EstorachTorras Nubiola al Timbaler del Bruc.

Recato de les piades del CAC aquesta via de la zona del Vermell, feta amb l'Albert Macau diria que una tarda de principis de tardor:
"Epa!.Ahir a la tarda amb l'Albert de ressenya vàrem anar a fer la via Estorach-Torres-Nubiola al Timbaler del Bruc.
-Aproximació: El punt de partida és conegut per tots els qui practiquen escalada esportiva a Montserrat:cal anar al pàrquing del Vermell de Xincarró.Pels qui no poden veure-ho a la ressenya de'n Luichy de la cara Sud,a l'Anna del Bruc en ténen un exemplar de consulta.Més o menys seria anar al Bruc,trencar a la dreta a l'escola,baixar i tornar a pujar,girar a l'esquerra i anar paral.lels a la Cara Sud com si anessim cap a Can Massana ( cartells que marquen cap al refugi d'Agulles ? ).Al cap d'uns cinc minuts més o menys aparcar a l'alçada d'uns olivars amb una fita gran esgavellada.Agafar aquest camí de la dreta i seguir-lo.Passat el característic Gerro,arribem a sota del Timbaler,una traça ben marcada a l'esquerra puja fins al peu mateix de la xemeneia.

-Via: La via deu fer una vuitantena de metres i la vàrem fer amb dos llargs de corda.La primera tirada guanya el Coll de la Dama,situat entre el Timbal i el Timbaler.Tot aquest llarg discorre per una xemeneia totalment desequipada peró que es deixa anar assegurant,un començament amb roca un xic terrossa i després el tema ja millora.La seva dificultat deu rondar el V grau.Al coll trobem dos espits per fer la primera reunió.El segon llarg és el mític,nosaltres el vàrem trobar treballós peró no expossat:sortim de la reunió en X o si podem en oposició (nosaltres mirant al Timbaler),trobem un cargol d'espit força avall,un forat on entra un C2 i finalment arribem a la fissura on nosaltres hem possat dos V per fer el canvi de paret i enganxar-nos a la paret del Timbaler.Seguint la fissura trobem una escarpia i una V antiga.Quan deixen d'haver-hi emplaçaments per les assegurançes sortim en lliure no massa complicat ( V ),evitem el sostre per la dreta assegurats per un buril i un petit resalt un pel descompost ens deixa al cim.Aquí trobem un pi força petit per fer reunió,un deu metres a l'esquerra hi ha un parabolt.El que vàrem fer nosaltres va ser assegurar des de el pi per més comoditats peró amb la corda fixada al parabolt per si de cas.Penjo una ressenya dels Dalton, crec que a l'Anna del Bruc n'hi ha una de dibuixada prou ben parida.

De material hem fet servir:estrep,una plaqueta recuperable,joc de tascons,joc d'aliens,els camalots fins al 2,quatre V ( tres mitjanes i una petita ) i una U llarga.La dificultat obligada creiem que és V/A1 i la roca bona amb el típic tram molt puntual que demana més atenció.
Duiem la ressenya de'n Luichy ( ni cas amb els claus ),peró molt millor la de'n Picazo que està a ressenya.net.L'Albert quan pugui penjarà la ressenya a la seva webb.Informacions vagues al blogg dels Dalton.
Molt recomanble via per als amants de les clàssiques montserratines"

Neurónium al Coscollet.

Després de la bona experiència amb la Germans Millet va tocar anar a fer la Neurónium. Potser sigui més assequible peró també ens ho vàrem haver de guanyar. Vàrem fer un primer intent amb una bona colla: Cateura,Macau, Dani Tiñena i en Xacó. A la paret ens vàrem trobar amb el malaguanyat Maluta i en Llanetis. Suposo que debiem anar lents i deviem ser al Novembre, per tant va tocar abandonar per la feixa. Uns anys després hi vàrem tornar amb en Salip i en Manel i la vàrem acabar. Penjo les piades rescatades del Centrecac i les fotos que les debia fer l'Albert.

Aquí la piada del primer intent:
"Dissabte fem cordada mutlitudinària.Equip A:Xacó i Dani i equip B:Jordi i Albert ressenya i un servidor.Anem al Coscollet,a la Neuronium.Per l'aproximació mireu la Germans Millet,la vaig fer la primavera passada i deu estar pel fórum.Només dir que la Neuronium comença com en una feixa,uns 200 o tres cents metres abans que la Directa.Hi ha un  parabolt que s'hauria de veure des de terra peró a nosaltres ens va costar molt de veure.Hem fet un parell de fites en aquest punt i una fletxa a la paret.A la via trobem una altre cordada i aixó ens fa anar lents,de manera que arribem a la feixa i decidim abandonar.Anem seguint la feixa,travessem dos bandes rocosses i després de la segona baixem amb dos ràpels a la canal.El primer el fem des d'un arbre on no abandonem material ( 30 metres+desgrimpada per l'herba cap a l'esquerra) i el segon d'un altre pi on deixem un tros de corda rosa amb maillon (cinquanta metres fins la tartera ).Creiem que no es baixa així de la feixa.
Bona ressenya de'n Xavi Granés,amb una topo molt útil de l'aproximació.La via te algun tram bo peró força discontinua.Roca que demana certes precaucions.Val a dir que el tram que ens quedava per sobre es veia molt vertical i potser el tema millori...caldrà tornar-hi per acabar-la!.Tot i aixó l'entorn és icomparable.
Fem servir camalots fins al 3,aliens i tascons.Empalmem les dues primeres tirades i la penúltima i avantpenultima d'abans de la feixa (aquest amb massa fregament,poc aconsellable).
Apa!."

 Piada del segon intent amb en Manel i en Salip:
"Aquest cap de setmana hi hem tornat amb en Manel i en Salip i l'hem poguda acabar:
-Les dues fites que vàrem fer i la fletxa picada encara hi són i resultem útils alhora de localitzar la via.
-Empalmem les dues primeres tirades i les dues de sobre del flanqueig que hi ha després de la gran feixa.
-Material: algún tascó,aliens i joc de Camalots fins al 3. Moltes vagues i també un tasconet fi per estrangular un cap d'espit a la tirada de sobre la gran feixa.
-La ressenya de'n Xavi Granés perfecte,a l'última tirada hi ha dos claus més dels ressenyats i a la primera de sobre la feixa no hem trobat el parabolt,potser es referia al cap d'espit que hi ha en aquest llarg.
- La segona meitat de la via ens ha semblat més exigent que la part de baix, més que per la dificultat perquè està menys equipada.Crec que és més V+ obligat que V, a la darrera tirada el pas ens ha semblat més de V+ que de 6a peró el clau per fer l'A0 queda una miqueta baix amb el que el pas queda mig obligat.Les expansions de la part baixa són parabolts i les de dalt espits del 8,tot en bon estat.Els claus en general també estan bé.
-La gran feixa treu compromís a la via peró hi ha punts on resulta complicat abandonar.
-Crec que és una via recomanable.No és extremadament difícil ni gaire sostinguda i la roca te trams dolents ( forçes ). Malgrat tot crec que és una bona aventura en un entorn fantàstic i una via bastant llarga. La ruta és lógica i amb alguns passatges interessants."