Gran clàssica del vessant Nord,segurament la manera més fàcil d'escalar la impressionant paret de Diables. La via és súper variada: placa fina,xemeneia,bavaressa atlètica,placa de forats,artifo aeri....Suposo que per aquest motiu,juntament amb el fet de trobar-se reequipada amb parabolts i la seva dificultat assequible s'ha convertit en la ultraclàssica . Hem enllaçat L2+L3, algunes reunions tenen anelles, nosaltres una vegada vàrem desfer la primera travessia per abandonar.Després ràpel de 45 a R3 ( aquesta no te anelles,55 metres),d'aquí a R1 i de R1 a terra, compte amb aquest últim que diria que fa més de 30 i no ho sembla!.
Cordada: Pablo i Busquets.
Accés: Refugi de Sta.Cecilia, convé no deixar res al cotxe ja que els robatoris hi són freqüents.
Aproximació: Creuem la carretera i prenem el GR cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Abans d'arribar a sota del Cavall Bernat i passada la paret dels Patriarques ja veurem la paret dels Diables. Més o menys a la vertical dels sostres que esquiva la via i uns metres rabans d'una carbonera cal estar atents a agafar un corriol a ma dreta amb una fita que puja cap a la base de la paret. Cal grimpar un curt i fàcil ressalt tombat, superat aquest pas arribem a la base de la paret i anem a l'esquerra fins a situar-nos al peu via. Placa més o menys tombada amb parabolts.Placa commemorativa arrrencada.
Orientació: Crec que l'orientació de la paret és Est. En tot cas crec que és una via per escalar a l'ombra en dies calorosos. La placa de L1 te sol fins la una, les xemeneies diria que sempre estan a l'ombra i la part de dalt queda a l'ombra sobre les 11/12.
Material: Nosaltres hem fet servir unes 16 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Si volem xapar-ho tot al segón llarg de travessia caldrà dur unes vint cintes. En els llargs de travessia hi ha peçes velles i si es trenquessin, depenent del nostre nivell podriem quedar ben cardats. Potser val la pena dur material divers d'improvització (recuperables,cordinos fins,gantxo,algún pitó....).Al primer llarg hi manca la xapa i el cargol del darrer bolt, resulta més útil pel segón que pel primer.
Dificultat obligada: Teoricament es passa amb V+/A1. Jo no m'hi he fixat massa perquè anava de segón i en lliure però m'ha semblat que el primer 6a de després de les travessies era una mica obligat.
Descens: Al cim carenaral S,desgrimpar un coll i després prendre un camí penjat que baixa en direcció a la Canal dels Avellaners ( dreta ), petita desgrimapada amb burí ( antiga cord fixe ) i baixada per la canal a retrobar el GR.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada