Sector veïna del Gerro.

Sector format per 9 vies d'uns quinze mètres,en general de dificultat força concentrada.Són vies de placa montserratina,més físiques que tècniques en general.
L'accés el fem des de el Bruc,agafem la pista que porta al Vermell,pot costar aparvar en cap de ssetmana. L'aproximació la farem igual que per anar al Vermell,en una explanada a ma dreta agaftem.un camí amb marques blaves ique ens deixa sota del Gerro.Uns miqueta abans d'arribar-hi agafem.un corriol.prou fitat que ens deixa al mig del sector.L'orientació del sector és Est,va quedar a l'ombra sobre les quatre.
Ressenyes del blog Surgrimpi

Canto por Soleares + Dia de la Prostitució al Serrat del Poll

A l'extrem esquerra del Serrat del Poll trobem la via Canto por Soleares. Combina trams de bona roca amb feixes que li trenquen la continuïtat. A més es pot combinar amb la veïna Dia de la Prostitució, allargant una mica més l'escalada.
Està semiequipada amb parabolts i algun pont de roca. Els tascons i friends ens seran molt útils per reforçar l'equipament. Nosaltres l'hem fet només amb cintes, però hem sortit pel Dia de la Prostitució. A l'últim llarg de la Canto por Soleares s'hi veien poques assegurances, i semblava que s'hi havia de fotre molt morro per passar només amb cintes.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Hem d'anar a Alòs de Balaguer,a uns 15 km. d'Artessa de Segre. Un cop a Alòs de Balaguer hem de creuar el poble i seguir per una pista que comença fent baixada al costat d'una font i que discorre paral.lela al riu. Seguim aquesta pista fins al final, on trobem una petita esplanada on deixar el cotxe.

-Aproximació: Continuem per la pista paral·lela al riu que es va convertint en camí. La Canto por Soleares comença a la part esquerra de la paret, just per sobre el camí. Cercle amb una fletxa a l'inici de la via.
-Orientació: Sud-est

-Material: Cintes exprés i alguns friends o tascons per reforçar l'equipament de la via.

-Grau obligat: V

-Descens: Des de l'última reunió fem un ràpel d'uns 35 metres. Des de la repisa on arribem comença un descens marcat amb fites que va seguint unes canals diagonals que hi ha al centre de la paret (hi ha trams equipats amb cordes i cadenes). En poca estona tornem a estar al peu de paret.

-Ressenya: Al blog de lo Gall hi ha una molt bona ressenya:

Torras-Nubiola entrant per la Ribas-Velasco a la Figuereta

Una de les xemeneies més clàssiques de la cara oest d'Agulles. Sempre a la vista quan fem l'aproximació des de Can Maçana. Potser tindria més visites si no fos pel seu accés complicat. Hi ha diferents opcions, però cap és del tot senzilla. L'accés clàssic per l'interior del Sabre és llarg i exposat. També s'hi pot accedir pels ràpels de la cara oest de la Bandereta, però l'aproximació és encara més llarga i els ràpels semblen complicats. Nosaltres optem per entrar-hi des de sota, per la Ribas-Belasco. Així afegim un llarg d'escalada que acabarà sent el més picant de la via.

-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguim aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta, on també comença la Ribas-Velasco.
-Orientació: Oest

-Equipament: Poc equipada amb burils que costen de veure (algun sense xapa) i pitons. Les reunions estan amb parabolts. El tram de la Ribas-Velasco està semiequipat amb espits i pitons.
-Roca: En general roca de bona qualitat a la Torras-Nubiola, tot i que a l'entrada de la R1 (la de la figuera) s'ha d'anar en compte perquè hi ha pedres i roques soltes. A la Ribas-Velasco la roca és força més discreta i caldrà que anem en compte!
-Material: Cintes exprés, bagues, joc de friends (d'Aliens fins al Camalot del 2) i una xapa recuperable. Nosaltres també hem fet servir algun tricam.

-Grau obligat: V+ per la Ribas Velasco. Per a la Torras-Nubiola IV+, però al lloro perquè hi ha algun tram exposat.
-Descens: Ràpels d'uns 20 metres per la cara sud-est. El ràpel cau directament sobre el camí que porta cap a la Portella (marques vermelles).
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo del llibre d'en David Hita de la cara nord. És molt clara, i a més hi ha marcades les assegurances. A la Ribas-Velasco comenta que fan falta pitons, però a nosaltres no ens han fet falta.

Sector Muro de las Lamentaciones.

Penjo aquestes ressenyes de Elevarte.com que són les que vàrem utilitzar i ens vàren anar molt bé. L'accés el fem des de Xulilla mateix, hi ha un aparcament just sortir del poble a l'esquerrra.Per l'aproximació la fem baixant al riu, el creuem i en enfilar la banda contrària hem d'anar al primer sector a l'esquerra de la paret. Queda just a l'esquerra de les vies Orgasmatrón i Fernan Wall
Les vies són ben llargues,la gran majoria de més de trenta metres i sense reunió intermitja. Alguna està un pèl sobada, les xapes estan ben posades però fan escalar: difícil montar les vies si no es te el grau.

Altres límits a la Roca Alta.

Una altre via de ressalts igual que la seva veïna A la deriva, la tercera tirada és força guapa la resta fa el que pot però el terreny és el que és. Activitat ràpida i de bon combinar amb la seva veïna A la deriva, del mateix estil i dificultat. No hem enllaçat tirades.
-Cordada: Pablo i Busquets.
-Orientació: Sol fins les quatre,crec.
-Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilómetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just pasada una casa. La seguim fins a una mena de collet amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i , està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat aquí.
-Aproximació: Pujem per la pista i de seguida agafem un corriol a l'esquerra que s'enfila cap a la paret. Hi ha fites, és evident i crec que hi havia marques de pintura però no em feu dir el color.
Un cop a peu de paret la seguim cap a la dreta uns deu minuts. Passem l'evident díedre xemeneia de la Zapadores i el peu de via de A la deriva. La Altres límits comença uns cinquanta metres abans de A la deriva,en una mena d'agulla separada de la paret per una canal herbosa. Parabolts visibles.
-Material: Algún friend mitjà o petit pel final del primer llarg ( Alien groc i/o Camalot 0.5 ).
-Descens: No hem fet la darrera tirada. De la penúltima reunió hem fet un ràpel de 30 metres i llavors hem desgrimpat per la canal de l'esquerra mirant a la paret. Aquesta canal està una mica embardissada. Suposo que amb si es va fent s'anirà netejant. Hi ha un pas de desgrimpada de matoll/tracció (III+).

SAME al Penyal d'Ifac.

Està prou bé, via generalment de fissures, alguna placa i una exòtica xemeneia. La xemeneia no és estreta i te un pas de sortida molt xulo i espectacular. L'intenció era fer la combinació que propossa en Luichy ( sortida per la Virgina Díez ) però s'ens va fer tard i vàrem sortir per la Valencians.S'ens va fer tard perquè anàvem amb horari de tardes i amb una cordada de Caracoles Majaras que feien honor al seu nom. 

Cordada: Canito i Busquets.
Orientació: Diria que vàrem estar tot el dia al sol entrant a la via cap a la una. Suposo que és Sud Oest.
Accés:Hem d'anar a la població de Calp. A l'entrada del poble ja trobarem cartells que ens guien cap al "Parc del Penyal". Convé aparcar a la zona del moll.
Aproximació: Seguim el moll fins a un passeig arran de platja i sota del Penyal. Continuem aquest passeig fins al final i aquí agafem un camí que va vorejant per sota la paret. Cal seguir aquest camí fins a sota de la Valencians. Un cop en aquest punt seguim vorejant la base de la paret. De seguida ens trobem amb un curt díedre xemeneia una mica malparit de desgrimpar (III+). Desgrimpat aquest pas seguim vorejant per la base de la paret, baixant un pèl i just en girar la paret trobem l'inici de la via. Parabolts visibles.

Material: Joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 2. Estrep útil per trampejar el segon llarg.
Dificultat obligada: V+/A1
Descens: Del final de la via baixar uns metres al vessant oposat i agafar el camí que puja al cim en sentit descendent ( dreta ). Súper freqüentat, impossible perdre's.

Buriles Rojos a la Panxa del Bisbe

Molt bona via de placa sobre la roca excel·lent de la Panxa del Bisbe. El primer llarg, potser el més difícil, és de finura i presa petita. El segon és més vertical, però amb molt bona presa. I el tercer llarg és una immensa rampa, podrem triar el camí que més ens convingui mentre busquem els emplaçaments per assegurar-nos.
Fa uns anys es va reequipar amb parabolts afegint més assegurances de les originals. Posteriorment es va desequipar deixant-la tal i com es va obrir. Això vol dir que trobarem 4 parabolts al primer llarg, 3 al segon i la resta net. També es troben alguns merlets llaçats. Si busqueu informació per internet aneu al lloro, moltes ressenyes indiquen més assegurances de les que hi ha actualment i que es pot fer només amb cintes exprés. Si no voleu afrontar una escalada exposada porteu friends i algunes bagues per a merlets.

-Cordada: Busquets i Macau.
-Aproximació: Del Monestir prendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna agafem el trencant de la dreta que passa per la base de la paret. La Buriles Rojos la trobarem just al cim de l'últim tram d'escales, hi ha un petit clar entre els arbres que hi ha al peu de paret. El primer parabolt està un pèl alt però es veu.
-Orientació: Sud

-Material: Cintes exprés, bagues per a merlets i friends (joc d'Aliens i Camalots fins el número 1). Nosaltres hem fet servir aquests, però segurament es poden posar altres peces.
-Grau obligat: V/V+

-Descens: Ràpel d'uns 30-35 metres cap al coll nord. Després baixem per la canal de la cara oest, primer entre la vegetació i després pel despreniment, fins al camí de les escales dels pobres.
-Ressenya: Nosaltres hem fet servir el llibre de Sant Benet. Al blog d'escales rodones hem trobat aquesta topo que ens pot donar una idea d'on estan les assegurances:

Excalibur al Pic del Martell.

Ens ha semblat força xula: bona roca, força variada i amb els trams de jardí ben gestionats. Fa un temps ha sigut reequipada pel seu aperturista. La primera tirada i la penúltima són força sostingudes,en conjunt és una via força homogènia en el V/V+, nosaltres hem sortit per la darrera tirada de la Teotihuacan, més sostinguda i el conjunt llavors encara queda més homogeni.

-Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en dirección Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en dirección Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma Esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
-Aproximació: tot i no durar més de deu minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell. Baixem pel vessant oposat. La via està una mica abans del canvi d'orientació que fa la paret. Amb la fotografia de la ressenya es veu perfectament des del peu de la paret. Hi ha el nom escrit amb rotulador mig esborrat i es veuen les xapes. A l'esquerra hi ha la Teotihuacan ( gran pont de roca i bolts visibles ).
-Orientació: No n'estic gaire segur però diria que és sud est.
-Material: Nosaltres només hem possat un Camalot del 2 al díedre del primer llarg i un Alien gris a la penúltima tirada així com alguns ponts de roca. Si es va just de grau la roca fàcilment admet més peçes.
-Descens: Ni aquesta via ni la seva veïna Teotihuacan es troben equipades per rapelar. En cas de voler-ho fer preveure material per les reunions així com una vaga per reforçar el bolt del cim amb algun pont de roca.
Nosaltres hem baixat a peu, del final de la via acabar de grimpar ressalts i anar amb tendència a l'esquerra ( direcció a l'aparcament ) fins a trobar una bona traça que s'ajunta amb la traça per la que hem aproximat.

A la deriva a la Roca Alta.

 La ressenya no enganya: és una via de ressalts que resol de la millor manera possible un pany de paret que a priori no sembla massa atractiu. La primera meitat del primer llarg a mi m'ha agradat, la placa del tercer llarg i el díedre del darrer llarg no estan malament del tot. Val a dir que hi hem anat després d'unes nevades i ho hem trobat tot força moll, potser això fa que l'haguem trobat menys guapa del que és. La roca ha estat sanejada però queden coses per tirar, compte!. Nosaltres l'hem fet en dues tirades, terra-R2 i R2 cim. Per anar de R2 al cim crec que el col.lega tenia força fregament.

Cordada: Pablo i Busquets.
Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilómetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just pasada una casa. La seguim fins a una mena de collet amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i , està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat aquí.

Aproximació:  Pujem per la pista i de seguida agafem un corriol a l'esquerra que s'enfila cap a la paret. Hi ha fites, és evident i crec que hi havia marques de pintura però no em feu dir el color.
Un cop a peu de paret la seguim cap a la dreta uns deu minuts. Sense arribar al peu de les vies Plurabel i Pornostar que queden més a la dreta. L'inici de la via està uns cinquanta metres a la dreta del característic díedre-xemeneia de la Zapadores. Es veuen els bolts des de el terra i està un xic abans del peu de via de la Altres límits ( agulla separada de la paret per una canal herbosa i bolts visibles ).
Material: He posat un Camalot 0.75 i un Alien groc a la primera tirada.Doble corda i cintes llargues útils si enllacem tirades.
Orientació: Sol fins les quatre,crec.
Descens: Nosaltres hem rapelat per la via en dos ràpels: sabina-R2 (50 ) i R2-terra (40). Si ho feu així compte amb els rocs a les feixes i una alzina molt gran on s'enganxen les cordes del segon ràpel. Portar alguna vaga de recanvi.

Carla al Mallo Colorao

La Carla és una de les vies més clàssiques del Mallo Colorao. Si volem tenir un primer contact sense massa complicacionse amb Riglos aquesta via és una bona opció. Bona roca, equipada amb parabolts i amb dificultats assquibles i no obligades. Segurament el més difícil serà localitzar el peu de via entre el mar de xapes de la cara sud del Mallo Colarao. Un altre problema serà tenir la via lliure, però trobar un pla B a la mateixa paret és fàcil.

-Accés: Poc abans d'arribar al poble de Riglos surt una carretera a mà dreta que porta al centre d'interpretació d'aus i el cementiri. Aparquem al costat del cementiri, ara està prohibit pujar amb el cotxe fins a les basses.
-Aproximació:  Des de l'aparcament ja es veu la paret. Primer seguim la pista forestal fins a les basses i el dipòsit d'aigua. Quan hi arribem, hem d'anar uns metres cap a l'esquerra per localitzar el camí circular de Riglos (marques blaves). Hem d'agafar aquest camí de pujada. Fent ziga-zagues i es va acostant al Mallo Colorao. Quan som a prop de la paret trobem un camí a mà esquerra que porta fins a peu de paret.
-Orientació: Sud.

-Material: La via està amb parabolts de color negre. Només calen cintes exprés.

-Grau obligat: V (el grau màxim és V+).

-Descens: Des del final de la via hem d'acabar de pujar al cim resseguint la cara est. Trobarem el ràpel equipat sobre una savina gran (cable + argolla). El ràpel fa uns 40 metres. Després només hem de continuar baixant fins tornar a agafar el camí de l'aproximació.

-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la ressenya que surt a la guia Riglos Vertical, que és prou bona. Per la xarxa hem trobat aquesta:

Via Dau al Set a Roca Narieda

Via guapa, bastant variada amb plaques d'adherencia, petit sostre, diedre, placa vertical... Sobre un calcari excelent. Només li falta la verticalitat. Té un segon llarg de 6b+ guapo de placa vertical que obliga una mica l'escalada si anem sense trastos. El 4rt té un pas de sostre de 6c que es pot fer en 6a/A0 sense problemes. I arribem al 5è llarg, x mi el més disfrutón de tota la via. Placa d'adherència on sempre vas trovant alguna cosa per agafar-te i 60 metres. Molt guapo. 

 La resta no desmereix amb un 7è llarg d'adherència que a la ressenya el marquen de 6b. Ens ha semblat més aviat 5+/6a potser ens hem escaquejat d'alguna apretada. El nové llarg també es molt guapo amb un tall de diedre que t'has de posar bé i acabes corrent per les plaques finals fins el cim. Nosaltres em empalmat tot el que hem pogut amb cordes de 60m. L1+L2, L3+L4 amb petita sortida en ensamble, L7+L8 aquesta potser no val la pena perquè toca ensamblar uns 15m i les 3 últimes tirades ens han sortit dues fent una R pel mig en un dels molts ponts de roca que hi ha.

Cordada: Teo i Josep Torrell

Josep a l'inici del 7è llarg

Aproximació: Des de coll de nargó agafem la c-14 cap al nord i al cap d'un moment trenquem a la dreta per un pont direcció Perles, i tornem a trencar direcció Canelles.Hem de deixar el cotxe en un petit parking davant de la paret i abans del poble. Baixem al mas que hi ha sota nostre i agafem un camí fitat que ens porta cap a la paret. La via es trova sense problemes amb la foto de la ressenya. Surt a la dreta de la postres de músic i es una bona alternativa si trovem gent fent la postres.

Josep al 9è llarg 

Orientació; Sud est. Bufava mestral i a la paret hem estat molt bé i sense vent.

Material:Via totalment equipada. Duiem 16 cintes. Per empalmar llargs si volem xapar tot cal portar unes quantes més. Si anem fent els llargs que toquen ja en tenim prou. 

Ressenya: aqui us deixo penjades unes que he trobat al blog http://el-punch.blogspot.com.es/2011/02/dau-al-set-roc-del-balinyo.html

.

Ressenyes del Sector Mitológico. Sena de Luna.

Penjo tota la informació útil que he trobat a la xarxa d'aquest sector que a nosaltres ens va encantar.Aparquem a la plaça del poble i agafem un carrer a la dreta de l'esglesia,el carrer surt del poble i puja a una granja.Uns cent metres abans de la granja hi ha una traça que puja cap a unes feixes.Un cop a les feixes/murs anem flanquejant a l'esquerra fins al peu de les vies.Molt evident ja que des de la granja es veu el sector. L'orientació del sector és sud total.Les vies són majoritariament de placa tombada i més tieses a les vies més difícils,a nosaltres les que ens han agradat més són les de la dreta.Alguna pot tenir una miqueta d'herba,l'escalada més tècnica que física.

Via Nadal al Devessó de Malanyeu.

Bona via de placa, llàstima de l'inevitable jardí. Les dues primeres tirades són un festival deponts de roca, ténen una roca excel.lent i són un elogi de la continuitat, ténen la dificultatmolt ben repartida.

-Orientació: Sud, vàrem tenir sol fins cap allà les cinc.
Accés: Poble de Malnyeu,aparcament a l'entrada del poble.A sobre de l'església i el camp de futbol.
Aproximació: Del poble seguim el PR passant per darrera de l'església. Un cop hem sortit del poble arribem a una cruïlla de pistes.El PR baixa cap a una casa, nosaltres hem d'agafar la pista de dalt que ens portarà a uns camps enfeixats. Pujem una miqueta i travessem els camps cap a l'esquerra per una traça amb alguna fita. Seguim una estoneta cap a l'est,amb la paret a l'esquerra. Baixem al rec,el creuem i pugem a la paret. Amb la fotografia que penjo podrem ubicar la via des de l'aproximació. Nosaltres hi hem trobat el nom escrit amb rotulador ( suposo que s'esborrarà ). Diria que hi ha una via entre la Nadal i El recipiente del Diablo que també te ponts de roca.

Material: Nosaltres anavem preparats amb tota l'artilleria.Al final només hem possat l'Alien gris a la primera tirada passada la sabina llaçada en un evident forat amb marques de pitonatge. També hem fet servir la mateixa peça per reforçar la R3 que és de dos burins i que segurament ens la podem saltar.
Grau obligat: El V+ és de continuïtat a la primera tirada. La tirada te molts ponts de roca i podem afegir alguna peça, però no se si tantes com per trampejar el llarg.
Descens: Nosaltres hem rapelat per la via de l'esquerra com indica la ressenya.

Ressenyes del Sector Folló dreta.

En Joan Boter ha equipat aquest nou sector i em fa arribar les ressenyes perquè les difongui. Moltíssimes gràcies per la feinada, els que heu escalat en aquesta paret ja sabeu que és una roca on cal currar de valent perquè les vies quedin netes, a més a més en Joan s'ha currat una ferrada d'accés. Vaja que moltíssimes gràcies per la feinada.
L'accés per arribar al sector per dalt és el següent: Per la C-17, passada Sta Eulalia de Tagamanent, a mà dreta veurem una desviació que duu a TAGAMANENT. Per carrers senyalitzats ens hem de dirigir al "turó de Tagamanent i Museu Etnològic", prenent una pista transitable que ascendeix la muntanya d'esquena a BCN, està asfaltada en un tram, i segueix amb valla de fusta dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista que baixa lleugerament a la dreta amb un cartell de prohibit circular excepte veïns, el penúltim abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts fins veure un lloc a MA DRETA, on aparcar. L'aproximació consisteix en seguir una traça que ens acosta al cingle, un cop al cingle cal busca l'entrada a la ferrada ( cable+graó al terra ). Aquest punt no és fàcil de trobar, està just a l'esquerra del final de la Via de la Bavaresa.  A la ferrada és recomanable dur l'arnés i trincar-se així com esperar-se a que el col·lega hagi baixat per no tirar cap perdra o sorra.L'Orientació del sector és Sud Oest, jo diria que te sol a partir de la una i fins la posta de sol.
Les vies estan equipades amb bolts, són de placa vertical o lleugerament desplomades. Alguns díedres,fissures i sostres donen varietat a l'assumpte. La roca molt sanejada i arreglada, tot i així hi ha trams en que poden baixar coses i millor dur el casc.