Via Tapia Jover.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: En teoria és Sud Est, però nosaltres vàrem estar al Sol fins els 3 que és quan vàrem acabar la via i un cop al cotxe encara es veia al Sol.
-Ressenyes: Penjo la dels aperturistes, els Rumbateam que ens va anar molt bé. També penjo la d'en Parce

-Aproximació: Creuem la cadena i seguim la pista fins a uns prats, els creuem en direcció a la paret i arribem a una traça fitada, a la dreta va cap a la zona de la C.A.D.E.,nosaltres agafem la de l'esquerra. Després de passar un torrent enfilem per una carena i en una doble fita, a sota d'un ressalt la traça es bifurca. Els Rumbateam recomanen prendre la de l'esquerra que passa per sobre del ressalt. Nosaltres hem vist més fitada la de la dreta i hem anat per aquesta. Hem anat molt bé i quan quedes a sota de la via hi ha unes fites i una traça que puja sense problemes a peu de via. L'inici te una fletxa picada, es veu el primer pitó i l'espit. A l'esquerra quedarien les xapes del Camino de Caracoles i a la dreta la Todo Bien Agente.
-Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4 i alguns tascons. Estrep per la primera tirada.

-Via: típica via rumbera!, arregladeta i amb alguns ferros però on t'has d'anar buscant una miqueta la vida. Per internet algun dels repetidors comentava que hi havia més herba que roca...a nosaltres no ens ha pas semblat el mateix. Si que hi ha herba i també un parell de feixes però també s'escala i te alguns trams ben guapos. Tal i com es comenta per internet el llarg més treballós i obligat és el primer. El tram de 6a diria que és obligat i per fer l'A1 crec que és important arribar-hi a sota amb el joc de Camalots complert ja que almenys nosaltres els hem posat tots i per aquest ordre: 4, 0.75, pitó de via, 2,1 i 3. La part de baix d'aquest primer llarg s'assegura molt bé amb els Aliens i tascons. Just passat el tram de 6a i abans de flanquejar a la dreta cap als blocs hi ha una llastra ben ferma on hi entra a caldo un 2, nosaltres l'hem posat i en acabat quan erem al tram de l'A1 hem hagut de baixar a buscar-lo. Si volem posar el 2 aquí i a l'artifo l'haurem de repetir, de totes maneres al segon no l'hi treu pèndol i al de primer te l'espit just sota els peus.Compte amb la roca en algún tram.

-Grau Obligat: Entre el V+ i el 6a i A1.
-Descens: Carenar cap a l'esquerra fins a un coll amb un cartell. Aquí un marcat camí ens retorna a la pista d'Estall. Si estem atents veurem unes fites que ens estalvien la marrada quan el camí va cap a Estall.

Montserrat Clotet a la Paret de Catalunya.

ENS VA CAURE UN ESTREP A LA TERCERA TIRADA SI ALGÚ EL TROBA I       S'ENROLLA SERÀ RECOMPENSAT!!!!!!!!!

-Cordada: Txus i Busquets.
-Ressenya: La d'en Luichy
-Orientació: Sud Oest, el Sol l'hi va començar a tocar cap a les dues.

-Aproximació: Des de l'aparcament del Pont de Montanyana seguim el camí tallat a la paret. La via comença just on acaba aquest camí, el diedre del primer llarg és ben visible des de el terra així com el primer pont de roca.

-Material: Només hem posat ferro a la primera tirada: tascó petit, Alien verd, Camalot 0.5,2 i un Alien groc. La resta l'hem fet només amb les cintes exprés, si es va just de grau en algún tram pot anar bé col.locar alguna altre peça. D'altra banda a la primera tirada on la topo marca expo o clavar,nosaltres portàvem pitons però com que no ho hem vist tant expo no hem clavat, tens un pont de roca a uns tres metres del terra, després t'entra un tascó a caldo en un clavadero, tot en roca sanejada i IV de dificultat.De cintes exprés jo en portaria una vintena. Portàvem una antena per si de cas, però no va caldre, de fet anant de primer no vàrem ni utilitzar l'estrep amb una vaga es feia bé ( escalador d'1.80).

-Via: La primera tirada és guapa, l'Ae una miqueta monòton però te ambient i la part de dalt un xic herbosa però amb trams de placa xulos. Al primer llarg hi ha una reunió intermitja que no surt a la ressenya i que si hem gestionat bé el fegament no ens caldrà fer. La R2 és totalment penjada, si no tenim guíndola i ens la volem estalviar podríem intentar fer-la a la repissa on comença l'Ae triangulant algunes expansions. El tercer llarg te una part final de lliure fàcil (V) peró prou guapa. Per trincar la primera expansió de la quarta tirada hi ha un pas de V+ obligat i amb caiguda a repissa ( possar cinta ben curta al pont de roca ), hi ha un forat on crec que alguna cosa podriem possar. Hem enllaçat les dues darreres tirades.

-Dificultat obligada: V+/A1e.
-Descens: Hem de pujar més o menys un quart d'hora fins a trincar la traça que baixa del Díedre Gris. Jo feia ben bé set o vuit anys que no hi baixava per aquí i ho vaig trobar molt fressat i fitat, difícil perdre's. Ja no és una baixada de senglars com crec que ho havia estat.

Montse Pueyo a la Roca dels Arcs.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Ressenyes: Tenim la d'en Joan Asín , l'aperturista que acaba de reequipar la via i la d'en Parce que és la que feiem anar nosaltres i ens va anar de conya. Merci a tots dos!.

-Aproximació: La via va per l'evident díedre que hi ha cap a l'esquerra de la paret. L'inici és per una curta placa d'uns dos o tres metres un pèl bruta i que dóna peu a un díedre al mig del qual hi ha un pitó visible des de el terra.
-Material: La via està pràcticament equipada peró hem possat algunes peçes puntuals. A la primera tirada un tascó i l'ALien groc, a la penúltima l'ALien gris i el Camalot de l'1 i a la última el Camalot del 3.

 -Via: Combina alguns trams de díedre interessants i també una placa molt xula a la penúltima tirada amb trams herbosos. En alguns punts la roca te una miqueta de líquens i hi ha alguns trams on cal anar amb compte amb la roca. Bon ambient per la dificultat que te.
-Dificultat obligada: V+/6a i A0.
-Descens: Evident, cap a l'esquerra a caçar el coll que hi ha a sota la Roca Alta, aquí trenquem a la dreta i prenem una traça que ens porta a peu de la Roca dels Arcs. Compte que hi ha un punt en que hi ha una traça que en comptes d'anar per sota la paret baixa directament a la Font de la Figuera. La via és ràpida i com que és del pany esquerra de la paret queda molt bé per combinar amb alguna de la Roca Alta, nosaltres ens hem decantat per la Porno Star.

Todo Ventajas a la Paret de Catalunya.

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: Luichy.

-Material: Algun tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. La topo marca repetir mitjans, nosaltres no ho vàrem veure i no els dúiem, pot anar bé per la primera tirada.
-Aproximació: Mireu la topo d'en Luichy i busqueu la foto de l'Anglada, està al costat. Tot aixó queda per la zona del Díedre Serrano.
-Via: Llàstima del tram de caminar, la quarta tirada i algún tram aïllat d'un parell de tirades més , la resta són díedres molt ben parits. Bona roca peró compte que la via és molt nova i hem fet baixar coses. Del mateix estil i similar en qualitat a la Un Mundo Feliz i molt més bona que la Fisura Caracol.

-Grau obligat: 6a/A0, suposo que fent A1 es deu poder trampejar amb V+.
-Descens: Carenar a la dreta fins al coll amb la gran fita on surt la traça que ens retorna al prat.

Via Idyl a la Paret de Catalunya.

-Cordades: Ian-Jordi Vilà i Isaac Ferrés-Busquets.
-Ressenyes: Penjo les tres que podem trobar a la xarxa: la d'en Joan Asín, la d'en Parce i la de l' Albert Castellet. 
Ens vàrem repartir les ressenyes i a mi em va tocar la d'en Joan Asín, no se si és la més bona peró si la més nova i jo m'hi vaig orientar en tot moment. A partir d'ara qualsevol comentari sobre les tirades farà referència a aquesta topo:

-Material: Nosaltres hem utilitzat un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4, un estrep i dos claus ( una v mitjana i un pla ). Aquests pitons els hem utilitzat a les tirades 1 i 3 de sobre la feixa. Són trams que en lliure són de 6b, amb caiguda repissera. Si fem aquests 6b's en lliure segurament ens podrem estalviar els pitons. No els hem utilitzat per reforçar cap reunió.

-Aproximació: Ens hem escaquejat la primera tirada entrant per la vira de l'Audoubert.
Ens hem de saltar la R0 de l'esmentada via i també la de la Crucero Crosta Dorada ( dos espits ).
La reunió de l'Idyl te un sol burí.

-Via: A nosaltres ens va agradar molt. Te fama de ser herbosa i amb mala roca, de trams herbosos gairebé no en vàrem trobar i de mala roca només un tramet entrant a R6. Hem enllaçat les tirades: 1-2, 7-8 i 9-10. La R8 és còmode però una miqueta difícil de montar sense claus ( Alien verd i Camalot 0.5 ). El darrer llarg no l'hem fet ni per l'esperó ni per la canal herbosa, hem anat per una fissura que hi ha a sobre mateix de la reunió amb una miqueta de mala roca.

 -Orientació: Sud Oest, diria que hem estat a l'ombra fins vora les dues del migdia.
-Dificultat Obligada: V+/A1 clavant en dos o tres passos concrets.

-Descens: Carenar a la dreta fins a un ampli coll amb una gran fita, trencar a la dreta i trincar la traça que ens portarà al prat.

Sioux Conection al Rumbau.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud. En algun lloc diuen que la via queda a l'ombra a partir de les 3. Nosaltres a les 4 estàvem dinant abaix i l'hi tocava el sol.
-Ressenya: Aquesta d'en Xavi Grané està molt bé, gràcies!

-Accés: D'Oliana seguir en direcció a Coll de Nargó i la Seu. Tot just creuar el pont hi ha un trencant a l'esquerra que va cap a Peramola. Agafem aquesta carretera i la seguim, al cap d'uns quatre quilometres hem d'agafar una altre carretereta a ma dreta en direcció a l'"Hostal del Boix" ( cartell ) . Just a l'entrada de l'hotel hem d'agafar una pista a la dreta que va per sota de les parets. Aparquem un pèl més endavant de la vertical de la via, a ma dreta.

-Aproximació: Hi ha una traça fitada que porta fins a la paret. Compte perquè les fites continuen més enllà del peu de via. Aquest es troba en una mena de collet i hem de deixar la traça per acostar-nos al mateix peu de via. Una altre dia que vàrem provar de fer la via ens vàrem passar de llarg el peu de via i ens vàrem encigalar per un primer llarg del que semblava un projecte. Aquest projecte te xapes Fixe daurades mentre que la Sioux Connection te les xapes Faders platejades. Per trobar la via va molt bé aquesta foto del bloc d'en Xavi Grané.

-Material: La via està totalment equipada amb parabolts i algun pitó per no passar gens de por, 18 expressos si volem xapar-ho tot.
-Grau obligat: V/A0.

-Via: A nosaltres ens ha semblat una bona via esportiva, amb plaques farcides de canto i sostingudes. En alguna ressenya posa que la roca és dolenta, a les cinc primeres tirades la roca està sanejada de manera que no hem de patir gens per aquest tema. Els dos últims llargs si que tenen roca més discreta, suposo que molta gent s'estalvia aquestes dues tirades i al fer-se menys estan menys sanejades. No hem enllaçat cap llarg.

-Descens: Nosaltres hem baixat rapelant per la via, si escollim aquesta opció ens podem estalviar les dues darreres tirades. Per rapelar dúiem dues cordes de 60, amb corda simple no crec que s'arribés. Les xapes estan força juntes, per tant si volem baixar amb simple sempre podem portar cordinos i ajuntar dues xapes. 

 

Via Kurt Albert a la Paret del Bosc.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud Est.
-Accés: Entre el croquis i alguna explicació de la guia de l'Urgell ho vàrem anar trobant. El cas és que hem de començar a caminar per una pista abandonada que ens quedarà a l'esquerra si venim de Peramola. En aquesta pista, com a tota l'aproximació , hi ha fites i es veuen des de la carretera. Si arribem a una pista a ma esquerra tallada amb una cadena és que ens ho hem saltat, és la pista anterior.

-Aproximació: Molt ben fitada i la paret es veu ja des de el poble o sigui que no te pèrdua. Un cop a peu de via es veuen les primeres assegurançes de la via.
-Material: Només hem possat un parell de friends ( Alien blau i Camalot 0.5 ) a la primera tirada, perfectament substituibles per tascons.
-Grau obligat: En teoria és de 6a, crec que amb un V+/A1 ja es deu passar.

-Via: La placa de dalt és guapa peró curta i també te algún tram de díedre interessant combinat amb trams més bruts.Ens hem saltat la R1 sense problemes. La via és ràpida i curta, la podem combinar amb la Via Clásica.com a la mateixa paret. Nosaltres hi hem anat baixant de la Sioux Conection al Rumbau que queda bastant a prop.
-Descens: Les reunions estan equipades per rapelar, amb dues cordes de 60 caldrà fer dos ràpels. Nosaltres hem fet R3-R2 ( 25) i R2 terra ( 55 ). Per rapelar de la R2 a part de la sabina podem aprofitar el primer bolt de la tercera tirada on algú hi ha deixat un maillón i així baixem de dos punts.

Normal + Síntesi a l'Agullola de Solius.

La intenció era fer la Normal peró a la reunió he vist que venia una via de baix equipada amb parabolts i he pensat que debia haver parassitat la Normal i he sortit per aquesta via, després amb les ressenyes a la ma n'he tret l'entrellat.
La R1 és compartida per la Normal i la Síntesi, la primera marxa en clar flanqueig cap a la dreta i la segona un pèl a l'esquerra per un evident fissura. La Síntesi antigament estava desequipada i calia material, actualment es troba equipada amb parabolts.

Així he fet la següent combinació: Llarg 1 de la Normal i llarg 2 de la Síntesi. Les dues estan equpades: dos espits i un pitó a la Normal i parabolts a la Síntesi, la roca boníssima a les dues i IV+/A0 obligat.Pot anar bé un Camalot 1 ó 2 per quan passem el primer pitó, encara que és fàcil (IV).
Per baixar del cim un ràpel de cinquanta per la cara Sud, millor dos ja que la corda te molt fregament.

Via Casal a Roca Ponça

Bona via, encara que sigui de l'època de les burinades no és una directíssima sense lógica,va buscant el punt feble a la monolítica cara Oest de la Roca Ponça. En el seu dia es va reequipar amb parabolts i algún químic, coneixent l'estil de l'aperturista segurament amb el reequipament s'han anulat algunes sortides i actualment es pot fer pràcticament amb Ae i algun pas aïllat de IV.
La via està totalment reequipada amb bolts i no ens haurem d`assegurar amb cap reliquia, peró hi ha tot un mostrari d'equipament antic amb els mítics claus Casal i també espits amb xapa de cinturó de seguretat.

Anant en solitari l'he fet d'una sola tirada d'uns vuitanta metres, si es va en cordada es poden muntar tres reunions a 10, 20 i 40 metres del terra. La que està a uns 40 metres és la més cómode.
El descens el fem amb un ràpel d'uns 25 metres per la cara Oest. Aquí penjo un croquis amb les agulles que he trobat per internet. Més informació a Els Fills de Solius

Paraimara

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Ressenya: Aquesta de l'aperturista està molt bé.

-Accés i Aproximació: Com a la Tashunke Witko. La via comença uns vint metres a l'esquerra, corda fixe a l'inici. Més cómode i segur assegurar des de el terra.
-Material: Algun tascó ( sobretot petits ) i un joc de friends des de l'Alien groc fins al Camalot del 2. El del número 3 només l'hem posat al final de la quarta tirada a un pam de l'espit.

-Dificultat obligada: V+/A1.
-Via: molt bona línia de fissures i díedres, carregada de lògica. La roca molt bona amb trams puntuals on cal controlar-la. La primera tirada un pèl herbosa i amb un xic de sorreta, la resta de la via és un festival.

-Descens: Podem rapelar per la veïna Tashunke Witko, útil si volem deixar coses a peu de via. Nosaltres hem baixat caminant per l'aresta cap a la dreta, no pujar el darrer ressalt. Baixar per una tartera cap a l'esquerra fins a l'alçada del coll. Aquí flanquegem a la dreta fins al mateixa coll.

Tamariu.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Accés i Aproximació: Com a la Josep MªMonfort, aquest cop hem seguit el llom fins que s'acaba,igualment un xic embardissat. La Tamariu comença uns cinquanta metres a l'esquerra, en un díedre sota un sostre. Fletxa a l'inici.
-Ressenya: Ens ha anat molt bé aquesta de l'Edunz, merci!.

-Material: Alguns tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. També hem fet servir un extraplà curt per treure pèndol al segon de cordada a l'inici del flanqueig del primer llarg ( IV+/V ). El Camalot del 4 entra a la quarta tirada peró no l'hem possat.

 

-Dificultat Obligada: V+/A1. Si voleu fer la quarta tirada en A1 agafeu el Camalot del 4.
-Via: Te un quart llarg especialment bonic, la resta te algun tram interessant però també alguns trams herbosos i de mala roca. En general ens ha agradat. Tot i estar pràcticament desequipada la via es va seguint molt bé. Al flanqueig de la primera tirada ens ha semblat que és més fàcil fer-lo al principi per sota i no pujar de bones a primeres a la feixeta.

-Descens: Carenegem a la dreta i trobarem dues canals fitades per baixar. La primera requereix alguna desgrimpada o ràpel i la segona és de més bon baixar ( recomanable ).