Aresta Jan a les Garrigoses.

Típica via de ressalts amb  quatre d'ells de placa ben guapa però sense acabar de tenir ambient ni massa continuïtat.Ideal per fer metres.
Aproximació: Pugem per les escales i al primer revolt d’aquestes prenem un corriol que en un minut ens deixa a peu de via (parabolt visible)
Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Restriccions: Del 15 de Febrer al 31 de Maig.

Grau obligat: 6a/A0.
Material: Cintes exprés.
Descens: Un cop acabada la via davallem fins al coll i continuem cap al nord fins arribar al camí de les bateries. Continuem fins a Collbató (50 minuts aprox.).
Horaris: Aprox.10',via 4 hores i baixada 50'.
Ressenyes: Romànticguerrer i Lanochedelloro.com.Gràcies!!!.

Trencalós al Serrat de la Corona.

El díedre d'entrada i la tirada de sortida són bons el tram del mig una mica rostoll.Poc equipada però es deixa protegir força bé.
La roca en general és bona però es tracta d'una via poc feta i cal anar amb compte.
Hi ha més ferro del que marca el croquis:L1 2 pitons i un pomt de roca,L2 pont de roca,L3 2 bolts,2 pitons i un pont de roca.

-Accés: La pista que va a Montrebei des d'Àger. Millor portar una foto de la paret amb la via.Més o menys a la vertical de la via hi ha un aparcament, que en realitat és un petit torrent ( compte si ha plogut ! ). Si anessim amb un turisme baix els últims 20 metres de baixada són els pitjors,podem mirar d'aparcar abans.
Aproximació: De moment no hi ha una traça definida que puji fins la paret.Passem.primer per dins de la pineda ( net ) i després per una zona de tarteres més incómodes fins la base de la paret.Iniçi evident i marcat amb una sageta.

Orientació: Sud.
Material: 12 cintes exprés amb alguna de desplegable i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.Si es va just de grau poden ajudar les repeticions de l'1,2 i 3.Si es vol entra el del 5.

Grau obligat: V+/A1.
Horari: Aproximació 30',via i ràpels 3 hores 15' i retorn al cotxe 30'.

Descens: Nosaltres hem rapelat per la via,compte amb algún bloc: 25,35 i 50.Roles d'anella i maillón.
Ressenya: Del blog Desventuras y Milagros i de Rocaineu.Gràcies!!.

Barcelonets a la Pastereta Est.

Ruta força completa amb un primer llarg de continuïtat,un segón a bloc i sortida acrobàtica.Equipament tirant a generós i rocam excel.lent...love climbing!!.

Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.

Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix.Superat aquest punt arribem a una carena rocosa,després d'avançar uns metres per aquest cordal cal deixar el corriol de les marques blaves per agafar una traça fitada a la dreta.Més endavant aquesta traça es bifurca i convé seguir el braç dret.Un curt tram de corda fixe ens permet assolir la base dr la cara Est.Anem a la seva dreta,la via comença a darrera d'un pi força gran.Bolts daurats visibles.

Orientació: Est.
Material: 14 cintes exprés i un estrep.
Grau obligat: V/V+ i A1e.

Descens: Les roles romanen equipades per rapelar.Nosaltres hem vist més fàcil desgrimpar l'aresta a l'esquerra (II) fins a trincar la R2 de la Petit Four de dos bolts amb anella i cordino.Per aquesta via podem baixar amb un ràpel de 60 ( justet,nus ) o dos de 30.Preveure algún recanvi.

Recuperat Material a la Cincuentones.

A finals de Desembre vàrem fer aquesta via d'Àger i algú es debia deixar algo.Si ho vol recuperar que ho digui i l'hi tornarem de grat.
Salut!

Esperó Delator al Cingle de la Tor.

Ens ha agradat molt,variada i amb força ambient per lo curta que és.La via es troba parcialment equipada amb parabolts,deixant marge per l'autoprotecció.La roca ens ha semblat bona,encara que a mi personalment em costa confiar en el gres.
Material: Un parell de tascons i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2 ( el del 3 entra).
Grau obligat: V+/A1.
Orientació: Podria ser Sud.
Accés: Cal anar fins al municipi de la Nou de Berguedà.Creuem el poble en direcció Malanyeu. Deixem un trencant a l'esquerra que porta a Malanyeu i seguidament creuem una casa. Després l'asfalt desapareix i continuem circulant per pista.Passem per davant d'una formatgeria.Al cap d'una estona hem de trencar a l'esquerra seguint una pista a ma esquerra amb un cartell que diu La Tor. A uns 400 metres d'aquest trencall la pista fa un tomb a la dreta,si anem rectes quedem morts en un prat,a 300 metres d'aquest tomb trobem la masia de la Tor.A partir d'aquest mas nosaltres hem fet 500 metres més de pista,fins una cruïlla de pistes de desemboscar força perdudes. De la formatgeria en amunt cal anar obrint vailets.
Nosaltres hi vàrem pujar a finals d'aquesta tardor després de fortes plujes i amb màquines treballant per allà.Amb la C-15 va costar tot el tram de sobre la formatgeria.
Aproximació: Apurant el cotxe fins on ho hem fet nosaltres no hi esmerçarem més de vint minuts. Seguim la pista que portàvem ( marques vermelles) i en 30 metres agafem una pista de desemboscar a l'esquerra amb alguna marca blava.Aquesta pista força perduda ens permet arribar a un prat amb una bona panoràmica de la paret.Des d'aquest prat anem a flanc cap al peu de via per terreny poc embardissat encara que un pèl incómode.La via comença més o menys a la vertical del sostre.Mirant molt amunt es veu un parabolt,a l'esquerra es veu una linea de bolts ( negres?) que no corresponen a l'Esperonet Utopia
Grau obligat: V.
Descens: Cal carenar cap a l'est ( dreta).Des de la darrera reunió baixar al vessant oposat per evitar una bretxa i tornar a guanyar el cordal,embardissat. Seguim carenant en direcció a un coll que de seguida ens és visible. Assolit l'esmentat coll hi trobarem,a ma dreta,el corriol de marques vermelles que baixa força empipat i que ens deixarà al cotxe.
Horaris:Aproximació 20',via 1 hora 30' i baixada 30'.

Ulu Apa a l'Ullal de la Magdalena.

Ens hi hem possat a la desesperada un matí en plena onada de calor quan tot Gorros semblava estar a ple sol.La via ens ha agradat per les dues darreres tirades ben dretes i de códols generosos. Abstenir-se escaladors amants del risc ja que la via està cosida a parabolts grocs.Com que anàvem amb el xip d'esquivar la calor hem seguit la següent estratègia: primer llarg desencordats i amb quecs,després hem enllaçat segón i tercer llarg.

 -Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel camí de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta,fins que quedem a sota de la via perfectament visble des del camí.Hi ha un corriol que puja cap a peu de via.Iniçi comú amb la Cerdà,el primer bolt groc està força amunt i costa de veure.
-Grau obligat: V/A1e.

-Material: Unes quinze cintes exprés.
-Orientació: Nord oest.La major part de la via deu restar a l'ombra fins cap allà les 3.
-Descens: Un cop al cim anar a la dreta on localitzem una instal.lació de ràpel compoata de tres parabolts amb cadena i una anella.Podem tirar un ràpel de 15 metres o bé desgrimpar (III).
Ressenyes: Coleccionistadevies i Lanochedelloro.Gràcies!.

SAME a la Nana.

Diria que en orígen aquesta era una via d'aventura amb una bona galeta per arribar a sota de l'A2.Actualment s'han afegit bolts a la primera tirada mentre que al segón llarg hi roman l'equipament original. El primer llarg ara es pot fer tot en Ae mentre que al segón llarg malgrat que la dificultat baixa cal anar concentrat degut a la manca de ferro.La reunió del cim no ens ha acabat de molar ( sabina + buril ).

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Des de l'aparcament seguim les indicacions per arribar al refugi Vicenç Barbé.Un cop al refugi seguim avançant en la direcció que portem fins a la base de la Canal Ample,diria que indicada.Caldrà remontar aquesta canal fins gairebé el Portell Estret. La darrera agulla abans del coll diria que és la Sensenom a l'alçada de la qual més o menys cal girar a la dreta (est?).Després de passar pel vessant oest de la Mamelluda arribem a un coll/esplanada amb la Nana a l'Oest i el Morro Pla a l'est.Per arribar al peu de via cal baixar un pèl,bolts visibles.

Material: 16 expresos,un cordino fi per xapar el primer burí de L2 i 2 plaquetes recuperables.
Grau obligat: V/A1e.
Descens: Des de la darrera reunió creuem tota l'agulla cap al Nord on localitzem una instal.lació de ràpel formada per dos espits amb cadena i anellla que te els seus dies.Fem un ràpel de 25 fins al peu de via mateix.

Recuperada Jaqueta al Vermell.

Un col.lega s'ha trobat un anorac aquest cap de setmana al Vermell del Xincarró.Si el propietari vol recuperar-lo ja dirà.

Ressenyes del Totxo de l'Estel.

Les vies ens han agradat ja que són llargues i sostingudes.L'equipament que si no em falla la memória eren bolts força distanciat.Aquest distanciament s'accentua pel contrast amb el sector veí,el Pell Roja,on les xapes estan molt juntes.Malgrat tenir els seus dies la roca no es nota gastada.
L'accés el farem des de el municipi de Collbató, cal anar a la part alta del poble a la cantonada dels carrers Graus i Dreçera. Aparcar a Collbató en caps de setmana pot costar: o matinem o ens tocarà aparcar a la part baixa del poble i sumar uns cinc minuts a l'aproximació.
L'aproximació és ben cómode i planera.A l'esmentada confluència de carrers pugem a munt fins una pista, ens queden uns dipòsits d'aigua i una paret amb presses artificials a la dreta. Nosaltres anem a l'esquerra per la pista que va plana. Un cop a sota del sector hi ha una bona traça que puja a peu de via.
Ressenyes del blog natura 100%...merçi!
L'orientació podria ser Sud Est.

 

Gran Díedre al Calderer.

La via més assequible de la nord del Calderer i juntament amb la Homedes al Gat i La Civis Genís a Cabirols conforma el trio de clàssiques fàcils a la nord del Pedra.Superat el sócol inicial recorreremun evident i rectilini díedre que dóna nom a la ruta. Malgrat ser una via bastant repetida no l'he trobat pul.lida però si ben sanejada.Escalada més aviat atlètica des de l'encastament de mans a l'espegat.Un cop situats dins del díedre propiament dit o sigui per sobre el cable,sembla factible enllaçar L1+L2 ( petit ensamble?) i L4+L5.

Aproximació: Des de l'aparcament pujar fins al Refugi Lluís Estasen.Aquí caldrà arribar a pràcticament a l'inici de la Homedes i la Pany,camí fitat i amb algunes pintades.Just abans d'arribar-hi marxar cap a la dreta per unes cornises evidents que es van estrenyent fins arribar a un punt on s'acaben. Allà hi ha una placa collada a la paret en recordatori d'uns escaladors vigatans.Nosaltres aquí hem montat R0.Llavors només cal seguir en diagonal ascendent per un itinerari força evident en direcció a la base del Gran Diedre, amb alguns trams de III i IVº intercalats entre grimpades.En total 3 llargs:40,40 i 50;roles als arbres.
L'altre opció seria entrar per la Cerdà Vergés.

Material: Joc de friends des de l'Alien vermell al Camalot 2( 3 opcional ).

Orientació: Nord,només reb el sol un parell d'hores de bon matí.
Grau obligat: V/A1.

Descens: Diria que tenim 3 opcions:

1) Rapelar la via: Per aquesta opció arribats a la feixa amb el cable jo rapelaria per l'entrada original: preveure recanvis per abandonar als pins i compte amb la roca suelta a l'iniçi.Recordo fa anys que arribats a la vira amb el cable vàrem anar a rapelar per la Cerdà Vergés i em sembla que no vàrema anar gairebé.

2) Seguir la feixa a l'esquerra a buscar una instal.lació de ràpels.Aquesta opció no la conec però s'agraïria tenir-ne informació.

3) Seguir escalant per sortir pel coll amb el Gat,és el que hem fet nosaltres.Primer escalarem una placa fissurada a dalt a la dreta marcada amb un punt vermell en flanqueig ascendent(30m,V,Reu 2 bolts).Seguir pràcticament caminant per una diagonal herbosa a la dreta fins que queda tallada per un ressalt ( 60 m o més ?,II,Reu a montar).Fer un flanqueig aeri a la dreta protegit amb un pitó i montar reunió en un bloc encastat llaçat,30m IV+.Resten 100 metres de plaques tombades i campes herboses a la nostre esquerra fins arribar a una gran pintada.D'aquest punt seguir cap a l'esquerra primer flanquejant i després en baixada fins assolir el Coll del Gat.D'aquí seguir baixant per tarteres fins anar a parar a la tartera que baixa de l'Enforcadura.Seguirem aquesta tartera fins a conectar amb la tartera que baixa de l'Enforcadura.Descendim per aquesta tartera fins més o menys l'alçada d'un gran bloc i localitzem un camí a l'esquerra que de planer ens retorna al Refugi Lluís Estasen.

Via Empotraments a la Falconera.

Aquesta no ens ha acabat de fer el pes,massa herba i un parell de trams de mala roca no ens han permés gaudir plenament de la via.Arribats a la feixa cal anar a la dreta i tenim dues opcions per acabar de sortir a la carena:Vertical (V+espits,esquerra) o per la Dama de Piedra ( 6a,burils,dreta).Són dues possibilitats que es fan amb una sola tirada i en les quals la roca dóna joc per reforçar l'envellit equipament amb flotants.Aquestes dues vies són 5 estrelles.
Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de
 tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra.

Orientació: Sud est,sol fins les 4.

Grau obligat: V+.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.
Descens: Des de la darrera reunió pujem a la carena on hi ha un bon camí que seguirem a la dreta. La carena es va tornant cresta i anem seguint fites. Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espategant al carrer on hem aparcat.

CADE a l'Agulla 92.

Interesant recorregut de fissures i díedres de totes les mides: de la bavaressa a l'encastament.No hi trobareu pas escalada de finura i plaquera sinó més aviat baturrada.El final de via costa una mica de protegir.La roca en general sanejada llevat d'un parell de trams de mala roca al primer i últim llarg.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Prenem el GR 192 en direcció al Monestir.Una mica abans de la Cadireta caldrà agafar una traça que puja ben empipada a la nostre dreta i que disposa de cordes fixes.Seguint aquest corriol anem a parar a la base de la muralla nord que flanquejarem a la dreta fins a l'iniçi de la via. Al punt on comença la via hi ha una soca seca i es veuen els bolts amb les inicials de CADE gravades.

Material: 20 cintes exprés,una plaqueta recuperable,un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.Útil el del 4 pel final del primer llarg.
Orientació: Sol a partir de les 4.

Grau obligat: V+/A1.
Descens: Des de la darrera reunió anem a trobar el collet de l'est.Baixem per la canal fins que anant cap a l'est anem a parar a la canal de baixada de l'Agulla de l'Arbret on hi ha un camí senyalitzat que sense pèrdua ens retorna a Can Masana.

Sectors Totxos del Refugi Coll de Merolla.

Un parell de sectors que a nosaltres ens han semblat d'interès local,recomanble si tenim abortits els bons sectors que hi ha per la zona.Pot ser un bon lloc per treballar vies de V ja que n'hi ha una bona pila.També hi ha reunions arran de terra per practicar.
L'aproximació és molt ràpida,tant sols cal aparcar al Refugi del Coll de Merolla i agafar un bon corriol darrera mateix del refugi que en 5' ens condueix a la base del sector esquerra i en 1' més al sector dret.
Orientació Sud i una quarentena de vies de 15/20 metres ben equipades amb bolts.
Abundància de roms i fissures al sector dret mentre que a l'esquerra hi trobarem més regleta i roca abrassiva.Les ressenyes es poden consultar al refugi.

Reina Sànchez al Gavinet de Diables.

Bona roca,varietat de passatges,homogenïtat en les dificultats,bon ambient...amb raó és una de les vies més repetides del vessant Nord!.La ruta es troba pràcticament equipada amb parabolts i pitons vells a excepció de la terçera tirada on hi ha un offwich bastant a pèl.
Sota el meu punt de vista l'única cosa que pot amargar-nos l'escalada és la incomoditat d'algunes reunions.

Orientació: Est,sol fins les 3.
Material: Teoricament es fa amb 18 cintes,un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.Amb aquest material nosaltres hem estat incapaços d'assegurar la terçera tirada.Per aquest tram crec que va bé dur un o més talles extragrans (4 o 5).Sinó ens fa res estirar-nos al fons de la fissura també podem assegurar-nos amb els Camalots compresos entre el 0.75 i el 3,opcional repetir-los.
Grau obligat: V+/A1e.

Descens: Totes les reunions disposen de dues anelles.Nosaltres de la darrera role hem rapelat ( 20m,recanvis) fins al coll amb la paret de Diables.En aquest punt hem baixat a la dreta en direcció a la Canal dels Avellaners per terreny una mica embardissat,compte si ha plogut.Un cop a la Canal dels Avellaners la seguim de baixada fins al camí de l'Arrel pel qual hem aproximat.