Via Regular al Tossal del Balinyó.

Típic recorregut del sector amb barreja de bones tirades d'slabs i feixes,algún díedre i muret més dret puntuals.Al final potser un cop possat a la via fas els mateixos metres caminant que escalant.

 Accés:Des de Coll de Nargó agafem la c-14 cap al nord i al cap d'un moment trenquem a la dreta per un pont direcció Perles, i tornem a trencar direcció Canelles.Hem de deixar el cotxe en un petit parking davant de la paret i abans del poble. 

Aproximació: Baixem al mas que hi ha sota nostre i agafem un camí fitat que ens porta cap a la paret. La via es trova sense problemes amb la foto de la ressenya.La primera tirada escala un díedre lateral d'esquerra a dreta equipat amb parabolts.

Orientació: Sud.
Material: El més normal és passar amb un grapat de cintes,jo vaig possar un Alien blau en un tram assegurat amb dos tascons i si tornés a fer la via m'enduria tots els Aliens.Navalla i cordinos per canviar algún pont de roca.
Grau obligat: La meva opinió,que vaig fer totes les tirades que passaven de IV de segón,és que és 6a/A0 encara que la majoria de gent diu que es passa amb V+.

Horari: Aproximació 30',via 4 hores i baixada 1 hora.
Ressenyes: Escalatroncs i Silenciomineral.Gràcies!!

Descens:des del final de la via hem de grimpar fins al cim, baixem fins al coll de la dreta (no hem de baixar per aquest!) i seguint les fites pugem un xic per arribar a una tartera per la que baixem.Al principi baixem per la tartera i després anirem trobant passamans que ens durant fins al peu de la paret i d'aqu´´i tornem cap al cotxe. Més o menys una horeta de descens.

Pilier droit de la Passerelle a la Calanque d'En Vau.

La recordo guapa,majoritariament de placa i diedres.La roca no patina i la via està equipada amb bolts.Les reunions no estan equipades per rapelar.Les tirades fan: 45,25,15 i 45.

Accés: Diria que hi ha dues possibilitats per arribar a la platja d'En Vau:
- desde el parking de la Gardiole dirigirse hacia la Calanque de En Vau, llegar a la casa forestal y voltearla por la derecha. despues de una corta bajada coger el camino de derecha. esta carretera lleva a la cresta luego baja en un valle. en el primer zigzag coger un camino (marca marron) que lleva bajando al fondo del valle. seguir este valle y las anotaciones en direccíon de la calanque d'En Vau (55 min).
- podemos tambien llegar a En Vau por el GR que sale desde Port Miou. rebasar el refugio de "Piolet" (vieja cabaña) y un pequeño belvédère hasta una especie de promontorio que adelanta hacia el mar. Desde entonces (un cartel rojo roto), bajar en las rocas (= viejo trazado negro, alternativa del GR, muy patinoso) siguiendo lo patinoso y/o las marcas negras llegar a En Vau (45min).

Aproximació: Des de la platja la via és perfectament visible, a la paret de la dreta mirant al mar. Nosaltres vàrem arribar a peu de via per un corredor emboscat amb algún pas de II.
Orientació: Est.Grau obligat: 6a/A1.

Material: Nosaltres només hem fet servir cintes exprés però si es va just de grau entra algún catxarro.
Descens: Crec recordar que era carenant a la dreta fins a una bretxa on calia montar un rapel.
Ressenyes: Del blog toutmontagne,gràcies!. És la lletra M.

Via LAR al Peladet Oriental de Rúbies.

El primer i l'últim llarg ens han semblat prou bons,espectaculars,mantinguts i agraïts.El que passa entre aquestes dues tirades...suposo que t'ha d'agradar l'escalada d'aventura on que hi hagi algún rostoll i alguns blocs sueltos no faran que t'amarguis el dia.

-Accés: Des de Vilanova de Meià cal anar al poble abandonat de Rúbies. Pugem per la carretera que va a la Roca dels Arcs. Més o menys un quilòmetre abans de la Font de la Figuera prenem una pista a l'esquerra en direcció a l'Ermita de Rúbies. Hem d'anar seguint sempre la pista principal i per la dreta, al cap de dotze quilometres arribem a Rúbies on aparquem. La pista es fa bé amb un turisme però compte amb el tram final si ha plogut molt.

Orientació: Sud però al díedre del primer llarg l'hi acaba tocant el sol cap allà les 12.
Aproximació: Agafem el G.R. que va cap a la Portella Blanca i a l'alçada de la base de la paret prenem una traça a l'esquerra que va per peu de paret. La via comença en un díedre evident,dos bolts visibles i el nom picat.Molt a la dreta/principi de la paret.

Grau obligat: V+/A1.Hi ha força travesses on el de segón també ha de dominar aquest grau.
Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.
Descens: Des de la darrera reunió encara cal superar un ressalt de III+,amb tendència a la dreta.Superat aquest ressalt anem cap a la dreta a caçar el coll on retrobem el GR pel que hem aproximat.
Ressenya: Joanasín,Gràcies!.

Esparreguera a la Roca Gris.

Una de les més repetides de l'indret gràcies a la seva dificultat moderada,excel.lent rocam i equipament prou abundant,bolts i dos claus.La via ens ofereix una escalada eminenment plaquera amb un darrer llarg de díedre a equipar que esdevé la cirereta del pastís.Malgrat ser un recorregut de ressalts aquests són prou llargs i mantinguts,als darrers llargs la via asoleix cert ambient.En global m'ha semblat un plus menys difícil que la seva veïna Aresta Ribes: més curta,menys obligada i menys graduació.

Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
Aproximació: Pugem per la pista forestal fins que trobem un camí a mà dreta (marques blanques). El camí ens baixa al torrent del Pont, el seguim de pujada i de seguida trobem unes fites que ens indiquen que cal deixar torrent i pujar al vessant de la dreta.Seguirem aquest camí de pujada uns 15',deixarem enrrera el trencant que du a l'Aresta Ribes i just després de passar l'iniçi del Torrent dels Pollegons cercarem el peu de via.Cal deixar el camí i grimpar una desena de metres (II) per terreny mig herbós i mig rocós fins a un petit relleig amb un parell d'alzines al peu de l'esperó,bolt visible.

Horari: 2.5 hores.
Prohibicions: De l'1 de gener al 31 de juny.
Orientació: Ombra fins les 12.

Grau obligat: V/A0.
Material: Doble corda de 50/60 per rapelar per la Urquiza Olmo,10 cintes exprés i un joc de friends des del Camalot 0.5 al 3.Aquests els hem possat al penúltim llarg per treure pèndol al segón i a la última tirada que es troba desequipada.Reunió cimera sobre dues sabines força separades emprar la corda o una cinta d'un parell de metres.

Descens: Des del final de la via carenem a la dreta uns 5' fins a un coll on hi acaba la via Urquiza Olmo per la qual rapelem en tres ràpels: 40, 50 i 60.Si volguessim fer aquest darrer a 50 crec que caldria deixar material en unes bones alzines o bé desgrimpar ( III ?).De fet fent-lo a 60 també és necessari desgrimpar un parell de metres.
Ressenyes: Joan Asín i Col.leccionistadevies. Moltes gràcies!!!

Bukanan a la Roca dels Arcs.

A aquest pany de paret convé anar-hi avisats: hi ha el mateix tram de rostoll que de vertical.Dit això fins a R3 la via ens ha agradat molt:dues tirades amb ambient i on l'autoprotecció fa que l'escalada sigui ben entretinguda ens menen a una placa friqui ben agraïda de grimpar.Hi ha alguns trams on m'ha semblat que hi ha blocs esperant que algú els hi pagui el seu primer curset de salt sense paracaigudes...compte!!!.

Orientació: Sud.
Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí pendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.
Aproximació: Un cop aparcats caçem unes traçes que baixen al riu,el creuen i pujen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.Hi ha una traça que du del corriol a peu de via.Inici en una placa tombada de gres ocre.

Material: Nosaltres hem fet amb un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2
Important reservar l'Alien blau i el verd per l'entrada al díedre del primer llarg.Si no es domina l'autoprotecció o es va just de grau en aquest tram pot anar bé clavar,hi havia hagut un clau.
Grau obligat: V/A1.
Horari: 2 hores,aproximació 15' i baixada 40' o 1 hora depenent de la opció.

Descens: Del final de la via carenar a la dreta fins que trobem una traça que devalla pel vessant nord(esquerra) fins la carretera Aquesta baixada sol estar humida i/o gelada,relliscades freqüents.No és per matar-se ja que no és aeri però dóna per rebregar bé algún tormell.
Hi ha la opció més llarga peró més cómode de un cop acabada la via anar a l'esquerra i baixar per la banda esquerra de la paret,d'aquesta manera també passariem ben a prop del peu de via.
Ressenyes: Joan Asín,Edu i Romànticguerrer.Gràcies!

Josep Monistrol a la Codolosa.

Marca d'autor Massó: dificultat moderada i assegurançes justes,alguna feixa que la fa mica discontinua.
La jugada d'avui consisteix en anar seguint els espits hexagonals ( clau allen ) i pitons,deixant a la dreta els bolts lluents de la Joan's i a l'esquerra els pitons/ponts de roca de la punt verd.

Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desapareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça més directa però està molt brut. Un cop a la base de la paret cal anar a l'esquerra.La via comença just a la dreta de l'esperó que separa la paret d'una cova.La primera assegurança és un espit vell de cabota hexagonal a uns 3 metres del terra en un llavi,a la dreta veurem els bolts de la Joan's i un tascó matxacat com a primera assegurança d'aquesta altre via.

Material: Hem possat un Alien blau després del primer espit de la via i els Camalots 0.5 i 1 al segón llarg.M'ha fet l'efecte que si es va just de grau podriem afegir més peçes.
Horari: 1 hora per fer la via i rapelar-la.
Grau obligat: V.
Descens: Un ràpel de 60 per la mateixa via,fraccionable a R1 així com en una instal.lació que hi ha a l'esquerra de la via.

Via Ania Kostecka a la Cantera Sud.

Te trams guapos d'escalar però la via fa poc que ha estat equipada i la roca encara ens pot donar algun esglai.D'altra banda va molt atapaïda entre les lineas veïnes i pot ser que la trobem un pèl forçada.Al primer llarg si l'escalem en lliure convé anar molt a la dreta,de manera que no podrem xapar el darrer bolt i a la última tirada hi ha un parabolt totalment ilógic,convé voregar-lo per l'esquerra.

Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de
 tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra.Arribats a peu de paret pujem a la dreta per terreny una mica incómode. Bolts visibles ( platejats i de moment sense rovell), a l'esquerra veurem els espits rovellats de la Via de la Bavaresa.i la seva bavaresa característica.

Orientació: Sud est.

Grau obligat: 6a/A1
Material: 8 cintes exprés,Alien vermell ( L2,dur quelcom més? ) i Alien negre ( L3 ).
Descens: Podem sortir crestejant a la dreta ( 20') o be rapelar amb dos ràpels de 40:De R3 a una feixa amb un passamà i d'aquí a terra.Les instal.lacions rubinades però amb moltes expansions ( spits i bolts ).

Es venen peus de gat Boreal Lynx.

Número 39.5,estan nous i preu 70€.

Petit Four a la Pastereta Est.

Guapa via de placa sobre bona roca,primera tirada fineta i segona més física.Bon ambient per lo curta que és.

Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.

Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix.Superat aquest punt arribem a una carena rocosa,després d'avançar uns metres per aquest cordal cal deixar el corriol de les marques blaves per agafar una traça fitada a la dreta.Més endavant aquesta traça es bifurca i convé seguir el braç dret a través del qual assolirem la base de la Cara Est de la Pastereta després de superar un curt tram de corda fixe.

Orientació: Est

Material: Nosaltres hem utilitzat una desena de cintes i un Camalot del 0.5 a la segona tirada.Si es va just de grau al primer llarg es poden possar peces al díedre.
Grau obligat: V+/A0.
Ressenyes: Joan Asín i Coleccionista de vies.Gràcies!!!.
Descens: En ràpel per la mateixa via,recanvis.Podem fer un sol ràpel de 60 ( just,millor nus) o dos de 30.

1+1=3 al Devesó.

Me la van recomanar després d'haver fet l'Arormes de Malanyeu i no m'ha agradat tant.Més herbosa i menys sostinguda.La roca en gral bona però hi ha un parell de trams a controlar.El darrer llarg de la via està molt ben trobat i és prou guapo.A la primera tirada caldrà protegir el pas més difícil de la via ( Camalot 0.75 ).La última reunió l'hem fet a la Epirimountains per la que hem rapelat.

Orientació: Sud, vàrem tenir sol fins cap allà les cinc.
Accés: Poble de Malanyeu,aparcament a l'entrada del poble.A sobre de l'església i el camp de futbol.
Aproximació: Del poble seguim el PR passant per darrera de l'església. Un cop hem sortit del poble arribem a una cruïlla de pistes.El PR baixa cap a una casa, nosaltres hem d'agafar la pista de dalt que ens portarà a uns camps enfeixats. Pujem una miqueta i travessem els camps cap a l'esquerra per una traça amb alguna fita. Seguim una estoneta cap a l'est,amb la paret a l'esquerra. Baixem al rec,el creuem i pugem a la paret. Amb la fotografia que penjo podrem ubicar la via des de l'aproximació.Un cop a peu de la paret flanquejar a l'esquerra fins arribar al peu de via.
Iniçi entre la Epirimountains ( dreta espits) i Doraemon ( esquerra bolts ) hi ha una fletxa mig esborrada,pont de roca visible i si agafem prespectiva a l'esquerra veurem també un espit.
Ressenyes:

Grau obligat: V+/A1.
Material: Alien gris i Camalots 0.75 i 1.
Descens: Hem rapelat per la Epirimountains amb dos ràpels 30+55 (fraccionable,2 espits amb cadena i anella i un terçer a vincular abandonant cordino llarg).

Nova guia d'escalada al Ripollès.

Els incombustibles pencaires del Komandoripollès estan fent un verkami per tal de finançar una nova guia d'escalada a la Vall del Fresser.Hi apareixeran una dotzena de sectors amb 600 vies i d'aquestes 280 d'inedites.

El fet que la guia la fagin els mateixos equipadors és garantia que els diners aniran a parar a nous equipaments i que les informacions seran del tot fiables.
A través d'aquest enllaç podeu adquirir la guia així com col.laborar amb la causa.

Mar de Cafè a la Paret de Zaratrusta.

Típica via esportiva d'aquest pany de paret dotada d'un rocam boníssim i full equip amb parabolts.Dues tirades de recorregut que ens permeten accedir als dos darrers llargs de la Mar de núvols o baixar ràpidament amb un sol ràpel.
Escalada de franjes i roms de caràcter atlètic.Ideal per acabar de sumar metres i apurar l'última estona de sol.

Accés: Des del municipi de Vilanova agafem la carretera ???.Passada la Font de la Figuera i abans d'un pont trobarem un aparcament força ampli a ma dreta ( sembla una antiga cantera ?).
Aproximació: A la banda dreta de l'aparcament hi surt una traça que sense pèrdua ens mena a peu de paret.La via comença uns deu metres a la dreta de la clàssica Mar de núvols.Parabolts visibles i el nom escrit fins que s'esborri.
Material: 11 cintes exprés i un Alien gris pel flanqueig d'unió amb la Mar de núvols.
Orientació: Podria ser Sudoest,sol des del migdia fins la posta.
Grau obligat: Teoricament V+.Superar el bombo de la segona tirada m'ha costat més que el primer llarg de 6a.A més m'ha semblat una mica obligat.
Horari: 2 hores fer-la i rapelar-la.L'aproximació són 10'/15'.
Descens: la via acaba a la segona reunió i des d'aquí sembla que es baixa amb un sol ràpel de 45 ( dues anelles).Si continuem per la Mar de núvols rapelerem per aquesta un primer ràpel i despres per la Txubascos Vascos.Crec que amb dos ràpels de 60 serem al terra.
La baixada a peu podria ser per l'esquerra.He sentit de tot des de que són 20' a que és una enmarronada d'una hora.

Psicodèlia al Serrat dels Monjos.

Teóricament és de les bones de la paret...del mateix nivell m'han agradat més la Bikini i la Mil.lenium.Tot i això no és pas una mala via amb trams força interessants i d'altres de rostoll.Bona combinació de plaques,fissures i díedres,roca ok però amb algún bloc al dente malgrat que esquivable.

Restriccions: Prohibida de l'1 de Març al 31 de Juliol.
Grau obligat: 6a/A1+,concentrat al sostingut díedre fi del terçer llarg on no sempre ens podrem assegurar.

Material: Alguns tascons sobretot petits i micros,un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 2 i 15 cintes exprés,en cas d'anar just de grau pot anar bé repetir els Aliens blau,verd i groc així com el Camalot del 0.5.

Orientació: Diria que te sol des de primera hora fins cap allà les 4 que el peu de via comença a quedar a l'ombra.

Descens: La darrera reunió és una instal.lació de ràpel ( 2 espits amb anella ) fem aquest primer ràpel de 45 i baixem per un corriol ( 10' ) fins a una instal.lació de ràpel d'on tirem un ràpel de 55 ( fraccionable però instalació vella) que ens deixarà al camí que va per sota de les parets.
Ressenyes: Escalatroncs,gràcies!.