Whiskeria al Gegant Encantat.

Via de bonys amb les assegurances prou espaiades i rovellades com per fer-nos escalar ben concentrats. La roca majoritàriament bona ens ho posa fàcil. Recorregut 100%  plaquero amb només un llarg de tràmit. Un altre al·licient d'aquest itinerari és assolir un cim emblemàtic de Montserrat com és el Gegant Encantat a través de l'Aresta Brucs que acaba anant a enllaçar amb la Via Normal on una recent restauració ( tardor 22 ) n'ha eliminat les expansions, 20 metres de IV/V on no podem caure si volem seguir escalant.Al cim hem fet reunió de dues sabines sobre la cara Est, teòricament hi ha d'haver una escàrpia per reforçar aquestes sabines però no l'hem trobada.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on i ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que diria que va cap a St. Jeroni ( marques grogues i/o P.R. ). Primer planeja i de seguida s’enfila en direcció a les Talaies, a l’alçada de la base d’aquestes el camí torna a planejar a la dreta. passar de llarg La Pilota i la següent paret que trobem és la nostre deixar el PR i recular una mica en pujada.Atac per una cúrrua d'espits a l'esquerra d'un díedre descompost. 

Material: Nosaltres hem fet anar 14 expressos,els Aliens blau,verd i groc així com un estrep. Algun pas d'artifo llarg on pot ajudar una tramposa així com dur una clau per apretar espits del 8.  

Orientació: Sudoest,sol a partir de les 12.

Grau obligat: 6a.Trams de V exposats especialment a la part comuna amb la Via Normal ( últims 20 metres ) on una restauració feta la tardor del 22 n'ha retirat les expansions i cal fer-lo a pèl.

Horaris: Aproximació 1 hora, Via i ràpel 4 hores mentre que pel retorn a Sta.Cecília hi hem esmerçat 1'5 hores.

Descens: Anar a buscar el ràpel per l'Aresta Nord, desgrimpant uns metres de II/III cap al nord. Baixarem amb un sol ràpel de 50 metres ( dos bolts amb anelles ). Un cop acabat el ràpel remontar per dins el bosc fins a trobar el camí que puja a Sant Jeroni. Seguir-lo de baixada a la dreta fins a trobar l'entrada de la Canal de Sant Jeroni ( linea de llum ).

Ressenyes: Kpujo, Funkiclimbs i Lanochedelloro. Gràcies!

La Pajara i Zuruk zur natur al Doll.

 

M'imagino que cap dels tres som prou Dolladictes ni Homo Dollianus com per poder saborejar els encants d'aquesta integral. Un cop al cim el trio ha coincidit a exclamar " Només ens ha agradat el darrer llarg!". Com que som uns llepafils hem anat tensos a totes les tirades amb la roca i cada dos per tres ens semblava que s'ens desmontava la paret o trobavem sorra o ens passava per sobre el gat un escurçó o haviem de traccionar de mates o tot de cop...no haviem d'haver sortit mai de l'Indoorwall!. Si tots aquests encants que acabo d'esmentar us la posen dura o s'us humiteja la vagina aneu-hi que gaudireu o potser no i la trobeu massa domesticada i nosaltres no som més que una colla de matats de rocodrom que ens caguem als quarts de via llarga.

Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra. Entrem en aquesta pista i de seguida en prenem una altre a l'esquerra, recte aniríem a una granja.Seguim aquesta pista aproximadament un quilòmetre i aparquem sota la segona línia elèctrica que trobem havent deixat enrere una bassa antiincendis. Em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.

Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll que passant per sota el sector esportiu del Clot de Miqui ens deixa al peu de la paret i l'anem seguint a l'esquerra. Convé anar atents a la morfologia de la paret per distingir-ne l'Agulla de l'Abat, immediatament després d'aquesta caldrà pujar per una breu traça i anar seguint la base de la paret. A l'inici hi veurem una sageta gravada així com una sabina llaçada.

Material: Unes catorze cintes exprés millor que siguin desplegables i un joc de friends des l'Alien blau al Camalot del 5 ( un 6 hagués molat ). Si teniu pingos de corda i no sabeu que fer-ne els podeu deixar en múltiples blocs,arbres i ponts de roca en aquesta via.

Grau obligat: 6a. Hi ha trams de IV/V sobre roca discreta.

Orientació: Oest.

Restriccions: Segons l'any l'escalada al Doll pot estar prohibida de l'1 de Febrer al 31 de Maig.

Descens: Al final de la via trobarem una traça fitada que ens retornarà sense pèrdua la vehicle

Via GEDE a l'Agulla Gran del Pas del Príncep.

Probablement ens trobem davant d'un dels itineraris més clàssics i repetits del vessant sud dels Frares. De motius no en falten: molt d'ambient, línia elegant i una roca envejable. S'ha de dir que la via també te els seus detractors ja que no deixa de ser una burilada, malgrat que el lliure obligat sigui pràcticament anecdòtic és cert que aquest és sostingut i de V+ ben posat. De cavall estant podríem dir que si fem V+ farem el 80% de la via amb Ae, fent 6a el 60%, fent 6a+ 70%, fent 6b/+ ens quedaran dos o tres trams d'Ae i si fem 6c/+ amb solvència escalarem tota la via en lliure. La via es troba mig restaurada amb parabolts, quan més amunt menys en trobarem. La darrera reunió tant sols te un parabolt que no hem sabut reforçar. Hi ha qui enllaça algunes tirades.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Desde ahí caminar siguiendo las indicaciones de Agulles o Refugi de Vicenç Barbé. Tendremos que pasar por el Pas de la Portella que nos llevará a la región de Agulles, seguiremos y bajaremos por un sendero dirección refugio por el camino de la Portella. El refugio lo pasaremos de largo y seguiremos el camino más evidente. Al cabo de un rato veremos unas marcas amarillas, las seguiremos hasta llegar a un collado. A nuestra izquierda nos tendría que quedar la Agulla del Pas del Príncep. Para el inicio de vía tenemos que situarnos en la cara este. Nos emplazaremos debajo de un gran agujero característico.  La roca tiene un ‘montículo’ adosado de unos 6 metros de altura con un árbol en la parte superior.

Orientació: Primera tirada Est i la resta de la via Sud.

Grau obligat: V+/A1e.

Horaris: Aproximació 50', via 3 hores i del cim a l'aparcament 1 hora 15'.

Material: Nosaltres hem fet el fet amb 18 cintes i un pedal.

Descens: Un cop acabada la via acabem de pujar al cim. La instal·lació està situada a la cara nord, al costat oposat pel que hem escalat però no hi anem directes sinó que la bordejem per la banda oest. Trobarem una instal·lació formada per un mosquetó i una cadena de tres punts. Rapelarem amb tendència esquerra mirant a la paret amb un sol ràpel de 50 metres que costa molt de recuperar i que diria que no és fraccionable. El ràpel ens deixa just on comença la recomanable Via Normal. Baixem per rastres de pas fins que retrobem el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Silenciomineral, Escalatroncs i Arañitaescaladora.Gràcies!!

Cromosoma al Serrat dels Monjos.

Una de les darreres aportacions al Serrat, on hi gaudirem de bones fissures i díedres així com d'algun tramet de placa intercalat. S'endevina una pencada titànica dels aperturistes sanejant llastres i netejant les escletxes, gràcies!. La darrera tirada l'hem trobat de traca i mocador però el primer llarg tampoc es queda enrere, potser el tram més discret de la ruta sigui el segon llarg degut a la sorreta que presenten alguns cantells. Activitat ràpida on pot ser recomanable tenir pensada una segona via per amortitzar la jornada.

Orientació: Sud.

Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

Aproximació: Des de l'aparcament cal pujar per la carretera fins a l'antic a aparcament de les Coves del Salnitre. Aquí pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant la paret, la nostre via es situa uns 30 metres abans del característic sostre de la Via Peluts ( fissura amb ploms i gran bloc ). Per abastar el peu de via cal pujar uns metres des del camí. Fissura amb parabolts visibles així com una C picada.

Prohibicions: Des de fa uns anys es prohibia l'escalada a tot el Serrat dels Monjos de l'1 de Març al 31 de Juliol, aquest 2022 sembla ser que s'hi deixa escalar tot l'any. 

Material: A part d'una tramposa curta, un pedal i 12 cintes hem fet anar el següent material per tirada:

Ll1: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3, doblant 0.75,1 i 2.

Ll2: Alien blau i tascons.

Ll3: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2 i algún tascó.

Grau obligat: 6a+/A1.

Horaris: Aproximació 20',via i rapelar-la 3 hores. Retorn al vehicle 20'.

Descens: Dos ràpels de 40 ( R3-R2 ) i 45 ( R2- terra ) per la mateixa via. Preveure recanvis.

Woll Damm a Rúbies.

Aquest racó del Montsec em te el cor robat, per tant em costa ser objectiu alhora de valorar les escalades a Rúbies. A nosaltres ens va agradar i un cop a dalt mentre contemplàvem el Pirineu nevat, amb els companys vàrem coincidir en que a totes les tirades s'hi alternen trams molt bons amb el rostollet de rigor. Malgrat l'ingent pencada dels obridors l'itinerari és molt nou i caldran repeticions per acabar de sanejar-lo. Pel meu humil nivell he trobat que el binomi dificultat/equipament era el just per fer-me anar concentrat però sense arribar a veure la padrina. A la feixa jo recomanaria plegar corda i posar-se els quecs ja que nosaltres hem caminat més de 60 metres, probablement ens haurem embolicat.

A la primera tirada hi ha un parabolt que no marca el croquis i que assenyala l'entrada. Totes les tirades tenen trams bons i d'altres que rostollejen, si es repeteix anirà quedant més neta.

Accés: Si tenim clara l'aproximació jo crec que és millor accedir a la paret per dalt. Nosaltres com que no teníem clar a quin pany de paret buscar la via hem accedit per sota. 

Des de Vilanova de Meià cal anar al poble abandonat de Rúbies. Pugem per la carretera que va a la Roca dels Arcs. Més o menys un quilòmetre abans de la Font de la Figuera prenem una pista a l'esquerra en direcció a l'Ermita de Rúbies. Hem d'anar seguint sempre la pista principal i per la dreta, al cap de dotze quilometres arribem a Rúbies on aparquem. La pista es fa bé amb un turisme però compte amb el tram final si ha plogut molt.

Aproximació: Des del poble de Rúbies prenem el G.R. en direcció a la Portella Blanca. Una mica abans d'arribar a sota la Roca de Migjorn trenquem a la dreta per una feixa on s'acaba definint un corriol amb alguna fita que ens deixa més o menys a l'inici de la via. Hi ha una sageta picada i un parabolt que no marca la ressenya.

Material: Algun tascó,10 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Al tercer llarg potser va bé dur alguna peça més gran i si no es fa 6b pot anar bé un pedal al penúltim llarg.

Grau obligat: 6a/A1.

Horari: Aproximació 20', via 5 hores i retorn al cotxe 30'.

Orientació: Sud (?).

Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins al Pas de la Portella on retrobem el G.R. fins a Rúbies.