Via Pique Longue a la Granota.

La clàssica del Càmping!: dificultat suau però homogènia,equipament generós,aproximació i baixada ben cómodes....vaja que és estrany que no estigui més sobada!. Ens ha costat una mica de trobar la continuació de la via a l'alçada de R2 quan creuem el camí.Cal anar a l'esquerra i quan tornem a trobar la paret grimpem un parell de metres amb l'ajuda d'una alzina fins a un bon replà.Aquí reprenem l'escalada per la primera linea d'expansions que trobem,escalant un Evident fissura.
Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.

Y

Aproximació: Hem d'agafar el camí que hi ha sobre de l'estació del cremallera a l'esquerra fins que veiem un cartell que diu " Mirador de fra Garí" a ma dreta.Seguim aquest camí fins a peu de via. Espits verds en un díedre,a la dreta del sector hi ha un gran bloc subjectat amb un cable que és una bona referència.
Orientació: Est,ombra a partir de les dues.

Material: Totalment equipada amb espits i parabolts. 16 cintes si ho volem xapar tot,enllaçant:L1+L2 i L3+L4.Recanvis pel ràpel de R5.
Descens: Rapelem el darrer llarg,caminant un tram i fent una petita desgrimpada atenyem la R5.Des d'aquest punt farem un ràpel de 60 metres fins al camí on hem fet R2 bis. Un xop al camí el seguim a la dreta sense pèrdua fins al monestir.
Ressenyes: La primera que penjo és en dibuix i mostra la via començant de R2,obviant els dos primers llargs.La segona foto mostra la via des del monestir,útil per ubicar-la.La darrera ressenya és de la via tal i com l'hem fet nosaltres.Són gentilesa d'Esgarraoacrestes i Escalatroncs: Moltes gràcies!!!

Lucero del alba a la Roca Alta.

Via esportiva que ataca sense contemplacions unes plaques ben trempades. M'imagino que la via portarà pol.lèmica pel seu abundant equipament i perquè en algún punt va molt a prop del Díedre Blau. Sense entrar en debats ètics a nosaltres la via ens ha agradat força per vertical i sostinguda. El tipus d'escalada és eminenment atlètica encara que hi ha algún tram fi.En alguns punts l'escalada resulta una mica ortopèdica ja que la lógica et porta a escalar pel díedre de l'esquerra i les expansions et tiren a la placa de la dreta. Molt bona roca. Nosaltres l'hem fet després de fer la Rosa del Sud a la Roca dels Arcs, va bé per combinar perquè és la primera via que trobem arribant a la Roca Alta venint de la Roca dels Arcs. De totes maneres explico accés i aproximació com si es volgués fer només aquesta via.

Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilómetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just pasada una casa. La seguim fins a una mena de collet amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i , està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat aquí.

Aproximació: Pujem per la pista i de seguida agafem un corriol a l'esquerra que s'enfila cap a la paret. Hi ha fites, és evident i crec que hi havia marques de pintura però no em feu dir el color.
Un cop a peu de paret la seguim cap a la dreta. La via és la última que trobarem, a la dreta del característic sostre de la Plurabel. Queda un metre a la dreta del buril que marca l'iniçi del Diedre Blau i hi ha una placa amb el nom.

Orientació: Sud.
Horari: Dues hores.
Material: 15 cintes exprés (alguna llarga) si ho volem xapar tot al primer llarg, pot anar bé un estrep.
Dificultat obligada: V+.

Descens: Carenar a la dreta fins on acaba la paret. Aquí anirem al coll o cap a la base de la paret,segons vinguem de la Roca dels Arcs o de l'aparcament de la Roca Alta.
Ressenya: Escaladorenpracticas.merçi!

La Boquete a la Pared del Pino.

Ressenyes del sector Can Xamaio (Mediona).

Primera visita a Mediona i per tant no podem comparar amb la resta de sectors.La orientació de la paret és Sud Est, el sol aguanta una mica més a les primeres vies del sector dreta i a les del sector esquerra,a les cinc tot el sector estava a l'ombra. La roca no està gens pul.lida i a la majoria de vies no hi ha taques de magnesi.Per l'accés/aproximació consulteu el croquis de dalt.

A nosaltres ens han agradat prou les vies. Val a dir que hi hem anat un dia núbol,fred i ventós fet que combinat amb el tipus d'escalada de dits ha fet que no acabessim de gaudir del sector.

Sirene Liotard+Super Sirene a la Calanque d'en Vau.

Escalem aquesta combinació de vies proposada al llibre Escalades de plaisir: Ll1 i Ll2 de la Sirene Liotard ( bolts i algún pitó ),fem un canvi de reunió a la dreta i escalem tres tirades més de la Super Sirene ( químics, enllaçem les dues darreres tirades ). Placa fissurada una mica patinosa a la part baixa i esperó ben aeri amb excel.lents vistes sobre al mar a la part final. Una clàssica que malgrat la sobamenta cal fer, pels enamorats de les Calanques i de les seves cales.

Accés: Podem anar des de el coll de la Gardiole o des de Cassis. Diria que el més fàcil i curt és aproximar pel coll de la Gardiole. Copio l'aprox:  A l'estiu l'aparcament del Col de la Gardiole diria que està tancat o regulat.
Aproximació: " Au départ du parking du col de la Gardiole, prendre le chemin balisé en Rouge. Celui-ci commence par une portion goudronnée puis se transforme en une large piste qui contourne la maison forestière de la Gardiole. Après avoir contourné la maison forestière le chemin s'éloigne vers la droite et quelques minutes après la piste s'enfonce dans un vallon. Continuer sur cette voie qui reste au fond du vallon jusqu'à la calanque d'En vau."Uns cent metres abans d'arribar a la platja veurem l'agulla per on va la via a la nostre esquerra. Hi ha una traça que porta a l'iniçi de la via, a l'esquerra de l'esperó. Bolts visibles.

Orientació: Crec recordar que Sud Oest, però la primera tirada i un tram de la segona podria ser que fossin Oest i restesin més estona a l'ombra.
Material:  Es pot fer tranquilament amb expresos però hi ha força fissura per reforçar.
Grau Obligat: V+.
Descens: Du sommet on rejoint facilement le plateau (5 m de désescalade dans la petite faille éventuellement à assurer au départ car on est au dessus du vide…).
un rappel tout neuf à été placé sur la première combe en sortant à droite de la voie à flanc de falaise. prendre ce rappel, suivre la sente sur une centaine de mètre puis récupérer à gauche la deuxième combe. cela évite le passage délicat et exposé du départ de la deuxième combe indiqué sur les topos…
Ressenyes: I més info del camptocamp i benvinguts al paradís,moltes gràcies!.

Via desconeguda+variant Pedraforca a la Trona.

Una tarda del mes de Desembre ens acostem a la Trona per intentar fer la Via Pedraforca però un cop a peu de paret no ens quadren la ressenya d'Osona Vertical. Total que l'hi fotem per lo que sembla més fàcil:a l'esquerra de les via Llevantina per un díedre cec amb tres bolts que ens porten a una fissura lleugerament desplomada. Seguint l'esmentada fissura ens plantem a R1 amb les últimes llums de la tarda. Amb l'ajuda del frontal sortim de la paret pel més evident: la xemeneia de la Variant Pedraforca. Aquesta combinació a mi m'ha agradat molt, un primer llarg de fissura d'artifo treballós però mai exposat i una xemeneia de sortida
ben atlètica i sostinguda. Com a punts negres de l'ascensió el tram d'arribada a R1 que és un pèl herbós,cosa que te fàcil solució si alguna cordada amb més llum que nosaltres és tant amable de fer-hi un xic de neteja. Ah!, si algun coneixedor de la paret és capaç de deduir quina via hem fet estaria bé saber-ho.
Accés: Carretera de St.Feliu Codines a Centelles, a uns 5km. de Centelles agafar un trencant a ma esquerra fins la casa de colónies de Can Miqueló ( cartell ). A la casa de colónies seguim recte,passem l'ermita de St.Miquel Sesperxes. Arribem a una mena de coll on hi ha una cruïlla de5 pistes.Agafem la de l'esquerra i de seguida girem a la dreta,seguim aquesta pista,passant per sota d'una linea elèctrica,fins que acaba en un camp sota d'un mas molt proper a una torre de guaita.
Aproximació: Anem en direcció sud,cap arran de cingle. Trobarem un camí amb cartells de la ruta dels Cingles de Bertí crec que marcat com a PR. Cal seguir aquest camí que porta a un grau i que ens permet baixar cap a la base de la cinglera. La paret no es veu, però s'intueix el cim de la Trona. Quan portem uns quatre o cinc revolts baixats estarem a l'alçada del peu de paret,hi ha una porta. Deixem el camí i seguim a la dreta pel peu de paret, passem per unes primeres vies que semblen d'esportiva/clean amb algún nom, després passem el doble buril on s'inicia la Cerdà Riera i llavors ve la zona on hi ha la Pedraforca i Llevantina. Tres bolts en un díedre cec que menen a una fissura lleugerament desplomada.
Material: Nosaltres hem cossit la fissura del primer llarg. Per fer-ho hem gastat un joc de tascons i un altre de Camalots fins al número 4,repetint del 0.5 al 2. Hem clavat un extraplà curt al final del primer llarg,després hem vist que hi havia alternatives tot i que no erem els primers de clavar en aquest punt.
Descens: Del final de la via seguim una traça fins al camí que hem seguit a l'aproximació.

Sector Le Torrent de la Bérarde.

Sector de vies curtes, crec que força concorregut. La roca és granet del bo i l'escalada és tècnica i física alhora, no són vies d'aderència. Les vies no són cap marevella i hi ha el soroll del torrent,bon lloc per pràcticar amb la col.locació de flotants ja que la roca dona força joc i hi ha vies de díedre i fissura. Alguna via comença a estar pul.lida. La resta de la informació està a la ressenya.

Via dels Gallines a Roc Galliner.

La idea era fer la veïna T'hauré d'aplicar un correctiu serio, que sobre el paper pintava més guapa però vàrem trobar neu a la pista i s'ens va fer tard,així que vàrem atacar el pla B teóricament més ràpida.La via te alguns trams macos com la primeta i la penúltima tirada,d'altres de regulars i una feixa pel mig...si l'hi sumem l'entorn solitari i tranquil jo crec que queda una activitat prou xula.

Horari: 4 hores.
Orientació: Sud,podria ser Sudoest,hem arribat a la paret cap a les 12 i ha estat al sol fins la posta.
Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2,algún fissurer.
Accés: He fet un croquis aproximat del tema, afegir que nosaltres vàrem trobar neu just a l'iniçi de la pista i la vàrem haver de fer tota caminant, vàrem trigar una hora ben bona fins al cartell que indica el Puig Galliner i la font que és on crec que s'aparca si està tot ok.

Aproximació: Explicada al croquis de dalt.
Dificultat obligada: V.
Descens: Més que descens seria ascens...Des del punt on acaba la via grimpem per una cresta fins a uns prats. Creuem aquests prats i després un tram de bosc amb rastres de pas fins a la pista.

Visite obligatoire a la Dibona.

 Molt bona via: sostinguda,llarga,homogènia,amb gran varietat de passatges, amb una roca boníssima i en un entorn magnífic. Tot i ser variada abunda l'escalada de placa tècnica de peus. Convé portar alternatives sinó volem fer cua ja que la via és molt concorreguda, crec que una via força similar i guapa és la Martina in the rocks.
Cordada: Edu Cuscó,Berta i Busquets.
Orientació: Sud,el sol l'hi entra cap a les 9.
Accés: Poble de les Hauges,uns cinc quilómetres abans de La Berarde.Aparcament amb lavabos i cartell indicatiu del Refugi Soreiller.
Aproximació: Cal pujar al Refugi Soreiller, perfectament indicat i sense pèrdua. La pujada són uns 1.100 de desnivell i dura entre 2 i 3 hores. Al voltant del refugi es permet tant acampar com vivaquejar, segons la neu que hi hagi ho podrem fer amb més o menys comoditat, de vivacs amb sostre crec que n'hi ha pocs. La via es veu perfectament des de el refugi,cal fer una petita grimpada de II/III per atànyer R0 ( dos bolts amb material per rapelar ). Després seguir els bolts de l'esquerra,via reequipada amb bolts.
Material: Una dotzena de cintes exprés, eventualment algún friend ens pot ajudar en trams molt concrets.
Dificultat obligada: 6a, mola portar aquest grau ben consolidat per gaudir la via ja que les asseguraçes allunyen.
Descens: Fins a R6 la via es pot rapelar, portar recanvis. Nosaltres hem baixat del cim per la Via Normal: desgrimpar per l'aresta fins a un ràpel, tirar un ràpel de 50 que crec que és fraccionable i que ens deixa en un coll,amb tendència a l'esquerra. Flanquejar grimpant pel vessant esquerra ( III ) fins que acaben les dificultats i seguir per pendents d'herba i roca fins a la morrena de sobre el refugi. Nosaltres hem trobat aquestes pendents nevades, hi hem baixat al migdia amb una bona traça i no hem necessitat grampons, hem quedat amb els peus xops.

La Hoz i la Tomy a la Pared del Frontón. Ayacata.

La Hoz és la gran clàssica de la Pared del Frontón i segurament la via més repetida no només d'Ayacata sinó de tota la illa.
En canvi la Tomy,pels comentaris d'algun local,gairebé no es repeteix. Cara Sud.

Anonymous a la Paret del Pont.

Via a la cara oest de la Paret del Pont, ideal per aprofitar la fresca d'un matí d'estiu. Esta gairebé equipada amb parabolts, però en algun punt haurem de completar l'equipament, bàsicament al primer llarg. Potser amb una mica de morro es pot fer sense afegir res, però després quedarà una mica expo. Hem empalmat el segon i el tercer llarg sense problemes. Per cert, algú sap el nom d'aquesta via? A la guia de la cara sud li diu Anonymous, però no sabem si aquest és el nom real...

-Cordada: Busquets i Macau
-Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
-Aproximació: Pugem per la pista forestal fins que trobem un camí a mà dreta (marques blanques). El camí ens baixa al torrent del Pont, el seguim de pujada. Al cap d'uns cent metres agafem un camí a la dreta del torrent. Pugem per aquest camí i superem la Roca Gris i l'Agulla Jordi Solé i Masip. A l'alçada de la Paret del Pont trobarem un camí que surt a mà dreta, el seguim i en pocs metres arribem a la base de la paret. La via comença en un pas estret entre dos boixos, a la dreta de la gran placa per on van la Tasmània i Roy Brain.

-Orientació: Oest.

-Material: La via està semiequipada amb parabolts, Calen friends petits i mitjans i estrep (opcional).

-Grau obligat: V+

-Descens: En ràpel per la mateixa via. Nosaltres hem baixat des de l'última reunió fins a la R1 (cal doble corda), i un altre ràpel de la R1 al terra.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre d'en Luichy de la cara sud. També pot anar bé la ressenya del Col·leccionista de vies:

Ressenyes de Penya Senyal.

Després d'escalar el 50% de les vies d'aquest sector n'hem tret diverses conclusions:la roca no està massa pul.lida fins i tot és abrassiva en algunes rutes,la majoria de vies les hem trobat força rabioses, entre els 15 i els 20 metres amb un parell d'exepcions més llargues i totes equipades amb parabolts ( compte amb el pas entre la primera i segona xapa de la Saque (6a) ). Hi ha vies de fissura/díedre i vies de placa. Teóricament el sector te orientació sudoest, nosaltres hi hem arribat a les 10 i les primeres vies ja estaven al sol. L'accés nosaltres l'hem fet des de Barcelona,seguim la C-32 i sortim a la sortida 44 que crec que diu Castelldefels Oest peró en realitat som a les  Botigues de Sitges. Seguim pel lateral i passat un súper ja trobarem a la dreta el cartell indicatiu de les urbanitzacions " Les Terrases" i "Garraf III". Seguim aquest carrer muntanya amunt i de seguida veiem el sector.Es tracta d'aparcar el més amunt possible del carrer Eramprunyà mirant de no molestar que ja hi ha hagut merder amb això.

L'accés el fem per un corriol que neix a darrera de l'aparcament. Només començar a caminar obviem un corriol que baixa a l'esquerra i seguim el camí més marcat a la dreta. Arribem a un coll amb una pista,seguim a l'esquerra i arribem al sector. Uns deu minuts del cotxe. Les ressenyes molt currades són del blog d'en Fernando Micó. Moltes gràcies!!!!.