Esperó Sud al Petit Dru de Vingrau.

-Accés: Des de l'Empordà prenem l'AP-7 en dirección Nord i sortim a la sortida 41: Perpinyà-Ribes Altes. Només sortir ens trobem una rotonda amb cartells que indiquen Vingrau. Una miqueta abans d'arribar a Vingrau trobem l'aparcament. Queda a ma Esquerra, hi queben uns cinc cotxes, hi ha el cartell de prohibit escalar i està just abans d'un revolt molt tencat a l'esquerra.
-Aproximació: De l'aparcament ja surt el camí que va per sota les parets i que puja fins a un coll. Hi ha traçes que surten als diferents sectors esportius. Nosaltres pujem al collet i continuem pel camí que va pel fons de la vall fins a situar-nos a sota del Petit Dru. Pujem a peu de via per una traça poc definida, els últims metres de la traça són per tartera. Des de la base es veu l'espit i els pitons que asseguren la primera tirada.

-Orientació: Diria que és Sud Oest, jo hi vaig anar sobre les quatre de la tarda i la via va estar al sol fins que aquest es va pondré. Compte amb el vent que sovint bufa a la zona, com que la via és un esperó no queda massa a recés.

-Material: La via està totalment equipada amb pitons i algunes expansions, a més dos químics per reunió. Si es va just de grau podem afegir peçes ( friends grans pel Ll3 ? ).
-Via: Gran clàssica de Vingrau. Línea súper lógica, on la roca l'he trobat menys pul.lida de l'esperat, menys al tram de V+ on si que ho he notat més. Tot i la seva dificultat ben asequible és una escalada ben variada. A la tercera tirada podem agafar el díedre de més a l'esquerra que correspón a la via La Parallèle i ens estalviarem el díedre patinós de l'Esperó Sud. Aquesta tirada de La Paralléle és molt sostinguda, no està gens sobada i també te força pitons encara que podem reforçar-los amb alguna flotant.

-Dificultat obligada: V/A1e.
-Descens: Totes les roles están amb dos químics i la via va força recte, per tant no deu ser difícil abandonar rapelant en cas de necessitat sense abandonar material. Jo he baixat caminant, sortint de la via anem a buscar la canal-tartera que hi ha a l'esquerra de l'agulla ( mirant a la paret ). Per aquesta tartera retornem amb deu minuts a peu de via ( cadena i ressalt al final ).

Salvem Montrebei: Boicot a ENDESA!!!!.

S'ha montat una plataforma per intentar aturar la presa que els d'ENDESA volen fer a Montrebei. Aquí a baix penjo també el full per recollir signatures, caldria imprimir-lo i un cop omplert dedueixo que cal fer-lo arribar a l'adreça de sota. Algú sap fins quan hi ha?. Si algú te més informació del tema i la vol afegir s'agrairà!.

Sector Can Torxa a Margalef.

Ressenyo les tres vies noves de la dreta i una de l'esquerra del tot.

Visita a aquest hiper freqüentat sector de Margalef. La majoria de les vies que hem fet ens han agradat força, això si totes les que hem provat per sota del 6b estaven pul.lides.
L'Accés és ben fàcil: deixar la carretera que porta a Margalef a l'alçada d'uns contenidors i seguir la carretera que porta a l'embassament. El sector es troba a peu d'aquesta carretera, uns tres quilòmetres després de passar els esmentats contenidors, a ma esquerra. Hi ha un aparcament habilitat uns cinc cents metres abans del sector a ma dreta.

El caracterísitic díedre de l'Escalacmita (6a+).

Orientació sud est, l'ombra va arribar sobre les 16.15. Per anar amb mainada o gossos el peu de via és molt còmode però te la carretera molt a prop.

Plànol, crec que hi falten sectors.

Hipster a Montrebei.

-Cordada: Salla i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Accés: Viacamp hem d'agafar la pista en molt bon estat en direcció a Montfalcó. Més o menys uns cinc quilometres després del poble trobem una linea elèctrica i una pista a l'esquerra. La seguim, passem una bassa i arribem a una barra de ferro. Hem de començar a caminar en aquest punt,podem aparcar a la cadena o a la bassa ( més lloc ).
-Aproximació: Seguim aquesta pista en direcció al cim del Montsec d'Estall. Passem una bifurcació de la pista i seguim per la pista de la dreta. Més o menys als 800 metres d'aquesta bifurcació hem de deixar la pista i enfilar pel vessant de la muntanya ( dreta ). En el punt on cal deixar la pista hi ha com un petit eixamplament de la pista i un xic més endavant de la pista una fita. Segons la guía d'en Luichy en aquest punt la vegetació passa d'alta a baixa, però jo aixó no ho vaig veure. En tot cas, deixem la pista i anem caminant pel vessant de la muntanya. En arribar al cingle caldrà buscar una fita que ens indica el pas per baixar a una feixa ( 2 m de II ). Un cop a la feixa anem uns cinc metres a l'esquerra ( mirant a la timba ) i localitzem la tercera reunió de la Hipster, dos bolts. En aquesta reunió no hi ha anelles ni res per rapelar, caldrà deixar-hi quelcom i recollir-ho de pujada.
Des d'aquesta reunió tirem un sol ràpel de 60 i arribem a terra molt justos. Cal desgrimpar uns metres i ser curosos alhora de treure la corda del devallador per no perdre-la.
-Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4, per la segona tirada pot anar bé repetir un 2.
-Via: Més sostinguda que la Zaidistes i que la No vull pagar ja que no creua cap feixa. Prou variada, de plaques, de fissures i un díedre final d'espatarrar-se bé de potes. A la primera tirada hi ha una miqueta de terra, m'imagino que perquè està a la base de la canal.
-Dificultat obligada: 6a/A1.
-Ressenya: A l'espera que en Luichy fagi la seva i/o publiqui la guia haurem de passar amb la foto que publica a lanochedelloroblgospot.com
-Descens: Inexistent si hem aproximat pels ràpels.

Santako a la Pala dels Pelats.

Baixant de la Krak Tak asseguro a en Salla a la primera tirada, es fot a pedregar i fotem el camp. Hem accedit caminant/grimpant en flanqueig per l'esquerra fins la R1 ( espit en una baumeta i pont de roca que assegura el primer pas de la següent tirada ). Sembla ser que cal buscar la via una mica a l'esquerra d'on marca el llibre de ressenyes del Montroig.

Sector Clean is Good al Clot de la Mónica.

Nosaltres només vàrem fer les vies equipades i a mi no em vàren acabar de molar massa, curtes i molt concentrades. Val a dir que potser la 6  i la 7 són bones però el grau d'aquestes ens queda gros i no les vàrem provar. Les que fotien bona pinta eren les semiequipades, hi haurem de tornar amb la ferralla.
A les que vàrem fer equipament generós ( alguna primera xapa alta ) i perfectament montables des dels cinquens ja que comparteixen reunió.
L'Aproximació la vàrem fer des de el restaurant de la Vinya Nova, seguint la pista que porta a Collbató aproximadament un quilometre. Cal deixar aquesta pista a l'alçada d'uns olivars ( antic aparcament ) i pujar pel camí ( primer pista ) que creua aquest olivar a l'esquerra. Aquest camí està marcat amb marques blaves. Quan el camí gira a l'esquerra i just després de creuar un torrent, el deixem per pujar a l'esquerra cap a la base del sector.
L'Orientació és Sud Est, vàrem tenir sol fins a quarts de cinc.
Després vàrem visitar el sector que hi ha just davant: el Totxo de Ponent. Aquí varem fer la Cochamo SM ( 6c ) i la Xorreres negres nunca mais ( 6b ).
que comparteixen reunió i són força guapes.

No vull pagar a Montrebei.

-Cordada: Salla i Busquets.
-Accés: Viacamp hem d'agafar la pista en molt bon estat en direcció a Montfalcó. Més o menys uns cinc quilometres després del poble trobem una linea elèctrica i una pista a l'esquerra. La seguim, passem una bassa i arribem a una barra de ferro. Hem de començar a caminar en aquest punt,podem aparcar a la cadena o a la bassa ( més lloc ).
-Aproximació: Seguim aquesta pista en direcció al cim del Montsec d'Estall. Passem una bifurcació de la pista i seguim per la pista de la dreta. Més o menys als 800 metres d'aquesta bifurcació hem de deixar la pista i enfilar pel vessant de la muntanya ( dreta ). En el punt on cal deixar la pista hi ha com un petit eixamplament de la pista i un xic més endavant de la pista una fita. Segons la guía d'en Luichy en aquest punt la vegetació passa d'alta a baixa, però jo aixó no ho vaig veure. En tot cas, deixem la pista i anem caminant pel vessant de la muntanya. En arribar al cingle caldrà buscar una fita que ens indica el pas per baixar a una feixa ( 2 m de II ). Un cop a la feixa anem uns cinc metres a l'esquerra ( mirant a la timba ) i localitzem la tercera reunió de la Hipster, dos bolts. En aquesta reunió no hi ha anelles ni res per rapelar, caldrà deixar-hi quelcom i recollir-ho de pujada.
Des d'aquesta reunió tirem un sol ràpel de 60 i arribem a terra molt justos. Cal desgrimpar uns metres i ser curosos alhora de treure la corda del devallador per no perdre-la.
Un cop al terra hem d'anar a la dreta, mirant a la paret. La via comença a l'esquerra d'un gran bloc que forma un sostre a uns trenta metres del terra. Es veuen les xapes ( altes ) de la primera tirada. Uns vint metres a la dreta hi ha les xapes de la Zadistes. Entre aquesta via i la Hipster ( via per la que es rapela ) hi ha dues vies més de la que es veuen les assegurançes ( Esperó Tirant lo Bloc i Caracolillo ? ).

-Ressenya: Fins que en Luichy no penji la ressenya i/o publiqui la guia haurem d'arreglar-nos amb la que surt a lanochedelloro2blogspot.com
-Orientació: Sud.
-Material: Un joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 2.
-Via: No està malament, algún tram xulo d'escalar, bona roca i prou variada. A mi em va agradar més que la Zaidistes i menys que la Hipster.
-Grau obligat: 6a/A0.
-Descens:Inexistent.

Krak Tak a l'Agulla dels Pelats.

-Cordada: Salla i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aparquem en una explanada a ma dreta.

La ressenya original.

-Aproximació: La via va per l'evident díedre-xemeneia a la dreta de la Trending Topic i és ben visible des de l'aparcament. Un cop a l'aparcament cal pujar de nou a la pista, hi ha una dreçera que puja pel marge de la pista i que s'agafa uns metres més enllà de l'aparcament. Si ho fem així en retrobar la pista ja trobem un corriol amb una fita que va cap a peu de paret. A la base hi ha una inscripció ben visible que diu TAK.

-Material: Un joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 4. Si es va just de grau i no es vol fer córrer friends pot anar bé repetir alguna peça gran ( 3 i/o 4 ?).
-Via: A mi em va agradar, és ben lógica i si t'agraden les fissures amples te trams ben bonics d'escalar. La via només te les reunions equipades però es pot protegir força bé. La segona meitat de la primera tirada així com la primera part del segón llarg ténen mala roca, però es passa bé. Nosaltres anàvem amb plan ansies i vàrem fer una sola reunió a l'arbre de L2, molt incómode.

-Dificultat obligada: Al ser una via de fissura és bastant trampejable, m'imagino que es deu pasar amb V-V+/A1.
-Descens: Del final de la via anem a l'esquerra a buscar una traça que seguirem a la dreta en direcció a la canal que separa l'Agulla dels Pelats i la Pala dels Pelats. Aquesta canal ha estat netejada recentment i ens permet baixar ràpidament al corriol pel que hem aproximat i estalviar-nos la marrada d'anar a voltar per l'ermita.Merçi!.

Sector Penya d'Alcalà a Guadalest.

A la recomanable Erotika (6a+).

Molt bon sector!. Vies llargues, sobre molt bona roca, sense pul.lir, cara sud total, nul.la aproximació i equipament paternalista en general. Si ens volem linxar a fer vies de 40 metres de sisè grau aquest és el nostre sector i diria que també la nostre escola!.

L'Accés es fa des de el poble de Guadalest, a 20 minuts de Polop cap a l'interior. Bona alternativa per si ens fa vent al Ponoig. Un cop al poble baixar cap a l'aparcament de la Piscina ( indicat, al costat del frontón ). A l'entrada del poble hi ha uns aparcaments de pagament, d'aquesta manera t'els estalvies. Un cop al frontón creuem la carrtera i ja estem a sota de la Penya d'Alcalà. Les vies que ressenyo són a la dreta de la Penya, a l'esquerra hi ha més vies, algunes de tant llargues que cal fer amb reunió. D'aquestes darreres nosaltres hem fet l'Espill o Llibre de les dones i la Coses del Tubo.

Si voleu fer les més llargues d'una sola tirada des de el terra millor portar una corda de 80 i cintes ben llargues, encara que la majoria de vies ténen reunió intermeitja. En aquest sentit apuntar que la súper recomanable L'escorxador de vies ( 6b ) no en te i que per fer-la cal corda de més de 60.

Via Señor Paca a la Paret d'Aragó.

-Cordada: Salla i Busquets.
-Accés: A Viacamp hem d'agafar la pista en molt bon estat en direcció a Montfalcó. Més o menys uns cinc quilometres després del poble trobem una linea elèctrica i una pista a l'esquerra. La seguim, passem una bassa i arribem a una cadena. Hem de començar a caminar en aquest punt,podem aparcar a la cadena o a la bassa ( més lloc ).

-Aproximació: Seguim la pista fins a les imediacions del cim del Montsec d'Estall, aquí carenem de baixada a l'esquerra fins a l'entrada a la Feixa dels Espàrregs, bon lloc on deixar les motxilles. L'entrada es troba marcada amb tres fites. Seguim la feixa de baixada, passem el ràpel de 30 metres i a uns cinquanta metres de on acaba el ràpel hi ha el peu de via. Pocs metres a l'esquerra hi ha primer la Desliz i després la  Markitos, totes dues ténen una fletxa picada a l'inici.La Señor Paca és la tercera, a cinc metres aproximadament de l'anterior. A l'inici hi te una sageta i una vaga en un arbre. El primer pont de roca de la tirada no es veu des de terra.
-Orientació: Sud.
-Ressenya: Lanochedelloro.com

-Material: Un joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 1. Doble corda i cintes llargues.
-Via: M'ha semblat més maca que la Sopa de Caracoles però potser no tant com la Markitos o la Desliz. Te alguna placa força xula i l'últim llarg també està prou bé. La roca és molt bona en general, amb trams concrets on les repeticions ja l'aniran sanejant. A la tirada comuna amb l'Antiparkes hem fet la reunió intermitja i hem enllaçat la següent tirada.
-Dificultat obligada: 6a/A0.
-Descens: Des de el final de la via carenar a l'esquerra a retrobar la traça de l'aproximació.

Via La Paleta a l'Agulla dels Pelats.

-Cordada: Salla i Busquets.
-Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aparquem en una explanada a ma dreta.

-Aproximació: Hi ha un corriol que puja directa a la pista, seguim rectes des de l'aparcament i després enfilem pel marge que fa la pista. La via escala l'evident punta i la placa que hi ha l'esquerra de la Trending Topic. La dreçera que puja a la pista ens deixa a l'iniçi d'un corriol ( fita ) que s'enfila cap a la base de les parets. Seguim aquest corriol cap a l'esquerra i enfilem cap a la base de la paret. A l'iniçi de la via hi ha dos díedres igual de bruts. La Paleta va pel de més a l'esquerra ( sageta desdibuixada, no es veu l'espit que te aquesta tirada ).
-Orientació: Sud.

-Material: Un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2.
-Via: Si ens agraden les vies pel.lades de ferro i de buscar-nos la vida suposo que l'hi sabrem perdonar el rostollaco de la primera tirada i la feixa. M'imagino que no es fa massa i que en cas d'anar-se fent el tema quedaría més net. Del mateix estil em vàren agradar més la Integral Misiting Wall ( més fácil ) i la Temps de Neu. La roca en general bona, però com que saps que no és una clàssica almenys jo vaig una mica desconfiat.
-Grau obligat: La tirada clau és la tercera, el 6a de sortida de la reunió una miqueta obligat, no és que no es pogues protegir però no era del tot evident i no se si es pot fer amb A1. Més amunt hi ha un tram de 6a+ assegurat amb dos espits, del segón hi penja un cordino i m'imagino que és més trampejable.

-Descens: Del final de la via anem a l'esquerra a buscar una traça que seguirem a la dreta en direcció a la canal que separa l'Agulla dels Pelats i la Pala dels Pelats. Aquesta canal ha estat netejada recentment i ens permet baixar ràpidament al corriol pel que hem aproximat i estalviar-nos la marrada d'anar a voltar per l'ermita.Merçi!.

Recuperat material al Totxo de Ponent.

Diumenge passat la penya que estava escalant al Clean is Good al matí i després a la tarda va canviar al totxo de Ponent es va deixar una cosa. Si ho vol recuperar que digui alguna cosa!.

El Brull sector fàcil o Torre de Guaita esquerra.

Penjo aquestes ressenyes que són de l'únic sector que no he trobat ressenyat a la xarxa. Personalment m'agraden més els altres sectors del Brull, ja que són més grans i variats. Per a l'accés i per les ressnyes del Brull Torre de Guaita dreta i del Brull Lolo he enllaçat l'excel.lent blog d'en Fernando Micó. Moltíssimes gràcies per la quantiat i la qualitat de la información que hi ha al blog!.