dilluns, 9 de juliol del 2018

Carall trempat a Rúbies.



Malgrat ser una via pràcticament equipada amb parabolts, ens ha semblat una via de terreny d'aventura i de buscar-te una mica la vida. Sobretot perquè en alguns punts la roca no és de massa bona qualitat, de fet el segon llarg sembla un puzle, allà encara se'ns ha trencat alguna cosa. L'entrada de la R4 també és una mica cutre, amb mala roca i terra. Està gairebé equipada amb parabolts, però en algun punt cal escalar entre xapes. El llarg més bo és el tercer, amb bona roca i una placa guapa. Potser és que veníem d'una altra via que ens ha agradat molt (Bomber cuiner), però ens ha semblat una via amb un tarannà diferent a la resta de vies d'aquest pany de paret.


-Accés: Des de Vilanova de Meià cal anar al poble abandonat de Rúbies. Pugem per la carretera que va a la Roca dels Arcs. Més o menys un quilòmetre abans de la Font de la Figuera prenem una pista a l'esquerra en direcció a l'Ermita de Rúbies. Hem d'anar seguint sempre la pista principal i per la dreta, al cap de dotze quilometres arribem a Rúbies on aparquem. La pista es fa bé amb un turisme però compte amb el tram final si ha plogut molt.
-Aproximació: Agafem el G.R. que va cap a la Portella Blanca i a l'alçada de la base de la paret prenem una traça a l'esquerra que va per peu de paret. Hem de travessar la paret fins a l'extrem esquerra (passat l'Esperit Mohicà). La via comença en un petit díedre (fita a peu de via).



-Orientació: Sud-oest.
-Grau obligat: V+/A0
-Material: Cintes exprés, semàfor d'Aliens i Camalot fins al #1.



-Equipament: Parabolts i algun pitó.
-1ª ascensió: R. Brescó, J. Santasusana i J. Asín; 04/2017


-Descens: Evident. Del final de la via carenar a la dreta fins assolir la Portella Blanca, aquí baixem a Rúbies per un camí molt fressat.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la del blog d'en Joan Asín:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada