Rebut per whatsap,aparentment de fonts fiables i adjuntant mail del Consorci:
"Fins a la fase 3 prohibit anar a sadernes, avui hi hem intentat anar i estaven parant a la gent just al trencant de montagut a sadernes i degut a la massificacio de sadernes del cap d setmana passat han decidit multar a tot cotxe que estigui aparcat per allà 400€ de multa."
dissabte, 30 de maig del 2020
dilluns, 25 de maig del 2020
Gran Manitú al Llop Blanc.
Itinerari feréstec en una paret poc freqüentada,segueix una línia ben lògica per fissures connectades a través de plaques.La via està parida i deixada anar de manera que hi trobarem alguns trams herbosos i d'altres de roca delicada,segurament els mateixos que es debien trobar els primeres ascensionistes.Potser amb una mica de lifting la via es podria convertir en un recorregut clàssic: quatre cops de martell,quatre xerracades,algún pont de roca llaçat...
De moment és la proposta ideal per esperits aventurers,força ambient i la gran majoria de trams de bon assegurar.
Alguns afegits a la bona ressenye d'en Parce:
L1: 3 espits i 3 pitons,R1 2 pitons i 1 espit.
R2 un espit reforçat amb #2.
R3 l'hem fet a uns 30 metres un pitó amagat a ma dreta darrera dels boixos.
L5 a l'alçada de l'arbust deixar el díedre i anar a l'esquerra.
R5 només 1 espit, te un pont de roca a ma esquerra.
L6 millor desencordats o ensamble curt,blocs.
Accés: Cal agafar la L-401 que va de Coll de Jou (Solsona ) a Organyà.Passarem de llarg la paret de Canalda i el Zoo dels Pirineus.Al km. 34.8 hi surt una pista forestal a ma dreta.Nosaltres no hi hem circulat perque hem errat l'accés.De baixada n'hem fet un tros i semblava transitable amb qualsevol turisme.Teòricament hi hauria d'haver un cartell prohibint la circulació,no l'hem vist.Aquesta pista ens condueix fins al Mas La Borda (1km.),punt on estacionarem.
Aproximació: Des de la Borda sembla molt evident arribar a la base de la paret.Segons hem llegit al blog d'en Parce: "recte amunt, primer per camí després per corriol (molt dret) i quan el corriol tomba lleugerament a la dreta (segona fila de d'arbres), planejar fins a peu de paret (30min)". La via està situada a l'extrem esquerra de la paret,arrenca en una fissura evident ( espits i pitons visibles ) en un circ tancat per una gran agulla. El primer espit enlloc de xapa te rebló de cadena,el segón te xapa estandard ( és el que hem vist des del terra ). A la dreta hi ha el gran gendarme amb una fissura caracterísitica de la CEBA.
Orientació: Sud.Te sol tot el dia però el primer llarg potser que a primera hora estigui a l'ombra.A les 11 era al sol.Tingueu en compte que la paret es troba a 1.800 metres.
Horaris: Per fer la via unes 6 hores i la baixada 30'.L'aproximació em sona que era entre 30' i una hora depenent on aparquis,nosaltres ens hem perdut per tant no ho puc confirmar.
Material: Nosaltres hem fet servir un estrep,15 cintes exprés,un joc de tascons,força vagues per sabines i ponts de roca així com un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4 ( repetint 0.75 i 2 ).Els més bons deixaran el del 4 i les repeticions,si hi ha algú més paquet que nosaltres pot repetir algún Alien entre el groc i el vermell i potser el posa.En aquestes vies d'aventurilla escalo més tranquil amb un martell i quatre pitons,no els hem fet anar.
Grau obligat: V+/A1.A la segona tirada hi ha un pas de V+ després de l'spit on el de segón cal que escali o controli la maniobra del pèndol.
Descens: Acabades les dificultats seguir una feixa cap a l'esquerra mirant a la paret fins que sortim a una ample carena.Devallar per la mateixa seguint tarteres i boixedes fins que arribarem al mas que hi ha sota la paret.
dilluns, 18 de maig del 2020
Terra de Nómades.
Des del meu punt de vista aquesta via pot estar en la trilogia de les tres clàssiques llargues i de grau assequible del vessant sud monserratí juntament amb l'Aresta Ribes i l'Aranya.
M'ha semblat que el recorregut és prou lógic i elegant a més de poseir varietat de passatges amb un bon equilibri entre placa i fissures de totes les mides.Malgrat tot entre els monserratins hi ha qui no la te en gaire bona consideració,segurament això es deu al destrempament que hi ha a la segona meitat de la ruta,on la roca ja no és tant bona,baixa la dificultat i hi apareix una feixa.
Hem enllaçat la segona i tercera tirada.
La placa de sota el cim no l'hem sabut assegurar bé ( expo?,IV) hem xapat la reunió de la Sorpresa i hem escalat l'esmentada placa en diagonal a la dreta a buscar una canal per la que hem sortit al cim.Aquí no hem sabut trobar cap reunió i hem acabat d'artibar a unes alzines.Aquesta tirada resulta força llarga,potser bona idea partir-la parant a la reunió de la Sorpresa o bé fer la darrers reunió en unes alzines més discretes sota del cim.
Accés: Estacionem a l'esplanada d'en Nubiola,al costat del Restaurant de La Vinya Nova.
Aproximació: Agafem la pista que duu a Collbató i la seguim uns doscents metres.Trobarem una paret amb una porta de ferro a la nostre dreta i uns pals de fusta per que no es pugui aparcar a la nostre esquerra.Aquí deixarem la pista per anar a l'esquerra i agafar el Torrent de l'Artiga,a l'entrada del Torrent la via és perfectament visible.
En un primer moment el torrent es bifurca.Nosaltres anirem a l'esquerra, a la dreta hi ha la ferrada de les Dames. Anem pujant torrent amunt, a estones per una traça que queda a l'esquerra del torrent.Quan som a l'alçada de la base del Pollegó trenquem a la dreta per peu de paret.Trobem primera linea de bolts pertanyents a la Cosmos Factory i a continuació els bolts de la Terra de Nómades.
Orientació: Oest o Sudoest.
Restriccions: De moment no n'hi ha.
Grau obligat: V+/A1.A la primera tirada que alguns blogs s'entesten en afirmar que és 6a obligat hem passat intercalant un friend entre cada parabolt amb A1.
Material: A nosaltres ens ha calgut un estrep,16 expresssos,un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3.
Horari: Aproximació 30',via 5 hores i baixada 1hora 30'.
Descens: Des de la darrera reunió crestejem uns 30 metres fins a un coll molt marcat.Aquí localitzarem la R4 de la via Son de la llarga per la qual hem rapelat.Si no recordo malament hem fet dos ràpels d'uns 50: R4-R2 i R2-terra.Acabats els ràpels cal baixar pel torrent que hi ha sota la cara est i anar a buscar la base de l'aresta sud,per aquí es flanqueja fins al peu de via.
dilluns, 11 de maig del 2020
dilluns, 4 de maig del 2020
Via Altimira al Pic del Martell.
Una d'aquelles vies poc freqüentades del Pic del Martell,cosa que ens obligarà a barallar-nos amb un parell d'arbres.Típic itinerari de l'indret d'escalada atlètica combinant plaques i díedres. Recorregut lògic fins que es topa amb una altre via,llavors la lògica és la d'esquivar els itineraris veïns.
A la segona tirada hem anat seguint el ferro i hem passat per l'esquerra,crec que l'hem cagat ja que es veia més guapo per la dreta.
Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.lels a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a la urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilòmetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
Aproximació: tot i no durar més de vint minuts és una mica incòmode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pugem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell. Baixem pel vessant oposat,sobrepassada la Cova dels Bombers ja podem mirar d'ubicar la clàssica Antón Ribas .Anirem cap a peu de paret mirant de no quedar esgarrinxats,situats a l'inici de l'Antón Ribas pujarem per la base de la paret uns cinc o deu metres.
El peu de via el reconeixerem per que hi ha un díedre amb un espit sortit a l'inici i un arbret més amunt..Si volguéssim seguir per la base de la paret la vegetació ens ho impediria,teòricament hi ha el nom escrit però nosaltres no l'hem vist..
Orientació: Sud est,diria que reb el sol fins cap allà les 2.
Horari: Aproximació 20',via 2.5 hores i descens 30'.
Material: Unes dotze cintes exprés més aviat llargues,algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3.Si algú es vol enrotllar i xerracar un parell d'arbrets guai.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Les reunions estan equipades per rapelar,a mi sempre m'ha fet rotllo rapelar aquesta paret però diria que no és inusual.
Des de la darrera reunió acabar d'assolir el gran plató somital grimpant algun bloc aïllat (III). Anar a l'esquerra localitzant fites i una traça més o menys fressada fins a una canal/vessant cara mar per la que baixem al coll que hem passat a l'aproximació.
A la segona tirada hem anat seguint el ferro i hem passat per l'esquerra,crec que l'hem cagat ja que es veia més guapo per la dreta.
Aproximació: tot i no durar més de vint minuts és una mica incòmode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pugem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell. Baixem pel vessant oposat,sobrepassada la Cova dels Bombers ja podem mirar d'ubicar la clàssica Antón Ribas .Anirem cap a peu de paret mirant de no quedar esgarrinxats,situats a l'inici de l'Antón Ribas pujarem per la base de la paret uns cinc o deu metres.
El peu de via el reconeixerem per que hi ha un díedre amb un espit sortit a l'inici i un arbret més amunt..Si volguéssim seguir per la base de la paret la vegetació ens ho impediria,teòricament hi ha el nom escrit però nosaltres no l'hem vist..
Orientació: Sud est,diria que reb el sol fins cap allà les 2.
Horari: Aproximació 20',via 2.5 hores i descens 30'.
Material: Unes dotze cintes exprés més aviat llargues,algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3.Si algú es vol enrotllar i xerracar un parell d'arbrets guai.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Les reunions estan equipades per rapelar,a mi sempre m'ha fet rotllo rapelar aquesta paret però diria que no és inusual.
Des de la darrera reunió acabar d'assolir el gran plató somital grimpant algun bloc aïllat (III). Anar a l'esquerra localitzant fites i una traça més o menys fressada fins a una canal/vessant cara mar per la que baixem al coll que hem passat a l'aproximació.