STAE a la Paret de Santa Cecilia.

Te una mica de tot en quan a estils d'escalada i la majoria de tirades m'han agradat.Des del meu punt de vista és una de les vies més assequibles del vessant nord.L'única pega que hi he trobat ha estat el primer llarg que és herbós però tampoc res exagerat. La roca o és bona o està sanejada,de totes maneres s'ens ha trencat una presa de peu escalant en lliure la tirada de sota la xemeneia; m'imagino que en aquest tram el més habitual deu ser escalar amb artificial i cal que la roca es saneji més.Hem enllaçat les tirades3+4 i 6+7 amb 50 metres i el dos últims amb 40 metres.En aquest darrer llarg resulta recomanable fer reunió en dos bolts que hi ha just abans que la cosa començi a tombar-se per evitar tirar pedres.Al llarg de la via hem anat trobant bolts serrats però sempre en llocs on podem assegurar-nos.

-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel a la dreta (G.R.),creuem la Canal de St.Jeroni tot baixant una mica i ens situem a sota de la paret de Sta.Cecilia.En aquest punt cal estar atents,hem de deixar el camí per agafar una traça poc fressada a l'esquerra,just abans que el camí fagi una petita baixada.Seguirem aquesta traça fins a peu de paret on anirem flanquejant a la dreta fins quedar sota del sostre triangular característic de la Carpe Diem,aquí grimpem uns pocs metres en vertical per de seguida agafar una llarga feixa cap a l'esquerra al final de la qual s'inicia la via.R0 en un bolt sota d'un evident díedre amb bolts.

-Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4.Amb aquest material la xemeneia de dalt es pot assegurar,per tant no queda a pèl com havia llegit en moltes ressenyes.En aquest llarg si som creatius emplaçant peces no quedarà ni tant sols exposat.Si voleu portar peçes més grans a la xemeneia hi entren els Camalots del 5 i del 6.Si volem enllaçar tirades millor amb doble corda i cintes desplegables.

-Orientació: Oest,ombra fins les 2.
-Horari: Aproximació 45',via ,3 hores i mitja i baixada 1 hora.
-Grau obligat: V+/A1.
Descens: A data de la nostre escalada(Juliol 2018) la ferrada Teresina es trobava tancada malgrat aixó nosaltres hi vàrem baixar sense trobar cap impediment.
Abans de l'obertura de la ferrada la via es rapelava,diria que la majoria de roles tenien dues anelles.

Sebastià Patiño a la Magdalena Inferior.

La gran majoria de les vies que he fet als Gorros m'han semblat tallades amb el mateix patró: camps infinits de patates on tant l'hi carda que passem pel mig com deu metres a dreta o a esquerra.Més enllà de les diferències que hi pot haver entre una via oberta per baix a la caça i captura de les debilitats que ofereix la roca i les línieas equipades per dalt rectes com una clenxa de farlopa sovint el caràcter el marquen les assegurançes: ristres de parabolts de colors,quatre burins malparits,espits rovellats etc...Avui el joc ha consistit en seguir espits brillants però en algun punt allunyats i camuflats darrera el merlet oportú.Els bolts verds de La que hi faltaven espits a la dreta han marcat el marge dret.
La primera reunió de la via la obviem i acabem de pujar fins a una reunió de dos bolts amb anelles,sense pintar,algu sap de quina via deu ser? des d'aquí un llarg més de 50 fins a sota del cim.El famós cap de burí camuflat del segón llarg ha set substituït per un bolt del 8.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim direcció St. Jeroni fins que ens desviem a mà esquerra pel camí que puja a Sta. Magdalena. Un cop a la base de la Magdalena de seguida veurem els espits de la nostre via,a la dreta veurem els parabolts verds de La que hi faltaven espits.
-Orientació: Nord Est,diria que te sol des de les 9 fins la una.
-Material: 14 cintes exprés.
-Grau obligat: V/A0.
-Descens: Des del cim un ràpel d'uns 35 metres per la cara sud-oest, per on va la via normal. Després rodejant l'agulla per la cara sud arribem a les escales de Jacob,les baixem i tornem a ser a peu de via.

També podem rapelar per la mateixa  cara que hem escalat sinó volem carregar els quecs,per La que hi faltaven espits o per la Rataplan.Nosaltres hem rapelat via en dos ràpels: R2-R1:50 ( molt de fregament,millor fraccionar ) i R1-terra: 40.

Escalada en bloc a Collsuspina.

Bloc del Pàrking.

Aquesta zona d'escalada reb el nom de la Creu de Castellar,Puigsagordi o Collsuspina malgrat que diria que pertany al terme municipal d'Hostalets de Balenyà ( Osona ).
Diria que hi ha com uns 30 blocs en poc més de 300 metres cuadrats i uns 100 problemes,no hi ha res marcat però si ens hi fixem podem localitzar els moviments gràcies al magnesi.El lloc és óptim per anar-hi amb canalla i/o gossos ja que el peu de via és cómode i la pista és poc transitada.

Orientació diversa,crec que podem trobar-hi sol i ombra tot el dia.Es troba a certa alçada i hi ha arbres,a l'estiu millor dur repelent antimosquits.
La roca és calcarea amb abundància de forats positius.En menor mesura hi trobarem roms i alguna pinça.L'alçada dels blocs és de màxim 2 metres i el que passa d'aquesta longitud sol estar equipat per fer corda.

Accés circulant per la N141-c venint de la C17 ( Granollers/Vic) trobarem una pista a ma esquerra just després del darrer revolt tancat a esquerres entre els quilómetres 37 i 36,una mica abans de Coll de la Pollosa i amb un cartell a l'iniçi que diu "Camí del Puigsagordi".Seguirem per aquesta pista ignorant una a ma dreta al costat d'un mas (aquesta porta als sectors de Can Fàcil i Can Fàcil de Dalt ).La pista es torna asfaltada i en un nou encreuament seguim esquerra,anem a espetegar a una altre carretereta i tornem a anar a l'esquerra cap a les antenes ( anant a la dreta baixariem a Centelles,útil dreçera cap al Vallès ).Aquesta carretereta fa un tomb a esquerres i l'asfalt desapareix. La pista mor just sota les vies d'escalada i una mica abans hi ha l'aparcament recomanable per anar a la zona de bloc.Pels blocs més allunyats no caminarem més de 5'.

Bloc del Pàrking: 

1) Com per trencar-se IV+,inici dos invertits.
2) Esperó Malèfic IV+.Mateix final que la 1.

Es pot fer una extensió i pujar fins a dalt del bloc sense modificar la dificultat dels blocs.Un cop al cim pot ser que haguem de desgrimpar per on hem pujat degut a la vegetació.

3) Inversió Tèrmica: Inici igual que l'Esperó Malèfic però es va a buscar una regleta i després una fissura a l'esquerra.

4) Trave del pàrking IV+/V.De dreta a esquerra,inici sit en un pont de roca.Quan s'arriba a l'Esperó Malèfic es puja i es fa final en una fissura la qual s'acaba desgrimpant.Un cop desgrimpada la fissura es pot tornar a pujar i repetir l'itinerari en sentit invers.

Bloc de Dalt o El Capgrós:

Bloc d'escalfar o l'OVNI:

1) Quien talona por el top asoma: 6a,compte amb l'arbre.

Aquest bloc és ideal per escalfar,te multitud de moviments i també la travessa.

Bloc de l'ull:

1) Garganta profunda IV+: Entrada encastats a l'avenc i final drets a sobre l'ull.

Bloc de la Fissura: 

Bloc del Ganxo: 

Pedra força ombrivola,perfecte per a dies calorosos.De moment hi ha dos blocs que no arriben a dalt,es veu el moviment per seguir però hi ha vegetació. Els dos blocs acabane igual.

1) Entrada esquerra: 6a

2) Entrada dreta: 6a

Bloc de la Cova: 

1) Strade Bianche: 6b,bloc força alt però amb bona caiguda.

Bloc del Pi: 

Aquest no surt al croquis general.Darrera del Bloc Empotrat,en diagonal dreta per reastres de pas.

1) Aresta: V,inici sit amb un invertit diagonal esquerra i una regleta/rom de dreta.

2) Planxa: V+.El mateix inici que l'Aresta però sortint per la placa de la dreta sense tocar el fil de l'aresta.

3) Lateral Recte: Projecte.S'intenta sortir en sit per agafar un evident forat lateral.

4) Lateral Dreta: 6a.Inici sit d'una regleta bona,pujada i trave a esquerra a caçar el lateral del Lateral Recte.

Anglada Cerdà Boleta Foradada.

Un dia que anàvem a fer aquesta via ens vàrem trobar en Cerdà remenant per allà.En preguntar-nos a quina via anàvem i contestar-li que a la seva via de la Boleta Foradada va exclamar" De totes les vies que he obert aquesta és la més maca,te de tot!".La veritat és que l'itinerari és realment variat en quan a estils d'escalada: xemeneies,encastaments,bavaresses,díedres,artficial acrobàtic i placa molt fisica.
A la part de dalt la ruta va sobrada d'ambient,de lógica....no se a la tercera role sembla més lógic anar a enganxar una xemeneia que hi ha a l'esquerra però nois ells vàren volguer una directíssima i vinga a fotre-li astella al burilador.
L'itinerari està parcialment reequipat: R1 te un espit que cal vincular a un arbre que hi ha per sota la repissa quedant la cosa incómode,les reunions que trobarem a partir d'aquí disposen totes de dos bolts, al terçer llarg al costat del burí hi ha l'espàrreg d'un bolt mentre que a les dues últimes tirades trobem bolts entre les antigues peces.
Les reunions són força incómodes,fa l'efecte que abandonant material podriem rapelar la via.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Agafem el GR-172 en direcció al Monestir i deixem de banda un trencant a ma dreta que porta al Refugi Vicenç Barbé.Un cop passada la Cadireta haurem de prendre un desviament a ma dreta en direcció al Coll de Porc.Al cap d'una estona trobarem un desviament novament senyalitzat.El seguirem a l'esquerra tant sols uns cinc metres ja que a aquesta distància del cartell veurem un corriol que puja ben dret.Aquesta traça va a espetegar just al peu de la CADE de l'Agulla del Centenar.Flanquejarem a l'esquerra passant una corda fixe diagonal de mal aprofitar i a uns 50 metres de la CADE localitzarem el peu de via.Per atànyer R0 ( 2 burins )cal fer una grimpada de III,millor preparar-se abans ja que la repissa de R0 és un pèl incómode.
-Orientació: Nord.
-Material: Un estrep,algún tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Si es va just de grau pot ajudar el número 4 i/o repetir un 3 al primer llarg així com doblar el 0.75 i l'1 a la terçera tirada.Si volem que quedi tot xapat als dos últims llargs caldran unes 30 cintes,mola canviar algún cordino dels tacos que hi ha a la terçera tirada i portar algún pitó per si es trenquen els del tram d'A2.

-Grau obligat: V/A1.
-Descens: Des de la última reunió flanquejar la Boleta cimera per l'esquerra i desgrimpar un parell de pasos a la dreta fins a un collet (II).
Un cop aquí baixem rectes per rastres de pas i arribem al camí que creua els Alts Frares. Aquest camí està senyalitzat amb marques de pintura blava i el seguirem a la nostre dreta amb un primer tram de pujada.Arribats a la Canal Ample tindrem dues opcions: remontar-la uns metres a la dreta fins al Portell Estret o seguir-la de baixada fins al Refugi Vicenç Barbé,més ràpid.

CADE a l'Agulla del Centenar.

Bon recorregut de fissures i díedres que salva una paret ben vertical seguint una linea d'una inegable lógica. La roca està sanejada per les múltiples repeticions que ha tingut aquesta clàssica del vessant Nord. En motiu de l'aniversari del CADE es varen afegir alguns parabolts tant a les reunions com a la segona tirada. Malgrat un inici d'Ae sobre algunes peces velles però que van aguantant el tarannà de la via és el de l'autoprotecció.Els entesos diuen que la cinquena tirada és una de les millors del vessant Nord. Recomanable enllaçar 1+2 i 3+4. L'entrada i la sortida de la via són per plaques fàcils però difícils de protegir.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Des de Can Masana prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins una mica abans d’arribar al Bisbe, on surt un corriol a mà dreta que puja cap a la paret i després d’un flanqueig per una vira ens mena directes al peu de via.
Material: Nosaltres hem fet servir 20 cintes exprés, una plaqueta recuperable, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 5 repetint el número 2, si es va just de grau pot molar repetir més peces entre l'1 i el 4. Per enllaçar les dues primeres tirades hem fet curt de cintes i al cinquè llarg hi ha un tram on hauria mola posar el 6,sinó queden uns set metres que no et pots assegurar.
Grau obligat: Sense els Camalots del 5/6 hi ha un tram de 5 metres obligats de 6a a la quarta tirada.La resta trampejable amb V+/A1.
Orientació: Nord-Oest, només l'hi toca el sol cap allà les 5.

Descens: Fins a la cinquena reunió podem baixar rapelant. A partir d'aquí si arribem al cim caldrà fer un ràpel de 40 metres ( bolts amb cordino,recanvis ).Un cop a peu pla seguirem el camí dels Alts Frares amb marques blaves cap a la nostre dreta fins a la Canal Ample/Pas del Portell Estret ( rètol indicatiu ).En aquest punt hem d'escollir si volem tornar a Can Masana pel Refugi d'Agulles o pel vessant nord.La primera opció diria que és 5' més ràpida i la segona ens permet passar ben a prop del peu de via per si hi hem deixat la maleta.La primera opció ens permet combinar amb alguna via de Frares o Agulles.

Esperó Lluna Plena a la Gronsa Sud.

 Via molt ben trobada que acaba tenint l'ambient que des de baix sembla que no pugui tenir. Deixant de banda la primera tirada de rampa que es podria considerar part de l'aproximació la resta és una molt bonica via de IV grau sobre bona roa,sense feixes ni matolls cosa que a les vies d'aquest grau costa de trobar. Malgrat el grau assequible no m'ha semblat pas una via per iniciació ja que les xapes allunyen i costa afegir-hi alguna peça,m'ha semblat que està a la frontera entre via obligada i via exposada.  

Accés:  D'Horta de Sant Joan ens dirigim als Ports, entrant per la carretera, i deixant les Roques de Benet a l'esquerra s'inicia una forta baixada al final d'aquesta trobem un desviament a la dreta que ens deixa en pocs metres en una bona zona d'aparcament.
Aproximació: Aquí baixarem cap al riu i agafarem el caminet que marxa per sobre del pontet de fusta cap als Estrets, ara ja dintre als Estrets per la bora del riu ens trobarem de cara la paret. Pujar cap a peu de via per terreny evident per sobre les plaques.(25 minuts).
Orientació: Sudoest,nosaltres hi hem anat a la tarda i hem tingut sol.

Material: Segons la ressenya cal un joc de friends fins el Camalot de l'1. Nosaltres hem possat un Alien gris i els Camalots 0.75 i 1.
Grau obligat: V/A0.
Descens: Del final de la via cal crestejar a l'esquerra amb algunes desgrimpades fins a un coll i baixem per una canal molt oberta/vessant a l'esquerra en direcció als Estrets. Hi ha un tram de cordes fixes,nosaltres no hem rapelat.Arribem a un sector esportiu que hi ha a sobre dels Estrets i desgrimpant per unes rampes de pedra fins als mateixos Estrets.

CADE a la Miranda de la Portella.

Malgrat que curta ens ha semblat una via ben bonica.Podem optar per la versió friquitan o el format clàssic.Si optem per la modalitat esportiva ens toparem amb el pas més rabiós del recorregut per aixecar el cul de terra i després una fissura física i tècnica alhora que caldrà lluitar fins arribar a terreny més amable.Aquesta primera tirada deu cubicar 6c+,a partir d'aquí la cosa afluixa molt i només haurem de superar dos pasos bloc al terçer i quart llarg ( 6b i 6b+).Si anem en plan clàssic ens trobarem amb un primer llarg d'Ae amb una sortida al final que podrem assegurar,una placa mantinguda amb un pas d'Ae i una fissura curta de sortida trampejable en A1/Ae.
Ah!.Sigui com sigui caldrà superar la bonica xemeneia del segón llarg,súper agraïda d'escalar.Bon ambient i rutilla variada,reequipada amb parabolts.La roca no l'hem trobat gens pulida.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: prenem el camí direcció al refugi Vicenç  Barbé. Abans d’arribar al coll de la Portella, prenem un corriol a mà dreta i bordegem la Portella Gran pel vessant oest fins arribar a la Miranda de la Portella (haurem de fer una petita grimpada). Una altre opció és des del coll de la Portella  bordejar la Portella Gran pel vessant est fins una canal que separa la Portella del Dauet. Prenem aquesta canal fins al peu de via.

Horari: 2 hores.

Orientació:Podria ser Oest.

Material: 16 cintes i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Algunes cordades més valentes només porten expressos.

Descens: La via te totes les reunions equipades amb dues anelles per rapelar menys la del cim.
Enlloc d'aixó nosaltres hem anat a la cara contrària a la que hem escalat on hi ha una instal.lació de parabolts amb cadena i anellla d'on hem fet un ràpel de 20 metres.Després hem anat flanquejant fins al Pas de la Portella (esquerra,traça prou fressada) on retrobem el camí de l'aproximació.

Abierto hasta el atardecer al Serrat d'en Muntaner.

Segurament sigui la més clàssica i repetida de la cara Oest del Serrat d'en Muntaner.Ens ha semblat una bona proposta per gaudir de les plaques montserratines,amb trams finets i d'altres de més atlètics sempre sobre bona roca.Nosaltres hem enllaçat la segona i la terçera tirada.

Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  
Aproximació:Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de baix,superat la base del qual ens situem sota la cara oest del Serrat. A l'iniçi de la via hi ha un gran bloc caigut i es veuen els bolts.
Grau obligat:V+.
Material:15cintes si empalmem.Recanvis de cordinos pels ràpels.
Descens: 2 ràpels:55+30.
Ressenyes: Joan Asín.

Plagi de la Guia del Berguedà.

En nom del Col.lectiu d’Equipadors del Berguedà volem denunciar el plagi fet a la guia d’escalades Berguedà Vertical la qual, cinc mesos després de la seva publicació, ha estat escanejada sencera i circula telemàticament.

Berguedà Vertical ha estat un projecte col.lectiu i sense ànim lucratiu d’escaladors i equipadors del Berguedà.  Un projecte de  molts anys de feina, d’esforços, compromisos i il.lusions amb l’objectiu d’obrir i compartir el Berguedà a la comunitat escaladora perquè pugui conèixer i gaudir dels  indrets, els sectors i les vies berguedanes.

Berguedà Vertical també ha volgut ser un reconeixement als equipadors, s’ha fet realitat gràcies als més de 30 anys obrint i equipant les gairebé 1800 vies que s’hi inclouen.

Berguedà Vertical ha estat possible gràcies al recolzament dels anunciants i als centenars de mecenes que hi van creure quan encara era un projecte.

Ens entristeix profundament el plagi de Berguedà Vertical, ja que per nosaltres significa un menypreu i una falta de respecte.

Per tot això, hem  interposat una denúncia perquè s’investiguin els fets  i, a la vegada, fem una crida a la comunitat escaladora perquè no participi fent circular aquesta guia escanejada i que ens ajudi a difondre i fer arribar la nostra denúncia a la resta de la comunitat escaladora.

Un agraïment per avançat a totes les persones que us  heu oposat o us oposareu a penjar-la i fer-la circular.
Moltes gràcies!

Col.lectiu d’Equipadors del Berguedà

Directa Correveidile al Pic del Martell.

La primera tirada l'he trobat guapa per vertical i mantinguda,el segón llarg és xulo però són ressalts sense continuïtat igual que la terçera tirada.La paret és la que és però no és de les que més ens ha agradat. La via ha estat reequipada fa relativament poc i m'imagino que s'anirà fent més,de manera que cada cop tindrà menys vegetació.Val a dir que la restauració de la via s'ha fet només de les expansions de la própia via i no de les xapes de les vies que la creuen de manera que trobarem un bolt per llarg i dos a les reunions,la resta espits i burins d'època. Al segón llarg hem anat per la dreta (Diagonal Pasatiempo) és més fàcil i es protegeix millor.

-Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en dirección Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en dirección Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma Esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
-Aproximació: tot i no durar més de deu minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell. Baixem pel vessant oposat. La via està situada molt a prop del sector esportiu Cova dels Bombers, pel que el més fàcil serà accedir a aquest sector i seguir per la base de la paret cap a la dreta fins al final del mateix. L'aproximació al sector esportiu és molt evident ja que al cap de poc de baixar ja veiem la cova.
-Orientació: Est,ombra a partir de les quatre.
-Material: Nosaltres hem passat amb un estrep,cintes llargues i doble corda, un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.
-Grau Obligat: V+/A1.
-Descens: del final de la via acabar de grimpar ressalts i anar amb tendència a l'esquerra ( direcció a l'aparcament ) fins a trobar una bona traça que s'ajunta amb la traça per la que hem aproximat.

Homo Montserratinus a la Roca d'en Sanhida.

S'ha convertit en una nova clàssica del vessant Nord i no és per menys.Es tracta d'una via força rodona,pràcticament fissurada de cap a peus que permet assegurar gairebé tots els pasatjes a condició de disposar del material necessari.Unicament m'ha semblat de mal assegurar el flanqueig final de la quarta tirada però és IV i amb la roca sanejada,poc que deu ser pas exposat.La darrera tirada és especialment agraïda d'escalar i és la cirereta final d'aquest suculent pastís.
Si teniu bon fons i ganes del final de la via grimpant amb l'ajuda d'alguna cadena es pot continuar per la Anglada Eli al Camell d'Ecos.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

-Aproximació: Des de l’aparcament de Santa Cecília prenem la carretera en direcció a Can Masana, de seguida trobarem unes escales que van a buscar el GR. El seguim en direcció oest fins un trencall que prenem direcció al Coll del Migdia. Al cap de poc trobarem un corriol que surt a mà dreta i que va a la font del Llum (coberta per un gran bloc); continuem pel corriol que ressegueix el peu de les parets fins trobar l’inici de la via.

 

Orientació: Est,ombra a partir de la 1.
Material: La ressenya recomana 16 expresos,un joc de tascons i un de friends fins el Camalot del 3.Nosaltres a més hem fet servir els Camalots del 4 i del 5,sense aquest darrer queda un tram d'uns 8 metres de V+(jo diria 6a) obligat.A més portàvem repeticions del 0.4 al 3.No són ni de bon troç imprescindibles però tampoc ens han fet nosa.

Grau obligat: V+/A1.
Descens: Amb 3 ràpels sempre de dos bolts amb anelles.R6-R5 30,R5 a una instal.lació en 40 metres obviant una reunió de la veïna Camí d'en Sanhida i d'aquesta instal.lació al terra en 50 metres.Els ràpels ens dipositen a 20 metres del peu de via.

Om Mani Padme Hum a l'Arbret.

Alternativa friqui a la clàssica Aresta Brucs.Aquí trobarem la mateixa qualitat de roca i ambient però amb ancoratges fixes que ens marquen el camí.Aquests són uns químics semblants a les cues de porc però tancats.La seva distància m'ha semblat que no arriba a ser expo però tampoc la recomanaria com a via d'iniciació.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

-Aproximació: Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins Les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra i arribem a la bessant sud de l’Agulla de l’Arbret. La via es troba a la dreta de la via Aitor i és fàcil de reconèixer per la filera de químics.

• Material: 10 cintes
• Orientació:Sud.
• Descens:A la cara est hi ha una instal·lació de ràpel. Es pot fer un sol ràpel de 50 metres o bé 2, un de 20 metres i després un altre de 30 (trobem una instal·lació al costat d’un arbre).
• 
  
• 
  

Xemeneia TIM a Sant Jeroni.

En aquesta via vàrem entrar amb el ganivet a la boca,preparats per una xemeneia estreta,fosca i impossible d'assegurar.Com tantes altres vegades l'itinerari va refutar les tres premises prèvies:tota l'estona l'hi arriba la llum de l'exterior,en cap punt tens agobios tipus Haus Estrems o GEDE de l'Escorpí  d'haver-te de treure el casc ni patir per si pasaràs i si es porta ferro a dojo es pot anar assegurant bé.Menys el primer llarg  i l'iniçi i final del segón llarg la resta es pot fer tot amb un ferro a la cara,un altre al pit i un al peu. El primer llarg l'hem pogut anar assegurant en forats,l'iniçi de la segona tirada es pot protegir amb un Alien un pèl precari i al final d'aquest llarg hi trobarem alguns forats que ens donaran joc per Aliens i/o Tricams.El rostollari que escriu pesa més de 80 kg i en cap punt va tenir problemes d'estretor.En algún blog deien que al final del segón llarg costava avançar per estret i no es podia assegurar,doncs ja veieu que nosaltres ni una cosa ni una altre. M'imagino que nosaltres vàrem anar més per fora ja que la falsa segona reunió ens quedava molt més a dins de per on anàvem nosaltres. L'únic punt on hem dubtat de l'itinerari ha set a la sortida de la primera role: esquerra a buscar una fissura,hem deixat un pont de roca llaçat en aquesta fissura que espero que es vegi des de la reunió.
Burins d'època a les reunions 1 i 2,a la primera n'hi ha 3 i no hem sabut reforçar-los.La R3 es fa un arbre que diria que hem reforçat amb un Camalot de l'1.

-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
-Aproximació:  Podem pujar a St. Jeroni ( Monestir o Canal de St. Jeroni ) i baixar per una canal arbrada primer i rocosa després. Primer desgrimpant pels arbres ( senzill ) i després amb dos ràpels; el primer d’uns 40 des d’un arbre i el segon desde tres espits ( paret de la dreta ) d’uns 30. 

Nosaltres, però, hi hem arribat caminant a la base. Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on i ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que diria que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ). Primer planeja i de seguida s’enfila en direcció a les Talaies, a l’alçada de la base d’aquestes el camí torna a planejar a la dreta. Hem de deixar l’esmentat camí per una torrentera rocosa a ma esquerra. Aquesta es troba uns dos cents metres abans de l’agulla anomenada la Pilota. Pugem per la torrentera fent alguna grimpada i quan aquesta acaba anem a la dreta en direcció a la paret i grimpem dues feixes.Un cop a dalt de la segona caldrà desgrimpar una canal amb l'ajuda dels arbres (III-).Peu de via abaix d'aquesta canal a la dreta,molt evident i amb un bloc llaçat.

-Orientació: La paret és cara Oest però diria que la via està la major part del dia a l'ombra.

-Material: Nosaltres hem fet servir algún tascó,un joc de tricams fins al marró i un altre de friends des de l'Alien verd al Camalot del 6.El Camalot del 6 només l'hem fet servir per reforçar la segona reunió ( penjada 2 burins,2 caps de burí i un bloc encastat),el del 5 diria que només aconseguit col.locar-lo a l'última tirada però és IV i deu haver-hi alternatives.Si sou d'acribillar tirades porteu repetits les peçes que vulgueu entre el 0.5 i el 3 i a totes les tirades podreu posar-les.

-Grau obligat: Deu rondar el V/A1.

-Horari: Aproximació 1'5 hores,via 3 hores i baixada 1 hora.

-Descens: Des del cim seguir les ecales i camí a la dreta. Just passada l’ermita de Sant Antoni agafem una traça a l’esquerra que mena a la l’entrada de la Canal de Sant Jeroni ( liniea elèctrica ). Baixem per la mateixa fins a enllaçar amb el camí de l’arrel pel que retornem a Santa Cecília.

Ressenyes del Forat de la Vella.