Niborga de Plutón a l'Agulla Gistaus

 

-Cordada: Parce i Busquets.
-Aproximació: Mireu l'Atxís a l'Escalatroncs. Quan estas a darrera la cara que vols escalar de l'Agulla de la Grip, l'Agulla Gistaus queda a l'esquerra. La Niborga va per la seva aresta Sud. A peu de via ja es veuen els burils.
-Material: Hem possat un Camalot del 0.5 entre la primera i la segona assegurança del primer llarg.
-Ressenya: La que s'ha currat en Lluís.

-Via: Te un primer llarg exigent i un segon molt més fàcil. El primer llarg és una escalada de finura força obligada ( potser 6a o 6a+ ), aquesta tirada està assegurada amb burins i un clau, els burins són vells peró sans, suposo que la via s'ha fet poc. Aquest primer llarg te la roca una miqueta escamosa.La R1 està formada per tres burins i tres claus. El segon llarg està totalment desequipat, sortim a la dreta de la reunió i a l'entrada d'una mena de díedre arbrat trobarem un pont de roca ( a mi em va semblar justet el col.lega deia que era molt bo ) . Jo he seguit pel díedre fins a poder llaçar una bona sabina i llavors he anat a la placa de l'esquerra. El company a l'alçada del pont de roca ha tornat a la placa de l'esquerra, ha comentat que es feia bé i que la roca era millor que si seguies pel díedre.

-Descens: Exposat. Cal anar grimpant i desgrimpant les agulles de la dreta fins a trobar el camí. M'ha semblat que hi havia poques possibilitats de rapelar les agulles menys la penúltima que es pot rapelar d'una bona arrel.
Un cop al camí seguirem les marques blaves a l'esquerra. Podet retornar a Can Massana pel refugi d'Agulles o pel Portell Estret.

Atxís a l'Agulla de la Grip

-Cordada: Parce i Busquets.
-Ressenyes: Nosaltres anàvem amb la guia d'en Brugaroles. A la xarxa podem trobar la d'Escalatroncs i la que ha fet en Lluís.
-Material: Algún tascó,joc friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 i una plaqueta recuperable per la R2.
-Aproximació: Anava seguint al col.lega i no m'hi vaig fixar massa, suposo que està ben explicat a l'Escalatroncs

-Via: Nosaltres hem fet R0 en una cómode repissa amb una alzina. La primera tirada te la roca un xic escamosa,aquí és on utlitzarem les peçes groses. En aquest llarg jo m'he ficat per dins la fissura i m'ha costat una mica, en canvi el company ha pujat per fora i ha comentat que es feia molt bé. Les dues primeres tirades es deuen poder enllaçar per metres de corda, fregament i perquè les peçes groses no calen a la segona tirada.A l'inici del segon llarg podem aprofitar un clau de la Metropolis que continua recte pel desplom. Al tercer llarg hem trobat un pitó superat el resalt que domina la reunió, després flanqueijem per la cara Oest gràcies a una fissura. Hi ha un burí que marca el punt on encarar la berruga i deixar la fissura que ratlla la cara Oest. Jo no ho he vist clar i he continuat per la fissura que igualment et deixa al cim.
Via pràcticament desequipada, sobre bona roca ( menys algún tram del Ll1 ) i variada. V obligat i amb factor 2 sortint de la R2.
-Descens: Ràpel d'un sol espit rovellat per la cara Oest, 15 mètres.

Nirvana a la Paret de Catalunya.

 -Cordada: Erem els Manoletes Climb. Quico, Raül i Busquets.
-Ressenya: La de l'Albert Castellet
-Material: Joc de tascons i de friends de l'Alien blau al Camalot del 4. Nosaltres hem repetit del 0.75 al 3, més que res per si anem justos de grau i fem el llarg d'A1 comú amb la Marquises en artificial, per la Nirvana en si poden anar bé les repeticions peró suposo que no són imprescindibles.

-Aproximació: A nosaltres ens ha anat molt bé mirar la fotografia dels Caracoles Majaras on hi surt la xemeneia de la segona tirada. Aquesta xemeneia es veu perfectament des de la base de la paret. Hem d'anar uns vuitanta metres a l'esquerra i començar a pujar feixes fins a la vertical d'aquesta xemeneia. Nosaltres hem pujat per aquestes vires amb bambes i sense encordar ( III ). A la vertical de la xemeneia hi ha un díedre que és per on pujarem. A l'inci d'aquest díedre és on muntarem la R0 que està desequipada, uns quatre metres a la dreta hi ha un clau amb una inscripció al cantó que diu Somni Etern.

-Via: ens ha agradat força per variada i pel bon ambient, malgrat alguns trams herbosos. De roca hi ha de tot peró no hi ha cap tram on sigui molt dolenta. Sense clavar segurament la dificultat obligada deu ser de 6a o 6a+. Afegeixo algunes coses a la ressenya d'en Castellet:
Ll1: Nosaltres l'hem fet desencordat i amb bambes, al Caranorte algú comentava que era de IV-V, per on hem pujat nosaltres era III. Localitzem la xemeneia vermellosa de la segona tirada i ens desplaçem uns vuitanta metres a l'esquerra per començar a pujar a les feixes i anar a la vertical de l'esmentada xemeneia. Montarem la R1 ( neta ) al peu d'un díedre, pocs metres a la dreta hi ha un pitó amb una vaga i picat a la roca SOMNI ETERN.
R2 equipada amb dos ponts de roca a la base de la xemeneia.
Ll3: Una miqueta per sobre del quart clau flanqueijar a l'esquerra per una placa força monolítica, no seguir la fissrua més estona, encara que hi havia magnesi i més amunt una reunió.
Ll4: Nosaltres hem fet la despenjada abandonant un maillon, el següent clau queda uns sis metres per sota i a l'esquerra. Un cop fet la despenjada ens ha semblat que per fer-ho en lliure s'havia de seguir una vira de mans evident.

R5: Està neta, no hem trobat els dos claus del croquis. Es monta bé amb un 0.75 i un tascó mitjà.
Ll6: Al díedre hi ha tres claus que no es veuen des de la reunió. Quan toca abndonar el díedre i ficar-se a la placa de l'esquerra es veu un clau a l'esmentada placa. Per trincar aquest clau es veia un clavadero. Un cop al clau de la placa veurem un clau més amunt del díedre que hem abandonat, ni cas. Hem de seguir flanqueijant a l'esquerra fins a la R6 que es fa en un pont de roca amb un cable.
Ll7: Sortim de la reunió a l'esquerra per escalar una evident llastra, quan aquesta s'acaba seguim una evident vira de mans. A la vertical de la R6 hi ha un clau del qual hem canviat el cordino. Aquest clau pot ser que no es vegi perquè hi ha herbes, en aquest punt nosaltres ens hem enfilat a la vira que seguiem de mans i amb pocs metres arribem a R7.
Ll8: Hi ha un clau a l'inici de la tirada.
R8: Hi ha dos pitons.

Ll9: El clau que marca el croquis no hi és.
R11: No l'hem fet, hem anat directes a R12 amb uns 55 metres.
R13: Dos claus.
Ll14: Comú amb la Marquises. Aquí és on més ens ajudaran les repeticions sobretot si fem la tirada en A1. Hi ha un clau al principi, un pont de roca, un tascó sota el sostre i un altre clau al final de la tirada.
R14: Dos claus.

-Descens: Carenar cap a la dreta, fent un parell de pujades. Arribem a un coll molt ample amb fites que ens menen a la dreta on enganxem la traça que ens retorna al prat.

Fisura Caracol a la Paret de Catalunya.

-Cordada: Manolete's Team.
-Ressenya: la d'en Luichy
-Material: Hem utilitzat un joc de tascons i un de friends de l'Alien verd al Camalot del 4. El Camalot del 5 no l'hem possat tot i portar-lo.

-Aproximació: La via comparteix el primer llarg amb Un Mundo Feliz. Per arribar-hi identifiquem amb alguna fotografia que trobarem a la xarxa o a la guia el pany de paret i anem cap a la seva base. Tingueu en compte que està bastant a prop de l'evident Xemeneia G.E.D.E. El primer llarg és un evident díedre amb una fletxa picada a la base, una gran alzina i un bloc caigut. Només hem sabut trobar un pont de roca llaçat dels dos que marca el croquis.
-Via: Te alguns trams interessants però els trams de rostoll i la terra que et vas menjant poden fer que ens enrecordem més d'aquests trams que dels bons, a mi em va agradar molt més Un Mundo Feliz. Grau obligat V+/A1. La roca s'ha de controlar en alguns punts. Activitat ràpida. Per sortir millor desencordar-se, seguir les indicacions del croquis fins a un teix que farem servir per encalomar-nos a la paret. Millor tornar-se a encordar en aquest punt. Una altre opció és sortir per l'últim llarg de Un Mundo Feliz, parabolts visibles abans de flanqueijar a la dreta per entrar a la canal de sortida.

-Descens: Rapidet, una petita pujada a la deta i de seguida arribem al coll ample on enganxem les fites que ens baixen al Prat.

Sol Solet i Bego Miguel Kush a Can Jorba.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Ressenyes: No en dúiem, només cal anar seguint les xapes. Encara que a l'inici de la segona part costen de veure, no se si ens fotut per alguna altre via perque hi ha via menys xapes i no eren bolts.

-Material: Vies totalment equipades amb parabolts i algún espit ( encigalada ? ).
-Aproximació: Aparquem a la Masia de Can Jorba ( difícil aparcar en cap de setmana ) i pujem cap als sectors d'esportiva. Seguim per la base d'aquests sectors cap a la dreta fins a la base de la Canal del Joc de l'Oca. A la gran esplanada on hi ha la primera corda d'aquesta ferrada girem a l'esquerra i arribem a l'evident peu de via bolts visibles. Nosaltres hem anat a xapar un primer espit a l'esquerra i després ja enganxem els bolts de la Sol Solet.

-Via: Guapa ruta de plaques amb bona roca, molt concorreguda gràcies a la comoditat de l'aproximació i l'abundant equipament. A la quarta tirada hem anat a la dreta pr una petita vira ( equipat ? ) per enllaçar amb una reunió de la  Bego-Miguel-Kush ( bolts platejats)  i pujar per aquesta via a l'Agulla de Can Jorba. Per fer més metres seria millor conitnuar per la via fins a la Miranda de Can Jorba i després rapelar si es pot al collet entre l'Agulla i la Miranda.

El cas és que ens hem acabat enfilant a l'Agulla de Can Jorba per la Bego-Miguel-Kush.

V obligat.

-Descens:  Després hem seguit carenant, esquivar el primer ressalt per l'esquerra. Després baixem pel torrent del Migdia, per on acabem d'arribar a la Cajoleta on fem La Petita Aran.

Si volem tornar al cotxe un cop al Torrent del Migdia tenim dues opcions: baixar pel mateix torrent que es converteix en la Ferrada Canal del Joc de l'Oca o pujar pel torrent i a l'alçada de la Cajoleta pujar a la dreta cap al Coll del Musset. Fa temps que no baixo per la Canal del Joc de l'Oca peró la recordo atlètica, millor deixar-se l'arnés. Si baixem pel Coll del Musset conteu amb 30-45 minuts fins a Can Jorba.

Nazgul a la Paret de Catalunya.

-Cordada: Salla i Busquets.
-Ressenyes: La que anava més bé és aquesta d'en Capitan Cavernícola que els Caracoles Majaras han tunejat marcant on fer les reunions per no clavar i així ho vàrem fer nosaltres.

-Material: Nosaltres hem fet servir un joc de tascons i un joc complert de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4. Comentàvem que hagués anat bé repetir qualsevol peça entre el Camalot de l'1 i el del 3. A part hem possat una uve mitjana per sortir de la reunió de sota de l'A1.

-Aproximació: Hem d'entrar pel Díedre Audoubert. L'entrada queda uns cent metres a l'esquerra dl'evident xemeneia G.E.D.E. Trobem una picada que posa AD, aquesta correspon a l'entrada directe de l'Audoubert,actualment en desús. Més fàcil desplaçar-se uns cent metres més avall i trobem l'entrada evident i fàcil. Pujem a una vira la seguim a la dreta ( trobarem una corda fixe i una reunió ), pugem a una segona vira i la seguima  la dreta i encara tocarà pujar a una tercera vira i tirar més a la dreta. A les vires anirem trobant reunions d'altres vies, és evident: segueixes la vira fins a on està fressat i quan s'acaba la traça pujes a la següent vira, és el que te fer una clàssica!!!. La R1 ( repisa amb pati segons la topo ) te un bolt platejat, un burí i un burí trencat. Si hi vas directe des del terra són uns vuitanta metres, nosaltres hem fet una reunió intermitja.

-Via: Típica montrebeiana: poc equipada, predomini de xemeneies, díedres,fissures i amb algún tram de roca més dolenta. A nosaltres ens va agradar, de grau obligat 6a/A1.

-Descens: Carenar a la dreta fins a un marcat coll on hi ha unes fites que ens guien a la dreta a la traça que ens retorna al prat.

Existencialisme a la Paret d'Aragó.

-Cordada: Parce i Busquets.
-Material: Nosaltres portàvem dos jocs de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 més un Alien blau, un Camalot del 4 i un joc de tascons. El blau diria que només l'hem posat en una embarcada al tram de V travessia i el del 4 no se...sempre tenia la sensació de que cardava més nosa que servei però no se si el deixaria. Nosaltres no dúiem claus, on més es poden trobar a faltar és a l'incici del segon i novè llarg, amb dos trams de 6a+ obligats sense claus. Si els portem també pot estar bé clavar alguna peça per assegurar al segon de cordada a la travessa de la quarta tirada, amb els friends i fissures queda ben assegurat peró no està de més fotre-hi algún pitó.

-Aproximació: Fins ara es feia baixant pel torrent fins a les proximitats del pantà. Amb l'obertura del pont i la pasarel·la.la és millor fer l'aproximació camí que porta a aquesta instal·lació. Aquest camí discorre per la carena de la dreta del torrent mirant al riu i està fitat i netejat.Així doncs quan arribem als prats que hi ha passada la cadena en comptes de trencar a l'esquerra i baixar al torrent seguim rectes en direcció al riu i anem baixant per la carena a través de l'esmentat camí. Arribem a la instal.lació i uns tres o quatre revolts estarem a l'alçada del trencant per anar a la C.A.D.E., des de el camí de la pasarel.la ja veurem les fites i el ferro blincat que indiquen l'entrada de la traça a al C.A.D.E..Només cal que creuem el torrent i seguim aquesta traça, compte amb alguna tram que puja i després es perd ( fites ) i arribem a l'inici de la C.A.D.E.. Cap de burí arran de terra,esplanadeta i pont de roca visible.
-Ressenyes: De totes les que portàvem la que anava més bé era la d'en Kim Gil:

Altres ressenyes que podem consultar:
Romàntic Guerrer. El croquis que va fer el company.
Cara Norte. Diria que hi ha menys claus dels que vàrem trobar.
Ressenya.net.
  -Via: Boníssima,llarga i sostinguda malgrat el tram intermitg de la feixa que com que te ambient també mola. No te cap llarg especialment difícil però tampoc en te cap de fàcil. La roca a baix és més justeta i a partir d'enganxar el gran díedre millora molt. Sense clavar 6a+ obligat ( 2 trams ).

 
Ll1: Comú amb la C.A.D.E., aquí només hem fet servir tres expressos. Per guanyar temps pot ser interessant que en aquest llarg carregui el ferro el de segon per sortir ja directa de R1 i no haver de canviar material.
Ll2: Entrada exposada si no clavem,suposo que el clau queda bé ( fissura horitzontal, crec que més aviat primeta, un pla o una uve fina). En cas de clavar deu quedar menys exposat però et menges igual la repissa. El company comenta que posant un pedal al clau l'hi semblava que es podia trampejar, jo no ho vaig veure tant clar. En tot cas sense claus conteu amb 6a+ obligat,són dos o tres metres per aixecar-se de la feixa sobre roca a estudiar, que hem protegit amb un Alien groc un xic precari. La R2 l'hem fet abans del que marca en Kim Gil, al clau que hi ha just abans del pas de 6b, tranquils pel factor 2 ja que només sortir de la reunió podem col.locar peçes al gust.

Ll3:De l'arbre seguir recte i després a la dreta.La reunió es fa en una repissa d'un sol espit, vell peró semblava prou sólid. Al company l'hi va semblar que es podia reforçar a la vora de l'espit, jo no ho vaig veure tant clar, em va semblar que tot es trencava i vaig fer un macro triangle amb l'espit i la sabineta utilitzant la corda. D'aquesta manera la reunió em va quedar penjada.
Ll4: El primer espit queda alt, hi ha un forat per posar alguna peça i trincar-lo. El llarg flanqueig a esquerres convé assegurar-lo bé per al de segon. Nosaltres ho vàrem fer amb el material que portàvem peró es veien molts clavaderos ( uves i us ?).
Ll5:Un cop a la feixa anar tirant a l'esquerra fins a una sabina lleugerament a l'esquerra del díedre de la sisena tirada. Es tracta de seguir la feixa fins que s'acaba la traça.

Ll7: La travessa és senzilla peró te un petit resalt al mig que mola assegurar ( IV ). Fem la reunió de dos espits a 65 metres de la R6, hi ha una altre reunió uns cinc metres més enllà que anirà molt bé per treure factor 2 a la següent tirada. No val la pena acabar de tirar fins aquesta reunió perquè la següent tirada és curta. No n'estic segur peró diria que en aquest punt ens podem escapar a l'esquerra cap a La Festa del Paca.
Ll8: Aquí ens hem encigalat, després de la segona reunió que hem trobat a la vira hem flanqueijat uns quatre metres i hem pujat cap a una sabina ( llaçada peró des de baix no se si es veu ). Un cop al damunt hem vist la R8 a sota nostre ( 2 burins ) i hi hem desgrimpat.

Ll9: No seguir el díedre que domina la reunió, es veu pulit peró vàrem deduir que deu ser dels petates.Flanqueijeu un metre a la dreta i trobareu un díedre amb dos pitons. Per trincar el segon clau hi ha un tram de 6a+ obligat on es veien clavaderos ( tipus pla o extraplà ? ). La resta més fàcil i de bon assegurar amb friends i tascons. A la R9 només hi hem trobat un clau.
La resta anar fent pel díedre, bastant sostingut peró que es pot anar assegurant. A la darrera tirada hi ha dos claus possats.

-Horari: Nosaltres vàrem trigar unes deu hores sense estresar-nos, s'ens varen enganxar dos friends amb el que vàrem perdre ben bé mitja hora.
-Descens: Remontar la carena a l'esquerra cap al cim del Montsec d'Estall. Cal vorejar un ressalt rocós per la seva dreta baixant bastant. El cim del Montsec d'Estall no cal fer-lo, el podem vorejar per sota a l'alçada d'una pista i llavors ja de baixada enganxem un P.R. que ens porta a un coll on baixem a l'esquerra direcció Estall ( cartell ).

Otros Mundos a la Paret d'Aragó.

-Cordada: Parce i Busquets.
-Aproximació: Hem d'accedir a la Pilastra dels Voltors a través de la Feixa dels Espàrregs, molt ben explicat a la web d'en Luichy. Conteu que a l'entrada de la feixa hi ha un parell o tres de fites i que és un bon punt per deixar-hi la motxilla i aigua per la tornada. Un cop a la Pilastra l'inci és evident, hi ha el nom desdibuixat i un pont de roca.

-Ressenya: A part de la que penjo d'en Quim Gil hi ha la d'en Luichy. i la d'en Parce.
-Material: Nosaltres vàrem utilitzar un joc de tascons, dos jocs de Camalots del 0.5 al 2 i un Camalot número 3. No vàrem utilitzar pitons.

-Via: Te alguns trams herbosos i bruts de terra, d'altres ben guapos com la travessia superior i algún díedre ben parit. Més recomanable per exótica que per bonica. El grau obligat podria ser de V+ tant pel primer com pel segon de cordada ( flanqueig ), la placa de la tercera tirada ( 6a ) em va semblar díficil de trampejar ( algún extraplà? ) peró el company deia que no. El recorregut fins a R3 queda a l'ombra fins les dues de la tarda aproximadament.
-Descens: Carenant cap a l'esquerra retrobem el camí de l'aproximació.

Naufrags de la Soledat.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Ressenya: De les moltes que dúiem la que crec que va més bé és la del blog Pastes de Pedra . Les altres del Caranorte poden anar bé per complementar.
-Aproximació: La via va per el pany de paret que queda just a l'esquerra de la Xemeneia G.E.D.E. A l'inici de la via hi ha una fletxa picada i un buril amb xapa de bolt i cordinos. Aquest buril pertany a la via Paca is Back, nosaltres hem d'escalar el díedre herbós que hi ha a l'esquerra d'aquest buril i no la fissura de la dreta que és per on va aquesta via.

-Material: Joc tascons i de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4 ( només l'hem possat en un punt de V+ ). No hem utilitzat claus.

-Via: Ens ha semblat guapíssima. Bon ambient. lógica i sostinguda. Les dues primeres tirades no ens han agradat massa peró el que ve a continuació ho recompensa amb escreix. La roca en general bona peró cal vigilar en algún punt. Sense claus m'ha semblat que la dificultat obligada ronda el 6b, suposo que clavant es passa amb V+/6a-A2. Hem enllaçat les tirades com marca al croquis de Pastes de Pedra: Ll3 + Ll4, Ll5+Ll6+Ll7 ( 60 metres justos ), Ll8+Ll9 i Ll10+Ll11, aquí ja no ens hem atrevit a enllaçar el flanqueig a dretes on per cert només hi ha un clau i no els dos que marca la ressenya. Un cop a R11 podem sortir pel Fil d'Ariadne o escapar-nos a la dreta cap a la Xemeneia G.E.D.E. Nosaltres hem sortit pel Fil d'Ariadne on farem un primer llarg de placa semiequipada amb espits i desrpés una xemeneia curta i més IV que V. La via està reequipada amb parabolts, de manera que totes les reunions que hem fet en tenien menys la penúltima i la de sota l'of witch, que amb el material que portàvem hem reforçar bé.
-Descens: Evident, carenar a la dreta fins a un gran coll on hi ha una traça fitada a la dreta que ens retorna al prat.

Barrufet Pirata a la Paret de Catalunya.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Material: Un joc de tascons i un de friends des de l'Alien groc fins al Camalot del 3. La quarta reunió te un sol espit, nosaltres la vàrem reforçar amb un Camalot de l'1, no el dúiem repetit peró al següent llarg entra.
-Ressenya: L'he agafat del bloc d'en Quim Gil, gràcies.

-Aproximació: La via comença per la zona del Fil d'Ariadne i la Naufragos de Soledad. És el pany de pareta que hi ha l'esquerra del final de la Xemeneia G.E.D.E.. La via comença en una caracterísitica xemeneia que forma un gran bloc recolzat a la paret. A l'esquerra hi ha l'inici de la Naufragos... i la Paca is Back ( díedre herbós amb una fletxa picada i un buril amb xapa de bolt i cordinos ).

-Via: Suposo que si fas el comput de metres escalats i metres de rostolls en el millor dels casos queden igualats. Val a dir que un cop feta la xemeneia d'entrada crec que hem seguit per la Fil d'Ariadne que per casualitats de la vida cuadra amb el que marca la ressenya, menys l'expansió de la segona tirada. Un cop a R2 ( pitó ) hem flanqueijat a la dreta i hem anat a petar a la R3 de la Barrufet Pirata. Mentre feiem aquest flanqueig hem vist la xapa del segon llarg. Potser la part de la via que ens hem saltat era la bona i per aixó no ens ha acabat d'agradar, de totes maneres el panorama no era molt alentador. Del mateix estil d'aprofitar un pany de paret herbós és la Miramunda que jo vaig trobar millor i més assequible. La roca de terreny d'aventura, sense cap dramatisme peró que cal anar controlant. V+/A1 obligat. Possibilitat d'abandono relativament fàcil per l'abundància de repisses amb arbres i la proximitat a la Xemeneia G.E.D.E.
-Descens: Carenant a la dreta fins a un gran coll on hi ha unes fites que ens indiquen el fressat camí a la dreta que ens retorna al prat.

Encigalada al Rumbau.

Ens encigalem amb un via que no se si està acabada uns cinquanta metres a la seva esquerra. Són bolts fixe daurats, hem fet la primera tirada i no hem sapigut veure la continuació de la segona.
La Sioux Conection te xapes platejades Fader's, només hem fet les dues primeres tirades perquè s¡ens feia tarda però ens ha agradat, sobretot la segona vertical i amb canto, sanejada a tope...no pateixes en cap moment per la roca. De R2 ràpel de 55 al terra ( pases per R1, suposo que amb simple rapelaries bé, preveure material d'abandono ).