divendres, 28 de setembre del 2018
Xemeneia Pitufos a Collegats.
M'ha semblat una via ben suculenta i complerta.El primer plat del menú és una placa d'autoprotecció,llavors venen dues tirades de pura xemeneia on els més tirilles hauran d'arrosegar l'esquena i els màquines passaran espatarrats.Digerits aquestes dos llargs ve el tram espeleológic de la via amb un sol pas molt estret.La sortida aeria de les xemeneies és la cirereta del pastís. El que explico a continuació parteix del supósit de que la role que es fa a la bauma de l'iniçi és R0 ( bolt i 2 burins):
-Llarg 1: No sortir a la dreta de la reunió on hi ha un pont de roca ( via Llàgrimes Negres ) sinó flanquejar a l'esquerra i seguir per la placa en flanqueig diagonal ascendent a la dreta. Moltes possibilitats d'autoprotecció fins i tot amb els friends grans ( 3 i 4 ). Al final de la tirada trobem un clau que ens indica el moment de deixar de flanquejar i pujar rectes cap a la reunió.
-Llarg2: Xemeneia amb dues falses reunions de burins,des de la segona falsa reunió sortir per una evident vira a la dreta. La reunió està al costat de l'arbre i la tirada fa 40 metres.
-Llarg 3: Falten els dos pitons que marca la topo.
-Llarg 4: Cal entrar a les profunditats de la xemeneia,no cal frontal.Quan deixes de tenir llum a darrera ja veus el final del tunel. Un cop a l'altre costat del forat cal baixar a una repissa amb sorra i arítjols per fer reunió en un arbre gran i mort.
-Llarg 5: Pujem un parell de metres per la canal terrossa fins a una repisseta. Hi ha una evident fissura que va recte amb una figuera,no seguir-la. Enlloc d'aixó escalem una curta fissura ample a la dreta on sembla que la roca és dolenta i que ens deixarà en una amplia repissa on es possible improvitzar una reunió a 20 mètres per evitar el fregament. Ara cal tornar a entrar a la xemeneia i travesar-la en sentit contrari al fet en el llarg 4. Al final hi ha un pas estret amb sortida de cares a la timba però amb bon canto i on sembla que podem emplaçar algún friend mitjà ( 0.5-1?). La reunió no la veus fins que no la tens a la cara,4 burins i una mica penjada.
-Llarg 6: Es curt.
-Llargs 7 i 8: Enllaçats.
Accés: Des de la Pobla de Segur prenem la carretera N-260 direcció Sort. Seguim i deixem enrere l’àrea de descans de la Figuereta i un cop passat el primer túnel aparquem el vehicle a un aparcament que trobem a mà esquerra (per 5 vehicles).
Aproximació: Continuem a peu direcció la Cova de la Serp i a l’alçada de la torre elèctrica ens desviem a la dreta. Seguim el corriol fins trobar-nos a l’alçada de la paret. Ens haurem de desviar a l’esquerra (fites), atènyer una corda fixa i fer uns darrers metres de grimpada fins a un collet. Uns deu metres per sota de l'evident bauma on fem la R0,millor encordar-se aquí ja que la bauma és més incómode.
Material: Unes setze cintes exprés,algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 6 repetint el semàfor i el 0.75.
Pel que he llegit l'habitual és dur un sol joc de friends fins al 3.
Les repeticions les hem fet servir a la primera i segona tirada.
El Camalot del 4 l'hem possat al primer llarg,per reservar les peçes més petites.
El Camalot del 5 l'hem possat en un gran forat del segón llarg.
El Camalot del 6 l'hem possat per trampejar la sortida de l'artifo del sisè llarg.
Horari: 6 hores.
Grau Obligat: Sense el Camalot del 6 segurament 6a, si utilitzem el del 6 segurament quedi amb V+/A1+ ( no queda de conya ).
Orientació: La xemeneia està pràcticament tot el dia a l'ombra i la placa de la primera tirada comença a tenir ombra cap allà a la una.
Descens: Acabem de pujar fins trobar un corriol que marxa cap al sud,quedant per sota d'una paret. Seguirem aquest corriol sempre cap a l'esquerra i sense pujar massa. En creuar un torrent hem de mirar de mantenir-nos baixos.
Al cap d'una mitja hora començarem a trobar força fites que ens guiaran cap a la ferrada de descens, Un cop haguem baixat la ferrada prenen un corriol que baixa cap al nord i ens retroba amb el camí de l'aproximació. 1hora del final de la via a l'aparcament.
dimecres, 26 de setembre del 2018
Castells Barberà a la Roca Verda.
Als tres membres de la cordada la via ens va agradar.Varem trobar-la lógica,amb bona roca,variada i amb un tram ben sorprenent a la quarta tirada.Dit això heu de saber al que aneu si us fiqueu en aquest itinerari:una via curta,ràpida,m'imagino que rapelable i de dificultats moderades.És el típic pla B pels dies que volem estar d'hora torrant-nos a Cal Basté. L'escalada tant per l'entorn com per el seu caràcter atlètic ens ha recordat a Dolomites.Escalada essencialment de fissura i encastament amb un passatge de placa de resolució una mica intrigant al tercer llarg.
A la quarta tirada hem entrat a les entranyes de la cova.Alguna de les ressenyes que portàvem marcava pitons emplaçats en aquesta tirada i no els hem vist,podria ser que anés per la placa que domina la reunió.També hem vist una foto d'una cordada escalant aquesta xemeneia amb mig cos fora.
Si us va el rotllo alpin de tranquis aquesta via l'heu de fer.
Accés: Hem d'anar al municipi de Martinet, a la carretera entre La Seu i Puigcerdà. Un cop a Martinet agafem la carretera que puja al poble d'Estana. Creuem el poble, fem un petit tram de pista i aparquem al Coll de Pallers.
Aproximació: Hem de pujar a Prat de Cadí, des de el mateix aparcament en surt el camí i diría que està senyalitzat. Un cop som al Prat de Cadí cal creuar-lo i agafar el P.R. que mena a la Canal del Cristall.A l'entrada de la Canal del Cristall caldrà abandonar la mateixa i ascendir uns 80 metres de II cap a l'esquerra fins al peu d'un evident díedre xemeneia on farem R0.
Mirant les xemeneies que hi ha a l'esquerra de la Canal del Cristall aquesta és la de més a la dreta,a la seva dreta hi ha una gran placa de roca amb una fissura horitzontal en forma d'arc.
Material: Unes 10 cintes llargues,doble corda i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3,si portes el 4 el poses.Nosaltres hem carregat els friends més grans i només els hem possat per treure'ns pes de sobre.Mania d'un servidor és portar claus i martell en vies de muntanya que tampoc hem fet servir.
Segons l'època no serà mala idea preveure grampons i/o piolet per la baixada,possible evaluar l'estat de la baixada des de Prat de Cadí i deixar-los amagats si no són necesaris.
Grau obligat: V/V+.
Orientació: Podria ser nordoest i que només tingués sol a les últimes hores de la tarda.
Horari: Sinó em corregeixen els meus companys diria que vàrem fer: 1 hora 30' d'aproximació,3 de via i 3 del final de la via a Estana trobant la Canal del Cristall força complicada.
Descens: Totes les reunions llevat de les dues darreres ténen un bolt del 12 amb anella i no sembla pas difícil rapelar la via
Si no volem rapelar la via des de la darrera reunió flanquejar a la dreta i per una cornisa entrem sense cap obstacle a la Canal del Cristall.Davallem per aquesta canal i retrobem el camí de l'aproximació.
dilluns, 24 de setembre del 2018
Ressenyes Placa Sol Naixent,Moretona.
Accés: Circulant per la N-141c entre les poblacions de Calders i Moià cal estar atents al punt quilomètric 24.Si venim des de Moià just passat aquest punt quilomètric ens hem de desviar a ma esquerra per una pista,a la dreta de la carretera hi ha una pista amb la indicació de Busanya.Seguirem per aquesta pista en lleugera baixada uns 800 metres: camps,ignorar trencant a la dreta,bosc i aparcament a ma dreta ( petit 3 o 4 cotxes ).
Aproximació: Hi ha una traça que puja des de l'aparcament al sector.De totes maneres el corriol més marcat és el que porta al sector principal i si és el primer cop que visitem la Moretona pot ser que acabem arribant al sector principal i ens toqui flanquear cap a la dreta,una mica embardissat.
Orientació: Est.
Escalada: Técnica i de força de dits.Vies curtes,força rabioses i homogènies.Demanen força explosiva alhora que certa continuïtat.
divendres, 21 de setembre del 2018
Aresta Brucs a la Bola de la Partió.
Més enllà de lo plaent de la primera tirada i la sortida aeria per la segona tirada de la Sidharta m'ha cridat l'atenció la historia de l'obertura esdevinguda el 1.945.Resulta que el cim de l'agulla ja havia set trepitjat el 1.940 però vàren volguer redreçar-la passant ben bé per l'aresta...sort que faltàven dues dècades pel naixement de les directíssimes!.Per aixó la via propiament dita no asoleix el cim,només els interessava redreçar la linea fins a sota de la Bola!.
És habitual arribar-hi havent escalat abans l'Aresta Brucs a la Bitlla i fer la segona tirada per la Sidharta,nosaltres hem fet ambdues coses.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Des de l'aparcament seguir per camí senyalitzat fins al Refugi Vicenç Barbé.Un cop aquí agafem un corriol en direcció nord.Continuem pel camí i al cap de poc trobarem un corriol que s'enfila directe fins la base de la Bitlla.Vorejem aquesta agulla pel vessant est fins al coll que formen la Bitlla i la Bola de la Partió remuntantlo fins al punt més alt,on comença la via.
Material: 10 cintes per L2.La primera tirada es troba equipada amb la algún buril/espit on no hem afegit res i hem vist poques possibilitats d'afegir-ne.Orientació: Sud(?).
Grau obligat: V/A1e.
Descens: Rapel des de la darrera reunió,2 bolts amb anelles.Amb dues 60's hem baixat fins la canal,si les cordes són més curtes millor guiar-les cap al coll amb la Bitlla.
dimecres, 19 de setembre del 2018
Lafayette al Pic del Martell.
Aquest cop poc que vàrem pas acabar la via.Com és habitual al Pic del Martell no vàrem sortir per on tocava a partir de R2,comuna amb Àcid Làctic i Maricel. A la ressenya nova d'en Luichy la marca sense massa detall a la dreta d'aquesta role mentre que a l'antiga marca un flanqueig ascendent per una vira.El cas és que el pany de paret per on deuen anar la Lafayette i l'Angel Rock es veia molt embardissat.Sortint de la segona reunió faig un acte de fe i m'esforço per escalar les plaques a la dreta de la Maricel però arriba un punt en que hi ha més vegatació que motivació i acabo sortint per la Maricel o l'Àcid Làctic,ara no ho recordo.
Si la via va per on hem provat nosaltres millor dur material per desembardissar.Per acabar-ho d'arreglar la segona tirada ha estat totalment absorbida per l'Àcid Làctic.
Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vessant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traçes que hi ha. L'iniçi de la via està uns deu mètres abans de l'esperó amb sostre caracterísitic de l'Espolón Bomberos.
El peu te el nom,díedre força evident.
Orientació: Ombra a partir de les 4.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.Si hi afegim dues talles més a la segona tirada,comuna amb l'Àcid Làctic no haurem de confiar en els espits vells que hi ha.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Del final de la via acabar de grimpar ressalts i anar amb tendència a l'esquerra ( direcció a l'aparcament ) fins a trobar una bona traça que s'ajunta amb la traça per la que hem aproximat.
dilluns, 17 de setembre del 2018
divendres, 14 de setembre del 2018
La tardor d'en Nepjeperura a la Dent d'en Rosell.
Ens ha semblat una via molt guapa: passatges variats tant de placa com de díedre quasi sempre de caràcter atlètic,dificultats homogènies i bonic entorn de muntanya.La ruta es troba semiequipada amb pitons i parabolts en aquells punts en els quals resulta més complicat autoprotegir-se. Es tracta d'una de les grans clàssiques de la Dent,segurament fou la via més repetida abans de la irrupció dels recorreguts generosament parabolats del Komando Ripollès.Si us agraden les escalades semiequipades i voleu visitar la paret no us perdeu ni aquesta ni la una mica més exigent Nano,ambdues prou concorregudes com per no trobar-hi massa líquens.
Traçat ben encertat buscant els passatges més atractius,tot i així trobarem algún pas herbós i una feixa que poden ser de mal païr als paladars més fins.
Accés: Queralbs. Aquest cop hem fet l'aproximació per dalt i per fer aquesta via crec que és la opció més rápida. 45' d'aproximació en baixada i 45' de retorn en pujada. Per aquesta opció, des de Queralbs, prenem la pista que porta a Fontalba. Hem d'aparcar a l'últim revolt a esquerres abans del coll,a l'alçada d'un bosc cremat i a uns 8 km. del final de l'asfalt.La pista és accesible a qualsevol tipus de turisme.
-Aproximació: Des de el cotxe baixem cap al bosc cremat, descendim fins al seu final i seguim a l'esquerra a buscar la carena cimera de la Dent. La seguim de baixada fins al segon coll,el que hi ha just després de la corda fixe no,el següent.Situats en aquest segón coll prenem l'ample canal/vira herbosa que baixa a peu de paret. Des del coll veurem la via,una bona referència és el gran xusco que forma la xemeneia del primer llarg.Al peu de via hi ha una escarpia amb anella que havia set groga i que te un tros de corda estàtica.
-Orientació: Est.
-Horari: 3 hores i mitja.
-Material: Joc de tascons i de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3,si es va just de grau repetir del 0.5 al 2.Molen cintes llargues i doble corda.
-Grau obligat: V+/A0,la roca dona molt de joc i potser amb paciència i un pedal passem amb V/A1.
-Descens: En aquest cas seria ascens. A la darrera reunió hem recollit trastos i hem acabat de grimpar 20 metres de II per retrobar la carena de l'aproximació.
-Ressenyes: La foto és de l'Escalatroncs i el dibuix d'en Luichy.Molt útils!Mil gràcies!.
dimecres, 12 de setembre del 2018
Es lloga pis a 20 minuts de Montserrat.
Pis de lloguer a San Vicenç de Castellet,a 20 minuts de Montserrat.3 habitacions, calefacció de gas nova, moblat, amb rentadora, forn , nevera. Traster i balcó per estendre roba. És un tercer pis sense ascensor. S'aparca facilment al carrer. Contracte 3 anys prorrogables.
525€.
Contacte: 649 24 79 58 Daniela.
525€.
Contacte: 649 24 79 58 Daniela.
dilluns, 10 de setembre del 2018
Escurçó al Peladet.
A tots nosaltres ens va agradar molt:variada,ambient i roca prou correcte com per no passar por pel tema.De les plaques de franjes sobre roca gris impecable de les dues primeres tiradades a les atlètiques fissures del quart llarg.El terçer llarg i el darrer una mica de transició però com el grau està collat i hi ha ambient a nosaltres també ens ha fet anar alerta.
Accés: Cal estacionar a la Font de les Bagases a la carretera C-13,entre Balaguer i Tremp.
Aproximació: Pujem per la carretera en direcció Tremp. La paret ens queda a ma dreta, per pujar a la base de la paret cal utilitzar unes cordes fixes que queden just darrera d'una senyal de tràfic. Anem seguint per la base de la paret uns vint minuts fins que localitzem el peu de via. E picada,pont de roca i pitons visibles.
Orientació: Sud oest,el sol hi entra a la 1.
Material: Unes 16 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1.En un punt ja fàcil de L2 hem possat el 3 per gastar-lo.
Si es va just en el 6a/+ pot anar bé dur els tricams o Aliens híbrids per les franjes del primer llarg.
Grau Obligat: 6a/A1, potser es passa amb V+ utilitzant un ganxo.
Horari: 5 hores,1 per rapelar la via i 40' tant d'aproximació com de peu de via al cotxe.
Descens: Nosaltres hem rapelat per la mateixa via,per aquesta opció mola portar uns cinc metres de cordino per reforçar la instal.lació del cim. Hem rapelat de la següent manera: R5-R4 ( 30 ),R4-R3,grimpada fins R3 bis,R3 bis-R2,R2-R1 i R1-terra.
divendres, 7 de setembre del 2018
Amagatall de Fantasia al Doll.
Interessant ruta de tall aventurer majoritàriament d'escalada interior malgrat una primera tirada amb força ambient.Sembla ser que la via ja compta amb una desena de repeticions però encara hi ha força blocs sospitosos,nosaltres hem aportat el nostre granet de sorra.Ja se sap que en aquesta paret costa que una via tingui la pedra perfecte.
Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra.Entrem en aquesta pista i de seguida en prenem una altre a l'esquerra.La seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem havent deixat enrrera una bassa antiincendis.Em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.
Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll.Superades aquestes escales ens situem a sota el sector esportiu del Clot de Miqui.Baixem una mica més i seguidament prenem una traça molt menys marcada que s'enfila cap a la base de la paret a la nostre esquerra.Aquest tram pot costar de veure i estar una mica embardissat.Amb la foto de l'Asín es veu molt bé,cal prendre el Bisbe de referència i anar a la seva esquerra.Pitó llaçat visible des del terra.
Material: Unes 16 cintes exprés,estrep,algún tascó,una uve mitjana i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 4.La uve mitjana l'hem possat per passar la primera expansió de la penúltima tirada,al mateix lloc on hem possat un tascó,que no acabavem de veure clar si quedava ferm o no. A sobre d'on hem col.locat el fissurer/pitó semblava que hi entrava un Camalot del 5 o del 6. A la primera tirada hem repetit els Aliens negre i blau al tram final de IV.
Grau obligat: 6a/A0.Com molt bé va dir el col.lega per passar amb V+ cal molta puteria...i potser algún clau!.
Orientació: Diria que nordoest.La placa del darrer llarg te sol cap a les dues igual que la primera tirada.
Descens: Des del final de la via pujar una desena de metres fins a una clariana prou amplia.Des d'aquesta clariana si pujem un pèl amb tendència a l'esquerra i seguint rastres de pas ens acabarem trobant amb una traça tranaversal. Aquí hem discrepat sobre que fer.Jo penso que si seguim aquesta traça a l'esquerra anem a espetagar a la traça de baixada,segurament a sobre de les Escales del Doll.Enlloc d'això hem seguit la traça a la dreta fins que n'hem tingeut prou i després per on hem vist menys embardissat,a través del bosc fins a trobar un corriol amb força fites que hem seguit a l'esquerra.
Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra.Entrem en aquesta pista i de seguida en prenem una altre a l'esquerra.La seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem havent deixat enrrera una bassa antiincendis.Em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.
Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll.Superades aquestes escales ens situem a sota el sector esportiu del Clot de Miqui.Baixem una mica més i seguidament prenem una traça molt menys marcada que s'enfila cap a la base de la paret a la nostre esquerra.Aquest tram pot costar de veure i estar una mica embardissat.Amb la foto de l'Asín es veu molt bé,cal prendre el Bisbe de referència i anar a la seva esquerra.Pitó llaçat visible des del terra.
Material: Unes 16 cintes exprés,estrep,algún tascó,una uve mitjana i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 4.La uve mitjana l'hem possat per passar la primera expansió de la penúltima tirada,al mateix lloc on hem possat un tascó,que no acabavem de veure clar si quedava ferm o no. A sobre d'on hem col.locat el fissurer/pitó semblava que hi entrava un Camalot del 5 o del 6. A la primera tirada hem repetit els Aliens negre i blau al tram final de IV.
Grau obligat: 6a/A0.Com molt bé va dir el col.lega per passar amb V+ cal molta puteria...i potser algún clau!.
Orientació: Diria que nordoest.La placa del darrer llarg te sol cap a les dues igual que la primera tirada.
Descens: Des del final de la via pujar una desena de metres fins a una clariana prou amplia.Des d'aquesta clariana si pujem un pèl amb tendència a l'esquerra i seguint rastres de pas ens acabarem trobant amb una traça tranaversal. Aquí hem discrepat sobre que fer.Jo penso que si seguim aquesta traça a l'esquerra anem a espetagar a la traça de baixada,segurament a sobre de les Escales del Doll.Enlloc d'això hem seguit la traça a la dreta fins que n'hem tingeut prou i després per on hem vist menys embardissat,a través del bosc fins a trobar un corriol amb força fites que hem seguit a l'esquerra.
dimecres, 5 de setembre del 2018
El cargolet.
Aquesta petita via coincideix amb el ràpel de baixada de l'Alta Tensión,per tant és una bona opció per escalar 60 metres de bonus en acabat de l'Alta Tensió La veritat és que quan la vaig mirar des d'abaix vaig pensar:"Quin rostollaco...millor que anem al bar!".Per sort el col.lega l'havia fet i l'hi vaig cardar cas.Vaig trobar que era una bonica via de placa tombada amb algún tram més dret.Encara que no ho sembli la roca és bona,només calen cintes,V/V+ obligat i l'hem fet en dues tirades.
La baixada consisteix en un sol ràpel de 60 metres.
Si algú es vol currar l'explicació de com anar-hi directe des del Monestir,orientació....s'agraeix!.
dilluns, 3 de setembre del 2018
Tots tenim un mestre a la Roca Alta.
En Dani em fa arribar la ressenya d'aquesta nova via a la Roca Alta.Oberta fa quatre anys però que no s'ha acabat de divulgar.Haurem d'anar a cardar-hi un cop d'ull!!!.