Anglada-Eli al Camell d'Ecos (variant de sortida CADE).

Quan puges cap al Coll del Migdia venint de Santa Cecília tens una magnífica vista de l'aresta nord del Camell d'Ecos. La línia és molt estètica, t'atreu des d'allà dalt i tens ganes d'escalar-la. Té un petit però: la combinació llargada de via - aproximació/descens. Una via massa curta per a tant pateo, que pràcticament ens garanteix que estarem més estona caminant que escalant, i no es poca cosa. Fa uns anys vam tenir la idea genial de combinar aquesta via amb la Homo Montserratinus. Així sumàvem més metres d'escalada i solucionàvem el problema de l'aproximació al Camell. Semblava un gran pla, però després d'acabar la Homo Montserratinus vam haver de pujar per un bosc vertical amb cordes fixes incloses. Tot un Vietnam!! No sé ni com vam aconseguir accedir a la canal que porta al peu de l'Anglada-Eli.  El cas és que, quan hi vam arribar, estàvem cansats, suats i gairebé sense aigua. Aquell dia una retirada a Santa Ceci ens va semblar la millor opció. Fa poc hi vam tornar, aquest cop caminant. Realment la via és curta, però bastant intensa. Segurament en aquests anys ha canviat la meva visió de l'escalada o potser és que vam escalar la via una tarda, però quan estava al cim del Camell només pensava una cosa: avui em dono per escalat.

Actualització setembre de 2017: Via restaurada amb parabolts inox!!! També s'han canviat els ràpels del Gep i del Camell!!

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

-Aproximació: Agafem el camí de l'Arrel (GR) en direcció a Can Maçana. Agafem el trencant que puja fins al Coll del Migdia. Baixem uns metres per la cara sud, i de seguida trobem a mà dreta el camí que puja per la Canal del Micos (a la part de dalt hi ha algun tram equipat amb cordes i cables). Arribem al coll entre Camell i l'Eco Superior i tornem a baixar per l'altre costat, per una canal que mira al nord. És una canal força penosa, on la vegetació t'impedeix passar en vs punts. El peu de via el trobem a la nostra dreta abans d'arribar al final de la canal. Amb una mica d'intuïció trobarem una repisa on preparar el material, i des d'on es pot accedir fàcilment a l'aresta nord.

-Orientació: Nord.

-Material: La via està molt poc equipada amb burins, la majoria a les reunions. A més a més, a la primera i a la segona reunió hi ha un parabolt. Nosaltres hem fet servir bagues per a merlets, 1 xapa recuperable i joc d'Aliens i de Camalots fins al número 2 (si haguéssim portat el 3 l'hauríem posat). 

-Grau Obligat: V/Ae

-Descens: Des del cim del Camell fem un ràpel curt fins al coll entre el Camell i la Gepa. Després remuntem l'aresta nord de la Gepa (uns 60 metres de II/III). Per la cara oest de la Gepa fem un ràpel vertical d'uns 25 metres que ens deixa al coll entre el Camell i l'Eco Superior. Ara només ens queda baixar la Canal dels Micos i la Canal del Migdia fins a Sta Ceci.

-Ressenya: Bona topo del Col·leccionista de vies. Per cert, en realitat tots escalem la variant CADE, la sortida original va més a la dreta.

Crête de Sormiou.

Dues visites a aquesta paret han servit per escalar tres de les seves vies.El primer cop escalem la senzilla però bonica Diedre Guem amb una roca ben abrasiva,malgrat el nom la via va de placa amb presa sempre positiva.Crec que és una bona via d'iniciació per dificultat i equipament,encara que no està sobreequipada.La segona visita ens ha permès escalar la Melody i la part superior de la NTD.La Melody te les dues primeres tirades molt xules,després és acabar de fe metres.La NTD prou guapa també.

L'orientació de la paret és Sud Oest,però crec que el sol hi arriba d'hora.L'accés el fem anant a la Cala de Sormiou:aparcament de pagament (3.5 euros) escaquejable entrant de nit o aparcant abans,també hi roben millor no deixar res al cotxe.L'aproximació dura una mitja hora:baixem a la platja i agafem un camí que va pel vessant dret mirant al mar. Pujem una estona per aquest camí i Diria que hem d'agafar el segón corriol que  puja a ma dreta i que ens deixarà en un forat rotllo gatera que permet saltar a l'altre cantó.

Viking a l'Agulla Sol ponent .

Via que ataca la vertical cara oest de l'Agulla del Sol Ponent. Sorprenentment un bon tram del primer llarg surt en lliure no massa difícil. Però al segon llarg i a l'inici del tercer haurem de tirar d'Ae a discressió. Menció especial a la segona reunió, en una generosa bauma on podrem portar la birra i les patates... La via està equipada amb parabolts, la majoria són del 8. Compte perquè la xapa d'alguns parabolts balla!!!

-Cordada: Busquets i Macau

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguint aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta. Per arribar a peu de via hem de resseguir la paret cap a la dreta fins arribar al peu de la cara oest de l'Agulla del Sol Ponent. A l'inici de la via hi ha el nom ratllat a la roca, però s'esta esborrant i costa de veure. La primera xapa és un parabolt rovellat del 10.

-Orientació: Oest.

-Material: Cintes exprés (si ho volem xapar tot al segon llarg en calen unes 20) i estrep. Un Alien groc o similar pot anar bé per protegir la sortida al cim.

-Dificultat obligada: 6a (al primer llarg).

-Descens: Ràpel d'uns 25 metres per l'aresta sud/sud-est. La reunió del ràpel està a l'aresta sud, uns metres per sota el cim.

-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo del blog de l'Escalatroncs:

Llimac groc a la carena del Dumbo.

Via bastant bona sobre roca de qualitat i equipada amb força parabolts. Llàstima que sigui un pèl massa curta, perquè si no es convertiria en una clàssica d'Agulles. Nosaltres l'hem fet en una sola tirada sense problemes de fregament utilitzant doble corda i cintes llargues. Hem escalat aquesta via baixant de l'Aresta Brucs a l'Ou de Colom.

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a localitzar la cara est del Dumbo. Després pugem pel bosc fins a peu de paret. La resseguim cap a la dreta fins arribar a la base de la paret de la Carena del Dumbo. La via comença al costat dret de la paret, es veuen les xapes dels parabolts des del peu de via.

-Orientació: Est.

-Material: Equipada amb parabolts. Només calen cintes exprés.

-Grau Obligat: V.

-Descens: Desgrimpem sense problemes per l'aresta nord. I després baixem per dins el bosc fins la Canal Ampla.

-Ressenya:  Penjo la dels Dalton i la de Sibemessenapren. Moltes gràcies!.

Dia de Lluna al Vallibierna.

Aprofita molt bé un pany de paret que a priori sembla que hagi de donar menys de si.Escalada força llarga i homogènia on hi trobarem una gran varietat d'estils.La roca bona menys algún bloc sospitós que les repeticions s'encarregaran de fotre d'altabaix.Compte també als llocs més ajaguts que hi ha força ruïnilla.
Horari: 1.15 aprox,7 via i 2.15 baixada.
Orientació: Sud,sol tot el dia.
Accés: basament de Llauset,a on s'accedeix per carretera asfaltada desde el municipi d'Aneto.La paret és ben visible des d'aquest punt,encara que no en l'angle en que s'han fet les fotos.

Aproximació: Creuem un tunel,deixem un trencant a la dreta i seguim el GR que voreja l'embassament.Quan acaba l'embassament el GR puja a la dreta cap a l'Estany de ??? i el refugi de Llauset.Pujem uns metres per aquest camí i quan ho veiem clar sortim a l'esquerra en direcció a la paret.La via queda força a l'esquerra i s'inicia en una fissura-canal molt evident,crec que no es veu la primera assegurança que és un pitó. Nosaltres hem trobat neu a l'entrada, hem pujat per l'esquerra i hem flanquejat facilment (III) per una vira fins a la fissura de la primera tirada,aquí hem fet una R0 pel tema fregament ( Camalots 2 i 3 ) sembla factible arribar directament a R1.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2 i una dotzena de cintes exprés. El Camalot del 3 l'hem possat en un parell de llocs fàcils. Si fem els Ae's com a tals anirà bé portar els estreps i per algún blog em sembla haver llegit que va bé un tascó petit al L3. És altament recomanable l'us de doble corda i cintes ben llargues,ja que les tirades són força llargues i les reunions estan ubicades pensant en els ràpels i no en el fregament.

Grau obligat: Teoricament és V+/Ae. Jo crec que per fer-la amb V+ potser cal fer algun pas d'A1.
Descens: Les reunions de la via fins la R7 ténen una anella i cordino per rapelar. La 8 i la 9 només ténen cordino. Si pensem rapelar millor portar doncs alguna cosa per abandonar, les reunions estàn alineades però potser hi ha coses sueltes. Em sembla haver llegit alguna piada d'algú que rapelava des de R2 a terra amb un sol ràpel de 60. A partir de la R9 ja no hi ha cap tipus d'equipament a la via.
Nosaltres hem baixat caminant. Arribats a la cresta tenim dues opcions a l'esquerra fariem el cim i a la dreta baixem de manera més directa. Nosaltres hem anat a la dreta ( 40 mètres alguns pasos de I/II) fins a un collet de terra marronosa. Aquí baixem pel vessant oposat al que hem escalat primer per tarteres i despres per terreny de terrases fins a uns llacs. Un cop als llacs cal anar a l'esquerra a caçar el G.R..Aixó a nosaltres ens ha costat de trobar, hem anat baixant i mirant d'anar a l'esquerra. Un cop trobem el G.R. el seguim de baixada en direcció al Refugi de Llauset i l'embassament de Llauset. Arribats a sota del Refugi de Llauset el G.R. el G.R. fa marrada i fa un sifón pujant i tornant a baixar del refugi. En comptes d'això seguirem el G.R. vell que va pel costat del riu,es veuen les marques de G.R. esborrades i hi ha fites. Baixem una estona paral.lels al riu i el creuem a l'alçada d'un cartell on ens retrobem amb el G.R. que baixa cap a l'Estany de ??? i després es retroba amb el camí de l'aproximació al final de l'Embassament de Llauset.

Aresta GAM al Bisbe.

Híper clàssica i repetida via de Montserrat.Sostinguda i amb ambient des del primer metre.Generosament equipada amb parabolts i amb les reunions rapelables és una bona opció pels que es vulguin iniçiar a les vies de la cara nord sense massa compromís i en una via guapa.El traçat resulta sumament atractiu i l'escalada molt variada amb una primera part de díedres que desmboca en unes aeries plaques.En aquestes plaques el rocam és simplent excel.lent mentre que a les fissures està sanejat.Jo en cap moment he patit per la roca.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló continuem recte deixant el trencant a la dreta que puja al Pas de les Portelles i al refugi. Seguim rectes passant per sota de la Paret de la Biga i la Cadireta. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins un trencall on agafem el camí de l’esquerra ( bon lloc per amagar la motxilla ) continuem uns metres fins situar-nos a la vertical de la via i des d’allí agafem una traça que ens deixa a peu de via. Parabolts platejats fixe visibles.
Orientació: Oest,a les quatre l'hi entra el sol.

Material: Unes 22 cintes exprés si ho volem xapar tot al quart llarg.Si anem justos de grau pot anar bé portar alguna peça per reforçar les fissures de baix.Nosaltres hem posat un tascó mitjà (B.D. groc) despres del primer pitó de L1,un Alien groc a la sortida de R1 i un Camalot groc a l'entrada de la xemeneia de L2.La cordada de davant ha possat un Camalot del 3 al terçer llarg.Si es va just de grau i es fa la quarta tirada amb Ae millor portar estrep i potser alguna cosa per escanyar algún buril intermig.
Grau obligat: Fa de mal dir perque hem anat en lliure però teoricament és V+.He llegit alguna piada que comentava 6a obligat a la cinquena tirada.
Descens: Totes les reunions inclosa la del cim disposen de dues anelles per rapelar i la via va ben recte.En un intent anterior frustrat per la pluja vàrem rapelar amb 2 60's de la següent manera: R4-R2,R2-R1 i R1-terra.De R2 al terra faltava molt poc però no arribava.
Per baixar caminant si tenim el cotxe a Can Masana ho podem fer de dues maneres:pel refugi d'Agulles (5/10 minuts menys) o pel Pas del Portell Estret( si tenim la motxilla al peu de via.
Per aquestes dues opcions cal fer el mateix: ràpel de 40 per la cara sud ( 2 bolts rovellats amb anella,diuen fraccionable no m'hi he fixat) i seguir al Camí dels Alts Frares en direcció Can Massana (marques blaves) fins la Canal Ample/Pas del Portell Estret (rètol indicatiu).Si volem anar fins al refugi seguirem la canal cap a l'esquerra i si volem baixar a la cara  nord per agafar la motxilla,cap a la dreta a retrobar el camí de l'aproximació.

Costo de Agosto a Busa.

Atrevida i espectacular via que supera el caracterísitc sostre que domina aquest pany de paret amb un llarg força acrobàtic. La roca és l'habitual de la paret amb trams excel.lents i d'altres on cal escalar amb cura per no cardar res abaix. Juntament amb la Jardí Botànic, Maneras de Vivir i Shangri La eren les vies més clàssiques del lloc abans de la febre aperturista dels darrers anys. Per aquest motiu suposo que és en aquestes vies en les que trobarem els panys de mala roca més sanejats. L'escalada m'ha semblat ben interessant, amb ambient i força variada.

Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, al principi està asfaltada i després és de terra,compte si anem amb un turisme baix i/o ha plogut.Al cap d'un parell de quilómetres d'haver-se acabat l'asfalt veurem una bassa a ma esquerra,cal aparcar en aquest punt. Amb la foto de la via la localitzarem perfectament des de l'aparcament.
Aproximació: Nosaltres hem seguit la pista que puja una estona fins que hem vist una traça fitada i netejada a l'esquerra que s'enfilava a peu de paret. Situats a peu de via crec recordar que es veia el pitó.
Orientació: Podria ser sud est.

Material: Joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Nosaltres hem portat 15 cintes i hem fet curt a la tirada del sostre. Portar cintes llargues i doble corda per evitar fregament.
Dificultat obligada: V+/A1.
Descens: La via està equipada per rapelar de la següent manera: R1 dos espits amb anella,R4 tres espits amb dues anelles i R5 cable a la sabina amb anella. La resta de reunions tenen dos espits però sense anella,en cas de necessitat sembla possible rapelar abandonant material. Nosaltres hem baixat caminant. Del final de la via carenem a l'esquerra fins que trobem una ample coma que desemboca en una canal a ma esquerra per la que baixarem. A la part final d'aquesta canal hi ha una desgrimpada de III+ i un passamà que ens deixa en un ràpel d'uns 15 metres. Fet aquest ràpel anem seguint per la base de la paret passant pel peu de via.

Aresta Brucs a l'Ou de Colom.

Potser és la millor opció per pujar al cim de l'Ou de Colom, amb un primer llarg que es pot fer en lliure i el segon on ens haurem de penjar dels seguros, alguns d'ells una mica putrefactes. El primer llarg està reequipat, però encara hi trobarem algunes pitonisses (originals?). El segon llarg, en canvi, està amb assegurances força velles, aniria bé acabar el reequipament. Nosaltres hem combinat aquesta via amb l'Aresta Brucs del Periquito, allargues una mica més l'escalada i crec que així simplifiques l'aproximació (des de dalt la canal d'accés al peu de via tenia mala pinta).

-Cordada: Busquets i Macau.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

-Aproximació: Com he comentat abans, nosaltres vam fer la via des del Periquito. Si volem anar directament a l'Ou de Colom hem de pujar per la Canal de l'Ou fins al Periquito. Aquí pujar per una canal que surt a la dreta, fins a localitzar una canal vertical a mà esquerra que puja fins al coll entre el Periquito i l'Ou de Colom.

-Orientació: Sud

-Material: La via està equipada amb parabolts i burils. Portar cintes exprés, estreps i un parell de xapes . 

-Grau obligat: V+/6a.

-Descens: Del cim fem un ràpel per la cara nord. Després baixem cap a l'est fins a la Can Ampla.

-Ressenya: La d'en Romantiguerrer està molt bé:

Chani a la Falconera.

La clàssica de la paret!.Reçentment s'ha reequipat amb parabolts inox,incloent algunes variants més difícils. L'escalada en si no m'ha semblat espectacular però entre l'avenc de l'aproximació i el mar sota els peus ens olvidem de la feixa i de la fressa del tren.

Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i fem esquerra/dreta per agafar la carretera dels revolts del Garraf que si no m'equivoco va en direcció Sitges. Seguim aquesta carretera que crec que és la C-246,passem el poble de Garraf i després d'un marcat revolt a la dreta aparquem en un mirador que queda a ma esquerra. Aquest mirador està situat més o menys uns 400 metres després del km.27 i per entrar-hi és recomanable seguir la carretera un quilómetre més fins que trobem una bona entrada a la dreta per fer el canvi de sentit.L'aparcament te vidres trencats a terra, pinta a que roben: no deixeu res als cotxes!!!!. 
Aproximació: Cal baixar caminant una mica cap al collet que ens separa de la Falconera, i pujar buscant una fita a la dreta, que ens porta cap un altre caminet que en pocs metres ens porta  a un pi on tenim instal·lació del primer rapel(20m).Aquest rapel ens deixa en una feixeta on tenim un nou rapel(45m) fins al final de la cova, en una platjeta sobre el mar.
Material: Si es va suelto suposo que es pot fer amb un joc de tascons.Nosaltres hem posat algún fissurer i un joc de friends des de l'Alien vermell al Camalot del 2. Amb el reequipament crec que només hem hagut de reforçar la R2.

Orientació: Podria ser sudest,hi vàrem ser una tarda que feia núbol.
Grau obligat: V+,millor no anar just de grau ja que una retirada pot ser complexe.
Horari: A nosaltres s'ens en va anar de les mans però col.legues ràpids l'han fet en una hora i mitja sense coneixer-la.
Descens: Des del final de la via només cal seguir la carena a l'esquerra i en cinc minuts mal contats tornem a ser al mirador on hem aparcat.
Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra i en cinc minuts tornem a estar a l'aparcament.

Sector El Duc.L'Arbolí.

Aquest sector ens va semblar que tenia molt bones vies de V i V+,mentre que les vies de sisè grau no ens varen convèncer gaire.En canvi les poques vies per sobre del 6c també ens vàren agradar.La roca una mica sobada,de 6c cap avall.Exepció de Capità Nemo (6a),una via rara o dura pel seu grau.Una part del sector està orientat a SO i una altre a SE,al pic del migdia hi ha sol a totes les vies però el peu de via romàn a l'ombra.Accés/Aproximació ben còmodes segons el croquis adjunt.

Joans's a la Codolosa.

 Una més de la codolosa!. Plaques de bona roca,alguna herbota i asegurament tirant a generós. Com sempre ideal per combinar amb alguna altre. Les dues primeres tirades les hem fet en una de sola,saltant-nos algunes xapes,amb corda doble i cintes llargues. D'aquesta manera no hem tingut gaire fregament.
Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desaoareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça més directa però està molt bruta. Arribats a la base de la paret cal flanquejar tota la paret cap a l'esquerra. La via es troba a la part esquerra del pany central. Crec que a l'esquerra encara hi començen dues vies amb iniçi comú.Una d'elles és la Josep Monistrol.
Orientació: Sud.
Material: Cintes llargues i doble corda per enllaçar. Recanvis pels ràpels: nosaltres hem canviat el cordino de R3 i unes noies que la vàren fer abans que nosaltres vàren canviar el de R2.
Grau Obligat: V/A1e.
Descens: Un sol ràpel de 60 metres des de R3

Sultains of swing a la Gorra Marinera.

Bona via de dificultat moderada amb només un tram més difícil a la terçera tirada. Actualment es troba requipada amb parabolts amb xapa imitació de buril,cal estar atents amb la via ???? que la creua a la terçera tirada. Penseu que els prarbolts de la ??? són daurats. Quan baixavem de la via ens vàrem trobar amb uns locals dels Gorros que ens vàren comentar que la via te fama d'exposada i mirant a la guia de Gorros d'en Luichy marca com a exposada la sortida de la quarta reunió. En aquest tram el factor 2 hi és però a mi em va semblar més IV que V i a més algú parla de que es pot llaçar un merlet encara que no m'hi vaig fixar massa. L'altre tram que està desprotegit crec que era l'entrada,IV possibilitat d'entrar pels parabolts de la ??? que queda a l'esquerra. En general ens ha agradat amb alguns trams de placa de patates ben xulo.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan - St. Jeroni ) seguir-lo a l'esquerra fins a l'estació del funicular de Sant Joan. Aquí seguim en la direcció que portem fins a la base de la Gorra Marinera on prenem un corriol que puja cap a la paret. Deixar-lo bastant aviat per anar a l'esquerra per dins del bosc, la via cal iniçiar-la a l'esquerra de tot de la paret. El primer bolt crec que estava molt alt, veurem a l'esquerra el parabolt de la ????.

Orientació: Podria ser Sud Est.
Material: Nosaltres hem possat l'Alien gris en un parell de trams.
Grau obligat: V/V+.
Descens: De la darrera reunió grimpem cap a l'esquerra ( II ) fins a una instal.lació de ràpel. D'aquí tirem un ràpel curt ( 25?) fins al coll amb la Magdalena. Podem enllaçar amb alguna altre via com per exemple la Benson. 

Aresta Brucs al Periquito

El Periquito és d'aquestes agulles discretes de Montserrat, que queden a l'ombra de les agulles més grans, en aquest cas de l'Ou de Colom i la Xepa. Nosaltres la vam conèixer a través de la piada d'en Romanticguerrer. És una molt bona opció per accedir a la Aresta Brucs a l'Ou de Colom, i així allarguem 40 metres l'escalada. La via està poc equipada, però amb habilitat podrem posar alguns friends en forats. L'hem fet en una sola tirada, la reunió intermitja només té dos burils plens de cordinos vells (preveure cordinos). La reunió del cim es fa d'una alzina, però està morta!!! La resta de vegetació no és més fiable...

-Cordada: Busquets i Macau.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal de l'Ou. Remuntem per la canal fins a la base del Periquito, que de fet és el contrafort sud-oest de l'Ou de Colom.

La magnífica reunió del cim!

-Orientació: Sud

-Material: A la via trobarem molt poca cosa. Hem fet servir Aliens, un Camalot del 0.75 ó 1 i bagues per a merlets. 

-Grau obligat: V+

-Descens: Del cim hem desgrimpat uns metres fins a bretxa que separa el Periquito i l'Ou de Colom. Nosaltres hem continuat cap a l'Aresta Brucs de l'Ou. Però suposo que si volem baixar des d'aquest punt podem muntar algun ràpel dels arbres propers.

-Ressenya: Com hem comentat, nosaltres hem anat amb la d'en Romantiguerrer: