dilluns, 23 d’abril del 2012
Terra i Cel a la Paret de l'Os.
-Cordada: Quico i Busquets.
-Ressenya:
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_slmontgai.html#
-Material: Camalots fins al número 3, semàfor d'Aliens i joc de tascons.
-Aproximació: La via comença literalment a la carretera ( triangle útil per assegurar el primer llarg ), són els espits que hi ha a la dreta d'un antic ferro de telèfons.
-Via: Està bé, no és de les que més ens han agradat a la Paret de l'Os. Es coneix que no es fa tant com les seves veïnes perquè en algún punt te verdet, en d'altres herba i hi ha algún bloc a punt de caure....
Ll1: Arrenquem de la cuneta, roca de talús en els primers metres. Després de la doble expansió que marca la ressenya hem anat una miqueta per l'esquerra ( herbós), fins aquí tot assegurat i en aquest tram només hem possat un parell de Camalots ( 0.5 i 2 ).
Ll2: Totalment equipat. Hem afegit un pont de roca i hem canviat el cordino del primer que ja hi havia. Als peus de R2 n'hi ha un altre que no marca el croquis.
Ll3: Díedre a l'esquerra de la reunió, a equipar. Només hem sapigut veure un dels dos pitons que marca el croquis. Quan el díedre queda tencat per la vegatació sortir per l'esquerra ( atlètic ). COMPTE AMB UN BLOC A PUNT DE CAURE a un metre o dos per sobre del clau.
Ll4: Des de la reunió no hem sapigut veure com anava el llarg i hem fet la volta per la Jordi Andreu. Des de dalt hem vist el pont de roca que marca la ressenya, es veia bastant brut. Passant per la JA totalment equipat.
Ll5: Des de la repissa on fem R4 ja es veuen el pont de roca ( l'hem canviat ) i un pitó. Compte amb el tram per trincar el pont de roca ( entra un tascó o friend petit ). Llarg a equipar ( pont de roca, pitó i espit ).
Ll6: Sense massa complicacions: pont de roca, espit, pont de roca i sabina, aquí girem a esquerres i sortim per terreny senzill al cim on no hem trobat reunió, l'hem feta en un pont de roca. Hem possat un 0.5 i un tascó.
-Altres piades: Edu i l' Ylerget
-Descèns: Del cim primer a l'esquerra i després a la dreta a buscar la traça evident que ens retorna a la carretera.
Barreiros.
-Cordada: Quico i Busquets.
-Ressenya: Luichy. Penjo aquí la de l'aperturista del seu blog, Prespectiva Vertical
-Material: Joc de Camalots fins al 3, semàfor d'Aliens i algún tascó. Duiem dos jocs de friends i al final només hem possat dos cops el 0.75, més que res perquè ja el duiem peró segurament us el podeu estalviar.
-Aproximació: Nul.la, hem entrat per la variant que marca la ressenya, just sortir del tunel. Parabolt i pont de roca groc visibles.
-Via: Ens ha agradat per lógica i per l'ambient que te. Abunda la fissura i el díedre, la roca en general és correcte peró hi ha alguns blocs que cal esquivar. Suposo que al haver-hi la carretera a sota fan de mal cardar abaix. De grau obligat fa de mal dir perquè ja dic que la via va per díedres i fissures, en principi amb 6a es passa bé, suposo que si es va més just i amb força ferro potser es soluciona el tema amb V+/A1. Mirant la ressenya d'en Luichy hem enllaçat: Ll2 + Ll 3 ( fregament cintes llargues ) i Ll4 + Ll 5. A la tercera reunió hi hem arribat per dalt, anar seguint la fissura, no se si va així....
-Descèns: Finalitzada la via carenajar de baixada a la dreta uns cinc minuts, veurem una gran fita a l'esquerra. En aquest punt ens acostem arràn de cingle i trobarem la darrera reunió de la No Entaleguis d'aquí un ràpel d'uns 40 fins la R2 d'aquesta via ( sota un sostret ) i d'aquest a la pressa, mola que el primer xapi la brana de la plataforma on hi ha la R1 per trincar sense problemes la pressa.
Jefe de Santa Anna.
-Cordada: Quico i Busquets.
-Ressenya: Luichy.
-Material: Via totalment equipada amb parabolts, 12 cintes exprés.
-Aproximació: Arribant a Santa Anna aparquem entre els dos tunels, just creuar el pont. Reculem i ben bé després de passar al pont,baixem a la dreta per un camí amb escalons. Seguim per sota del sector esportiu El camí, quan la paret gira a l'esquerra nosaltres baixem a la dreta per un corriol obert en la vegetació. Grimpem un petit resalt equipat amb unes cordes fixes i ja som a peu de via. Els parabolts de la via són els que marxen cap a la dreta.
-Via: Guapa i variada ( díedres, placa i aresta ). Equipada amb parabolts ( R1 amb dos espits i dos maillons per rapelar ). 6a obligat, bona roca. Última reunió en un arbre ( 55 metres ).
-Descèns: Evident, a l'esquerra a caçar unes ruïnes i d'aquí a la dreta a buscar l'ermita, on trobem els escalons que ens tornen al sector esportiu del Camí.
dijous, 19 d’abril del 2012
Terestel a l'Agulla del Mirador o Cara de Mico.
-Cordada: Parce i Busquets.
-Ressenya:
-Aproximació: Nosaltres hi hem anat des de el Monestir, pujem als Gorros per les Escales dels Pobres. Agafem el camí de St. Joan a St. Geroni, passats els Gorros i just abasn d'arribar al Mirador del Centinella, a l'alçada d'una roca trobem el corriol que baixa cap al Centinella i el Fussell. Quan arribem al Fusell hem de pendre una traça a l'esquerra que ens durà a l'Agulla del Mirador. Trobem uns parabolts grocs, un bloc que hem de grimpar. La via va més a la dreta, veurem el primer parbolt a uns cinc metres del terra. A sobre d'una petita bauma i a tres metres d'aquest un espit, a la dreta ens queda el díedre per on deu anar la Xavi Sampietro.
-Material: Pot anar bé algún friend tipus Camalot 0.75 o 1 per protegir el tram fins al primer parbolt i amb una miqueta de sort i traça el podrem col.locar en algún punt del segon llarg.
-Via: Bonica via, amb un segon llarg clarament més difícil amb els típics cops de gas de l'autor. Ha estat reforçada amb parabolts, tot i així els cops de gas hi continuen sient. Al primer llarg pot costar veure les assegurançes. La segona reunió que marca la guia de la Plantació no hi és, en tot cas la ressenya amb dues expansions que no hi són; potser ha estat una confusió amb l'alzina que hi ha l'esquerra on sembla ser que s'hi emplaçava la primera assegurança de la segona tirada. Al tercer llarg hi ha dos ponts de roca paral.lels previs al parabolt que no es veuen. Bona roca. Grau obligat 6a/A0.
- Descèns: Ràpel de vint metres per la cara E o desgrimpant ( II ? ). D'aquí una traça molt evident ens retorna al camí de Sant Joan.
Via del Cabra a la Panxa del Bisbe.
-Cordada: Parce i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres duiem la d'en Castellnou de Gorro-St.Benet. A la xarxa podeu trobar la d'escalatroncs:
-Aproximació: Del Monestir pendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna agafem el trencant de la dreta que passa per la base de la paret, la nostra via queda a l'esquerra. Abans de la canal per la que baixarem. Parabolts visibles ( alts )
-Via: Guapa via esportiva, ben equipada. V-V+ obligat. Bona roca i no massa sobada. Hem enllaçat el segon i el tercer llarg ( alguna cinta llarga ). Reequipada amb parabolts de la FEEC, diria que s'ha afegit un parabolt a l'entrada de manera que ja no cal el tascó per assegurar el primer pas.
-Descèns: Segons la guia la via està equipada per rapelar, peró les reunions no ténen anella. Així que la darrera reunió hem acabat d'arribar al cim ( III-60/65 metres ) i hem fet una ràpel a l'esquerra d'uns 30-35 metres. Aquest ràpel ens deixa a una canal que sense massa entrebancs ens permet tornar a la base de la paret.
Colores a les Bagasses.
BERTA PASSA'M LES TEVES FOTOS QUAN PUGUIS QUE AQUESTES SÓN UN TRUNYO!!!
-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: Duiem la de les 100 millors de Catalunya ( Soldevila ).
-Material: Nosaltres vàrem possar un Camlot 0.5 a la terera tirada i dos aliens ( groc i vermell ) a la cinquena. Es comenta que va bé l'Alien blau a la segona tirada, nosaltres no ens hi vàrem fixar i no el vàrem possar.
-Aproximació: El de sempre a Bagasses...creuar el riu pel pont romà, enfilar-se a la via, creuar el tunel i baixar una miqueta per peu de paret. La Colores és de les últimes de la paret. Hi ha el nom a peu de via i es veuen els parabolts.
-Via: La veritat és que anàvem amb unes espectatives molt altes de la via. Suposo que el dia ventós, fred i al final la plujós no ens vàren deixar disfrutar massa de la via. De les que surten a les 100 millors de Bagasses és la que he disfrutat menys, que no vol dir que sigui la més fluixeta. M'ha semblat que estava més pulida que la Smoking, potser perquè és més difícil i jo anava més justet. En tot cas la via és prou variada: placa fina, fissura-díedre, esperó i trams més atlètics. Ja dic que amb un dia més bo l'hauriem disfrutat més i ara segurament diria el que diuen les guies: " la millor escalada lliure de la paret "; peró amb el dia que vàrem enganxar nosaltres no podem corroborar-ho.
Equipada amb parabolts, no hi queden ni burins ni espits i les reunions estan amb dues anelles. Només hem enllaçat la sisena tirada amb la grimpadeta per sortir a la Falsa Feixa.
Respecte al grau obligat ens ha semblat de 6a+/b, als llargs cal escalar peró la via no és exposada. M'imagino que le grau obligat el dona la segona tirada. Al sisè llarg, al ser una tirada atlètica és més fàcil passar, et penjes de la xapa i reposes i el canto torna a ser bo.
-Descèns: Seguir la Falsa Feixa a la dreta ( cable ), quan aquesta acaba seguir en la mateixa direcció de baixada fins a la via del tren. La creuem i amb l'ajuda d'una corda fixe acabem de baixar a la carretera.
-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: Duiem la de les 100 millors de Catalunya ( Soldevila ).
-Material: Nosaltres vàrem possar un Camlot 0.5 a la terera tirada i dos aliens ( groc i vermell ) a la cinquena. Es comenta que va bé l'Alien blau a la segona tirada, nosaltres no ens hi vàrem fixar i no el vàrem possar.
-Aproximació: El de sempre a Bagasses...creuar el riu pel pont romà, enfilar-se a la via, creuar el tunel i baixar una miqueta per peu de paret. La Colores és de les últimes de la paret. Hi ha el nom a peu de via i es veuen els parabolts.
-Via: La veritat és que anàvem amb unes espectatives molt altes de la via. Suposo que el dia ventós, fred i al final la plujós no ens vàren deixar disfrutar massa de la via. De les que surten a les 100 millors de Bagasses és la que he disfrutat menys, que no vol dir que sigui la més fluixeta. M'ha semblat que estava més pulida que la Smoking, potser perquè és més difícil i jo anava més justet. En tot cas la via és prou variada: placa fina, fissura-díedre, esperó i trams més atlètics. Ja dic que amb un dia més bo l'hauriem disfrutat més i ara segurament diria el que diuen les guies: " la millor escalada lliure de la paret "; peró amb el dia que vàrem enganxar nosaltres no podem corroborar-ho.
Equipada amb parabolts, no hi queden ni burins ni espits i les reunions estan amb dues anelles. Només hem enllaçat la sisena tirada amb la grimpadeta per sortir a la Falsa Feixa.
Respecte al grau obligat ens ha semblat de 6a+/b, als llargs cal escalar peró la via no és exposada. M'imagino que le grau obligat el dona la segona tirada. Al sisè llarg, al ser una tirada atlètica és més fàcil passar, et penjes de la xapa i reposes i el canto torna a ser bo.
-Descèns: Seguir la Falsa Feixa a la dreta ( cable ), quan aquesta acaba seguir en la mateixa direcció de baixada fins a la via del tren. La creuem i amb l'ajuda d'una corda fixe acabem de baixar a la carretera.
dilluns, 16 d’abril del 2012
La Cuca de Llum a la Font Freda.
BERTA PASSA'M LES FOTOS QUAN PUGUIS!!!!!!!!!!!!!!
-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres duiem aquesta:
Peró em sembla que hauriem anat més bé amb la d'en Luichy:
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_doll.html#
-Material: Semàfor d'Aliens ( el verd crec que no el vàrem posar ), joc de Camalots fins al 3 i tascons. Alguna cinta llarga.
-Aproximació: Sortim des del revolt caracterísitic de la pista dels puntals ( cal seguir-la uns quilometres fins que comença a baixar ). Avançem en direcció a la Bagasses- Peladet ( visible ) per una traça amb algunes fites. Arribem a una agulla caracterísitca, la vorejem per sota, un xic més endavant trobem un bloc característic que marca el croquis. A uns cinquanta metres del bloc ( a la ressenya posa 100 ) localitzem el peu de via, díedre amb parabolts.
-Via: A nosaltres ens ha agradat. Te una tercera tirada boníssima, un primer llarg guapo i trams de la segona, penútlima i útlima tirada bonics, tot aixó en díedre i fisura. La resta discorre per terreny més o menys herbós on la roca és dolenta. Generalment són blocs encaixats entre ells que acabem aguantant peró que s'han de tractar amb carinyo. Grau obligat V+/6a.
-Descèns: De la darrera reunió acabar de pujar uns metres a la dreta ( evident, fita ). Llavors avançar per una feixa en direcció al cotxe ( esquerra ), més o menys quan la feixa acaba grimpar a la dreta cap a la carena ( II-III). Seguir la carena a l'esquerra, arribem a una collada molt ample amb una gran fita, podem baixar per aquí peró és millor carenar més i baixar per una canal més ample que neix en un coll més estret. Per aquí retrobem la pista i la seguim a l'esquerra fins a retrobar el cotxe.
-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres duiem aquesta:
Peró em sembla que hauriem anat més bé amb la d'en Luichy:
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_doll.html#
-Material: Semàfor d'Aliens ( el verd crec que no el vàrem posar ), joc de Camalots fins al 3 i tascons. Alguna cinta llarga.
-Aproximació: Sortim des del revolt caracterísitic de la pista dels puntals ( cal seguir-la uns quilometres fins que comença a baixar ). Avançem en direcció a la Bagasses- Peladet ( visible ) per una traça amb algunes fites. Arribem a una agulla caracterísitca, la vorejem per sota, un xic més endavant trobem un bloc característic que marca el croquis. A uns cinquanta metres del bloc ( a la ressenya posa 100 ) localitzem el peu de via, díedre amb parabolts.
-Via: A nosaltres ens ha agradat. Te una tercera tirada boníssima, un primer llarg guapo i trams de la segona, penútlima i útlima tirada bonics, tot aixó en díedre i fisura. La resta discorre per terreny més o menys herbós on la roca és dolenta. Generalment són blocs encaixats entre ells que acabem aguantant peró que s'han de tractar amb carinyo. Grau obligat V+/6a.
-Descèns: De la darrera reunió acabar de pujar uns metres a la dreta ( evident, fita ). Llavors avançar per una feixa en direcció al cotxe ( esquerra ), més o menys quan la feixa acaba grimpar a la dreta cap a la carena ( II-III). Seguir la carena a l'esquerra, arribem a una collada molt ample amb una gran fita, podem baixar per aquí peró és millor carenar més i baixar per una canal més ample que neix en un coll més estret. Per aquí retrobem la pista i la seguim a l'esquerra fins a retrobar el cotxe.
Tascons + Joe Pinto a la Paret del Pont.
-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya:
-Material: Alguns tascons, semàfor d'Aliens i Camalots del 3. Hem fet servir força cordinos per ponts de roca.
-Aproximació: Just creuar el pont vinguent des de Camarasa, pendre una carrertereta a la dreta. Uns vint metres més enllà grimpar el sócol i acabar de flanqueijar per peu de paret fins a la base de la visible fisura. Buril a uns cinc metres del terra.
-Via: Primera tirada amb roca més sospitosa que dolenta, un pèl herbosa i desequipada fins a sortir de la fissura i trincar els bolts de la Normal. Segon llarg un bombo bloquero peró amb canto, curt i equipat. V+ obligat. Per acabar de fer el dia.
-Descèns: Podem rapelar la via. Nosaltres hem baixat caminant. De la R2 acabar de grimpar per terreny fàcil ( II-III ) uns cinc metres. Seguir unes traçes a l'esquerra que ens porten a una coma, per la que acabem d'arribar a la carretera.
-Ressenya:
-Material: Alguns tascons, semàfor d'Aliens i Camalots del 3. Hem fet servir força cordinos per ponts de roca.
-Aproximació: Just creuar el pont vinguent des de Camarasa, pendre una carrertereta a la dreta. Uns vint metres més enllà grimpar el sócol i acabar de flanqueijar per peu de paret fins a la base de la visible fisura. Buril a uns cinc metres del terra.
-Via: Primera tirada amb roca més sospitosa que dolenta, un pèl herbosa i desequipada fins a sortir de la fissura i trincar els bolts de la Normal. Segon llarg un bombo bloquero peró amb canto, curt i equipat. V+ obligat. Per acabar de fer el dia.
-Descèns: Podem rapelar la via. Nosaltres hem baixat caminant. De la R2 acabar de grimpar per terreny fàcil ( II-III ) uns cinc metres. Seguir unes traçes a l'esquerra que ens porten a una coma, per la que acabem d'arribar a la carretera.
divendres, 13 d’abril del 2012
Esperó del Mísitic.
-Cordada: Edu, Angèlica i Busquets.
-Aproximació: Des de el Monestir agafem el camí que va al càmping ( darrera el cremallera ), el seguim un moment de pujada i de seguida passem una porta de ferro. Just pasada la porta tenim la via a la dreta. Hem de pujar una miqueta per una traça a peu de via. Hi ha un parabolt a R0, nosaltres hem assegurat d'una miqueta més ensota.
-Material: Via totalment equipada amb parabolts.
-Via: La via ens ha agradat força. Prou vertical i amb bona roca. Ben equipada amb parabolts ( cal escalar, V+ obligat ). Trams de finura combinats amb trams més atlètics i un pas de bloc a la darrera tirada. Equipada per rapelar: 15 metres pel darrer resalt i després dos ràpels a 50-60 ens deixen al terra.
dimecres, 11 d’abril del 2012
Primera Agulla de St. Anna: Roc & Roc + Popeye.
-Cordada: Manel i Busquets.
-Material: Cintes exprés.
-Aproximació: Només arribar a Sta. Anna ja es veu la via a sobre del túnel.
-Via: Guapa, amb ambient per lo curta que és. Sense cap mena de compromís, ja que en tot moment podem rapelar ( no recordo si alguna de les reunions només te una anella, maillon ). De grau obligat deu estar sobre el 6a. Bona roca i no està sobada. Variada. A la baixada es perfectament combinable amb unes vies d’una sola tirada. D’esquerra a dreta: 6a ( 35 metres ), 6a+ i 6b ( 30 metres ).
-Descèns: Ràpel de 35 metres a la dreta d’on hem sortit. Per unes lloses equipades amb maromes baixem a la carretera.
Aqualum a les Bagasses.
-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: Bàsicament útil a la tirada del dau on hi ha variants i mola anar-la mirant per no confodre’s: http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_terra.html#
-Material: Via totalment equipada amb parabolts i reunions amb anelles. Crec que hem fet servir unes vuit cintes exprés, si s’enllaçen tirades millor dur-ne més. Pot anar bé alguna peça mitjana per protegir el començament de la tercera tirada ( Camalot 1 ? ), IV-V.
-Aproximació: Evident, creuar el riu i pujar a la via del tren. Passem per dins el túnel i anem a la vertical del dau. Nom a peu de via.
-Via: Bona via de plaques, no està gens gastada. La dificultat obligada oscil.la entre el 6a d’en Soldevila i el 6b d’en Luichy. Nosaltres per no quedar malament amb ningú ho deixem en 6a+. Tots els llargs són bons. Nosaltres no hem enllaçat tirades peró realment són curtes i si es va una miqueta suelto van prou rectes com per enllaçar.
divendres, 6 d’abril del 2012
Integral Pim Pam a la Paret del Pont.
-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya:
-Material: Cintes exprés ( 14 ? ), la primera tirada totalment equipada amb espits i un parabolt la resta amb parabolts o dos ponts de roca.
-Via: Una primera tirada de placa guapíssima, vertical amb pressa i bona roca ( 6a, V+ obl. ). La resta és l'excussa per acabar d'arribar al cim ( IV amb algún ressalt una miqueta més complicat peró molt discontinu ). Les reunions que marco són orientatives , nosaltres les hem fet aquí peró tenen només un bolt. La primera reunió te un bolt i un espit i està equipada per rapelar ( preveure maillon, mosquetó extraible ) i la del cim és un pont de roca ( dreta ).
-Descèns: Si el que ens interessa és només l'escalada el que hem de fer es rapelar de R1. Si ens fa il.lusió fer el cim, d'aquí baixarem a l'alçada de la base del darrer resalt i seguirem una traça pel cantó de St. Llorenç. La traça ens mena a una coma que forma el vessant de la muntanya i per aquesta retornem a la carretera.
-Ressenya:
-Material: Cintes exprés ( 14 ? ), la primera tirada totalment equipada amb espits i un parabolt la resta amb parabolts o dos ponts de roca.
-Via: Una primera tirada de placa guapíssima, vertical amb pressa i bona roca ( 6a, V+ obl. ). La resta és l'excussa per acabar d'arribar al cim ( IV amb algún ressalt una miqueta més complicat peró molt discontinu ). Les reunions que marco són orientatives , nosaltres les hem fet aquí peró tenen només un bolt. La primera reunió te un bolt i un espit i està equipada per rapelar ( preveure maillon, mosquetó extraible ) i la del cim és un pont de roca ( dreta ).
-Descèns: Si el que ens interessa és només l'escalada el que hem de fer es rapelar de R1. Si ens fa il.lusió fer el cim, d'aquí baixarem a l'alçada de la base del darrer resalt i seguirem una traça pel cantó de St. Llorenç. La traça ens mena a una coma que forma el vessant de la muntanya i per aquesta retornem a la carretera.
Smeagol a la Pala del Coll.
-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya:
-Aproximació: Des de el Coll de Porta agafar el camí que va per sota la Pala del Coll ( esquerra ), de seguida el camí es bifurca, nosaltres hem d'agafar la traça de l'esquerra que puja a una feixa. De seguida trobem la via. La Smeagol és la segona linia de parabolts a l'esquerra de la Dama de los Vientos ( cartell ).
-Material: Via totalment equipada amb parabolts, 15 cintes exprés.
-Via: Ens va agradar força. Força variada i intensa per lo curta que és. Te algún tram on cal vigilar amb la roca. El grau obligat de 6b el dona la segona tirada. Equipada per rapelar. La darrera tirada sembla que es pot esquivar per la dreta.
-Descèns: Seguir una evident traça a l'esquerra que de seguida ens deixa al Coll de Porta.
Pericondrio Tragal a l'Estret de Mijares.
-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: Com que el llibre ja està esgotat suposo que a l'autor no li farà pas res que penji la ressenya.
-Aproximació: Evident. Just sortir del tunel aparquem a la dreta. Baixem a la pressa i la creuem. Seguim un camí per l'altre cantó de la presa, passem un tunel i deixem el camí per arribar a peu de via ( dreta ). Placa amb parbolts al peu d'un díedre que forma una gran llastra adosada a la paret.
-Material: Cintes exprés ( unes catorze ).
-Via: La roca està una mica pulida, quan més amunt millor està. Al díedre hi ha una falsa reunió, acabem de pujar uns deu metres i trobem una reunió més cómode al final del díedre. Potser s'arribi amb una sola tirada fins a la reunió que es fa abans de la gran travessia. La travessa és molt guapa i aerea, segurament aquest és el tram més obligat de la via ( 6a ).
-Descèns: Per portar la contrària nosaltres hem baixat caminant. Del final de la via enganxem una traça a la dreta que puja fins a un camí, el seguim i de seguida el deixem ( dreta ) per una traça en direcció a un coll amb una torre elèctrica, no arribar al coll abans prendre una traça amb una aspa marcada en un tronc. Anem baixant en direcció a les parets, per acabar de baixar al camí trobem uns graons ( 20 minuts ).
dijous, 5 d’abril del 2012
La Luna a la Maimona.
-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya:
-Material: Via totalment equipada amb parabolts, dotze cintes exprés. Per longitud es poden enllaçar tirades, preveure cintes llargues i doble corda. Nosaltres no hem enllaçat cap tirada.
-Aproximació: Com indica la ressenya. Seguir el torrent de la Maimona fins la pressa. Superar-la per l'esquerra ( graons ). Acabar de pujar pel torrent, pujar uns metres amb més vegetació a la dreta fins al peu de via ( bolts visibles i pedra sicada ).
-Via: Magnífica escalada esportiva, tots els llargs són bons. En general és una escalada força atlètica peró te alguns trams de placa més fina. Força ambient, de grau obligat segurament es passa amb 6a. Equipada per rapelar. M'havien comentat que la via estava a l'ombra, el cas és que nosaltres la vàrem fer amb sol, entrant a la via a les 10-11 i sortint cap a les 4 ( primers d'Abril ).
-Descèns: Nosaltres hem baixat a peu. Del cim seguir per una carena, diria que al segon coll hem de tirar cap a la dreta en direcció a una paret ( Plaques de Belle Epoque ). Quan hi som a sota agafem una canal on hi trobarem una corda fixe. Seguim baixant pel vessant fins a una nova canal, al final de la qual trobem uns graons que ens deixen a la pressa de nou.
Romel al Pic de Sant Cugat.
-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: La del llibre d'en Luichy.
-Aproximació: Aparquem just creuar el pont a la dreta. Arribarem a peu de via en dos minuts. La primera tirada va per una placa força vertical amb una fissura que te un arbret. De la carretera grimpem per unes petites feixes amb un parell de químics que ens deixen al peu de via. Hi ha una via d'esportiva amb parabolts a l'esquerra.
-Material: Camalot de l'1 i 0.5, un parell d'Aliens per la part de l'aresta.
-Via: Les plaques de dalt són molt guapes ( 70 metres ), l'aresta també és curiosa ( 40 meteres ) i la primera tirada no mata. La part intermitja són 150 metres de grimpada. Nosaltres hem fet la R1 a 65 metres de terra en un arbre i un espit a l'esquerra. Després dos llargs de tràmit per resoldre la part intermitja ( 60 i 40 ). Grau obligat 6a.
-Descèns: Fem el tram d'aresta i arribem a un collet, a la cara N hi ha l'instal.lació de ràpel. Fem un ràpel de 50 metres que ens deixa en unes tarteres, seguim les traçes que baixen per aquestes tarteres fins a la carretera.
No Entaleguis a Canelles.
-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: Com sempre la més eficient la d'en Luichy. Penjo també la original per allò de fer un bloc ben maco,jeje...
-Aproximació: No n'hi ha, aparquem a peu de via.
-Material: Unes setze cintes exprés ( alguna de llarga ), Camalot 0.5 i un parell de tascons.
-Via: La via ens ha agradat,ideal per si volem fer alguna cosa ràpida o per combinar amb la Barreiros. Està pràcticament equipada. La roca és bona i la via variada,amb trams de díedre i de placa. Grau obligat V+.
-Descèns: En dos ràpels per la mateixa via.