Via Misteri a la Gran Quereda.

Dues tirades de fissura on regalar-se posant catxarros enmig del Montseny,aquesta és la proposta de la via Misteri.Segurament s'ens farà curta i els més llepafils diran que hi sobre una mica de líquen i alguna sabina emprenyadora.

Accés: Des del municipi de Tagamanent caldrà seguir les indicacions de "Centre Etnológic del Pla de la Calma". Pujarem primer per una carretereta amb revolts i arribem a un punt on s'acaba l'asfalt.A partir d'aquest punt hi ha algún tram de pista on cal un cotxe alt per passar,nosaltres amb la C15 cap problema.Arribem al Pla de la Calma i just on comença el pla a ma dreta hi ha un gran roure:Roure del Parany.Al costat d'aquest roure hi neix una curta pista de desemboscar amb marques de pintura taronges.Podem aparcar al final d'aquesta pista i estalviar-nos caminar uns 100 mètres o si ja en tenim prou de castigar el cotxe aparquem a l'alzina.

Aproximació: Del final de la pista cal seguir un bon camí on continuen les marques taronges.A 200 mètres del final de la pista trobem una petita clariana amb una alzina surera.Aqui caldrà deixar el camí i entrar al bosc a ma dreta.Aquest punt pot costar de trobar,nosaltres hi hem fet unes fites i com a indicació dir que si arribem a un coll és que ens hem passat molt de frenada.Per dins el bosc,una mica brut,arribem a sota del final de la via on hi ha dues microvies d'esportiva.Des d'aquest punt nosaltress hem baixat a prop de la paret pel vessant de l'esquerra,el que queda més allunyat del cotxe.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien gris al Camalot del 4,repetint del 0.75 al 3 i un parell de tascons.Segons les ressenyes no calen les repeticions i si que són necessaris un parell de claus.
Orientació: Podria ser Sud.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Cal fer un curt ràpel o desgrimpar ( pont de roca,recanvi,10 m,IV).Un cop a peu pla retrobem el camí a través del que hem aproximat.

Esperó de la Martina a Busa.

Te un tram un xic cutre a la primera tirada però la resta ens ha semblat molt bo. Bona roca,tirades sostingudes i escalada atlètica. Com a totes les vies de l'Indi equipada per no patir massa amb parabolts. L'aproximació,el descens i la via són ràpids i fàcilment podrem combinar la via amb alguna altre,nosaltres després hem fet la veïna Axis Mundi.
Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després arribem a una cruïlla on cal estacionar just sota una torre elèctrica. A ma esquerra la carretera puja al Pla de Busa i a la dreta hi ha una pista que seguiriem per anar a les altres vies de Busa.
Aproximació: Seguim la pista de baixada uns cent metres i veiem un corriol fitat a ma esquerra. Cal agafar aquest corriol i seguir-lo fins una mica abans de la Canal de Cal Rial. La via comença sobre d'un petit pedestal,bolts visibles a la dreta d'una arrel.

Material: 12 cintes exprés amb un parell de llargues.
Grau Obligat: V+.
Orientació: Sud.
Descens: Crec que si volem fer una altre via el millor es baixar a la dreta per la Canal de Cal Rial. Si volem tronar al cotxe el millor és anar a la esquerra i creuar el Pla de Busa fins a la carretera per retrobar l'aparcament. Nosaltres hem rapelat per la via,compte amb la roca i porteu recanvis ja que la R3 no està equipada per rapelar. Hem fet R3-R2 amb 30 i de R2 a terra amb uns 50.

Foz do Fornos.Sagres.

No deu ser dels millors sectors de Sagres però ens quadrava per grau i aproximació senzilla sense ràpels.L'accés el fem aparcant en una explanada uns 300 mètres abans del Far aquest tant famós que no recordo el nom a ma esquerra.De l'aparcament surt un camí en direcció al mar que en 5' escasos ens deixa a les primeres vies.

L'equipament és amb parabolts que estan arran de mar no trigaran a estar rovellats.A més hi ha maillons de retirades en algunes xapes que estan ben rovellats i aixó no deu anar bé per l'inox.Algún distançiament d'assegurançes interessant. Hi podem trobar totes les orientacions.Les vies de l'esquerra ténen ombra fins la una,de una a tres van agafant sol.Més o menys a les tres és quan les vies de la dreta queden a l'ombra.Les de l'esquerra ténen un peu de via còmode mentre que a les de la dreta hi ha perill d'acabar al fons del mar.Hi ha una via de 6b/c nova a la dreta de Naufragos Havista (6c).Ressenyes al bar Dromedario de Sagres.

Pirenaic a la Magdalena Superior.

Via clàssica restaurada que demostra que a Gorros no tot són parabolts de colors col·locats cada dos metres. Abans que arribés la bogeria del taladro s'havien obert vies amb un cert caràcter. Algunes han sobreviscut fins els nostres dies, i d'altres han quedat enterrades sota una nova via o un reequipament mal fet. Cal tenir en compte que el primer llarg és una mica exposat i que cal determinació per anar a buscar la primera assegurança. L'últim llarg també és una mica exposat. De totes maneres, amb calma i habilitat es poden afegir assegurances en aquests dos llargs.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim i a sota del Gorro Frigi i la seva cara Est agafem la canal per on baixa la Normal. Hem de pujar aquesta canal fins al coll que separa el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. La via comença en aquest coll.

-Orientació: Nord.

-Material: Cintes exprés, bagues per a merlets i joc de friends (d'Aliens a Camalot del #2). Els Tricams també van molt bé.

-Grau obligat: V+.

-Descens: Un ràpel llarg (d'uns 50 metres) o dos ràpels curts (d'uns 25 metres) per la cara est. Després agafem el camí que rodeja la Magdalena Inferior fins a les escales de Jacob que ens retornen al camí transversal de Gorros.

-Ressenya: Hem fet aquesta topo marcant el material que hem trobat a la via:

Via Ítaca a les Moles del Don

Guapa via que ens ofereix una interessant escalada de placa més fina que física sobre un conglomerat excepcional. La darrera tirada dóna una mica la nota, la resta l'hem trobada ben homogènia i sostinguda. L'últim llarg és una rampa interrompuda per un petit bloc de V+ totalment obligat i a més amb mala caiguda, nosaltres l'hem fet però si repetís la via no el faria. A més si rapelem per la via compte que en recuperar la corda en aquest útlim llarg poden caure rocs.Reequipada amb parabolts Fixe platejats. 
Accés: Sortint de l’Horta de Sant Joan desemboquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta

Aproximació: A l'aparcament diria que hi ha indicacions per anar als  Estrets d'Arnes (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que arribem a l’alçada de la via (hem de trobar el millor lloc per creuar):la via comença just a darrera d'un gran pi.Sembla ser que hi havia hagut una pedra amb el nom,nosaltres enlloc d'aixó hi hem trobat una I ratllada a l'iniçi que podria no ser-hi.
Material: 12 cintes exprés,crec que és difícil poder afegir algun ferro.
Grau obligat: Els trams de V+ són possibles amb A0 menys el del darrer llarg.Per tant si s'obvia aquest tram la resta de la via obliga a V sostingut.
Descens: La via te totes les reunions equipades amb dues anelles per rapelar. Nosaltres hem acabat rapelant amb quatre ràpels de 35 mètres aproximadament per la via de l'esquerra que també te està reequipada i amb les reunions de dos bolts i anelles.
Ressenyes: Kutreescaldors i Gatsaule. Gràcies!!.

Ressenyes de Llo.

El lloc és força guapo,amb el Cadí mirant de reüll i les vies també estan força bé.La roca és quarzita(m'ha semblat com pissarra/gneis) i l'escalada l'he trobada una mica monótona i física:bloquejar fort d'una bona regleta per trincar-ne una altre. Com a escola és molt més gran i amb vies més llargues que el sectoret que hi ha a Olopte.

Diria que hi podem trobar totes les orientacions i les vies estan equipades amb parabolts i químics.

Acceso en Coche: Partiendo desde Puigcerda tenemos que cruzar la frontera a Francia en direccion Bourg-Madame, cuando llegamos aquí cruzamos todo el pueblo y tomaremos la   N-116 direccion Perpiñan, Sallagouse (unos 11km). A mitad de este ultimo pueblo encontraremos la señal que nos desviara a Llo por la D-33, Continuaremos esta carretera que nos llevara en dirección Eyne, hasta que lleguemos a una señal en la que nos pone Les Hauts de Llo la cual nos conducirá pasando por debajo de  una pequeña torre que se divisa en lo alto del pueblo, al sitio donde aparcaremos. Un pequeño aparcamiento donde sale una pista de tierra ascendente...

A droite le cable

Aproximación: tomamos la pista que sale desde el sitio donde aparcamos y en unos 15 minutos de fuerta subida llegamos al punto mas alto de la misma en el cual nos encontraremos con un cartel informativo y un "hito" situado a mano derecha, en este punto sale un pequeño sendero descentente que en 2 min nos llevara a nuestro destino!!!!

Le séchoir.

Quarantaine Rugissante

Au centre le cable

Sector CENC: 

 

Sector Tob Tob et Piranha

SECTOR SOUS LA TOUR

Croquis general:

Snoopy al Gorro Frigi.

Aquesta via és una altra mostra que a Gorros les coses es podien fer d'una altra manera. O millor dit, que durant molt de temps van ser d'una manera diferent a l'actual. És sorprenent com aquesta via puja de forma directa al cim del Gorro amb un equipament fix escàs i dificultat moderada (només s'arriba al V en un tram curt). I mentrestant la Via del Carles va parasitant la Snoopy en diferents llargs de la via. De fet, el mur característic de la Via del Carles coincideix amb el 3r llarg de l'Snoopy (es veuen els burils al costat dels parabolts!!). En diversos punts et trobes les xapes verdes de la Via del Carles a la cara i has de decidir si xapar-la o saltar-te-la...

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim fins a situar-nos a la base del Gorro Frigi. La via comença a la part tombada de la paret, just a l'esquerra de la via del Carles. Hi ha una fletxa pintada de negre però costa molt de veure.

-Orientació: Nord-est.

-Material: Cintes exprés, bagues per a merlets i algun Aliens. Bàsicament hem posat merlets.

-Grau obligat: V.

-Descens: Un cop a la creu del cim on fem la darrera reunió hem de desgrimpar cap a la nostra esquerra en direcció a una sabina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal·lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal (desgrimpada amb corda fixa, pot no ser-hi) uns metres fins al camí transversal.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la guia d'en Luichy de Gorros. Hem fet aquesta marcant les assegurances que hem trobat i també els parabolts de la Via del Carles :

Verkami per la nova Guia d'Escalada del Berguedà.

El Col.lectiu d' Equipadors del Berguedà portem tres anys treballant en la nova guia d' escalada i ja ho tenim apunt, però malauradament ens falta finançament. Comença el verkami per fer-ho realitat!.
Diria que es tracta de pagar per avançat la guia per que així ells tenen la pasta per editar-la. Entreu al següent enllaç i feu-hi un cop d'ull. Crec que val la pena,jo ja tinc la meva!!!!.

https://www.verkami.com/projects/17726-bergueda-vertical-nova-guia-descalada-esportiva

Via Tsering al Serrat de les Lluernes.

Via suficientment equipada amb parabolts perquè tothom la pugui escalar sense que ningú hagi de passar por. La dificultat obligada tampoc és massa elevada. Nosaltres ens vam trobar el primer llarg totalment empapat per la pluja del matí, i vam poder-hi passar sense cap problema. És curiós, altres vies obertes a la mateixa paret per les mateixes persones són força més obligades. Suposo que hi ha d'haver varietat... És la via que es fa més d'aquesta paret, però a mi em va agradar més el Díedre Lucifer o la Innominata cat.

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
-Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Després de creuar la Canal del Cavall surt un corriol a mà dreta (fita) que ens porta fins a peu de paret. Just abans d'arribar-hi trobarem un tram equipat amb codes fixes.

-Orientació: Nord.

-Material: La via està equipada amb parabolts amb xapa Lucky. Només fan falta moltes cintes exprés. 

-Grau Obligat: V/Ae

-Descens: Des de l'última reunió (equipada amb argolles) fem un ràpel d'uns 45 metres. I després un altre ràpel d'uns 50 metres fins al terra. Aquest últim ràpel es pot fraccionar en dos. De totes maneres potser la millor opció és anar a buscar la Canal del Cavall perquè el 2n ràpel és força brut, amb branques i pedres soltes.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb el llibre de la cara nord d'en Luichy. De totes maneres a la web es poden trobar força topos:

Escalada al Castell de Sant Ferran.

Actualment a Figueres hi ha un parell de rocódroms peró fins fa un any no era així i l'única alternativa eren les muralles del Castell de Sant Ferran. Després d'una primera etapa de clandestinitat,que tenia el seu rotllo,va venir una època de legalització i s'ens va permetre fins i tot equipar vies a les muralles. Aixó va durar un parell d'anys fins que la ciutat va començar a potençiar el castell i resulta que era cultura i tal i cardar espits a les muralles era algo així com fer un grafitti a un quadre d'en Dalí. Total, prohibició de nou i aquest cop dels de Cultura que eren més xungos de xulejar que els xusqueros que feien la ronda pel fossat. Actualment suposo que està prohibit i hauran tret els espits de les vies. Penjo més que res en plan nostàlgic els croquis de les travesses per si algún romàntic te ganes d'anar a fer l'il.legal.
Aquí és on vàrem fer les nostres primeres escalades unes quantes generacions d'escaladors de Figueres i rodalies. En la seva època d'esplendor ( 95-96 al 97-98 ) no era estrany trobar fins a tres o quatre cordades escalant per aquí,ara segur que estarem ben sols.
-Accés/Aproximació: Sortim de Figueres per la carretera de Llers, passat el col.legi Pous i Pagès i just abans de pujar al pont que travessa l'autopista agafem una pista a la dreta. Passem per sota de l'aqüeducte i al cap d'uns cinquanta metres hi ha un aparcament-abocadaor a ma dreta. D'aquí una miqueta a la dreta surt un camí que s'enfila al camí de ronda del Castell, el seguim uns cinquanta metres a l'esquerra i ja localitzem les escales de baixada al fossar número 1.
-Tipus d'escalada: Les parets del castell estan lleugerament tombades, diria que no acaben d'arribar als 90 graus per poc, quan és difícil és per que el canto és petit: de dits i tècnic. A les cantonades és on solen haver-hi els passos més difícils. Escalada poc atlètica i monòtona. Les més fetes són: 3,4,7,8 i 9, per tant són les que ténen millor roca.
-Època: S'hi pot escalar tot l'any ja que les muralles ténen totes les orientacions, al estar en un fosar a l'hivern queda a reces de la tramontana.

Sector Sense Nom:

1.Ona:****. Hivern del 2002. La cantonada final està per resoldre.
2. Vilaür Woman:*. Primavera-estiu del 1997.Curta i fàcil travessa que podem enllaçar amb la Ona.
3.Ceba:*****. Estiu del 1997. Sostinguda.
4.Laila:****.Agost del 2006. Continuació de la Ceba.
5.Sense Nom: *****.Principis dels 90. Curta i molt contundent.
6.Cagallons:***. Principis dels 90.

Sector Finestres:

7.Per escalfar:***. Principis dels 90. La més fàcil del castell, com el seu nom indica ideal per escalfar i ja sense baixar enllaçar amb el de les finestres.
8.Finestres:****. Principis dels 90. Continuació lógica de la Per escalfar. En el seu dia la travessia quedava tallada a mijta paret per les bardises. Actualment es pot recórrer tota la paret. Sostinguda amb algún pas més difícil.
9.Buck:**. 2005. Pels dies que no volem que ens vegin, queda amagada per un turonet.
10. De la serp:?

Sector Escalfa...si pots:

11.Escalfasipots:?. Finals dels 90.
12.Paret fràgil:*. Novembre del 2007. S.O. S'anomena així per la precarietat d'algunes preses que s'engrunen. Tot i així te algún pas guapo amb grans forats per les mans i una difícil cantonada final de sortida a la paret compacte.
13.Paret Compacte:*. Novembre del 2007.S. Curta travessia amb un difícil pas a l'entrada i un altre a la sortida, part intermitja de tràmit. La roca ens sorpren per la seva solidessa sobretot si hi arribem després de fer la Paret Fràgil.
14.La gran mentida:*Novembre del 2007. E. Travessia amb un difícil pas d'entrada des de la Paret Compacte, després força fàcil fins arribar a les escales.

Sector tramuntana:

15. Tramuntana: **. Novembre del 2001. S. Queda a recés de la Tramuntana i és ideal pels dies que bufa la tramuntana.
16. Romaní traïdor:*. Novembre del 2007. S. Anomenada així per un romaní que permetia fer un pas a la cantonada final i que va cedir en fer el pas...actualment aquest passatge resta per escalar.
17.De la ferradura:***. Novembre del 2012.S.E. Cantonades inicials i finals sense resoldre, la final sembla més assequible. Bona roca a la part central i una miqueta més dolenta a les parts properes a la cantonada. El nom ve d'una ferradura clavada a la paret...bona presa!.

Rocha da Pena.

És l'escola més gran que hem visitat a Portugal.La roca és un calcari súper abrasiu i les vies en general de placa.L'equipament majoritari és el parabolt encara que s'estan començant a reequipar vies amb químics i també a obrir noves vies amn químics.L'orientació general és Sud,però hi ha sectors que són Sud Est i que a les quatre ja començen a tenir ombra.L'accés és ben senzill ja que només cal anar al poble de Rocha da Pena,parquing habilitat al costat d'ina font i del bar Las Grutas ( ressenyes actualitzades?).

Les parets són perfectament visibles des del poble i només cal pujar per una pista tancada al tràfic fins a una explanada amb un panell sota les parets.Si volem anar als sectors que hi ha de l'Aguia cap a la dreta anirem a la dreta i si volem anar del sector Vaca cap a l'esquerra anirem cap a l'esquerra.Nosaltres hem estat a dos sectors:Aguia i Escaleras do Inferno.El primer te una via a la drera del tot que no surt a les topos(químics,V,2 llargs,15+20,R1 2 químics i R2 químic+cordino),la resta de vies més curtes i rabioses,pasos llargs de forats bons,hi ha un V tirant a desplomadet amb unes bústies brutals.El segón ens ha agradat més,mha semblat una fotocopia del Sector Central de Beuda: rutes de 25 mètres,plaqueres amb bastant canto positiu i de continuïtat.

Aromes a la Bessona Inferior.

Via molt guapa que va a buscar el díedre evident de la cara est de la Bessona Inferior. Està reequipada amb parabolts, tot i que encara queda algun buril sense canviar (sobretot en trams d'artificial equipat). Al díedre també hi ha algun pitó. Bona roca en general. A la meitat de díedre trobem un tram amb roca delicada, aquí cal flanquejar a la dreta. Atenció amb el fregament en aquest
llarg, si no gestionem bé les cordes ens pot costar arribar a la reunió.

-Cordada: Macau i Vicenç.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi d'Agulles i pugem per la Canal de les Bessones. En uns minuts arribem al peu de la cara est de la Bessona Inferior. L'Aromes comença just a la canal que hi ha entre la Bessona i la Vespa.

-Orientació: Sud-est.

-Material: Unes 18 cintes exprés, joc de tascons i friends (des dels Aliens al Camalot del #2). Es posa poca cosa però variada.

-Grau Obligat: 6a.

-Descens: Ràpel d'uns 30 metres per la cara oest fins al coll que separa les dues Bessones. D'aquí baixem per la canal nord, primer desgrimpant i al final muntem un ràpel curt fins al terra. Rodejant l'agulla per l'est tornem a la Canal de les Bessones.
-Ressenya: A nosaltres ens ha anat molt bé la ressenya del blog Luichy: