Via del Mika a la Paret d'Aragó.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Accés: A Viacamp hem d'agafar la pista en molt bon estat en direcció a Montfalcó. Més o menys uns cinc quilometres després del poble trobem una linea elèctrica i una pista a l'esquerra. La seguim, passem una bassa i arribem a una cadena. Hem de començar a caminar en aquest punt,podem aparcar a la cadena o a la bassa ( més lloc ).

-Aproximació: Seguim la pista fins a les imediacions del cim del Montsec d'Estall, aquí carenem de baixada a l'esquerra fins a l'entrada a la Feixa dels Espàrregs, bon lloc on deixar les motxilles. L'entrada es troba marcada amb tres fites. Seguim la feixa de baixada, passem el peu de via de la Engrunes de Montrebei., Una mica més endavant trobarem el peu de via a tocar de la traça de baixada, pocs metres a més endavant de la Pilastreta dels Pardals ( fletxa i P picades ). Hi ha una fletxa picada.

-Orientació: Sud. 

-Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Si es va just de grau pot anar bé repetir alguna peça per la segona tirada ( entre Alien groc i Camalot 0.75 ? ). El Camalot del 4 només el vàrem acabar possant en un tram de la tercera tirada, suposo que és prescindible.
-Ressenya: lanochedelloro.com

-Via: A nosaltres ens va agradar molt. Te una segona tirada de franjes que és una maravella, amb una roca de putíssima mare. La resta de la via està bé i és força variada. Hem partit la segona tirada en dues i ens hem saltat la reunió següent.

-Dificultat obligada: El 6b del terçer llarg és totalment factible amb A1. La segona tirada està plena de franjes on els friends potser no s'hi queden a caldo peró s'hi aguanten. En cas de necessitat suposo que es deu poder trampejar i anar de xapa a xapa amb A1 però amb una feinada de por.
-Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins a retrobar l'aproximació.

Joanet el cosinet i Tio Juan a Roca Maura.

Final de la J.C.

La via va per l'evident diagonal herbosa que ratlla la paret d'esquerra a dreta, per on jo tenia entès que hi anava la pionera Mandràgora, algú ho sap?. En general és una via herbosa i de caminar amb alguns resalts curts.El tram de la Gran Cova és curiós però l'hem trobat ple de sorra, el darrer resalt és guapo peró molt curt ( 10 metres ). Si la volem fer jo crec que amb un joc de tascons i força vagues sabineres es fa. L'estrep pot anar bé per la darrera tirada, que és la més difícil, el tema aquí queda en V+/A1.
Si algú s'animès i la netejés potser quedaria una " alpinada " prou decent, aixó sí al costat de l'urbanització.

Topo del Vèrtex.Falten vies!.

Uns dies més tard amb en Salip anem a provar sort a la Tio Juan, hi anem una tarda sortint de currar i a més hem de tornar a casa d'hora...la començem i no l'acabem . Hem arribat fins a un espit amb un vagueto ben visible des del terra, a l'esquerra de la Patafísica i la Directa Gresca. Res a veure amb la Joanet...
El tram que hem fet era ben vertical i amb la roca una mica crostosa ( zona de gruyeres ). Hem baixat a l'inici de l'A2: hi ha un clau que no es veu des de el terra i es veu tota l'estona fissurat, aixó si algú hi ha deixat una falca...potser millor portar pitons!.

Entrant a la Gran Cova.

Pilastreta dels Pardals a la Paret d'Aragó.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Accés: A Viacamp hem d'agafar la pista en molt bon estat en direcció a Montfalcó. Més o menys uns cinc quilometres després del poble trobem una linea elèctrica i una pista a l'esquerra. La seguim, passem una bassa i arribem a una cadena. Hem de començar a caminar en aquest punt,podem aparcar a la cadena o a la bassa ( més lloc ).

-Aproximació: Seguim la pista fins a les imediacions del cim del Montsec d'Estall, aquí carenem de baixada a l'esquerra fins a l'entrada a la Feixa dels Espàrregs, bon lloc on deixar les motxilles. L'entrada es troba marcada amb tres fites. Seguim la feixa de baixada, passem el peu de via de la Engrunes de Montrebei., Una mica més endavant trobarem el peu de via a tocar de la traça de baixada, hi ha una P i una fletxa picada.Es veu el primer pont de roca.

-Orientació: Sud.
-Material: Nosaltres hem utilitzat un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2 repetint l'Alien groc i el Camalot 0.5. Si es va just de grau porteu més peçes repetides ja que la segona tirada és sostinguda, està molt poc equipada i és llarga. Cintes llargues i doble corda.
-Via: Totes les tirades ens vàren agradar molt, però la segona escala una llarguíssima placa de franjes molt poc equipada que és molt bona. En aquest llarg ens va costar una mica de seguir la via perquè no veiem les quatre assegurançes que te. La cosa en aquesta tirada ha anat més o menys així: des de R1 veurem el primer bolt de L2 peró no hi anem rectes. Sortim de la role amb lleugera diagonal a l'esquerra i arribem a un petit sostret que ens barra el pas a la placa de franjes. Cal pujar damunt aquest sostret pel seu punt feble i situar-se damunt una petita repissa amb una sabineta seca. Un cop a la repisseta pujem més o menys rectes fins a una gran franja que seguim en clar flanqueig a l'esquerra fins a sota del primer bolt. Després només caldrà escalar sempre rectes, buscant el camí més fácil per la placa de franjes i anar trobant les assegurançes que nosaltres no hem vist fins a tenir a tocar dels nassos. De l'últim bolt hem sortit a la dreta. Llarg de navegar, encara que ens podrem anar assegurant més o menys bé a les franjes. Roles equipades amb dues anelles per rapelar.
-Dificultat obligada: V+ sostingut.
-Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins a retrobar a l'aprocimació.

Via Etambot a Marialles.

Segona tirada.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Cal anar fins al refugi de Marialles. Si venim des de l'Empordà agafem l'A7 i sortim a la sortida 42. Anem seguint les indicacions d'Andorra, passem el municipi de Prada de Conflent i arribem al poble de Vilafranca de Conflent. Aquí deixem la carretera que portem i trenquem a l'esquerra cap a Vernet i Castell. Creuem les dues poblacions i agafem la carretera D-116 que ens porta fins a Coll de Jou. Aquí neix una pista en molt bon estat que arriba fins al mateix refugi de Marialles. Molt més ràpid que pujar a Cortalets!.

El refugi.

-Aproximació: Molt ben explicada al croquis d'en Luichy.. Afegir que hi trobarem algunes fites, que el ràpel si t'el vols estalviar no vagis a desgrimpar per on va el rapel exactament i que la via comença un parell de metres per sobre del riu.
-Orientació: Sud est, a les quatre començava a estar a l'ombra.

A no se quina tirada.

-Material: Tot i que la via està perfectament equipada amb bolts ( Petzl del 12 ? ) si aneu justos de grau i/o us mola deixar el tema cossit al segón us pot anar bé el semàfor i algun friend mitjà.
-Via: Combinació de diferents agulles sobreposades amb els pertinents ràpels i caminada ( molt poca ) entre elles. Si anem amb la idea d'anar fent ressalts aquests no estan malament, fins i tot el principi de la via te ambient. Molta placa atlètica i gairebé res d'aderència, alguns díedres. Hem entrat per la variant de l'esquerra i ens ha semblat més el 6b+ de la guia francesa que el 6a d'en Luichy. Una altre discrepància amb en Luichy és que no hem trobat cap tram amb líquen ni cap bloc. Les roles no están equipades per rapelar.
-Grau obligat: En principi el V+/A0 d'en Lucihy em sembla molt correcte, encara que entrant per l'esquerra potser hi havia algún tram obligat que potser si que era més el 6a/A0  de la guia...

Primera tirada.

Tieta Galeta.

No és el nom de cap via...és el primer patroncinador del Rostoll Team Bloc Empotrat. Unes galetes de puta mare: " Si t'agraden els rostolls passa de menjar barretes i fot-li a la Tieta Galeta!".
Les galetes de Tieta Galeta estàn de puta mare,són artesanals, etiquetades en català i fetes per gent d'aquí.Si les voleu tastar de franc aquest divendres hi ha la inauguració oficial de la botiga.

Recordeu: Inaugurem aquest divendres a les 18.00h a la botiga de la Plaça Catalunya 6 de Girona amb barra lliure de galetes.

Per més informació  deixeu un missatge al blogg o mireu la webb Tieta Galeta.

Aresta Brucs a la Podrida.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Agafem el camí que du al Refugi Vicenç Barbé ( indicat ) just abans de la darrera pujada agafarem la Canal del Cirerer. Pujarem per aquesta canal, a dalt de tot hi ha el coll entre l'Agulla de l'Arbret i la Bessona. Just a sota de l'Arbret hi ha la Podrida.Les xapes no surten de baix de tot de l'agulla. Si volem fer la via des d'abaix i d'una sola tirada haurem de fer una mica d'ensamble en cas d'anar amb cordes de 60. Nosaltres hem seguit una mica més el camí de pujada i hem començat la via apurant al màxim el camí, així arribes amb 60 metres al cim. Les ressenyes que he penjat ho fan així.
-Orientació: Sud, via expossada al vent.-Material: Cintes llargues i doble corda per evitar el fregament. Si anem justos de grau podem possar algun friend a l'inici de la via així com alguns merlets.
-Via: bastant equipada amb parabolts daurats. Malgrat el nom la roca és de primera, si la volem fer utilitzant els parabolts només caldràn les cintes exprés, algunes de llargues i doble corda per fer-la amb una sola tirada. Ressenya gentilessa d'en Climb Eastwood, merci!, algú en te una altre per completar?. -Descens: Un sol ràpel de 60 metres ben justos per la mateixa via.A part de la combinació que possa a sota va bé fer-la en baixar de La Filigrana.
-Abans de fer aquesta via haviem fet:
1. La Pelada per la via Faja o del Ràpel ?.
2. Aresta Brucs a la Savina Inferior.
3. Aresta Brucs a l'Agulla del Capdamunt.
4. Aresta Brucs a l'Agulla dels Espeleólegs.

Aresta Brucs a l'Agulla dels Espeleolegs.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manressa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.

-Aproximació: Des de l'aparcament pujem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. Anem carenant a l'esquerra seguint un camí amb marques vermelles i passem per peu de via. No se si hem fet l'entrada original, el cas és que hem entrat per una alzina amb un espit amb xapa de burí a sobre, diría que a l'esquerra de l'eix de l'aresta.
-Orientació: Sud, via exposada al vent.

-Material:  Els valents i bons montserratins passen només amb cintes exprés. Si sou porucs i mals montserratins com jo us anirà bé una plaqueta recuperable, un parell de vaguetes fines i un cargol d'espit mètrica 10 per poder fer amb artificial la sortida de R1.
-Ressenya: Com que no vaig fer cap retratu he agafat el grapat de ressenyes que trobat a la xarxa, així no queda tant soso. Quan tingui un moment enllaço i cito les fonts, moltes gràcies a tots!.

-Via: La primera tirada està pràcticament desequipada: espit amb xapa de burí més que res per marcar l'inici i després un casquillo d'espit. El segón llarg està equipat amb parabolts ( evidentment no són originals ). Per trincar el primer parabolt hem sortit per l'esquerra de la reunió i  hi havia un parell de  passos de V ,a mi m'han semblat de V+, no sóc montserratí, en canvi la col.lega deia IV-V. Si porteu el material que he dit abans aquest tram el podreu fer amb artificial.Corren rumors de que es vol desequipar la via, nosaltres la vàrem fer al juliol i estaba així.
L'hem fet amb una sola tirada sense problemes de fregament.
-Descens: Un sol ràpel de 45 metres per la mateixa via.
-Nosaltres ho hem combinat amb:
1. Via Ràpel o Faja a la Pelada.
2. Aresta Brucs a la Savina Inferior.
3. Aresta Brucs a l'Agulla del Capdamunt.
4. Aresta Brucs a la Podrida.

Sector la Lleixa, Batet.

Vies curtes, molt bona roca. Placa vertical i tombada a les més fàcils. Alguns trams de fissures. Alguns IV i forçes V equipats per iniciació. Molts sisens i només tres setens. Sector tranquil, equipament en bon estat i variat: espits del 8 i del 10 i també parabolts. Les assegurançes generalment a prop que permeten montar les vies sense tenir-ne el grau. Moltíssimes gràcies al Komando Ripollès. per les ressenyes i les vies. L'orientació del sector diria que és sud est diria que no hi entra l'ombra fins cap a les tres. Recordar que el sector està en un terreny privat on costa aparcar sense molestar als veïns, si no hi ha lloc a prop millor caminar que no emprenyar als veïns i que ho xapin.

1-Leviathan 7a
2- En record d'en Ramon 6a
3- Amnesia 5b
4- LSD 5b
5- K-gun-Deu 5c
6- Espits al vent 6a
7- En companyia dels ocells 6b+
8- No em barrufes, baby 6c+
9- Travessa Interestoisser 7b
10- Escorna-cabres 7a
11- Troll biònic 5b
12- Ka pujo pel costat 6a
13- Ka pujo 5c
14- Regal de Nadal 6a
15- No t'encantis 5b 
16- Els balins del mossèn 5a
17- Trollryggen 5b
18- Adictes a l'espit 4a
19- Kakahuets 4b
20- Frikilàndia 5a
21- Per tu, bambina 5b
22- Aquí no hay playa 6a
23- Fa-fred-free 6b
24- Xevi Metall 6b+
25- Oferta de Desembre 6a+
26- Obli del carter, feina pel foraster 7a
27- Trempant trempada t'espero 6b+
28- Lady's night 6a
29- Party boy 5b
30- Perkin's 6a
31- Xupi-xungo ¿?
32- Pluja d'estels 6b+
33- Trifàsic 6c+
34- Escurçó nacarat 6b
35- Ultimàtum 6a+
36- Megatró 6a
37- A toda máquina 5c
38- ¿? 6b+.

Sopa de Caracoles a la Paret d'Aragó.

Mar de núbols.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Accés:  A Viacamp hem d'agafar la pista en molt bon estat en direcció a Montfalcó. Més o menys uns cinc quilometres després del poble trobem una linea elèctrica i una pista a l'esquerra. La seguim, passem una bassa i arribem a una cadena. Hem de començar a caminar en aquest punt,podem aparcar a la cadena o a la bassa ( més lloc ).

Placa de franjes.

-Aproximació: Seguim la pista fins a les imediacions del cim del Montsec d'Estall, aquí carenem de baixada a l'esquerra fins a l'entrada a la Feixa dels Espàrregs, bon lloc on deixar les motxilles. L'entrada es troba marcada amb tres fites. Seguim la feixa de baixada, passem el peu de via de la Engrunes de Montrebei., fem un ràpel de 30 o desgrimpada amb corda fixa i seguim baixant per la feixa. Quan la traça comença pujar localitzem el peu de via: hi ha una sageta picada, el primer pont de roca és negre i no es veu des de peu de via. El punt on la traça comença a pujar costa una miqueta de veure ja que aquí la traça no està tan fressada.
-Orientació: Sud, te sol tot el dia.

Sortida de la cinquena reunió.

-Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. El del 4 només l'hem possat per rforçar la R5 però suposo que entra alguna altre peça.
-Via: Te algún tram de placa força interessant però també hi ha força rostoll. Hi ha alguns trams que amb quatre cops de xarrac quedarien molt més guapos i t'estalviaries de batallar amb les Sabines de torn. La roca és bona, amb algún tram fácil on cal parar-li atenció. Prou variada. La sabina del segon llarg va aguantar els meus 80 kilos, suposo que és de fiar. Ens vàren agradar més les seves veïnes Markitos i Desliz.

Vinga franjes!

-Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins a retrobar l'aproximació. Si anem sobrats de temps podem baixar per la feixa i fer la rápida Engrunes i si encara anem més sobrats baixar un xic més i fer les guapes Pilastreta dels Pardals i/o Via del Mika.
-Ressenya: La d'en Luichy i aquesta que penjo d'en Parce.

Alba...oi? al Serrat dels Monjos.

A la primera tirada.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Aparcament de les Coves del Salnitre a Collbató.
-Aproximació: La via comença passats cent metres del Torrent Fondo,que separa les Garrigoses dels Monjos. A peu de via , de moment, hi ha una A picada i es veuen les xapes a la vertical d'un petit sostre.

-Orientació: Sud total, hi ha sol des de que surt fins que es pon.
-Material: La via està pràcticament equipada amb parabolts del 8 i pitons,amb una mica de morro la farem només amb cintes. Nosaltres hem possat un Alien vermell ( final de L3 ), un Camalot del 2 ( L4 ) , l'Alien blau a la primera tirada per sobre la feixa i l'Alien verd al final de la penúltima tirada. Estrep útil encara que es passa amb A0.

-Via: Típica via del lloc, ressalts i anar marxant. A mi m'han agradat trams puntuals on he trobat que ja s'escala prou i a més m'ha semblat força variada.
-Ressenya: Portàvem aquesta que penjo d'en Parce on hi podem afegir:

1. Al llarg 3 no hem trobat el pitó abans de la reunió, hi entra un Alien vermell.
2.La quarta tirada està equipada amb parabolts i dos pitons al final.
3. Al cinquè llarg, el comú amb La Porta dels Somnis no hem sabut veure el pitó. Aquesta tirada en comptes de fer-la tant llarga l'hem fet a uns 20 metres i hem sortit a l'esquerra. Hi ha un aladern força potable per fer reunió. Aquí ens hem possat els quecs i hem fet caminant i amb la corda plegada els 80 metres fins a la segona part.
4.A la segona part de la via no hem vist cap inscripció, m'imagino que es deuen haver anat esborrant. Per trobar l'inci de la segona part cal anar a la dreta d'un desprendiment. Ens ha cotstat també trobar l'inici de la tirada ???????.

-Descens: Molt llarg, pot ser bona jugada anar amb dos cotxes i deixar-ne un al Monestir. Del final de la via acabar de grimpar fins a la carena, nosaltres ho hem fet per la canal herbosa que hi ha a la dreta de l'aresta. Un cop a la carena seguir-la a l'esquerra fins a una gran creu ben visible. Aquí seguir un camí ben fressat a l'esquerra fins a un de més gran que seguim a la dreta de nou. A la primera cruïlla trobarerm un cartell que indica Monestir ( 40 min. ) i Coves del Salnitre ( 1.30 ), el seguim sense pèrdua ja que totes les cruïlles estan indicades fins a l'aparcament de les Coves del Salnitre.Passarem per peu de via.

Venda de material de segona ma.

Un company em fa saber que ven el següent material, tot en molt bon estat:

1. Porta material Black Diamond model Zodiac. El deixa per 20 euros i nou en val 35.
2.Botes d'esquí de travessa Dynafit Tourlite amb botí de Gore Tex número 39 per 25 euros.
3.Arnés per nen de 5-9 anys marca Salewa per 25 euros.
4.Arnés integral espeleo Millet per 20 euros.
5.Peus de gat Simond talla 37 per 30 euros.

Si a algú l'hi interessa alguna cosa que deixi un missatge, gràcies!.

Via Amour al Canigó.

Escapant de l'ombra, a la bona placa de L2.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Cal anar fins al refugi de Cortalets. Si venim des de l'Empordà agafem l'A7 i sortim a la sortida 42. Anem seguint les indicacions d'Andorra i arribem al municipi de Prada de Conflent.Faig un talla i enganxa d'aquest enllaç, on surten diverses pistes per pujar al refugi, nosaltres vàrem fer aquesta i vàrem anar bé." Sense entrar a la Prada, s'agafa una petita carretera local fins a Villerac, que creua el poble i que, al cap de poc, es converteix en una pista forestal sense asfaltar. La pista, de 23 quilòmetres, puja fent revolts entre boscos i paisatges de muntanya per la vall del Llec, deixant els refugis forestals de la Molina i Prat Cabrera. Finalment s'arriba a una zona habilitada per a aparcament, on cal deixar els vehicles i continuar a peu, durant 10 minuts". 
La pista crec que només la tenquen per Sant Joan.

Llamp de desprendiment al Barbet!.

-Aproximació: Igual que a la Emmene moi au bout du monde, un cop a la base d'aquesta via seguim pujant uns deu minuts per la canal, uns cent metres abans del seu final localitzem l'inici de la via. Petita esplanada i parabolt Petzl del 12 visible en una pedra blanca.
-Orientació: Sud, nosaltres hi varem entrar cap a les 12 i varem estar al sol.
-Material: Una desena de citnes exprés.

Croquis de la via.

-Via: Tot i una segona tirada prou maca i sostinguda i algun tram aïllat a la resta a mi no em va semblar cap maravella. La paret és la que és i la via ha d'anar a la caça i captura del bloc de torn per escalar en comptes de caminar, ara bé, l'entorn  i el fet d'arribar al cim del Canigó per mi l'hi donen la puntuació extra que justifiquen l'activitat. Tant per tant jo faria la Émmène moi au bout du monde , del mateix estil però un pèl més difícil i on escalarem més o encara millor;si es baixa bé per la bretxa Durier faria primer la Emmene moi... i baixaria per la bretxa a fer l'Amour...
Les tirades són a uns 30-35 metres menys la quarta que crec que feia uns cinquanta. Si algú sap amb detall els metres molaria afegir-ho a la topo.
Més información a la web del refugi de Cortalets.

Foto amb totes les parabolades de la paret.

-Grau Obligat: V-V+/A0 a la variant de 6a, si anem per la variant de l'esquerra potser es passi amb menys.
-Descens:  Hi ha tres opcions: del final de la via rapelar per la Emmene moi... , continuar crestejant fins al cim o desgrimpar a l'esquerra fins a estar a peu pla. Si desgrimpem a l'esquerra tenim dues opcions: acabar de baixar a  la Bretxa Durier que diria que amb una  desgrimpada ens retroba amb la canal per la que hem aproximat o pujar al cim del Canigó ( marques grogues. I-II ) i retornar a Cortaletes per la Normal ( 1.5-2hores ).Algú sap com està la baixada per la bretxa Durier?.

Cim del Canigó amb el mar de núbols.