la Fanal Nocturn ( inscripció ). A peu de via es veuen els parabolts a més d'un cercle i el següent signe picat ( ? ) :

-Material: Nosaltres hem possat un Alien groc per enganxar el primer bolt, un Alien vermell per acabar d'arribar a la primera reunió. Al segón llarg hem fet servir l'Alien blau, Camalots 0.5 i 1. Al díedre de sortida hem col.locat un Alien groc just al començament, després no hem possat res perquè ho veiem molt ample peró sembla que entra un Camalot del 2.

-Ressenya: A la nochedelloro.com: http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_ager1.html#

-Via: Te llargs molt bons ( 3,4 i 6 ) i la resta regular. El que passa és que els llargs guapos són molt guapos i compensen de sobres a la resta. Bon ambient i roca magnífica a les plaques. A la segona tirada hem trobat que per anar a caçar el primer parabolt del segón resalt et jugues una bona galeta, hi hem deixat un cordino. És cert que es pot possar un Camalot de l'1 just a sota ( que no queda del tot malament ) i que si no ens ho veiem podem passar per la Fanal Nocturn, peró mira estàvem generosos i hem volgut deixar-hi un cordino. La veritat és que també n'haguessim pogut deixar un al primer bolt de la sisena tirada, ja que aquest també queda força alt peró no ho hem fet. Diuen que aquí s'arriba amb un pas d'espatlla o bé falnqueijant per la Fanal Nocturn. El grau obligat el marca la sisena tirada i nosaltres estem més d'acord amb el 6b d'en Luichy que amb el 6a de ressenya.net, peró bueno per aquí van els tiros.

-Descèns: A la dreta, seguint fites que ens deixen a una feixa ( la de R5, possible escapatória ). Seguim la feixa en la direcció que portem fins a una tartera. Baixem pel dret fins al pista.

Via los Tirillas a la Paret de l'Ós.

2012-01-09T16:28:00.001+01:00

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya:

-Aproximació: La via està a la part alta de la Paret de l'Ós. El primer llarg comença a la vertical de la segona reunió de La travessia de los Gladiadores. Diria que per la zona de la Quimèrica Laxitud. El primer llarg comença en una placa amb força verdet negre i hi ha dos bolts daurats. A sobre d'aquesta placa hi ha una fissura també visible.

-Material: A la primera tirada hem possat dos Camalots ( 0.75 i 1 ), el segon llarg completament equipat ( factible en Ae ) i a la tercera dos tascons petits-mitjans, Alien groc i un Camalot 0.5 ( opcional per treurer una miqueta de pèndol al segon ). Cintes llargues i doble corda per evitar el fregament a la segona tirada.
-Via: Ens ha agradat bastant, força variada i amb bona roca. El díedre de l'últim llarg és molt guapo. Els aperturistes han netejat les presses de peu a la placa de la primera tirada i han deixat el segon llarg , que és on la roca és més justeta , molt equipat: gràcies!. El segon llarg és comú amb la Travessia de los Gladiadores.De grau obligat sobre el 6a/A1. Via ràpida.

-Descèns: Acabar de pujar al cim de la Paret de l'Ós i aquí agafar el camí de baixada. que està ben fressat i fitat fins la carretera.

Carnaval Rock a la Paret de l'Ós.

2012-01-09T12:52:00.001+01:00

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya:

-Material: Tot i que la via està equipada hem possat algunes coses. Un Alien groc per arribar a la primera xapa, un Camalot de l'1 i un tascó per treure un xic de pèndol a la fissura diagonal del primer llarg i un Alien vermell per assegurar una miqueta la travessia de la segona tirada.
-Aproximació: La via comença uns vint metres a la dreta de la clàssica Jordi Andreu. Compte per que entre aquesta i la Carnaval Rock hi ha una altre via ( bolt daurat i espit,Ae en un bombo a l'entrada d'una fissura ). La Carnaval Rock comença encara més a la dreta, just on s'acaba la feixa. Es veuen els dos primers parabolts ( platejats FEEC ).

-Via: Ens ha agradat bastant, escalada de placa amb algún tramet de fissura per trencar la monotonia. Els dos primers llargs són els més dficils, després afluja. La roca és en general bona ( algún tram concret trencat o herbós ), de grau obligat deu rondar el 6a. El 6b de la primera tirada ( factible en A1 ? ) és a la primera part del llarg i el 6c de la segona és un pas ( A0 en un cordino que penja de la següent xapa,sinó hi és potser amb un pedal s'arriba ). En algún moment puntual la roca te verdet. Vigileu amb seguir les xapes perquè estan barrejades ( daurades, FEEC platejades i platejades a seques ). A la segona tirada hem de sortir a l'esquerra, a la dreta sembla que va la Jordi Andreu. Hem enllaçat les dues darreres tirades amb uns 55 metres,millor dur doble corda i algunes cintes llargues.
-Descèns: A buscar la traça que baixa de la paret de l'Ós crec que a la dreta,molt fressat i amb fites.

Cámara Ollé a la Roca dels Tres.

2012-01-06T11:06:00.002+01:00

-Cordada: Salip i Busquets.
-Ressenya: La d'Escalatroncs. Nosaltres l'hem fet en dues tirades. ( 45-50 i 40 )
-Material: Cintes llargues i doble corda pel fregament,Camalots: 1,2 i 3, Alien groc, cinc plaquetes i dos tascons finets per escanyar.
-Aproximació: Mireu la Cuchi Cuchi, un cop al final de la canal anem a l'esquerra i amb la foto ja veurem la paret. Es veu el primer burí i les expansions a la dreta de la Cherokee. Aquí el col.lega haciendo el bloque de la entrada sae!:

-Via: Està bé, es molt lógica i te bons trams de placa. Feia molta fred i suposo que aixó ha fet que no disfrutessim massa. Peró intentant ser objectius la placa de baix ens ha agradat, te la roca una miqueta escamosa i cal vigilar en algún punt. La tirada del díedre-xemeneia ens ha semblat una miqueta herbosa i la darrera és maca, peró es fa curta. Al primer llarg es navega una miqueta, peró en general es veuen els burins. De grau obligat deu rondar el V-V+.
-Descèns: Ràpel de 20-25 metres d'una sabina ( dón hem fet la darrera reunió ) i anem a parar al camí d'aproximació.

Gómez Cano.

2012-01-06T10:29:00.002+01:00

-Cordada: Quico,Salip i Busquets.

-Ressenya: lanochedelloro.com. La majoria de claus que marca són parabolts. Hem enllaçat: Ll1+Ll2 i Ll5+ Ll 6.

-Aproximació: Mireu la Polvos Mágicos que vàrem fer fa cosa d'un mes. La via comença un xic abans, la ressenya ja dibuixa un bloc dentat damunt del qual comença la via ( parabolts en diagonal a la dreta ). Nosaltres vàrem fer cas d'uns bascos i vàrem entrar per la dreta,en la vertical de la fissura diagonal ( expansió vella visible ). Aquests sempre tiren pel dret...aiva la óstia!.

-Material: Semàfor d'Aliens ( blau útil ), tascons i Camalots fins el 3 ( aquest només el vàrem posar un cop ).

-Via: Ens va agradar molt: lógica, amb ambient, atlètica, atrevida i variada. Te un tram intermitj que es fa per una vira i algúns pasatges pulits, peró no desmereixen en absolut el conjunt. De grau obligat deiem sobre el 6a.

-Descèns: Del final de la via baixem a buscar el camí que puja al Penyal, el seguim a la dreta sense pèrdua.

Jack Daniel's + Viatje Espacial + Valencians.

2012-01-05T23:19:00.002+01:00

-Cordada: Quico, Salip i Busquets.
-Ressenya: Anàvem amb aquesta fotocopia d'un llibre de fa uns anyets, com que està esgotat el penjo:

-Material: Semàfor d'Aliens, tascons i Camalots fins al número 3 ( només l'hem posat un cop a la darrera tirada de V.E. ).

-Aproximació: Del dipósit d'aigua agafem primer una pista i després una traça a la dreta que puja a peu de paret, al vertical d'un gran jardí a uns cinquanta metres del terra.

-Via: La cosa ha anat així:
Ll1: Entrem per la primera tirada de la V.E., és el llarg de més a la dreta. De la reunió que es fa a la feixa anem a la dreta on veiem les inicials J.D.,R1 bis en un bon bloc on hi ha les inicials V.E. gravades.
Via Jack Daniel's:

Ll2: Seguint les xapes i pitons, posem algún alien per rematar.
Ll3: Sortim pel díedre de la dreta. Agafem una sabina i anem un moment a la dreta per tornar a flanqueijar a l'esquerra. Trobem la reunió de la J.D., sinó ens frega la corda millor tirar en diagonal a l'esquerra a trincar la reunió de la V.E.

Via Viatje Espacial:

Ll4: Sortim a la dreta i ens saltem una reunió,seguim les xapes per una placa molt xula. La millor tirada!
Ll5: Escalem el díedre de la dreta i fem la reunió al seu final.

Via Valencians:

Ll6 : Crec que una mica a la dreta, trobem alguna cosa i reunió de dos bolts.
Ensamble: Pujem per lo més evident fins a una feixa, la seguim a la dreta, baixem i al costat d'un arbre trobem una altre reunió de dos parabolts.
Ll7: Teoricament va per la canal que domina la reunió. Nosaltres l'hem trobada massa herbosa i l'hem començat a seguir peró de seguida hem sortit a l'esperó de la dreta, més guapo i amb algún pont de roca. Reunió de dos bolts.
Ensamble: Agafem una vira rocosa cap a la dreta on trobme alguns ponts de roca fins a una nova reunió de dos bolts al peu d'un díedre.
Ll8: Pel díedre recte, tram herbós i reunió.
Ll9: Per blocs, de bon assegurar. Al cim no hem trobat reunió, peró està ple de ponts de roca i blocs per encintar.

Les vies són molt diferents. Mentre que la V.E. i la J.D. són dues vies verticals i sostingudes,la Valencians va esquivant els trams més drets i buscant sempre les zones més fàcils. Si el que volem és tibar i gaudir del gest del final de la V.E. podem enganxar una linia de ràpels a la dreta. Grau obligat 6a.

-Descèns: Del final de la via pugem cap a la dreta, peró sense arribar al cim. Alguna fita ens encara cap a una feixa a la que arribem després de desgrimpar un petit pas. Hi ha una corda fixa per la que hem rapelat. Baixem per una tartera i trobem dos ràpels a la dreta ( 25 + 35 , no els hem empalmat ). Per un camí ben fressat retornem al dipósit d'aigües.

Viatje en el temps.

2012-01-05T19:31:00.000+01:00

-Cordada: Salip,Quico i Busquets.
-Ressenya:

-Material: Fins a la útlima tirada la via està equipada amb parabolts (Alien groc i algún tascó ). La xemeneia de l'últim llarg està desquipada i aquí hem posat de tot: semàfor, Camalots fins al 3 i tascons.
-Aproximació: Mireu la Júlia que vàrem fer fa un mes al blog. Un cop a la base de la Júlia hem de pujar uns cent metres més amunt, amb aquesta fotografia la via es troba bé:

-Via: Està força bé, variada. La roca és boníssima. A mi em va agradar més la Júlia.La via es deu poder resoldre en V+/A1. A la quarta reunió no hem fet cap canvi de reunió i hem anat amb 60 metres justos fins a l' Esperó Central.

-Descèns: Nosaltres hem fet tres tirades per l'Esperó Central (40,30 i 50, IV-IV+ ) . On finalitza aquesta via ja trobem uns punts vermells que ens guien cap a la dreta fins a la tartera, per la qual baixem a peu de paret.

Paret del Pont: Zeleste + Com un porquet.

2011-12-30T23:58:00.001+01:00

-Cordada: Parce i Teo.
-Ressenya: Nosaltres duiem les de Rocktopo de la Cara Sud, molt bones. Ben aviat en Lluís penjarà la seva a romanticguerrer.blogspot.com. Mirant per internet veig que en Joan Jover te penjada la Com un porquet.
-Material: Hem anat possant de tot: tascons, Aliens ( semàfor ) i Camalots fins al número 3. Un estrep per la Zeleste.

-Aproximació: De la Vinya Nova pugem per un tramet de pista, agafem un camí a la dreta que travessa un bosc i baixem al Torrent del Pont. Pugem uns metres pel torrent i a l'altre cantó surt un camí. Pugem
per aquest i passem per sota la cara O de la Palleta, els Pollegons ( Aresta Ribes ), Roca de Ponent, Roca Gris ( Esparreguera ), Roca Jordi Soler i Masip ( Revoluciones Celestes ) i finalment la Paret del Pont. Al principi de la paret hi ha una traça que puja a peu de paret, per una mena de canal.
Per començar la Zeleste ens enfilem a l'esquerra d'una mena de promontori fins a una fisura diagonal herbosa cap a l'esquerra. Més amunt es veu el primer clau ( hi hem deixat un cordino ).
L'inici de la Com un Porquet és uns vint metres a l'esquerra ( fletxa picada ).
Començant la Zeleste :

-Vies: Magnífiques vies de placa sobre bona roca,menys la primera meitat del primer llarg de la Zeleste. Estan poc equipades peró els pasos més difícils estan ben assegurats. A la segona tirada de la Com un Porquet el segon espit no es veu. Al final de la diagonal hi ha un espit,després cal superar una panxeta ( nosaltres ho hem fet per l'esquerra ), un cop a sobre la panxeta ja veurem l'espit que queda amagat damunt un códol taronja. La segona reunió està en una bauma ( a la paret de sobre, a l'esquerra ). A la tercera tirada superat el tram més dificil arribem a una mena de vira, les xapes continuen recte peró el primer de corda no els ha vist i ha sortit cap a la dreta ( segurament més fàcil IV ). Els sisens no són obligats peró el V+ si i amb les xapes allunyades.

-Descèns: Per baixar de la Zeleste hem fet dos ràpels per l'Anonymus ( del cim a una reunió que queda a l'alçada de R1 ). De la sabina on acaba Com un porquet hem acabat de pujar i hem anat a l'esquerra. Hem fet una desgrimpada de II-III ( potser millor rapelar d'una alzina ) i hem trincat una reunió rapelable. Un primer ràpel d'uns 10 o 15 i un segon d'uns cinquanta ( diuen que amb 60 arribes al terra ).

Aresta Ribes al Puntal de l'Albarda.

2011-12-28T23:34:00.002+01:00

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: Hem fet un combinat de'n Jover, Bullaroles i Pelake.
-Material: Una vintena de cintes exprés si ho volem xapar tot a la primera tirada
-Aproximació: Monestir-Escales dels Pobres- Pla de Santa Anna-Camí de St. Jeroni a St.Joan. Un cop al camí el seguim cap a la dreta,direcció St. Jeroni. Passem per sota les Magdalenes, el Gorro, deixem un trencant a l'esquerra que va al Centinell, el mirador, un trencant a l'esquerra que baixa a la Vinya Nova i arribem a una roca a l'esquerra en forma de mogró. Passada aquesta roca ( el Cigronet ) localitzem una traça que baixa cap a la paret ( visible des de fa estona ). Quan el camí s'embardissa més del compte el deixem i anem a la dreta cap a peu de paret. Més o menys a l'alçada de l'evident díedre per on va la Mas-Guasch. D'aquí baixem uns deu o vint metres més i arribem a peu de via. Hi ha un arbre llaçat a la base i es veuen les expansions de la primera tirada ( parabolts amb xapa tipus burí ).

-Via: Guapíssima escalada de placa monserratina, xapó pel Sr Ribes. Roca excel.lent, dificultat obligada V. Recentment reequipada, ens ha semblat de menys navegació del que esperàvem. Aixó és el que hem fet:

Ll 1: Sense complciacions per trobar l'itinerari, Ae o lliure a gust del consumidor. Arribem a la reunió penjada de dos bolts i tirem una miqueta més cap a la dreta ( pitó ) per assolir una bauma on hi ha ubicada la reunió.
Ll 2: Sembla ser que la via surt recte amunt. Nosaltres en lloc d'aixó hem falnqueijat a la dreta a caçar un burí damunt del qual trobem tres burins més ( dos sense xapa porteu tasconets no entra plaqueta ) i una renió de tres burins. De la reunió tronem a l'esquerra, ignorant un buril que tira recte amunt ( Via de l'Esperó ? ). Passem la vertical de la reunió i trobem un bolt ( queda baix d'on venim ) un burí, pont de roca i bolt. Reunió.
Ll 3: Sense complicacions seguint les xapes.
Ll4: Per arribar a la primera expansió hem falnqueijat uns tres metres a la dreta i llavors pugem. Un cop xapat el bolt pujem més o menys recte fins a un burí. A sobre hi ha una reunió ( Via de l'Esperó ? ),l'aprofitem i anem a l'esquerra. Pujem cap a un parabolt visible. Un cop aquí el primer de corda ha passat per l'esquerra i el segon recte. Al cim hi ha una reunió de dos bolts.

-Descèns: Un cop al cim fem un ràpel curt fins a un coll. Grimpem un primer resalt i guanyem un altre coll amb una alzina. Pujem un resalt un altre resalt ( III ),damunt del qual hi ha un parabolt per asegurar. Seguim carenant i entrem al bosc, mirant de passar per la roca per evitar la vegetació sortim de nou al camí de St. Joan.

Crestas tio Maria a la Disblia.

2011-12-28T21:23:00.000+01:00

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya:

-Material: 15 cintes exprés.
-Aproximació: Aparquem a l'era que hi ha darrera del restaurant els Isards. Agafem el camí en direcció a la via del tren i a la Paret de la Formiguera. Arribem a un rec i no el travessem, seguim amunt i de seguida veiem a la dreta un slab amb parabolts.
-Via: Ens ha semblat una molt bona manera d'aprofitar aquest pany de paret. L'abundant equipament fa que sigui una via molt recomanable per la iniciació ( IV obligat ). Nosaltres anàvem amb una mica de pressa i hem fet el següent: Primera tirada desencordats ( II-III ), segona tirada com indica el croquis i de la segona reunió hem tirat uns 65 metres fins al punt on ja es pot sortir caminant ( reunió d'un parabolt ). Roca excel.lent.
-Descèns: Pujem una miqueta i de seguida trobem la traça fressada a l'esquerra que ens retorna a peu de via.

La Travesia de los Gladiadores a la Paret de l'Ós.

2011-12-28T21:09:00.001+01:00

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: Mola portar-la perquè la via es creua amb moltes altres:

-Aproximació: Res... desde la carretera localitzem l'inici de la via i pugem pel dret. La via comença en el mateix punt que alguna altre clàssica ( se que l'he fet peró no recordo el nom ) . Hi ha una fletxa picada i es veu un parabolt i a sobre un pont de roca.
-Material: Aliens ( semàfor + blau ), tascons i Camalots fins al número 3. Unes 14 cintes exprés, no les vint que possa el croquis.

-Via: Ens va agradar, és una via força rodona. Tots els llargs són bonics, abunda la fissura. La roca es nota que l'han sanejat i a més sembla que han netejat les presses de peu a les plaques de la part baixa. La penúltima tirada si que te la roca un miqueta més justeta, peró hi ha prou parabolts com per no haver de patir. Com a dificultat obligada deu estar entre el V+/6a.
-Descèns: Acabem de pujar al cim de la Paret de l'Ós i d'aquí agafem un camí ben fressat que ens retorna a la carretera.

Mataratas al Serrat de les Garrigoses.

2011-12-26T11:07:00.002+01:00

-Cordada: Edu i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres duiem un parell de croquis copiats de la guia de la Cara Sud i un altre d'en Ballart. A la xarxa hi ha la ressenya d'Escalatroncs. Ara l'Edu ha penjat la seva a rocaineublogspot.com

-Aproximació: Com totes les del sector ràpida i evident. Agafem el camí que hi ha just arribar a les Coves del Salnitre i tirem enllà fins que arribem a un díedre on es veuen els parabolts.
-Material: Semàfor d'Aliens ( hem possat el blau per abastar el primer bolt de la darrera tirada ), algún tascó i Camalots fins l'1.

-Via: La veritat és que no ens ha agradat massa. Vagi per davant que la via està oberta amb estil, posant el mínim d'expansions ( ara se n'hi han afegit i ha quedat una via ben assequible ). La primera tirada és molt bonica, llavors venen uns 100 metres i escaix herbosos,de grimpar i caminar.La part final no és lletja peró no és res de l'altre mon. A la segona tirada sortim de R1 i anem a l'esquerra ( herbós, fressat ) fins a un parabolt. Més o menys en aquest punt sembla ser que els escalatroncs han anat a cercar la canal que hi ha l'esquerra. Nosaltrem hem tirat recte amont fins a una petita alzina on hem fet R2 ( 60 metres ) . D'aquí acabem de sortir a una feixa amb un evident esperó. Al peu d'aquest esperó hi ha una reunió. D'aquí tirar a la dreta caminant per la feixa per enfilar-nos a l'esperó a través d'una mena de díedre ( pitó ). Amb un esamble ( 80 metres ? ), arribem a la reunió que és troba al final de l'esperó, on aquest topa amb un mur( la reunió és damunt un primer mur III-IV ). La tirada de sota el sostre podem fer-la flanqueijant totalment a la dreta fins a trobar una canal herbosa i pujar per la mateixa o no acabar de flanqueijar tant i pujar per un petit díedre en diagonal ( més bonic i difícil, el de segon ha passat per aquí ). El darrer llarg comença per una canal herbosa ben desbrosada i surt de la mateixa a buscar un mur a la dreta. Trobem un primer parabolt sota una gran llastra. Veiem un parabolt a la dreta d'una altre via ( nosaltres hem anat per aquí ), el segon parabolt de la nostre via està en linia recta al primer damunt la llastra.

-Descèns: Hem baixat per la gran canal que hi ha l'esquerra de la paret, per on vàrem baixar el dia de la Sant Baró. Del final de la via anem seguint unes traçes a l'esquerra fins a un gran coll. Al mateix coll hi ha una instal.lació de ràpel. Aquí vàrem fer un ràpel de 60, sembla ser que als 45 metres hi ha una instal.lació ràpel, si la trobem millor fraccionar ja que la corda frega molt. Del final d'aquest ràpel desgrimpem uns deu metres i localitzem una nova instal.lació d'uns 30. Després continuem baixant fins a un punt on la canal queda novament tallada. Unes fites ( dreta ) marquen l'entrada a una feixa que ens retorna al camí de les coves.

Novembre Negre a la Paret de l'Extrem.

2011-12-19T12:56:00.002+01:00

Nota: Srs Ramón i Berta envieu-me les vostres fotos que aquestes són un trunyo.

-Cordada: Ramón, Berta i Busquets.
-Ressenya: La de l'Edu: rocaineublogspot.com. Molt bona.

-Aproximació: Nosaltres hem fet nit al refugi del Xut, on hem arribat amb un tot terreny. D'aquí anem a buscar el camí que hi ha darrera del refugi i que baixa en direcció a Camarassa. Quan portem uns minuts baixant, abans que el camí giri a la dreta, nosaltres prenem una traça a l'esquerra que s'acosta a peu de paret. Un cop a sota la paret l'anem resseguint, just passat un corral localitzem la via. Es veu una N picada i els dos primers espits. Cal grimpar un petit resalt per iniciar la via.

-Material: Joc de tascons, semàfor d'Aliens,un joc de Camalots fins al 3,estrep i un ganxo. Nosaltres duiem un Petzl de punta que quedava molt bé. A la R1 bis hi ha un taco d'espit del 8, si es vol utilitzar caldrà portar el cargol i la xapa, de totes maneres estem a peu pla.

-Via: Ens ha semblat molt rodona, tots els llargs són bons. La roca és en genereal excel.lent, tot i un parell de trams puntuals on cal mirar-la una miqueta. No te trams herbosos, llevat de l'inevitable feixa. A la primera tirada després de l'última xapa hem segit per un díedre. A la sortida d'aquest díedre la reunió queda a l'esquerra peró ens ha semblat més fàcil sortir a la dreta i anar a caçar una sabina ( estava podada, R1 original ? ) on hem montat la primera reunió. El pas de ganxo a l'inici de la segona tirada està picat pel que el tema queda molt bé. L'artifo es soluciona amb un tascó. De grau obligat deu estar sobre el 6a/A1-A2.

-Descèns: En un moment tornem a ser al Xut,evident.

Sant Baró a les Garrigoses.

2011-12-19T12:41:00.002+01:00

NOTA: Srs. Ramón i Berta envieu-me les fotos i canvio aquestes, que les meves han quedat una miqueta malament.

-Cordada: Berta, Ramón i Busquets.
-Ressenya: La de romanticguerrer. Molt bona.

-Material: Algún tascó, semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al 3 ( el 4 o el 5 pot anar bé per passar en artificial un tram de 6b ).
-Aproximació: Per restriccions horaries ens hem saltat les dues primeres tirades, amb la ressenya que duiem ha estat molt fàcil ubicar la via. Agafem el camí que surt al final de les escales que pujen a les Coves del Salnitre a la dreta i després de fer una baixada trobem el peu de via,cal fixar-se en una fletxa groga que hi ha al terra.

-Via: Ens ha semblat una via ben interessant. Malgrat que no deixa de ser una via de ressalts, aquests són tots guapos. A més és una via súper variada i llarga. La roca és en un 80-90 % entre acceptable i excel.lent. Com a dificultat obligada comentàvem sobre el 6a/6a+.

-Descèns: Del cim seguim una traça a la dreta que ens deixa al coll. A sota del mateix hi ha una instal.lació de ràpel. Nosaltres anàvem de nit i sense coneixer-ho. Primer de tot dir que si en aquestes condicions ho hem trobat sense cap problema senyals que és més que evident. Segon que potser no som els més indicats per explicar la baixada. En tot cas el que vàrem fer va ser tirar un ràpel a 60 des de el mateix coll,desgrimpar uns metres ( fàcil ) fins a un resalt més dret, a ma dreta hi ha una altre instal.lació de ràpel. Torem a apurar-lo a 60 metres i seguim desgrimpant uns vint metres fins a un nou resalt. Aquí hi trobem un sol espit i restes d'altres exapnsions, unes fites ens indiquen que sortim de la canal per la dreta. Així ho fem i amb alguna desgrimpadeta arribem de nou al camí de les Coves.

Primera Trobada del grup Mascardat.

2011-12-16T11:27:00.001+01:00

Un cop fetes les piades m'arriben les següents fotos d'en Jordi ( Iggy pels col.legues ), com que són molt guapes les penjo a mode de resum fotógràfic d'unes bones vacances on hem fet bones vies i amb millor companyia. Nano mascardat peró m'ho he passat molt bé. A veure quan repetim!!!!!

Tivissa:

Júlia al Puig Campana:

Mascardat: Aurora i Bertomeu Llobet.

Penyal d'Ifac, Via Polvos Màgicos:

Montanejos, Via Monsieur:

via Lleida a la Roca dels arcs

2011-12-16T06:12:00.001+01:00

-Cordada: Conxa, Jordi i Manel.
-Ressenya: portàvem un parell de ressenyes que circulen per internet, la del caranorte esta bé, hi ha algun pito més del que marca. De totes maneres la via és bastant fàcil de seguir.Aquí us deixo els links...
http://www.caranorte.com/foros/read.php?54,5741
http://antxpavil.blogspot.com/2010/11/vilanova-de-meia-via-lleida-200m-va0.html
-Material: Nosaltres vam fer servir una mica de tot: joc d'aliens, camalot fins el 2 i el joc d'empotradors. La veritat és que hem anat posant força artilleria, els llargs estàn força nets (menys L2 i L3) i els pitons que vas trobant no donen gaire confiança.Les reunions són a prova de bombes i preparades per rapelar. Els estreps poden anar bé per L4, tot i que no són imprescindibles.
-Aproximació: Aparquem a la carretera i agafem el camí que ens porta a la roca dels arcs per la seva base fins casi el final de la paret.Hi ha un diedre herbós molt marcat que ens serveix de referència ( la via comença a l'esquerra d'aquest) quan estem més o menys a sota d'aquest pugem fins el peu de la paret per algun dels corriols que pugen fins les vies. La nostra comença en un diedre amb tendéncia a la dreta, entre la "rampes inverides" i " tierra de nadie".Uns 20 minuts des del cotxe.
-Via: La veritat és que a nosaltres ens ha agradat força, tot i que no és molt difícil (6b,V+ Ao) te l'has de treballar prou (mirant la ressenya crèiem que seria més fàcil i ens va fer treballar més del que ens pensàvem).La roca és bona, L1 un xic més gastada i és als llargs 5 i 6 on s'ha de vigilar més amb la roca.
L1: diedre de IV+ amb tendencia a la dreta , fàcil i equipat amb 3 pitons, l'últim es mou força. La R queda a la dreta, després d'un curt flanqueig.
L2:surt cap a l'esquerra, aquest llarg fa força flanqueig cap a l'esquerra,està força equipat i la R la trobarem sota una gran sabina (V).
L3: aqui podem anar per la "migranya profunda" ,ben equipada amb parabolts i que surt just a l'esquerra de la reunió o per la nostra via; anem a caçar un pitó, fem un pas atlétic per arribar a un parabolt (V+, Ao) i després d'uns metres en una repisa trobarem una altre pitó.Apretem un xic més i s'arriba a la R. A la ressenya marca un diedre però per nosaltres és més aviat un mur que arriba fins a l'R3.
L4: sense dubte és el més bo de la via, surt a l'esquerra per uns parabolts (6b, V+ Ao) fins una sabina i llavors agafem un diedre de IV+ molt guapo i que s'ha d'equipar ( 2pitons).quan s'acaba el diedre sortir a l'esquerra fins a l'R sota una gran sabina.
L5: és un diedre força obert , hem passat ben oberts de cames ( sense pensar malament!), passes una sabineta i cap a la dreta fins la sortida del diedre.Després hem de flanquejar cap a l'esquerra i la R està a sobre d'una sabina gran un xic amagada.
L6: sortim un xic a l'esquerra i pugem més o menys pel recte fins una feixa i fem R en un arbre:Vigileu amb la roca que no és gaire bona.
-Descens: Acabem de fer el cim i anem cap a l'esquerra fins a un coll, baixem per aquest seguint unes fites fins a tornar al camí de pujada i al cotxe. Al tanto no baixem més del compte que des del coll es pot baixar a la font de la figuera, hem de passar borejant la base de la paret a certa alçada .

L'Arc del Titiu al Porró.

2011-12-15T12:28:00.003+01:00

-Cordada: Teo, Manel i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres duiem la que surt a la guia de la Plantació, m'imagino que a la xarxa s'en deuen trobar.
-Material: Nosaltres hem acribillat la fissura de la primera tirada on hem posat un joc de tascons i un parell de Camalots ( 0.5 i 1 ). També hem possat un parell d'Aliens al segón llarg ( vermell i groc,crec ).

-Aproximació: Nosaltres veniem de la Roca de Sant Cugat i hi hem arribat per la Canal del Porró. No m'explaiaré gaire explicant-la perquè no és una combinació massa lógica. Lo més lógic és combinar aquesta via amb una via als Estalvis del Porró. En aquest cas l'aproximació la fem des de el Clot de la Mónica.
Des de el pàrquing del Clot de la Mónica ( entre Vinya Nova i Collbató ) pujem per una pista en més mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de pendre un camí a la dreta amb marques de pintura. L'anem seguint una mitja horeta fons que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons ( esq. ) i St. Joan ( dreta ). Nosaltres anem en direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent dels Llorers, el creuem i pujem a una carena. Davant nostre ja veiem els Estalvis del Porró i el Porró. Quan estem a l'alçada dels Estalvis deixem el camí principal i anem en direcció als Estalvis,el camí creua un petit torrent, l'agafem ( esquerra ) embardissant-nos una miqueta arribem al peu de la paret, es veu el característic díedre del primer llarg. Hi ha un espit que assegura la placa d'entrada al díedre, a la vertical del mateix.
-Via: És una via divertida, sobre bona roca ( en general ) i malgrat fer una vuitantena de metres és una via prou variada. Deu obligar a IV-V. Al cim no hem sapigut trobar cap reunió i hem assegurat des de la sabina per la que es rapela. Jo havia fet l'Spit Límit a la mateixa agulla i m'ha agradat molt més l'Arc del Titiu.

-Descèns: Ràpel d'uns 30 metres per la cara Nord, anem a buscar una canal a l'esquerra ( força embardissada peró amb traça ) que ens deixa a peu de via

Integral Porta de la Roca a la Plantació.

2011-12-15T11:56:00.001+01:00

Via Integral Porta de la Roca a l'Agulla St. Cugat de la Plantació.

-Cordada: Manel, Teo i Busquets.
-Ressenya: Anàvem combinant la d'Escalatroncs amb la de Romanticguerrer. Útil bàsicament per saber a on comença la via i a la penúltima tirada per encertar la sortida a la dreta de la segona expansió ( espit ).

-Aproximació: Des de el pàrquing del Clot de la Mónica ( entre Vinya Nova i Collbató ) pujem per una pista en més mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de pendre un camí a la dreta amb marques de pintura. L'anem seguint una mitja horeta fons que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons ( esq. ) i St. Joan ( dreta ). Nosaltres anem en direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent dels Llorers, nosaltres hem de deixar el camí principal i pujar pel Torrent dels Llorers. Trobem els trams més drets del torrent equipats amb ferros, un cop acabats els ferros hem de sortir del torrent a l'esquerra seguint pel peu d'una paret ( Ag Col.leccionistes ? ). Veurem la via Infinity ( parabolts a sota d'un arc que marxen paral.lels a l'arc, a la dreta ). Nosaltres seguim avançat uns vint metres i just abans de baixar al següent torrent ( Torrent del Porró ) comença la via. Primer parabolt visible, penjo la foto del company escalant la primera tirada perquè així es veu l'agulla del costat i pot ser útil per ubicar el tema.

-Material: No és una via on et regalis possant material peró alguna coseta ha entrat. Hem possat un parell d'aliens ( gris i groc ), un tascó i un parell de Camalots ( 0.75 i 1 ). Les peçes les hem possat una sola vegada.

-Via: Segons tinc entès és la via més llarga de la Plantació. Per tant si sou d'aquells que us gradaria visitar la Plantació peró penseu que les vies són massa curtes per l'estona que es camina, aquesta és una bona opció. La roca, malgrat algún punt aïllat, crec que la podem qualificar entre bona i excel.lent. El tema del grau i l'exposició. De grau crec que algun tram de placa arriba a 6a i suposo que es deu poder guarrejar amb V+, aixó si escalant entre xapes. Sortint de l'última reunió hi ha un pas a l'esquerra per superar una panxeta que deu estar entre el V+-6a i es totalment obligat. Potser en uns forats horitzontals de códols hi hagués entrat alguna peça petita tipus Alien. Al cim hem fet reunió d'una alzina.

-Descèns: Rapelem per la cara N ( 20 mts., 2 bolts amb anella i cadena ) i acabem de baixar caminant per la Canal del Porró. La seguim de baixada i un cop a l'alçada del peu de via ( després d'un tram de corda fixa ), girem a l'esquerra i desfem el camí de l'aproximació.

Monsieur a Montanejos.

2011-12-13T19:32:00.001+01:00

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: La guia de Montanejos ( no se si al refugi que hi ha al poble es pot consultar ).
-Material: Via totalment equipada amb parabolts, si volem enllaçar les dues darreres tirades 16 sinó amb 14 ja es fa.

-Aproximació: Sortint del poble just creuar un pont hi ha el refugi. Aparquem aquí i baixem al riu, el remontem ( Torrent de la Maimona ), la paret que ens interessa és la segona gran paret que veiem a la nostre dreta ( la primera és la paret de l'Aguazil, que és una miqueta més baixa ). Hi ha uns cables per accedir a la base de la paret. Es veuen els parabolts de la tirada, el primer està ubicat en una mena de díedre.

-Via: Bona via esportiva. La roca és molt bona i els llargs molt guapos, és una via que guanya amb l'alçada. La primera tirada és la més fluixeta,és una mica herbosa, peró tot i així no és pas un llarg lleig. La resta molt guapo. Les xapes no estab massa separades ( V+/6a obligat ). Hem enllaçat les dues darreres tirades amb corda simple i sense cap problema de fregament. Reunions equipades per rapelar ( en cas de fer-ho hi ha un ràpel pendular ). Fa un any vaig fer la Cornelius Moriarte a la veïna paret de l'Aguazil, la vaig trobar una miqueta més obligada i no tant bonica. Uns companys que portaven dies per la zona ens comenten que és millor La luna, una miqueta més dura i a l'ombra. La Monsieur estava al sol a partir de les 9.
-Descèns: A la dreta per un camí ben fressat i senyalitzat amb marques blanques, que sense pèrdua ens deixa a la carretera.

Polvos Mágicos al Penyal d'Ifac.

2011-12-13T11:56:00.001+01:00

-Cordada: Clara Noguera, Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: La de ressenya.net
-Aproximació: Seguim el passeig marítim de Calp fins que s'acaba i pujem a peu de paret. L'anem seguint fins a la zona més tumbada ( al final ). La primera tirada conicideix amb la Valencians ( parabolt visible ).

-Material: La via està pràcticament equipada peró hi ha algún tram de fissura on podem rematar el tema ( tascons i Camalots fins al número 2 ).
-Via: No està malament, te alguns trams de fissura i díedre força interessant. La roca en algún punt està força sobada. Grau obligat V-V+. Es va tallant amb la Valencians.

-Descèns: Del final de la via fem una petita grimpada i un cop a la carena baixem al vessant oposat i agafem el camí de pujar al Penyal en sentit descendent.

Llobet Bertomeu al Mascarat.

2011-12-12T20:46:00.000+01:00

-Cordada: Jordi Vilà, Clara Noguera i Busquets.
-Ressenya: La de ressenya.net
-Material: La via està pràcticament equipada, peró hem anat posant algún tascó,aliens i Camalots fins al 0.75. Falten alguns parabolts.
-Aproximació: Aparquem a l'urbanització Marivylla, just abans del primer tunel venint del Sud. Pugem a la carretera i creuem el tunel. Anem al pont de l'antiga carretera,la via comença a l'inici de l'esmentat pont. Hem de grimpar un petit resalt de pedra picada per arribar a un jardí penjant on comença la via. Millor fer-ho encordats i assegurar des de la carretera.

-Via: Ens ha agradat molt. La primera part és una mica discontinua peró amb trams bonics, a dalt guanya en ambient. La roca és molt bona tot i que en algún tramet comença a estar pulida. L'últim llarg l'hem fet pel dret, sense fer el flanqueig a la dreta sortint de la reunió ( guapo ). Ens hem saltat la reunió que hi ha després del díedre de V+.Obligat V.
-Descèns: Hem d'acabar de grimpar a un collet. D'aquí no acabar de fer cim, flanqueijar a l'esquerra per una vira herbosa amb alguna grimpadeta ( fites ). Sortim al vessant de la muntanya i baixem cap a la carretera.

Aurora al Mascarat.

2011-12-12T19:24:00.000+01:00

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: Crec que anàvem mirant la d'en Pomares i l'anglesa de la Costa Blanca. Diuen que dues dolentes fan mitja de bona.
-Material: Semàfor d'Aliens, Camalots fins al 0.75 i algún tascó. Vàrem baixar de la reunió que hi ha damunt del díedre de 6b ( 6a a la guia anglesa ). Si es continua amunt potser vagi bé alguna peça més grosa. A l'esmentada tirada hi ha un pas una mica punyetero on podriem posar un universal, no és molt exposat peró es cau sobre un burí vell ( a sota en tenim tres més ).
-Aproximació: Nosaltres hem aparcat a l'urbanització Maravylla,just abans del túnel vinguent del Sud. D'aquí hem anat a buscar el llit de la riera i l'hem remontat. La via comença entre els dos ponts,en una placa gris on es veu el primer clau.

-Via: La carretera ens ha ratllat una miqueta i no hem gaudit massa de la via. La primera tirada és una placa força guapa, el llarg per sobre del túnel te una placa de gotes d'aigua molt bona. El díedre que segueix a aquesta tirada és una mica herbós. Per unir les dues tirades fem un tram cutre. De grau obligat més o menys 6a. La combinació bona deu ser l'anomenada Triple Directa que després de fer la placa inferior continua pel díedre de la Montesinos Botella.
-Descèns: Nosaltres hem tirat ràpel desde la reunió de la Cleoplaca, acabat el díedre de 6b. Uns 40 metres ( algún cordino llarg de recanvi ).

Via Júlia al Puig Campana.

2011-12-12T15:10:00.002+01:00

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: Anàvem amb una ressenya que no miravem massa, crec que d'en Pomares. El company de cordada que és un artista s'ha currat la següent ressenya:

-Aproximació: Hem d'agafar el camí que voreja el Puig Campana. Després d'una forta pujada prenem un camí més petit a la dreta que supera un contrafort rocós. Pugem per una ample carena i arribem al peu de la cara Sud del Puig Campana. La via comença uns cinquanta metres a la dreta de l'Esperó Central. Hi ha una fletxa i el nom pintat a peu de via.

-Material: A la via entre de tot, per tant a més nivell menys material. Nosaltres duiem molta artilleria, amb un joc de tascons ,semàfor i Camalots fins al 3 es passa. Si hem de repetir Camalots millor entre l'1 i el 3 ( aquest va molt bé repetir-lo a la darrera tirada, el 4 també entra ).
-Via: Ens ha agradat moltíssim. Tots els llargs són bonics i la roca és de pel.licula. L'escalada es desenvolupa per díedres i alguna placa plena de gotes d'aigua. La quarta tirada no se si l'hem fet per on va estrictament la via, a la tercera tirada hem pujat per una mena de plaques fisurades fins a una xemeneia al damunt de la qual hem trobat la reunió. El quart llarg l'hem fet seguint un díedre-fissura en diagonal a l'esquerra que ens deixa en un altre díedre,potser aquest s'ha d'enganxar des d'abaix i és on hi ha el pas de 6b que marquen algunes guies. De totes maneres com ho hem fet nosaltres surt un bon llarg. La via es deixa anar assegurant gairebé tota l'estona pel que resulta poc exposada i obligada ( V/A1 obligat ).

-Descèns: Un cop arribem a l'intersecció amb l'Esperó Central tenim dues opcions:
a) Buscar una linia de ràpels a la dreta de l'E.C.
b) Continuar per l' E.C., molt recomanable. La roca continua sent boníssima ( una mica pulida en algún punt ) i malgrat que la dificultat decreix l'escalada no perd ineterès. És probable que trobem moltes cordades en aquesta via peró l'itinerari permet variants on podem avançar a les cordades més lentes. Un cop al final de la via hem de sortir a la dreta per una mena de feixa ( marques vermelles,fites i cable ) que ens deixa en una tartera que seguim fins a l'àmplia carena per la que hem aproximat.

A Louie Louie....