Els Fills de Solius i la Lluna de Cendra Platejada.

-Cordada: Berta i Busquets

-Ressenya: No en duiem, la via te prou ferro i lógica com per fer-la sense ressenya. De totes maneres n'hem fet una i crec que la via sortia en un vèrtex.

-Aproximació: Com la Escalera Caracol, tirem una mica a la dreta. Passarem pel peu de la Ocells de Niló i la que ve després és la Lluna de Cendra ( pitons i espits visibles ).

-Material: Joc de friends, des d'Alien verd a Camalot número 2.

-Orientació: Sud.

-Via: Ens ha agradat força, te tres tirades de placa guapes ( 1,4 i 5), el llarg 2 de transció i el 3 menys de transció. La roca és en general bona, tot i que te trams de les tirades més fàcils on cal parar-hi certa atenció. El grau obligat, entre el V+/6a.

-Descens: A l'esquerra a buscar el coll adjacent a la paret de la Xurulla. Aquí trobem una traça fitada i marcada amb punts blaus que ens retrona a la pista.

La serp de dos caps a l'Extrem.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: La veritat és que no cal massa, només cal seguir els bolts!. Nosaltres anàvem amb una que ens va caure a les mans de no se on, copiada amb bolígraf...per no infringir drets d'autor de no se qui n'hem fet una un xic més cutre...

-Orientació: Si bé la paret de l'Extrem està encarada al Sud aquesta via te diversos relleus al seu voltant que l'hi fan ombra. Nosaltres hem entrat a la via cap a quarts d'una i l'hem feta pràcticament tota a l'ombra...un plaer en un dels caps de setmana més freds de l'any!.
-Material: 16 cintes exprés, si enllaçem les tirades 3 i 4 caldrà racionar-les.

-Via: No se si era que feia molta fred o que però a nosaltres la via no ens va agradar massa. La ruta no te massa ambient però el que si que te és molts parabolts que fan que sigui ben poc obligada, potser V/A0. L'únic llarg que ens ha agradat ha estat el segon. Hem enllaçat la tercera tirada i la quarta, la via ha estat sanejada però cal anar amb compte amb els blocs en algun tram.

-Aproximació: Mireu la de la Ke Bonica Boira. Heu de seguir paret enllà, de seguida trobareu l'entrada d'una feixa. Nosaltres no seguim la feixa, continuem per sota la paret i ens topem amb una corda fixe que ens puja a R0. Millor assegurar d'aquesta R0 però pujar-hi canviats.

-Descens: A l'esquerra a buscar el coll que hi ha entre l'Extrem i el Pilar sin brillo on retrobem el camí de l'aproximació.

Xurulla: Ermitaños i Petit Mon.

-Ermitaños amb en Berta baixant de Els Fills de Solius... i la Petit Mon amb en Macau tornant de l'Actius Tòxics.
-Ressenya: Luichy. per la Ermitaños i a la Petit Mon haureu de passar pel Torres d'Àger que hi ha una ressenya, sinó localitzar la rodona picada a peu de via i recta amunt que només s'han de seguir les xapes.
-Material: Les dues vies es poden fer tranquil·lament només amb cintes expres. Si volem podem posar algun ferro a la primera i darrera tirada ( fins al Camalot 0.75 ? ) de la Ermitaños.

-Aproximació: Nosaltres l'hem aquestes vies baixant dels Puntals. Si s'hi va expressament cal remuntar la Canal de la Xurulla ( bon croquis a lanochedelloro )  i un cop a la base de la paret anar a l'esquerra per fer la Ermitaños  ( E gravada a l'inci i bolts visibles) i a la dreta per fer la Petit Mon ( rodona picada a peu de via, a la vertical d'un dau característic ). Els primers metres de la P.M. els hem fet desencordats i estan desequipats. Hem fet R0 en una bona repissa a sota de la primera xapa ( hi ha un petit pont de roca ).
-Ermitaños:  Tirada de fissura molt guapa i placa de sortida genial, en comptes de fer la darrera reunió penjada hem anat a caçar els arbres de la carena. V+ obligat.

-Petit Mon:  Bona via esportiva, amb una roca excel.lent i 100 % plaquera. L'hem fet en dues tirades: R0-R2 ( 45 metres ) i R2-cim ( 55 metres ). Hem utilitzat unes catorze cintes exprés ( tres de llargues ) i doble corda, sense problemes de fregament. V+ obligat.
-Descens: Les vies estan equipades per rapelar ( porteu algun cordino per abandonar ) però  nosaltres hem baixat caminant cap a la dreta. Passem per peu de via.

 

Estereotip al Serrat dels Monjos.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya:  Nosaltres anàvem combinant la de la Moliclimb i la d'en Jaumegrimp. Encara que el croquis sigui sobre fotografia la via es segueix molt bé gràcies a l'equipament.

-Orientació: Sud.
-Restriccions: Pel que hem entès nosaltres la via no es pot fer de l'1 de Març a 30 de Juliol.

-Aproximació:  Des de les Coves del Salnitre prenem el camí que passa per sota del Serrat de les Garrigoses. Un cop superat aquest serrat arribem a la base del Torrent Fondo que separa el Serrat de les Garrigoses del Serrat dels Monjos. La via comença al principi del Serrat dels Monjos, a peu de camí en una zona amb uns grans blocs caiguts. Parabolts visibles i nom inscrit.

 

 -Material: Nosaltres hem posat un tascó entre els dos primers bolts de la segona tirada, un Camalot del 2 per treure pèndol al segon de cordada a la tercera tirada ( no cal massa ) i un parell de Camalots ( 0.5 i 0.75 ) a la fissura de la quarta tirada, que està equipada amb sabines llaçades, si ens en refiem d'aquestes no fan falta els friends.

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt. El rocam és fantàstic, en tota la via enganxes deu metres de mala roca i que a sobre ha estat sanejada. L'equipament molt correcte, pel nostre gust ni massa ni massa poc. .La majoria de via és de placa amb algun tram de díedre per variar i tots els llargs són d'escalar. L'única pega que l'hi podriem trobar seria el tram intermedi de caminar, però la paret és la que és. Totes reunions estan equipades per rapelar, a la segona tirada a l'alçada del tercer bolt no seguir recte amunt que seria el més lògic; cal flanqueijar a l'esquerra ja que el següent llarg aprofita una llastra molt xula que ens queda a l'esquerra.

-Descens: Cal rapelar les dues darreres tirades de la via, compte amb el primer ràpel ja que creuem una zona de mala roca i ens podem fotre algun roc per barret. Un cop a la feixa hem d'anar flanqueijant a la dreta ( d'esquenes a la paret ) seguint unes traçes. Hi ha fites peró nosaltres les hem trobat cap al final. Desgrimpem unes lloses i entrem al Torrent Fondo, el seguim de baixada. Cal desgrimpar alguns ressalts equipats amb cadenes en bon estat i finalment fem un ràpel de vuit metres volat que ens deixa a pocs metres de l'inici de la via.

Paraisos Fiscales.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: Luichy
-Material: Hem posat l'Alien vermell, un parell de tascons i Camalots 0.5,2 i 3 ( aquest darrer només en un punt de la quarta tirada que no quedava massa bé ).

-Aproximació: El millor és mirar una fotografia de la paret, més o menys a la vertical de la via trobarem dos bons aparcaments a la pista, un a la dreta i un a l'esquerra. Comencem l'aproximació per una canal-tartera i de seguida pugem al bosc que hi ha a la dreta, aquí ja trobem una traça que ens puja a les parets. Tingueu en compte que a l'esquerra hi te la Escalera Caracol ( bolts ), l'Ocells de Niló ( bolts ) i La LLuna de Cendra ( pitons i espits ). La STAE que ha d'estar per allà no l'hem pas vista. Es veuen les assegurances de la primera tirada.

-Via: Te dos llargs bons ( 1 i 4 ), la resta més justet. La cinquena tirada es deu poder fer caminant per la dreta. La roca és bona en els trams de sisè grau a la resta ha estat sanejada però cal parar una miqueta d'atenció. Abunda la placa tot i algun tram de díedre. Dificultat obligada V+/6a.
-Descens: Igual que l'Escalera Caracol.

Pastelina a la Roca dels Arcs.

-Cordada: Pere Bosc, Manel i Busquets.
-Ressenyes: La d`Escalatroncs i la d'en Joan Asín. Aquí penjo la d'en Lluís de romanticguerrer que ens va anar molt bé,merci!.

-Orientació: Sud, a la Roca dels Arcs l'hi comença a tocar el sol per la dreta i també és aquest el primer pany de paret que queda a l'ombra.
-Aproximació: La via queda a la dreta de la paret, al pany de més cap a la carretera. Hi ha diverses traçes que s'enfilen a la paret des d'aquella banda. Si arribem a la via per l'esquerra ja veruem una pintada ben gran que possa PASTELINA i si arribem per la dreta veurem una P picada.

-Material: Alien groc i un parell de Camalots ( .75 i 1 ).
-Via:Fins a la placa de l'inici del segon llarg és molt guapa, després la paret és el que és i la cosa afluixa. De totes maneres a la part alta surt per una placa força bonica. La roca és bona als trams més difícils però a les zones més fàcils cal anar amb compte. A la tercera tirada ens hem perdut per no mirar bé la ressenya: xapat el tercer bolt no anar més a la dreta que també hi ha un díedre, pujar pel díedre que hi ha just al damunt d'aquest bolt. El grau obligat deu ser de V/A1.Hem enllaçat les dues darreres tirades.

-Descens: Doncs el de sempre, si anem per la baixada de la dreta en farem més via i si anem per l'esquerra serà una baixada més llarga però més còmode.

A la sombra la sabina, Masmut.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Ressenyes: A part de la que penjo com sempre la d'en.Luichy.

-Aproximació: Des del coll on aparquem agafem un camí que baixa al cantó opossat, de seguida el deixem per pendre un corriol a l'esquerra que porta al peu de les parets.  Passem una gran bauma i baixem un pèl. La via es troba més o menys acabada la baixada. Hi ha el nom a peu de via i són visibles les assegurançes de la primera tirada ( ponts de roca i bolts ).

-Orientació: Sud, nosaltres la vàrem fer un dia de núbol peró diria que tot el matí-migdia que vàrem estar a la paret ens va tocar el sol.

-Material: Només cintes exprés, via equipada per no patir gens.

-Via: Està força bé, és una ruta senzilla ( si més no poc obligada ) i disfrutona pels dies en que no ens volem complicar massa la vida. Tot i així te algún tram amb força ambient i és força variadeta. Al company l'hi va semblar que tenia molt bona roca, jo vaig trobar que en algún punt s'ha de controlar. En tot cas l'abundant equipament fa que en cap moment passem angúnies. V obligat.

-Descens:Carenant a l'esquerra, evident, fins a un coll que queda en la vertical de l'aparcament.

Obsesión en la Maimona.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Ressenya i aproximació: Luichy.

-Orientació: Nord Est, nosaltres vàrem entrar vora les 11 i ja estava tota a l'ombra.

-Material: Cintes exprés. Via totalment equipada, no amb tant de bolts com marca el croquis peró deu n'hi do ( al col.lega l'hi va semblar sobreequipada ).

-Via: Està força bé, potser em va agradar més La Luna, a aquesta l'hi costa més agafar ambient, les dues primeres tirades són un pèl ramposes. Escalada força variada bàsicament de díedres i plaques, bona roca.Grau obligat 6a.

-Descens: Veure La Luna.

El Rio que nos Lleva a la Paret de Arriba.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.

-Aproximació: Idèntica a la Monsieur, la via queda uns cinc metres a la dreta on veiem la inscripció RIO i una fletxa.

-Material: Unes 22 cintes exprés si ho xapem tot a la darrera tirada i si enllacem les tirades 3 i 4 potser alguna més si ho volem xapar tot ( 25 ) i alguna de llarga.

-Via:  La via està bé, tot i que a mi em va agradar més la Monsieur. Bona roca i equipada per no patir gens. Hem fet la part inferior amb dues tirades. Per trobar la segona part algún metre més dels que marca el croquis. Seguiu cap a l'esquerra fins a veure un díedre amb una fletxa a la base i parabolts daurats ( Fixe ), al capdamunt d'aquest díedre hi ha la continuació de la via ( reunió en un bolt mòbil d'aquests que posen MONTANEJOS ). La part de baix te les reunions equipades per rapelar.Grau obligat V+.
-Descens: Cap a la dreta carenant per un camí ben traçat. Bonica excursió!.

7 Venas.

-Ressenya: Luichy.

-Material: Estrep, joc de tascons i joc complert de friends , des de l'Alien Verd fins Càmalot número 4. El número 4 crec que només és imprescindible al tram comú amb la Cistus que és de V+, per tant si es va sobrat de grau es pot prescindir d'aquest friend. Nosaltres dúiem repetits del  0.75 al 2 i només hem col.locat la repetició del 0.75 un cop. Per fer la quarta tirada en A1 potser hagués anat bé repetir algun Alien.

-Aproximació: Hem d'anar als prats que hi ha després de la cadena i anar en direcció a la paret en comptes de seguir el torrent que baixa al pantà. Seguim una traça fitada que ens portarà al peu d'un contrafort a la part més baixa de la paret. L'anem seguint de baixada cap a la dreta, passem per un peu de via amb un espit vell ( Cúpula Nocturna ? ) . Al cap d'una estoneta arribem al peu de la Via d'en Rigol ( fletxa i pont de roca visibles ). L'inici de la 7 Venas està uns pocs metres més enllà i a sota. Veureu una picada 7V i fletxa.

-Via: En general està força bé. Ens han agradat sobretot els díedres, les plaques no tant ja que les hem trobat un pèl llastroses o brutes. La dificultat obligada ens ha semblat de 6a ( a molt estirar 6a+ ) / A1.

-Descens: Carenant a la dreta per  fins al cim del Montsec ( terme geodèsic ) continuem carenant fins a un coll molt marcat on hem de baixar a l'esquerra. Resulta útil enganxar una drecera ( fites ) que baixa recte en direcció a l'aparcament quan el camí fa una marcada volta a la dreta.

Poseidon a Roca Maura.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya:

-Material: Nosaltres hem posat un Alien groc a la sortida de R1 i un Camalot del 2 a la sortida de R2.
-Aproximació: Amb una la foto de la paret que surt al blog d'en Josep i la Laura ens plantem a sota de la paret i busquem rastres de traça que ens portin a peu de via ( parabolts visibles ), la primera xapa és platejada. i més amunt a la dreta viem un pi podat.

-Via: Bonica ruta, molt ben trobada de manera que va cercant sempre el pany més guapo per pujar. Força variada, amb abundància de trams de placa i alguns díedres. L'equipament ( parabolts inox i bons pitons ) molt correcte, ni massa ni massa poc i a més la roca ofereix força possibilitats de rematar-ho. Hi ha una falsa R2 que no cal muntar, suposo que és una istal.lació per poder rapelar. A més els aperturistes han fotut una sanejada de blocs, netejada de sorra i podada d'arbres brutal.
Veient com  han deixat la via en Pep i en Zoilo no em queda més que felicitar-los i animar-vos a comprar la ressenya a l'oficina de turisme de l'Estartit  . Total són dos euros que després ens els gastem al bar i els dels bars no equipen res!!!!!.
La més clàssica, repetida i equipada de la paret.

Com que l'activitat global és ràpida, podem combinar-la amb qualsevol altre de la zona: Via del Manyo, la As de Martes, la Caralps-Royo, Joanet el Cosinet , la Punxadits, la Directa Gresca, la Patafísica o la Tio Juan.
-Descens: Tot i que la via està equipada per rapelar la baixada a peu és ràpida. Seguim al pista que hi ha al cim fins a un coll on localitzem un corriol a l'esquerra que baixa a la urbanització. De baixada per aquest camí passem pel sector esportiu de Roca Maura.

Repetida el Desembre de 2.014, al primer llarg podria ser que faltés un clau,hem passat bé però pot ser útil  alguna peça petita.