Anglada Guillamón al Faraó.

 

Segons tinc entès aquesta ruta fou de les pioneres del vessant sud montserratí, inaugurada per la mítica cordada als anys seixanta del segle passat; l’Anglada Guillamón traça un elegant itinerari a una emblemàtica agulla. Als anys vuitanta escaladors vallesans obriren el Temple del Sol a l’Agulla del Faraonet estratègicament situada a sota del Faraó i que actualment permet arribar escalant a la base de l’Anglada Guillamón i allargar així l’escalada per un bonic díedre. Via recomanable sobre bona roca i de dificultat ben assequible encara que entretinguda. Al tram d'artificial hem partit una plaqueta i en la volada hem arrencat el pitó de sota. Hem deixat el burí net però cal escanyar-lo ja que les plaquetes no tenen prou angle per entrar-hi, el pitó arrencat era un universal gruixut i mitjà. Si algú vol reemplaçar-lo potser hi queda més bé una v gran. Si ens queden ganes passem per sota de la Negre Cornella i la Desig de sol.

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova.

Aproximació: Pugem a la pista i agafem la bifurcació de la dreta, de seguida ens fiquem a dins d’un torrent: Torrent de la Coma d'en Pastor. L’anem seguint de pujada, al cap d'una estona caldrà pujar al vessant esquerra del torrent i arribem al sector esportiu anomenat Bloc del Camí ( zona esportiva del Faraó de baix).Aquí comencem a trobar marques grogues que ens guien per dins el torrent. A la part alta del torrent les marques surten del torrent a l'esquerra i ens deixen en una mena de carena. Compte que segons com costa de veure aquest punt, si fa estona que no veiem marques ni fites i el torrent està brut és que ens hem saltat aquesta bifurcació!. La traça de la carena ens deixarà en un camí transversal que seguirem a la dreta a les envistes del Faraó. El camí transversal tornant a travessar el Torrent de la Coma d'en Pastor ( per on pujaríem per anar a fer l'Estrany Mirall Llunar a la cara Oest ) i arribem a sota del Faraonet. Un corriol ens deixa al peu de l'evident díedre del Temple del Sol. Seguint una canal de la dreta arribaríem al coll que hi ha entre el Faraó i el Faraonet on comença la via.

Material: 12 cintes exprés, 1 pedal per persona,3 plaquetes recuperables, 1 escanyaburins i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot de l'1.Pot anar bé repetir el de l'1.

Horaris: Aproximació fent abans la Temple del Sol  1 hora caminant i 1 hora escalant; via 2 hores mentre que pel descens hi tenim 1 hora i mitja.

Grau obligat: V/A2.

Orientació: Sud (?), hi vàrem ser un dia de núvol.

Descens: Al cim anirem a buscar una instal·lació de ràpel a la cara Est ( dreta ) formada per un parabolt i algunes expansions més antigues. Aquest ràpel és curt ( 20 ? ) i ens deixa en una vira. D'aquí cal desgrimpar per l' Aresta Nord fins a un coll evident. Aquesta desgrimpada és de II-III grau i si es vol es pot rapelar. Situats al coll anirem a buscar la canal que hi ha sota la cara Est, a través de la qual baixarem fins pràcticament el peu de via tant d'aquesta via com del Temple del Sol.

Directa Hipocritas al Pic del Martell.

 

La última tirada és de les que em semblen guapes de la paret, la resta també mola. Una de les xules del Pic del Martell, que resulta menys embolicada de seguir gràcies a l'homogeneïtat de l'equipament a base d'espits Fixe que només tenen una vintena d'anys i que exteriorment semblen fiables. El 6c és una secció de 5 metres factibles amb A1e la resta escalada de continuïtat atlètica i amb calcari velcro. Hem enllaçat la segona i tercera tirada. Coincidint amb les roles de la via hom hi ha equipat una línia de ràpels, cosa que converteix la Directa Hipocritas en una opció a tenir en compte si volem escalar diverses vies a la paret.

Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral·lels a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a la urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilòmetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell".

Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incòmode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pugem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vesant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traces que hi ha. Inici comú amb l'Angel Rock, AR picat a la base ( pot estar esborrat ) i casquillo d'espit, a l'esquerra de l'evident Esperó Bombers.

Orientació: Sud est, sol fins cap allà les 3.

Grau Obligat: V+/6a fent A1e.

Horaris: Aproximació: 20', via 1 hora 30 minuts. Retorn al cotxe 30'.

Material: Unes setze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2. Hi ha qui l'escala només amb expressos. 

Descens: El millor és baixar caminant però si volem escalar una altre via potser ens surti a compte rapelar, nosaltres hem fet això darrer. L' itinerari disposa de parabolts amb anella a cada reunió per baixar rapelant, de manera que potser es podria baixar amb tres ràpels de 30 metres. Nosaltres hem rapelat la via en diverses ocasions i hem enllaçat els ràpels de diferent manera: R3-R1 ( 50 ) i R1-terra ( 40 ) o bé R3-R2 ( 40 ) i R2-terra ( 50 ).

Tavertetris al Puig de la Guardiola.

 

A nosaltres ens ha agradat força malgrat haver-hi alguns trams terrosos i altres herbosos. Fàcilment combinable amb la veïna Druides del Collsacabra on tocarem més pedra. És tracta d'una escalada ausetana, si no en sou fans us pot semblar un rostoll i si no hi sou avesats potser us costi confiar en la roca.

Accés: Per la carretera que va de l'Esquirol a Tavertet. Venint Esquirol 1km ( a ull )abans de Tavertet es veuen les parets a ma esquerra. Estacionar abans del pont a ma dreta aparcament amb un bloc i cartell de senderisme.

Aproximació: Just abans del pont hi ha una pista abandonada a ma esquerra amb una tanca pel bestiar. Seguir-la, prendre una bifurcació a la dreta. Arribem a una gravera, en aquest punt abandonarem la pista ( fita) i per anar a caçar un corriol que recula a ma esquerra i que fa pujada. Una mica abans del peu de via pugem pel bosc fins a la base de la paret i la seguim a l'esquerra fins al peu de via on crec recordar que es veia un parabolt alt en una zona de grades així com una petita placa metàlica amb el nom de la via.

Horaris: Aproximació 15',via i rapelar-la 2 hores i retorn al cotxe 15'

Material: Nosaltres hem fet anar un estrep,14 cintes exprés, algun microtascó així com un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 5.

Orientació: Oest sol partir de les 12,la ressenya posa Est.

Grau obligat: Amb el material que dúiem hem passat amb V/A1.M'imagino que portant només cintes com indica la ressenya és V+/A0.

Descens: Malgrat la bonica excursió de baixada el crono apretava i vàrem mirar d'esgarrapar algun minut rapelant per la mateixa via. Hem fet un sol ràpel de 50 metres abandonant tros de corda i maillon en un arbre dalt del cingle.

Homo Dollianus al Doll.

 

La Homo Dollianus no està pas malament i compleix amb els estàndards dollians de recorregut fissurat amb alguna placa anecdòtica i escalada atlètica. Val a dir que els autors de la ruta s'han ben escarrassat per posar-ho fàcil als repetidors: força material d'assegurament i roca sanejada. Algú va afirmar que es convertiria en una clàssica, podria ser que abans ho fes el Pilar Central. De moment la clàssica de la paret continua sent per mèrits propis la Manowar amb el Pilar Central apretant per quedar-se amb el lloc més alt del pòdium. Les tres m'han semblat igual de difícils però les altres dues m'han agradat més que aquesta. Hem enllaçat les tirades 2+3,7+8 i 9+10.

Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra. Entrem en aquesta pista i de seguida en prenem una altre a l'esquerra, recte aniríem a una granja.
Seguim aquesta pista aproximadament un quilòmetre i aparquem sota la segona línia elèctrica que trobem havent deixat enrere una bassa antiincendis. Em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.

Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll que passant per sota el sector esportiu del Clot de Miqui ens deixa al peu de la paret i l'anem seguint a l'esquerra. Convé anar atents a la morfologia de la paret per distingir-ne l'Agulla de l'Abat, immediatament després d'aquesta caldrà pujar per una breu traça fins a l'inici de la via. Material visible,veure la fotografia següent.

Restriccions: Segons l'any l'escalada al Doll pot estar prohibida de l'1 de Febrer al 31 de Maig.

Grau obligat: V+/6a.

Material: 16 cintes exprés, algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Es possen poques peçes però les hem possat força variades.

Horari: Aproximació 20',Via 3.5 hores i retorn al vehicle 25'.

Orientació: Oest, ombra fins a quarts de dues.

Via Spectra a la Paret del Pont de Roca.

La tercera i la quarta tirades són molt bones, la primera és una mica de tràmit. A la tercera tirada cal abandonar la bavaresa a l'inici per anar a l'esperó de la dreta on trobem dues xapes. Hi cordades que aquest canvi no el veuen i segueixen amunt per la bavaresa, diria que les dues opcions són igual de guapes i de difícils. Si seguim la bavaresa caldrà preveure algun ferro més i tindrem més fregament per fer el segon llarg d'una sola tirada. Nosaltres l'hem combinat amb la Ponent i la Smile.

.

Aproximació: La via és perfectament visible des de l'aparcament. Només cal seguir la pista cap a l'esquerra una vintena de metres. Agafar un corriol que la gent utilitza per cagar a ma dreta. Després d'esquivar algunes merdes la traça esdevé més definida i apareixen fites que sense esgarrinxar-nos ens deixarà de pet al peu de la via Ponent. La nostre comença un parell de metres a l'esquerra en una placa amb parabolts visibles.

Material: Nosaltres hem passat per l'Esperó i hem fet anar un joc de friends des del Camalot 0.5 al del 2. Si s'escala la bavaresa crec que molt portar fins al 4 i doblar alguna talla ( 2? ).

Grau obligat: V+

Orientació: Sud Oest, sol a partir de les 10.

Descens: Nosaltres hem rapelat per la veïna ???? que queda a ma dreta. Des de la darrera role carenejar a la dreta uns trenta metres fins a trobar una instal·lació de ràpel. Baixem per aquí amb dos ràpels: 60+30.

El Camí del Sàmper al Turó del Duc.

 Tenia moltes ganes d'escalar en aquest indret, potser per això o potser per que n'esperava poc n'hem sortit ben satisfets. No deixa de ser un recorregut de ressalts, amb alguns trams de feixa al límit de l'esgarrinxada però la majoria d'aquests bonys m'han semblat prou sostinguts com per que l'escalada resulti si més no entretinguda. La qualitat de la roca m'ha semblat bona als trams difícils i no tant bona a les parts més senzilles. L'equipament, a base de parabolts i un pitó, tirant a paternalista. Les tirades són curtes, nosaltres hem enllaçat Ll2+Ll3 i Ll4+Ll5.

Accés: Cal estacionar al Restaurant Can Mimó de Vacarisses que actualment està tancat. En cas de tenir un vehicle 4x4 una mica abans agafem una pista a ma esquerra amb curtes però empinades rampes que ens deixarà ben a prop del Pla Fideuer on una tanca metàl.lica impedeix la circulació rodada.

Aproximació: Des del Pla Fideuer diria que l'esperó discontinu pel que va la via es veu perfectament. Agafar un camí que s'hi apropa i un cop a peu de via cal abandonar el camí per pujar a sac entre els garrics i romanís ( rastres de pas ).

Horaris: Aproximació 20/50' depenent de si tenim o no tot terreny, 2 hores per fer la via i 20/60' pel retorn també en funció del tipus de vehicle del qual disposem.

Orientació: O Sud o Oest ja que hi vàrem ser una tarda i vàrem estar tota la via al sol.

Grau obligat: V+/A0.

Descens: La via acaba al cim del Turó del Duc,on carenem per un camí obert a la vegetació a ma dreta fins a un coll. En aquest coll localitzem un altre corriol que baixa directa al Pla Fideuer, punt on retrobem el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Luichy i Josep Estruch, gràcies!