Aleta de Tiburón a la Paret d'Aragó.

-Cordada: Salla i Busquets.
-Accés: A Viacamp hem d'agafar la pista en molt bon estat en direcció a Montfalcó. Més o menys uns cinc quilometres després del poble trobem una linea elèctrica i una pista a l'esquerra. La seguim, passem una bassa i arribem a una barra de ferro. Hem de començar a caminar en aquest punt,podem aparcar a la cadena o a la bassa ( més lloc ).
-Aproximació: Seguim la pista fins a les imediacions del cim del Montsec d'Estall,(ignorar una pista que baixa a l'esquerra a mig camí)  aquí carenem de baixada a l'esquerra fins a l'entrada a la Feixa dels Espàrregs, bon lloc on deixar les motxilles. L'entrada es troba marcada amb tres fites. Seguim la feixa de baixada ( fites i traça ), la via comença abans del ràpel o cordes fixes. Està situat uns dos metres a l'esquerra de la Pilastreta dels Pardals.

-Orientació: Sud total, nosaltres hi vàrem ser al migdia/tarda i encara estava al sol.
-Material: Hem fet servir un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot de l'1.A la segona tirada he repetit l'Alien groc però entraven altres peçes al costat.
-Ressenya: Lanochedelloro.com,com sempre boníssima.Merçi!.
-Via: Les tirades segona i tercera valen força la pena, la segona placa de franjes guapa que es fa curta i la tercera més de finura i de jugar amb un esperó ( l'Aleta de Tauró ). Em va agradar més la gran placa de la seva veïna Pilastreta dels Pardals, més fácil de grau però molt menys equipada. El darrer llarg no el vàrem fer.
-Grau Obligat: La tirada clau és la tercera, de segón em va semblar més 6a obligat que el V+ de la topo.
-Descens: Carenar a l'esquerra fins a retrobar el camí de l'aproximació.

Via Indis de Ponent al Sócol del Montroig.

A la segona tirada.

En Segarra em porta a fer un primer tastet del que serà aquesta via seva i d'en Canito. Encara els hi queden un parell de llargs per acabar d'obrir. Esperarem que l'acabin per fer els llargs de sortida!.Juliol del 2015:  En Canito i en Segarra ja han acabat la via i ja es pot sortit per dalt. A sota hi ha la ressenya actualitzada i amb una foto útil per ubicar la via des de la carretera. 
-Orientació: Sud Est.
-Accés: Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i trobem una esplanada per aparcar a la dreta, al cap d'uns quants metres en trobem una altre de més gran també a la dreta on hem aparcat nosaltres. Uns trescents metres després de creuar el pont.

Inici de la via.

-Aproximació: Seguim pujant per la carretera uns cinquanta metres fins que trobem l'inici d'un corriol amb una fita. Seguim aquest corriol amb tendència a la dreta, passem per sobre un pal de la llum caigut i a sobre d'aquest punt més o menys comença la via. El díedre de la segona tirada és una bona referencia per trobar l'inici de la via. La via comença en un díedre que obliqua a la dreta amb un pont de roca a la meitat, a la seva dreta hi ha un altre projecte d'en Marc que va per un altre díedre, està equipat amb bolts i ens pot servir per escalfar motors ( V+ ).
-Material: Jo vaig fer anar un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. El del tres diria que és prescindible.
 

-Grau obligat: V+/A1.
-Via: Bona via, ben variada de díedres i fissures de diversos tamanys així com de plaques. La roca està bé, però tingueu en compte que el tema està molt nou i encara baixaran coses. Llàstima de les feixes que te la paret. La via està arreglada i netejada a consciència pels aperturistes, merçi. Els llargs finals són la cirereta del pastís: díedres verticals i fissurats on gaudirem de valent. La R6 només te un bolt però es pot reforçar amb varies fissures o sinó empalmar amb el següent llarg que va bastant recte.

Vinga díedres!!!!.

-Descens: De moment la via acaba a sota del darrer ressalt de la paret. Aquí diria que podem enllaçar amb altres itineraris o baixar.Per aquesta opció cal seguir la feixa cap a l'esquerra, compte en algun punt, fins que arribem a una instal.lació de ràpel ( 3 espits amb anella, bon estat ) tirem un ràpel de 60 ( fraccionable, cordinos per abandonar en sabina ). Al final del ràpel trobem una traça que es retroba amb la traça de l'aproximació.Per baixar des del final de la via sembla que va així: desde la última reunió caminar cap a l'esquerra per un corriol a uns 300m. Hi ha una canal ampla, baixar per allà amb forta pendent durant 5min fins trobar la instal.lació de ràpel comentada més amunt.

Sector las Encantadas, el Chorro.

Sector molt concorregut ,sembla que als sectors on cal caminar una miqueta més no hi va tanta gent.
Les vies més curtes de l'esquerra estan força pul.lides. L'accés molt ràpid i evident, el sector està a cent metres de la carretera just abans de que la començi a baixar amb força.
Penjo dos ressenyes una amb dibuix del blog Menosloboscaperuzita i una altre amb fotografía de la web d'en Bernabé Fernandez. Moltes gràcies!.

L'Espill i Coses del Tubo a la Penya d'Alcalà.

Bon final de la Coses de Turbo.

Intensiu de Guadalest amb en Manel, després de dos dies d'escalar esportiva d'un llarg ens decidim a fer aquest parell de bones vies, també esportives però aquí la corda de 80 no arriba i ens cal fer reunions. Igual que les vies d'un llarg que vàrem fer, ens vàren encantar i encara que sembli mentida, no están pul.lides !!???.

L'Accés es fa des de el poble de Guadalest, a 20 minuts de Polop cap a l'interior. Bona alternativa per si ens fa vent al Ponoig. Un cop al poble baixar cap a l'aparcament de la Piscina ( indicat, al costat del frontón ). A l'entrada del poble hi ha uns aparcaments de pagament, d'aquesta manera t'els estalvies. Un cop al frontón creuem la carrtera i ja estem a sota de la Penya d'Alcalà, aquí només cal anar a l'esquerra i trobarem el nom a peu de via. Primer hi ha l'Espill o llibre de les dones i unes vies més amunt la via Coses del Turbo.

Està clar l'inici?.

De material només cal portar cintes, millor llargues si volem enllaçar tirades. Nosaltres les hem fet amb doble corda per baixar més rápid però hi ha reunions intermitjes per si anem amb simple.
Orientació Sud total i molt arreserades del vent.

Segona tirada de l'Espill.

Sector el cine Gramuntill Collegats.

Ens va agradar molt, vies llargues amb molt bona roca i variat de graus. Hi ha moltes més vies, de momento només ressenyo les que vàrem fer. Espero poder-hi tornar en breu i fer més vies i ressenyes.
Aquí  hi ha totes les ressenyes!.

El Chorro via Valentins Day.Sector Austria-Frontales Media.

A nosaltres ens va agradar força, variada, de bona roca i amb algún tram ben sostingut. La via i el sector i em sembla que són força concorreguts. Si s'ens queda curta l'activitat podem rematar-ho amb esportiva al mateix sector o fer la veïna Bombay Sapphiere. He fet una ressenya en dibuix i penjo aquesta en fotografía d'en Bernabé Fernández. amb fotografía on surt la Valentin's Day (18 ) i la Bombay Saphire ( 17 ).

Sector Competició.

Vàrem anar-hi després de fer la Via Marion, el sector està just a la dreta d'aquesta clàssica. Les vies que vàrem fer i que ressenyo són les primeres del sector, després vàrem mirar a la dreta i crec que són més guapes. De totes maneres aquestes que vàrem fer a nosaltres ens varen semblar prou bones.

Via Vidal Farreny al Cilindre.

-Accés: Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047).
Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Aparquem sota mateix del Cilindre i la via es veu perfectament des de la carretera.
 -Aproximació: Si volem fer la via original haurem de pujar per l’esquerra del contrafort que hi ha sota el diedre fins arribar a la cova, on comença la via. Per contra, si decidim fer el primer llarg proposat anirem per la dreta fins arribar sota la paret i després a l’esquerra fins que trobem unes cordes fixes que ens deixaran al peu del llarg.

-Material: Via totalment equipada amb parabolts, vuit cintes exprés per tirada.
-Dificultat obligada: V/A1e.
-Ressenyes: Escalatroncs, El col.leccionista de vies, Romànticguerrer i Joan Jover. Moltes gràcies

-Via: En el seu dia debia una via força compremessa degut al pas de panxa ben obligat a la segona tirada. En aquest tram encara es conserva el pitó original que assegurava el pas de VI- ( avui cotat de V+ ). A la via se l'hi va fer un reequipament i actualment és una clàssica ben assequible, per alguns fins i tot d'iniciació. La roca està molt sanejada per les repeticions i malgrat el seu aspecte a la primera tirada no representa cap entrebanc. Jo tampoc l'he trobat pul.lida. Per lo curta que és ( 70 metres ) te molt d'ambient i els passos són bonics. L'he fet en solitari fent R0 al primer bolt ( II per arribar-hi ) i d'una sola tirada fins al cim, crec que si es va en cordada cal ser hàbil fent els xapatges per evitar el fregament. Compte amb uns blocs de peus entre la segona xapa i el pitó a la segona tirada.

-Descens: Per baixar rapelant caldrà abandonar material a la R2 ( dos bolts ) mentre que la R1 te dues anelles. Jo he baixat caminant cap a l'esquerra per una evident traça que en 10 minuts et retorna a l'aparcament.

Peus de gat perduts al Brull Lolo.

Un col.lega es va deixar uns gats com el de la foto, Lasportiva Testarosa a el Brull Lolo fa un parell de diumenges si algú els ha recuperat que digui alguna cosa,sisplau!.

Maxuquera Sector Vici.

Segona visita a aquesta escola amb en Manel, començem intentant acabar els deures que ens han quedat al Sector Fundició i de marxada aprofitem per fer alguna via al Sector Vici.
Provem la El Sol ( guapa i recomanada a la guia anglesa ), En Falles no folles i Capitan Manchego.
Bons croquis de Enlavertical.com merci!.

Gallego Seiquer a Leyva.

-Orientació: Sud.
-Accés: Hem d'anar a Alhama de Múrcia ( agafeu aigua aquí, més amunt no en vàrem saber trobar) i un cop aquí seguir les indicacions de Sierra d'Espuña. Sortim d'Alhama per la carretera que porta a Mula, fem 2 quilómtertes i agafem una altre carrtera a l'esquerra. Pujem uns deu quilómteres i fem un coll, baixem un tros i agafem un trencant a la dreta, en un revolt molt tencat amb una casa. Fem tres quilómteres i ens desviem per una altre carretera a ma esquerra i que condueix a un antic alberg. Fem 500 metres per aquesta pista i gafem un trencall a la dreta , el seguim uns dos quilómetres fins a una esplanada on la pista resta tallada per una cadena. Punt on aparquem.

-Aproximació: Seguim per la pista, trobarem un parell de trencants peró anem seguint sempre rectes. Caminem aproximadament un parell de quilometres i arribem a un punt amb una torrentera i un mur d'obra. És el moment de deixar la pista i enfilar per una traça que puja ben empipada cap a peu de paret. No sigueu ansies i agafeu traçes que surten abans, porten a sectors esportius que hi ha sota de la paret principal.

-Material: Via equipada amb parabolts, la via va bastant recte fins la tercera reunió però els parabolts de les reunions no tenen anelles per rapelar. Si anem justos de grau podem portar alguna peça per trampejar ( tascons petits per L2 i alguna peça més gran pel penúltim llarg així com un pedal per la segona tirada ).
-Dificultat obligada: 6a/A0 o V+/A1.

-Via: Ens ha agradat moltíssim. L'hem trobat variada, lógica, amb ambient i sostinguda. A més la roca no està gens pul.lida. Igual de recomanable i menys pul.lida que les que vàrem fer l'anterior visita. 
-Descens: Diria que podem baixar per l'esquerra o per la dreta de la paret segons convingui i també crec que es pot rapelar per la Carrillo-Vera, nosaltres sempre hem baixat per la dreta mirant a la paret. Trigues una mitja horeta en tornar a la base de la paret.

Sector Montbrú, Moià.

Poble Killo...me he comio 4 quartos!.

-Orientació: En general Sudest, encara que com que va fent esperons n'hi ha algunes on hi ha sol fins cap a les quatre de la tarda.
-Accés: Nosaltres hi hem anat des de Vic, arribats a Moià seguim la carretera en direcció Manresa. Sortint del poble, crec que abans d'un pont, hi ha una pista/carretera petita a ma esquerra. L'agafem i seguim sempre el trencant de l'esquerra. En direcció a unes antenes. Passem un golf, travessem pel mig el poblet de Montbrú i passem una hípica. Arribem a una bifurcació de dos camins amb una reixa al mig que acaben confluint pocs metres més endavant. Aparquem a l'esquerra d'aquesta valla, hi ha dos pàrquings seguits.

-Aproxmació: Des d'on hem aparcat només cal baixar uns seixanta metres en direcció al cingle, no es veu però s'intueix. Per arribar al cingle es passa per un petit grau on algú hi ha possat un tronc fixat amb varilles per evitar el pas i una pintada que diu "ojo ". Sabeu si hi ha algún problema amb aquest accés?. Un cop a la base de les parets nosatres hem anat a la dreta, d'esquena a les vies.
-Vies: Són molt curtes,algunes de set o vuit metres. De les que hem probat i en clau del sector ens han molat: Spiker 6a+,Narcís de Muntanya 6a, Tampax 6a i Tope Bwana 6b. Aquestes i moltes  de les vies ténen el nom i el grau escrit a la base. L'equipament majoritari em va semblar que eren els espits. A LA VIA FISSURA HI FALTEN 3 ESPITS I A LA 7A HI FALTA LA PRIMERA XAPA!!!!!!.