Canal de la Moreneta a les dues puntes

 

 La icónica guia de la Cara Nord qualifica de recomanable aquesta via que també s'anomena Xemeneia Vendrell.Així doncs ja sabeu que amb el criteri de l'Hita aquesta cal fer-la si o si.Al costat de tant reputat parer la meva humil opinió de rostollaire poc pes tindrà.Dit això a mi també m'ha agradat malgrat que no compleix la regla d'or de les bones pelis: ni el començamnet ni el final m'han agaradat.La primera tirada és per plegar veles i marxar al bar ( o a casa ),herba,blocs i un pas del tot curiós per possar el peu al bosc.El que ve després m'ha agradat molt,debia tenir el dia Oliver Twist!.Algun renec al segón llarg i a la tercera tirada m'he sorprès el fet de navegar per dins de la xemeneia cercant el pas menys estret.Ara entro a dins,ara surto,ara torno al fons....Penúltim llarg de díedre per variar i sortida al cim per una canal arbrada,guarrillo però fàcil!.Hem enllaçat les dues darreres tirades ( 45 m.?).

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Prenem el GR 192 en direcció al Monestir.Uns 100 metres abans de la Cadireta caldrà agafar una traça que puja ben empipada a la nostre dreta i que disposa de cordes fixes.Seguint aquest corriol anem a parar a la base de la muralla nord que flanquejarem a l'esquerra uns cent metres.El peu de via queda uns cinquanta metres a l'esquerra de la clàssica La que no estava oberta ( díedre tombat amb un filferro de pitó visible ).Entrada en una mena de torrentera amb unes grades bastant guarres.

A la primera tirada.

Orientació: Nord,crec que el sol només hi arriba de manera anecdótica.La segona tirada te pinta d'estar molla/humida sovint.Aconsellable fer-la en èpoques seques.

Material: Unes dotze cintes exprés,un parell de tascons i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.Aquest darrer només l'hem disparat a l'inici de la penúltima tirada molt obert.

Horaris: Aproximació 30',via 2.5 hores i baixada 50'.

Grau obligat: V,a la primera tirada sobre blocs sospitosos i després de sortida a repisa,si algú deixés tres metres de cordino en un arbre aquest pas quedaria súper assegurat.Un cop a dins de la xemeneia IV/V d'encastament: no sempre protegible peró difícil de caure.

Descens: Des del coll hem fet la punta de la dreta (III) i després hem desgrimpat per un arbre fins la canal (II).Hem baixat per la canal  fins a trobar el cami va al refugi d'Agulles des d'aquest punt hem retornat a l'aparcament de Can Massana per camí senyalitzat.

Ressenya: D'en Pako Crestas.La foto del primer llarg és del blog d'en Lluís Nadal.Gràcies a tots dos!.

Esperó Nord al Pic de la Valleta.

Primer de tot aclarir que no s'ha de confondre aquesta via amb la seva veïna Esperó Nord Est. Sabent això dir que als dos membres de la coradada ens ha semblat una bona ruta.Prou mantinguda i amb algún llarg fregant les cinc estrelles sinó les te.Possats a buscar-li pegues com que estem parlant d'una via no gaire repetida en alguns passatges hi trobarem una mica de líquen.La roca en general molt solida encara que al flanqueig de la tercera tirada hem aprofitat que dúiem martell i hem cardat avall un parell de llastres ben interessants.S'agraeix molt la ressenya d'en Parce sense la qual probablement no hauriem encertat l'itinerari. Per nosaltres el llarg clau de la via és el tercer on ens hem vist pitonant en lliure.

Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remontador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.

Aproximació: Seguim amunt per les pistes.Agafem una pista que puja per sota dels remontadors sempre amb la intenció de vorejar la vall de sota la via per la dreta.Quan la pista fa un revolt a la dreta nosaltres anirem cap a l'esquerra per un llom on trobarem algunes fites que ens duran a un corriol que voreja el circ pel seu vessant dret.Al final d'aquest corriol toca baixar al circ i tornar a pujar fins al peu de via.Inici comú amb El Gran Díedre.

Horaris: Aproximació 2 hores,via 5 hores i descens 1 hora 45'.

Orientació: Nord.

Grau obligat: El llarg més obligat és el tercer, crec que sense claus obliga a  6a+/A0.Nosaltres hem passat clavant amb 6a/A1 potser clavant més es pugui solventar amb V+/A1 que és la dificultat obligada que m'ha semblat que te la resta de la via.

Material: Algun tascó,un joc de friends de de l'Alien blau al Camalot del 3 repetint algún mitjà ( .5 al 1 ),14 expresos,un martell per tota la cordada i 3 claus.Nosaltres hem pitonat un universal fi i curt a l'inici de les dificultats del tercer llarg així com un extraplà mitjà al flanqueig final de la mateixa tirada mentre que a l'inici del sisè llarg hem possat un extraplà curt.Imprescindible dur doble corda i unes 14 cintes millor desplegables.

Descens: Des del cim baixar a la dreta a un gran i evident coll.Baixem per la primera canal que trobem,no hi ha desgrimpades.No passem pel peu de via,sinó uns 100 metres més avall.

Integral Bisbalenques-Tempesta de Mitja Tarda al Contrafort de la Dent d'en Rosell.

Un itinerari ben ferm de fissura díedre amb un petit toc herbós.La tirada central és un breu parentesis entre dos bons llargs d'escalada atlètica amb passos de bloc i alhora continuïtat.La graduació m'ha semblat un pèl més dura que a les vies modernes del Contrafort.

Accés: A Queralbs agafem la carretera que puja a Fontalba. Només la seguirem un o dos quilòmetres aparcant a ma esquerra quan ens creuem amb el camí que puja cap a Núria.
Aproximació: Cal seguir el camí que puja a Núria. Aquest camí ofereix dues variants, a nosaltres ens interessa el camí dels Duis ( esquerra, cartell) que passa per sota mateix de la Dent d'en Rossell o Roc dels Duis.
Tenim dues opcions:
1) Per la tartera que hi ha a la base del Contrafort: Potser es camina menys però és més incòmode. Just després d'una vauma amb un banc deixem el camí de Núria i pugem per l'esmentada tartera, alguna fita.
2) Per la baixada de la Dent: Passem l'esmentada vauma, un oratori i una petita font. Just després de la font localitzem una tartera a ma esquerra. Seguirem una traça fitada que flirteja amb el bosc i la tartera. Més amunt trobarem fites que van a dreta i a esquerra, a les envistes del recordatori d'un esquiador mort.
Aquí convé seguir les fites que van a l'esquerra fins a sota del Contrafort de la Dent.La via comença en un evident díedre amb un tascó i un pitó.

Horaris: Aproximació 40',via i rapelar-la 2.5 hores i retorn al cotxe 30'.

Material: Nosaltres hem fet anar unes 17 cintes exprés,un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2 doblant 0.5,0.75 i 1.

Grau obligat: V+/ A1.

Descens: Nosaltres hem fet 3 ràpels amb una corda de 60 per la mateixa via.Totes les reunions tenen dos parabolts amb anelles.

Apia a la Magdalena Inferior.

 

Doncs una llaminadura més de Gorros, roca increïblement bona, presa generosa i verticalitat. L'equipament habitual de Gorros per no estressar-se massa amb els típics parabolts de colors, en aquest cas verds no fos cas ens cardessim a la via del costat que amb sort deu ser calcada a aquesta. Hem enllaçat les dues primeres tirades.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim direcció St. Jeroni fins que ens desviem a mà esquerra pel camí que puja a Sta. Magdalena. Un cop a la base de la Magdalena Inferior anem a buscar les Escales de Jacob,les pugem fins a un coll molt marcat.La via arrenca del mateix coll, te parabolts verds.

Orientació: Est.

Material: Una dotzena de cintes exprés si enllacem llargs, sinó diria que amb alguna menys es fa.

Grau obligat: V+/A0.

Horaris: Per fer la via i el ràpel 1 hora i mitja. L 'aproximació des del Monestir uns 40' i 30' de retorn.

Descens: Ràpel de 35 metres, potser es pot baixar amb un ràpel de 30 i el xiclet.

Sudest Clàssica al Midi d'Ossau.

El nom ho diu tot: la via més clàssica del Midi i probablement un dels itineraris més recorreguts de tot el Pirineu. Quan una via arriba a aquest estatus ho és per mèrits propis i la Sureste Clásica no n'és una excepció. Bon ambient, escalada variada i dificultats prou homogènies malgrat una part central més difícil.

La placa llisa, Les Escales Grises, la bavaresa amb friends encastats, el pas de gegant...són passatges que retindrem un temps a la memòria.
Només se l'hi pot retreure una cosa, la via no arriba a cap cim, la deixem morir a l'Agulleta Jolie amb metres i metres de roca per sobre dels nostres caps.
Hem enllaçat les dues primeres tirades.

Accés: Coll del Portalet, aparcament en territori francès.
Aproximació: Pujar al Refugi de Pombie, senyalitzat. Des d'aquí la via es veu perfectament. Seguir la Normal del Midi, que es desenvolupa en lleuger ascens per un pedregar. Un pèl abans de ser a la base de la paret deixem el corriol principal i enfilem a ma esquerra per unes pendents mig herboses.

Atac en un diedret amb sabina característic.
Grau obligat: A priori V+ semblaria que per sortir del segon pitó que assegura la placa llisa de la cinquena tirada. En aquest tram si baixem cap a la dreta un parell de metres assolim una bona escletxa que permet amb un Camalot del 2 superar el pas.
Material: Cordades sobrades passaran amb algun tascó i el joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 2.
Nosaltres hem fet anar un joc de tascons i un altre de friends de l'Alien blau al Camalot del 4 repetint del 0.5 al 3.Crec que és millor deixar el 4 i alguna de les repeticions per repetir l'Alien groc o gris per les Escales Grises on la fissura és bastant homogènia.

Horaris: Pujar al Refugi de la Pombie 1 hora, d'aquí a peu de via 30 minuts  i la resta, a part del nivell de la cordada, dependrà de la gent que tinguem davant.
Per fer la via conteu de 5 a 8 hores i per baixar per les vires fins la tartera de 1 a 2 hores.
Orientació: Sud, sol des de primera hora.

Descens: La baixada per Les Vires te la merescuda fama de ser de les més complicades del Pirineu, millor cometre-la amb llum i bon temps.
Hi ha dos ràpels de menys de 30 metres així com multitud de pitons amb vagues que indiquen les diverses pujades i baixades.

Ressenyes de Roc Furiós.

 

Biodesagradable a la Piràmide de l'Aigua.

Grimpada amb un parell de ressalts més o menys verticals.Per escaladors que vulguin passejar per la muntanya o per excursionistes que vulguin encordar-se,sigui com sigui la via te el seu públic i això implica,entre d'altres, dues coses.La primera d'elles és que pot anar bé dur un pla B ja que si hi ha una altre cordada podem llepar amb algun roc sinó és mentres pujen serà en rapelar per sobre nostre.A la mateixa paret hi ha un parell de propostes un xic més entretingudes: Escaladors Asimptomàtics (6b) i una via d'en Grau.
La segona conseqüència d'aquesta freqüentació és que a la llarga probablement la roca quedarà sanejada i no s'hi haurà de patir massa.Nosaltres hem baixat per la mateixa viara amb les cordes plegades a l'arnés i hem aprofitat per cardar avall un parell de rentadores sense massa esforç,compte!.

Accés: Al municipi de Setcases agafar la carretera que condueix a Vallter 2.000.A uns 3 km.(?) del poble cal estacionar en un revolt tancat a dretes,a l'anomenat aparcament de Coma de l'Orri.Podria haver-hi un cartell així com senyals de GR i una torre elèctrica.
Aproximació: Seguir tota la vall fins poc després de que acabin els arbres,en aquest moment veurem perfectament el nostre objectiu a ma esquerra.
Deixem la vall principal i remonten una incómode tartera fins a peu de via.
Parabolts visibles.
Horaris: Aproximació 1 hora 15 minus,via i rapelar-la 2 hores 30 minuts i retorn al vehicle 45 minuts.

Material: Nosaltres només hem fet anar cintes exprés,crec que 12.Hi ha qui utilitza algún friend petit/mitjà ja que en algún pas allunyen.A l'últim llarg ens anirà bé un catxarro (0.75-2?) per trampejar el tram de V.
Grau obligat: V/A0 o IV/A1.

Orientació: Nord Est,diria que te sol només una estona al matí.
Descens: Tenim dues opcions:

1) Rapelant per la mateixa via,hi ha un ràpel que es fa d'un pi i poden anar bé recanvis.
Nosaltres aquesta maniobra l'hem fet amb les cordes plegades i hem anat tirant blocs avall.

2) Per la canal de l'esquerra: Des de la darrera reunió acabar de crestejar una quarentena de metres fins asolir una vira que entra al vesssant esquerra.Per terreny força dret,sense traça i per sobre dels nerets anem baixant per la canal que mica en mica es va tancant.Quan aquesta canal queda tallada desgrimpem un ressalt a l'esquerra,baixem una vintena de metres per una canal i sortim al vessant de l'esquerra.Aquí hem fet un petit ràpel de 5 metres ( pi,cordino abandonat ) fins a peu de paret.