Carlesso a la Torre di Valgrande.

-Cordada: Jordi Vilà, Marc Segarra i Busquets.
-Ressenya:
http://www.ramellasergio.it/Testo/VIE_FUTURE/CIVETTA/schizzo_valgrande_carlesso.html

I una que va fer en Jordi:

-Accés: Hem d'anar al pble d'Alleghe hem de pujar a les pistes d'esquí. Aquí podem agafar el funicular o bé pujar caminant fins a Casera Pioda, en cas que pujem amb telefèric ( 5.5 euros ), baixem per una pista fins a Casera Pioda.
-Aproximació: De Casera Pioda anem seguint les indicacions del refugi Coldai. Un cop aquí girem a la dreta, seguint el G.R. i la direcció al Vazzoler. Un cop sota la torre ens enfilem per la tartera ( hi ha traça ) i anem a buscar un corredor que amb algunes grimapdes ens deixarà a peu de via.

-Material: Joc de Camalots fins al 3 ( 4 opcional ), joc de tascons i semàfor d'Aliens. Estreps.
-Via: A nosaltres ens va agradar molt. Si bé la roca ens va semblar dolenta en alguns trams, aixó queda compensat pel caràcter aeri i directe de la via, amb trams de díedre espectaculars i atlètics. Obligat sobre el 6a/A1. En cas de necessitat la via es deu poguer rapelar ja que va ben recte, peró tingueu en compte que quan més a dalt més fàcil i que desgrimpar/rapelar el sócol no ha de ser fàcil, per tant segons com deu ser millor sortir per dalt. Tela com varen passar per aquí el 1936!!!!!.
-Descèns: Un cop acabada la via desgrimpar pel vessant oposat per una zona de terrasses ( fites ), arribem a una instal.lació de ràpel ( millor amb dues cordes i apurar, dos claus ) que ens deixa dins una canal. A dins de la mateixa farem un altre ràpel. Aquí la canal s'obre i hem d'anar baixant cap a la dreta fins a enganxar un camí que seguint-lo a l'esquerra ens retorna al Coldai.

Midi d'Osau: Diedre 120 metres i Surplombs.

-Cordada: Salip i Manel.
-Ressenyes:

http://lanochedelloro.com/resenfrance/pir_mossau.html

-Aproximació: Del Coll del Portalet pujem al refugi de Pombie (  1 hora, podem parar tenda, preguntar al guarda ). Des d'aquí ja es veu tota la cara S.E. del Midi que és on es troben les dues vies. El Díedre de 120 metres es troba a l'esquerra del tot de la paret i no es veu des del refugi. La Surplombs entra pel mateix díedre que la S.E. Clàssica, bastant més avall de la paret.
-Material: Es tracta de dues vies totalment fisurades de dalt a baix i poc equipades, per tant podem possar tot el que volguem. Si som valents i/o habituats a aquest tipus d'escalada podem passar amb un joc de friends i un de tascons, tot i així no està de més repetir algún número mitjà/ gran per reforçar algunes reunions.
Nosaltres que no som ni valents ni estem habituats a escalar al Midi hem cossit les vies i hem utilitzat:

Díedre...: Semàfor d'Aliens, joc de tascons i joc de Camalots fins al 4 repetint 0.75,1 i 2.
Surplombs: El mateix que al Díedre... més una repetició del Camalot del  3.

-Vies:

Díedre...: Guapa, vertical i sostinguda. És curta i és ideal per quan s'arriba al refugi o per un dia inestable. La roca és bona ( hi ha un canto que belluga a la tercera tirada peró deu estar falcat ). Suposo que deu ser V+ obligat.

Surplombs: Guapa peró d'un altre estil. Més llarga, sinuosa, de les que fan remirar la ressenya quan s'escala. També te bona roca. A la tercera i quarta tirada no hem trobat el clau que hi ha per llarg. A la sisena ens hem colat i ens hem fotut a l'Eliminator ( si veieu uns baguetos penjants a l'inici del flanqueig a la dreta no hi aneu !!! ), la sisena reunió si es reforça amb un Camalot del 4 queda comode, sinó amb un 0.75 i/o un 1 també s'apanya. V+ obligat.

- Descèns: De la Díedre... sortim a l'esquerra per les viretes ( vegeu ressenya ).
De la Surplombs l'ideal fora travessar a la dreta ( abans d'acabar el darrer llarg ) i assolir el Circ Gris, continuar per la Super Joly. Aquesta era la nostre intenció peró han caigut quatre gotes i ens hem acollonit. Hem fet el descèns que marca la ressenya i ha anat molt bé, per cert a R3 ara hi ha tres claus i el tema queda més segur.

Pirineos con fronteras al Pic d'Estremere o Portalet.

-Cordada: Salip i Manel.
-Ressenya,Aproximació i descèns:

http://lanochedelloro.com/resenfrance/pir_mossau.html

-Via: Mirant la paret pensàvem que seria un callo i al final hem trobat que la via val força la pena. Si més no per fer un dia tonto, és maca i l'activitat surt ràpida ( aprox., via i baixada ). No deixa de ser una via discontinua peró els resalts són xulos i algún força llargot, la via a més és variada. La roca són esquistos, amb una aderència de puta mare. La roca a més està sanejada, encara que hi ha algún canto que no fot massa bona pinta peró com que la via està equipada per no passar gens de por cap problema!.
Hem enllaçat Ll1+ Ll2 ( hem fet la reunió al coll, fregament a tope!!! ), Ll3+ Ll4, Ll6+ Ll7 i Ll9 + Ll10 ( 60 metres ). A la sisena tirada no ens hem atrevit a tibar dels cantos i hem passat en Ae. Només calen cintes exprés i V+ obligat.

Kasnapoff a la segona Torre del Sella.

Aquesta la vàrem fer una tarda que amenaçava pluja i al final vàrem llepar, per sort a la baiaxada. Segurament no és la més maca del Sella peró aquell dia ens va semblar la més ràpida.

Coses que recordo de la via i que poden ser útils:

1. La via comença a la dreta d'una placa recordatori, o almenys així ho vàrem fer nosaltres.
2.Vàrem anar navegant unes tres tirades pel que seria l'esquerra de l'esperó trobant alguns claus fins que vàrem enganxar una mena de canal-díedre.
3. Un parell de passos de V+ escaquejables en A1, pel que la dificultat obligada deu ser de V.
4.Baixada evident, amb algunes desgrimpades i un parell de ràpels curts ( una sola corda ).
5. Feta amb en Marc Segarra i en Jordi Vilà.
6. Crec que vàrem anar possant de tot fins al Camalot del 2 o del 3.

Busquets.

Colatoio nero o via Dècima a la Pala delle Messenade.

-Cordada: Marc Segarra, Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: A part d'aquesta tant ben parida que ha fet en Jordi, penjo aquest enllaç:

http://www.planetmountain.com/rock/vie/itinerari/scheda.php?id_itinerario=304&lang=ita&id_tipologia=38

-Material: Bàsicament cordinos per ponts de roca, alguns friends fins al 2, el semàfor i tascons.
-Accés: Hem d'anar al Paso Duran, entre Agordo i Valzoldana.

-Aproximació: Del coll hem de pujar al refugi de Carestiato i d'aquí seguir en direcció al refugi Vasoler. Arribem a una tartera i la remontem, a peu de paret trenquem a l'esquerra i pujem un collet. Baixem a l'altre banda i arribem a peu de via. La via comença en unes plaques tombades a sota d'un gran díedre. Tranquils que segur que hi ha gent fent-la...
-Via: Ideal per disfrutar: vertical i amb tanta pressa que no cal ni triar-la. V obligat.
-Descèns: Del final de la via seguir una vira a l'esquerra. Després baixar a l'esquerra per unes pendents herboses i una canal fins al camí que ens retorna al refugi.

Tällistock: Inwyler.

-Cordada: Marc Segarra, Jordi Vilà i Busquets.

-Material: Semàfor d'Aliens, joc de Camalots fins al 3 i un joc de Tascons.

-Accés: Hem d'anar a una estació de telefèric que puja al refugi Tälli, entre Meiringen i Gadmen. Aquí tenim dues opcions:

         1) Pujar a peu fins al refugi directament des de el poble.
         2) Agafar una carretera que crec que es de pagament i que deu sortir de la zona de l'estació. Aixó ens
             permet aparcar a Birchlaui i caminant una hora arribem al refugi. Bona opció si hem d'acabar tard,
             ja que ens trobarem el teleferic tancat.
         3) Pujar directament al refugi amb telefèric ( 5 euros ? ), és l'opció que ens farà caminar menys a la
             pujada peró si trobem el telefèric tancat quan tornem de la via, haurem de baixar caminant al poble.

-Aproximació: No ho recordo massa i crec que ens vàrem liar. La paret te com dos sócols que cal grimpar per arribar a peu de via. Del refugi hem començat a caminar cap a la dreta, hem començat a pujar per unes pendents herboses fins al primer sócol, aquí cap a l'esquerra i un cop a sobre d'aquest cap a la dreta. Superat el segon sócol arribem a una mena de pla a peu de paret. La via està a la dreta de la paret, hi ha un pont de roca a l'inici i no es veuen les assegurançes de la primera tirada.

-Via: A nosaltres ens va agradar molt. Prou llarga, resol una paret impressionant amb un traçat carregat de lógica. Escalada variada, amb díedres de totes les mides, plaques, travesies amb pati i amb una xemeneia final molt guapa. Grau obligat 6a.

-Descèns: Del cim a la dreta, una bona tirada i fent puja i baixes ( 15-30 minuts ), fins a un gran coll amb una gran fita. Aquí hem d'agafar una canal a la dreta per la que baixarem. Compte que hi ha alguna canal que te traça abans d'aquesta i que no és la correcte. Dins de la canal anirem combinant desgrimpades amb ràpels que ens deixaran a una tartera. D'aquí baixarem a retrobar les pendents herboses de l'aproximació per les que retornarem al refugi.

-Ressenya:

Niedermann a la Graue Wand.

-Cordada: Jordi Vilà, Marc Segarra i Busquets.
-Ressenya:

-Material: Semàfor d'Aliens i Camalots fins al 3. Nosaltres hem utilitzat grampons per la pala que hi ha a peu de via.

-Accés:  Del poble d'Andermatt, agafar la carretera que puja al Furkapass. Uns 5 km. abans del coll hi ha una pista a la dreta que puja a l'aparcament de Tätsch ( pagant ).
-Aproximació: De l'aparcament pujar al refugi Albert Heim. Aquí ja veiem la paret, per arribar a peu de via superem una tartera i una pendent nevada. Un cop a la base de la paret primer hem d'escalar un sócol ( III, un pas de IV 70 metres, ensamble ).

-Orientació: Hem entrat a la paret a les 3 o les 4 de la tarda i ens ha tocat el sol fins a mitja via.
-Via: Guapa, va tota per diédres i fissures de totes les mides i amb algún tram de placa. Pràcticament equipada i sobre bona roca, una vira a la meitat que li treu algo d'ambient. Obligat V-V+.
-Descèns: De la útlima reunió acabar de grimpar a la dreta i localitzar unes instal.lacions de ràpel, molt ben montats i no n'hem empalmat cap.

GESAM a l'Aeri.

-Cordada: Albert Macau, Edu i Busquets.
-Orientació: Nosaltres hem entrat entre 12 i 1 i pràcticament no ens ha tocat el sol.

-Ressenya: Nosaltres anàvem amb la de Tocantroca, molt bé!.
-Aproximació: Mireu la Lotus que la vàrem fer fa poc, la via comença en el mateix punt. Parabolts daurats fixe ben lluents visibles.

-Orientació: Més o menys hi toca l'ombra a partir de la una.
-Material: Aliens gris i vermell, Camalots 0.5,0.75 i 2 ( quedava millor el 3 peró era prescindible, sisena tirada ). Dos o tres plaquetes recuperables. Duiem claus peró no els hem utilitzat.

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt!, te bon ambient i és ben sostinguda. La roca està sanejada i les fissures netes de vegetació. Variada, fissures separades per trams de placa. Sense pitonar la dificultat obligada deu rondar el 6a+ ( en un tram de la segona tirada, una miqueta exposat ), al ser una via de fissura amb les plaques totalment equipades ( Ae ) es pot rebaixar la dificultat obligada posant més ferro i/o pitonant. La via ha estat reequipada amb alguns parabolts i s'han canivat alguns claus. Compte amb una U que hi ha cap al final de la segona tirada, l'hem tret amb els dits...després l'hem repicat amb el martell, no se si ha quedat massa bé, potser hi entraria una peça més gran ( bong ? ), si algú la vol canviar. Alerta també en aquest segon llarg amb el fregament, millor portar algunes cintes ben llargues i xapar en altern.

-Descèns: Mireu també la Lotus que acabem més o menys allà mateix.

Molt bones fotos de l'Edu!!!!!!!!!!!!

Free Light a la Gorro Frigi

-Cordada: Pau Graboleda i Teo
-Orientació: Nord-est Perfecta per les tardes d'estiu
-Aproximació: Des del Monestir pujem cap adalt direcció St.Joan i quan arribem al telefèric agafem el camí cap a St. Jeroni. Ens enfilem per la canal que hi ha entre la Magdalena Superior i la Gorra Frigia i després d'uns metres ens trobem un replà amb 2 o 3 vies que surten d'allà mateix. la Free Light surt una mica més amunt. Es veuen uns parabolts ben nous!!! I també una inscripció a peu de via que fica FI. Suposo que es devien cansar de rallar la roca i es van deixar el pal de la L...
Ressenya: Portàvem la d'escalatroncs. Perfecte, però han reequipat la via i en canvi de buscar spits, hem de buscar parabolts nous de trinca.
-Material:Via equipada. A la ressenya de escalatroncs ens deien de portar una vaga sabinera i una plaqueta, com ha estat reequipada la plaqueta ja no cal i la baga es per l'ultim llarg en terreny fàcil. Amb una miqueta de moral ni se't passa pel cap posar-la.
-Via: Ens ha agradat, el 2on i tercer llargs son guapos. El tram de 6a ens ha semblat força dur, potser 6a+/6b. Potser no li hem sapigut veure el qué... En tot cas passa bé en a0 si portem estreps. Està molt ben equipada, amb seguros una mica allunyats a les zones fàcils, pero tampoc no massa, Aprop als passos de 6a. Molt disfrutona!
-Descèns: Caminant per la normal del Gorro Frigi. Seguint les cadenes i la canal fins a peu de via.

98 Octanos a la Magdalena Superior

-Cordada: Pau Graboleda i Teo
-Orientació: En principi Nord, pero ens vam posar a migdia i vam pillar sol fins la R1.
-Ressenya: La d'Escalatroncs, perfecta!
-Aproximació: Surts des del monasteri direcció St.Joan fins a dalt del funicular i agafes el camí cap a St. Jeroni. Entre la Magdalena superior i la Gorra Frigia  pujem una canal i passats 20m just a l'alçada de la primera cadena ens anem cap a la Magdalena Superior i veiem una linia de parabolts grocs.
-Material:Totalment equipada en estil casi esportiu.Calen unes 14 cintes
-Via:  Ens ha agradat, tot i que potser estava massa equipada per la dificultat que tenia i pel nostre gust. El 6a es totalment de pila, no té cap pas xungo i en A0 segur que surt molt fàcil. Suposo que deu quedar una via de V obligat.
-Descèns:2 ràpels de 10m i 25 per la cara est.