Rosaura als Plecs del Llibre.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres dúiem aquesta del Romanticguerrer i ens va anar molt bé. Merci Lluís!!!!:

-Material: Nosaltres hem utilitzat els estreps, Camalots del 0.5 al 2, un tascó,unes 18 cintes exprés ( si en teniu de dissipadores porteu-ne ) i quatre plaquetes recuperables.

-Aproximació: Nosaltres l'hem fet per la Cara Sud. Hem de pujar al Coll del Musset, per fer-ho cal aparcar a la pista que va de la Vinya Nova a Can Jorba. Aparquem força a prop de Can Jorba, a l'entrada del camí que puja al Coll del Musset. Aquest te una tanca a l'entrada i està marcat amb pintura. Un cop al Coll del Musset, si no fa boira ja veurem la paret. Cal baixar al torrent del Migdia i seguir-lo de pujada. De seguida passem entre dos blocs caiguts i al cap de poc hem de prendre una traça a l'esquerra ( hi havia una fita ) que es fot a dins d'un torrent. Aquesta traça és la que ens portaria al peu de l'Aresta Arcarons. No hi hem d'acabar d'arribar, hem de deixar la traça a l'esquerra i enfilar-nos per una placa tombada en direcció a la base de la paret a la qual arribem després d'embardissar-nos uns pocs metres. El peu de via es reconeixible per tenir una alzina i es veuen els burins.

                                                  

-Via: A nosaltres ens va agradar força, més variada que la veïna Sagitari. Si ja heu fet l'Aresta Arcarons  i la Sagitari repetireu tres llargs. La roca en general bona però hi trobarem el típic tramet llastrós i algun tramet de díedre on cal anar al tanto. La dificultat obligada la marca la primera tirada i deu estar a l'entorn del 6a+. La via està pràcticament equipada amb burins ( en general sans ), claus ( alguna argolla xunga ) i algun parabolt. Al segon llarg no hem fet el que marcava la ressenya, a sobre del darrer burí que marca la ressenya n'hi ha un altre ( a un metre ) que ajuda a acabar d'arribar a la reunió, no cal seguir flanqueijant.A la quarta tirada el tram del plom l'hem trampejat posant el peu a l'últim escaló de l'estrep penjat al buril de sota el plom i anant a enganxar una fissura ( sembla ser que hi entra l'Alien groc ) , d'aquí ja es trinca el clau.
Per tant no hem traccionat del plom, suposo que aguanta. Al cim no hi ha cap reunió homologada, tant sols una arrel. Nosaltres el que hem fet és enganxar la instal.lació de ràpel i allargar-la perquè sinó amb el fregament era impossible moure les cordes ( queda al cantó oposat ).

-Descens: Del cim fem un ràpel d'uns vint metres fins a una bretxa.Hem de continuar crestejant per l'aresta dels Plecs del Llibre, millor encordats ja que hem de grimpar un parell de ressalts de IV. Un cop acabada la grimpada trobem una instal.lació de ràpel en un arbre. Nosaltres hem seguit fins a trobar una segona instal.lació d'on hem tirat un ràpel de 30 metres a l'esquerra. D'aquí buscant el camí més evident retornem al Torrent del Migdia per sota la Cajoleta.

La Cajoleta: Esquivabolas i Petita Aran.

La Cajoleta és una agulla de la regió del Montgrós amb vies més aviat curtetes, segurament la longitud de les vies no justifica l'aproximació peró es poden combinar amb altres vies de la zona.
Amb l'Albert vàrem fer l'Esquivabolas baixant de la Rosaura i amb la Txus la Petita Aran després de fer la Sol Solet a Can Jorba.

 De ressenyes penjo la de la Petita Aran ja que és del propi aperturista i suposo que vol que es difongui i l'altre la mireu del bloc d'en Luichy

-Material: Cintes exprés per a les dues vies.
-Aproximació:  Baixant del Montgrós pases per sota la cara Sud i si venim de l'Agulla de Can Jorba hem de remontar el torrent del Migdia uns deu minuts fins a sota de la Cajoleta, llavors pujem a l'esquerra cap a la base de la cara Sud. Les dues vies estan a l'esquerra de la bola. La Petita Aran queda més amunt, nosaltres l'hem començat en un bloc caigut contra la paret, bolts visibles. L'Esquivabolas comença més abaix, a l'esquerra de les xapes blaves de l'Aresta Brucs.Si volem anar a fer exclusivament aquestes via hem de pujar al Coll del Musset ( camí amb marques de pintura que surt entre Can Jorba i Vinya Nova ). Un cop al Coll del Musset la paret i la via es veuen perfectament. Baixem al torrent del Migdia i un cop al torrent el creuem i pugem al vessant oposat, aquí no hem vist cap camí clar.

A mi m'ha agradat més la Petita Aran, per ser més sostinguda i amb millor ambient. L'Esquivabolas és un pèl més fàcil ( IV-V obligat ) que la Petita Aran ( V-V+ obligat ).

-Descèns: Un primer ràpel del cim al coll d'uns 20 metres i un segon a l'esquerra. Aquest segon es fa d'uns arbres cap a l'esquerra, des de el coll ja es veuen les vagues. Si el feu amb dues cordes de 60 arribareu comodament al terra, a pocs metres del peu de via. Si us fa mandra desplegar l'altre corda haureu de fer una desgrimpadeta de II-III.

K fa REM a la Paret Bucólica.

-Cordada: Laia, Edu i Busquets.
-Ressenya: 

-Aproximació: De l'aparcament de la Bucólica surt una traça fitada i marcada amb punts vermells que ens deixa a peu de paret. Un cop aquí anem a la dreta fins que trobem el peu de via de la Suzekiu ( nom pintat ben gran ) i a la dreta veurem els parabolts i una picada mig esborrada ( K.F.).
-Material: Nosaltres hem passat amb 16 cintes exprés. A l'única tirada que n'hem trobat a faltar ha estat a la penúltima, peró es poden anar reciclant. A la segona tirada hi ha un pas obligat entre dues xapes que a mi em va semblar molt dur ( 6b? ). Si te n'anaves bastant a la dreta i llavors la cosa quedava més suau ( 6a ?), aquest flanqueig d'anada i tornada potser es pugui protegir amb un Alien ( estem parlant d'un parell de metres ).

-Via: A nosaltres ens ha agradat força. Per aèria, sostinguda i per tenir algunes tirades molt guapes. Fa falta que es vagi fent més perquè es sanegi un pèl més la roca però en general és bona. De grau obligat es passa amb el 6a, llevat del pas de la segona tirada que ja he comentat amb el tema del material.
-Descens: De l'última reunió acabar de grimpar el ressalt que la domina. Anar a l'esquerra a enganxar una traça que ens deixa en una tartera. A l'alçada de peu de paret deixar la tartera i anar a la base de la paret, d'aquí baixem uns metres per les traces i tornem a enganxar la canal que seguim fins la carretera.

Via del Silenci + Homes i Dones del cap dret ( Serrat de la Corona ).

-Cordades: Manel, Salip, Laia i Busquets.
-Ressenyes:
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_ager2.html#

http://antxpavil.blogspot.com/2009/12/ager-serrat-de-corones-via-silenci.html

-Material: Per la Via del Silenci només calen cintes exprés ( si volem enllaçar tirades millor dur-ne algunes de llargues ). Per la Homes i dones del cap dret hem utilitzat el semàfor i joc de Camalots fins al 3.

-Accés: D'Àger agafar la carretera que puja al Coll d'Ares, deixar-la per agafar la pista que porta a la Paret de Catalunya. Al cap d'un quilometre hem d'aparcar. Si pHortem la foto de la via ja es veu des de la pista, és per la zona on hi ha el primer escorranc malparit de la pista per passar.
-Aproximació: Pujem per una zona de dunes àrides amb algunes fites, el tros final el fem per dins del bosc ( pineda sense sotabosc, cómode ), sortim a una tartera ( dreta ) i pujem a una feixa que seguim a l'esquerra. Els primers bolts que trobem són els de la Homes i Dones... i els segons els de la Via del Silenci. A l'esquerra d'aquesta hi ha una altre linea de bolts.

-Via del Silenci: Plaques guapes separades per una zona més callo de feixa. Ben equipada amb parabolts per no passar por ( a l'últim llarg s'ha descalar una miqueta més ), V+ obligat. Hem enllaçat: Ll1+Ll2 i Ll3+Ll4, la primera empalmada sense fregament ( cintes llargues ) i la segona amb massa fregament... A la darrera tirada ens hem embossat i una de les dues cordades ha passat per la via de l'esquerra, semblava de dificultat similar a la Via del Silenci. Una de les dues cordades ha baixat rapelant i ha estat una mala idea...millor baixar caminant: pedres a les feixes.
-Homes i dones...: No te cap llarg de placa tant guapo com els de la via anterior peró és més variada ( fisures i díedres ). La roca és un pèl més dolenta peró es passa bé. 6a obligat.
-Descèns: Caminant a la dreta a buscar una canal-tartera que acaba confluint amb el camí de l'aproximació. Cómode.

Via de les Nenes a la Roca dels Arcs.

-Cordada: Èric, Laia i Busquets.
-Material: Nosaltres hem fet servir semàfor d'Aliens, Camalots  del 0.75 al 3 ( aquest només l'hem possat a la segona tirada ). La tercera tirada, la d'A2, l'hem trobada pitonada i no hem possat cap peça. El que si hem fet ha estat reforçar R3 amb un parell d'universals ( haguessin quedat millor dos plans gruixuts ). Estrep i unes 20 cintes si ho volem xapar tot al tercer llarg, una plaqueta recuperable i cintes llargues.
-Aproximació: Com sempre...si porteu la foto de la guia d'en Luichy la via es veu perfectament des de peu de paret ( sostre vermell característic ) . Al peu de via hi ha un díedre i es veuen els burins de la primera tirada ( dos de seguits a la paret de la dreta del díedre amb cordinos blancs ).
-Ressenya:
Nosaltres anàvem combinant aquesta amb la que hi ha al Cirera. A veure si em motivo i en faig una...
Penjo la de Romàntic Guerrer:

-Via: A tots tres ens va agradar molt. Sobretot per l'ambient que hi ha a la part de baix, la roca en general bona peró algún tram més discret hi ha. La tercera tirada l'hem trobada clavada i no hem possat cap peça, la tercera reunió es podria fer a la reunió de la Última Alternativa ( més cómode i segura ), per longitud arribem a R4, tindriem fregament peró suposo que seria a la part final del llarg ( IV+ ). La quarta reunió l'hem fet a l'esquerra d'on tocava ( espits ). Al cinquè llarg hi ha una falsa reunió ( dos burins i un espit ) uns cinc o deu metres abans de la bona. La sisena millor fer-la a la Última Alternativa, menys fregament al següent llarg i més segura. La darrera tirada ens n'hem anat molt a l'esquerra i hem pujat per un díedre que es veia més fàcil ( IV ). Grau obligat V+.

-Descèns: Acabada la via anem a l'esquerra a buscar el coll que hi ha entre la Roca Alta i la Roca dels Arcs, a les inmediacions d'aquest coll trobem una desgrimpada d'una alzina que ens deixa en una canal. Baixem per la canal i per les lloses de la dreta i acabem de baixar fins a la base de la paret.

Top Less a la Pastereta.

-Cordada: Marc Segarra, Èric i Busquets.
-Ressenya: 
http://lanochedelloro.com/montserrat/ressenyesmag.html#
-Material: Cintes exprés.

-Aproximació: A la Vinya Nova seguim la pista que va a Collbató, passada una finca amb una tanca aparquem en una pineda a ma dreta. A l'altre cantó de la pista surt un camí de pujada que travessa un olivar. Al final d'aquest camí hi neix un altre camí de marques blaves. El seguim, aquest camí passa per sota la Pastereta. Quan estem a sota la cara Oest de la Pastereta pugem per una traça cap a peu de paret. Aquí hem d'anar a buscar el díedre evident per on va la Funció Clorofílica, hi ha un arbret i al darrera d'aquest hi ha un pont de roca sense enfilar.

-Via: Primer llarg guapo i segon guapíssim, molt bona roca. Ben equipada amb parabolts, 6a obligat.
-Descens:  De R3 rapelem per una via de l'esquerra en tres ràpels: 30, 50 i 20. El segon ràpel es pot empalmar peró desgrimpant uns metres. Surt més a compte fraccionar-lo.

Cafè, copa i puro a Roca Narieda sud

-Cordada: Conxa i Manel.
-Ressenya: portàvem la d'en Xavi granés, com sempre cap problema.
http://alturgell-xgrane.blogspot.com.es/search/label/Roca%20Narieda

-Material: la via està més o menys equipada, tot i això vam fer servir alguns empotradors i algun friend petit/mitjà.
-Aproximació: Des de coll de nargó agafem la c-14 cap al nord i al cap d'un moment trenquem a la dreta per un pont direcció Perles, i tornem a trencar direcció Canelles.Hem de deixar el cotxe en un petit parking davant de la paret i abans del poble. Baixem al mas que hi ha sota nostre i agafem un camí fitat que ens porta cap a la paret. La via comença al centre de la paret, en una diagonal cap a la dreta que es veu des de la carretera. es veuen els primers seguros des del pèu de via. Com a referència la via queda a l'esquerra de "postre de músic".Calcular 45min-1h.

-Via: ens ha agradat prou, la roca és bona, tot i que hi ha llargs millor que d'altres. Podem trobar plaques, flanquejos i algun tros més rostoll. És una via típica d'aquesta paret, ideal per fer metres, posar algun trasto i escalar al sol....Si el que es busca és verticalitat aquesta no és la paret ideal, en tot cas nosaltres hem disfrutat d'una escalada disfrutona amb samarreta de màniga curta i en un ambient de total tranquilitat....
Nosaltres hem tardat unes 4h 30 min.A l'R11 podem escollir entre passar per un 6a per la dreta o l'esquerra; nosaltres hem escollit tirar per la dreta i aixì tenim 3 llargs més per acabar el dia....si escollim tirar per el 6a de l'esquerra després haurem de grimpar després per arribar al cim, i semblava un xic més desequipat.

-Descens:des del final de la via hem de grimpar fins al cim, baixem fins al coll de la dreta (no hem de baixar per aquest!) i seguint les fites pugem un xic per arribar a una tartera per la que baixem.Al principi baixem per la tartera i després anirem trobant passamans que ens durant fins al peu de la paret i d'aqu´´i tornem cap al cotxe. Més o menys una horeta de descens.

Via del Salla a la Pala Alta.

-Cordada: Laia i Busquets.
-Material: Via totalment equipada amb parabolts. Hem posat un Alien vermell per treure pèndol al segon a la segona tirada.
-Ressenya: Gentilessa d'en Xavi Grané, moltes gràcies!:

                 
              
-Aproximació: Evident des de la pista ja es veuen els parabolts i una traça xerracada, el peu de via està a uns deu metres de la pista. Abans de la zona de desploms vermells.

-Via: El recorregut el vaig trobar encertat però cal anar amb compte amb la roca, encara li calen repeticions perquè acabi de quedar sanejada. De totes maneres la via està ben assegurada i es passa bé. Nosaltres vàrem montar una primera reunió que no calia fer de la veïna Al Jardí keleden. De grau obligat a la col.lega l'hi va semblar de V+, jo estic més d'acord amb el 6a+ de la ressenya. És una via sostinguda.

-Descens: Nosaltres vàrem anar a la dreta a caçar el Coll de Porta, on retrobem la pista. Després he mirat per Internet i he vist que es baixa per l'esquerra i deu ser bastant més ràpid.

Santa Espina a les Garrigoses.

-Cordada: Roger Valimañas i Busquets.
-Ressenya: 
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=619
-Material: Joc de tascons, semàfor d'Aliens i Camalots fins al 3. El del 4 l'hem posat només al primer llarg, suposo que és prescindible.
-Orientació: Sud total.
-Aproximació: Una miqueta abans de les Coves del Salnitre agafem un camí a la dreta que va per sota les parets. La Santa Espina comença una miqueta abans de l'Aranya. La via no comença a peu de camí ben bé sinó una miqueta més amunt ( marge herbós embardisat ) . Es veuen els tres espits de la primera tirada i hi ha una fletxa, també hi ha un aladern una miqueta emprenyador si algú li vol cardar un cop xarrac aniria bé.

-Via: Si busqueu una via sostinguda amb roca perfecte i sense vegetació aquí no la trobareu. La primera tirada no és lletja del tot peró és força herbosa, la segona te una primera part guapa peró amb mala roca i resta rostoll o caminar fins a enganxar l'esperó. El primer llarg d'esperó és guapo, el segon d'esperó te un primer díedre xulo i d'aquí fins al cim ajagudot i un pèl cutre.
Algunes consideracions a la ressenya:
Ll1: Un cop a sobre del tercer i últim espit del llarg sembla que hem de sortir recte i entrar en una mena d'esperó-placa. En comptes d'això nosaltres hem flanqueijat directament a l'esquerra, a caçar uns petits díedres. Ens ha semblat més evident i en flanqueijar ens hem trobat amb uns burins d'una altre via. Un cop a la feixa hem anat a la dreta a buscar la reunió. Si ho feu així conteu amb un llarg de 55-60 metres.
Ll3: Sortim de la reunió caminant i grimpem a la dreta a posar-nos a sobre d'un resalt on trobem una reunió de dos espits ( 20 metres ), d'aquí més o menys rectes caminant-grimpant arribem a un parabolt on nosaltres hem fet reunió. 50 metres.
Ll4: Aquest ens ha quedat curt, caminant-grimpant flanqueig a la dreta uns 30 metres fins que trobem la fletxa blau-verd que indica la continuació de la via. Assegurem a cos, quatre o cinc metres a la dreta hi ha una gran pintada que diu Aranya.
Ll5: Un cop xapat el primer clau la ressenya marca que flanqueijis a l'esquerra, si fas això sembla que et fots a una canal!?. Del clau hem anat rectes amunt a enganxar una bona fissura i a sobre d'aquesta hi ha una altre fissura amb un clau.
-Descens: Teòricament s'ha de tirar ràpels per l'Aranya fins la feixa. Nosaltres en comptes d'això hem acabat de sortir al cim i hem anat a l'esquerra a buscar el coll de la canal. Hem baixat per la canal, un primer ràpel de 60 metres, desgrimpem 20 metres i fem un segon ràpel de 20-30 metres. Després anem baixant per la canal, al final cal seguir una traça a la dreta ( mirant avall ) que ens retorna a les Coves del Salnitre. Al primer ràpel no hem vist cap instal.lació per fraccionar peró hi ha arbres i sinó es deu poder desgrimpar.

Aresta Brucs a la Boteruda del Gra

-Cordada: Alex Bottagisi, Anali i Teo
-Ressenya: Hem utilitzat la del llibre d'agulles d'en Dalmau
-Material: La via està poc equipada amb burins: 2 el primer llarg i 1 el segon. Les reunions de burins estan al costat de les reunions amb parabolts de la via Dipankasa i es poden utilitzar sense cap problema.
-La via: Molt curta però amb bona roca. Té 60 m q per fer-los durar els hem fet en 2 llargs. Segur q es poden empalmar amb cordes de 60. El primer buril q es veu des del peu de via està molt amunt i no es pot assegurar massa bé. Després es més sencilla. El segon llarg es pot assegurar b amb un tascó i un Camalot 2. Ens ha semblat un bon IV expo de Montserrat.
-Aproximació: Des de Can Massana vas fins al refugi Vicens Barbé i pujes per la canal de les besones que surt 5 metres abans d'arribar al refu. Ens enfilem fins a creuar-nos amb el cami d'agulles amb marques vermelles. El seguim a la dreta uns metres fins que arribem a la boteruda de gra que queda a la nostra esquerra. Hi ha un buri al peu de la via.

-Descens:Nosaltres hem rapelat la via des de la reunió de la Dipankasa. Sembla que hi ha un rapel de 15m a la vessant N-E però no el vam trobar. Per rapelar la Dipankasa calen cordes de 60 o fer 2 ràpels. Hi ha reunions equipades per rapelar