Pau Ranger Rut a la paret de l'Extrem.

-Cordada: Conxa, Manel i Busquets.
-Ressenya: La que adjuntem, també va anar molt bé una foto del blog de l'Edu per ubicar la via, una altre piada posterior a la nostre escalada la podeu trobar a  l'interessant blog de l'Ylerget .

-Material: Nosaltres vàrem utilitzar Aliens ( semàfor i blau ), Camalots fins al número 3 i un bon joc de tascons. A la tercera reunió ens ha saltat un clau,no l'hem pogut tornar a posar tot i dur martell. Semblava difícil de reforçar amb friends, per tant per precaució millor dur algún pitó. Si anem justos de grau els claus ens poden ajudar a reduir l'exposició de la quarta tirada.
-Aproximació: Des de el refugi del Xut ( el Buho ) hem trigat uns vint minuts. Hem d'agafar el camí que baixa a les parets a darrera del refugi i anar cap a la dreta a una canal molt oberta i amb un camí molt fressat que baixa cap a les parets ( com si baixessim cap a St. Llorenç), el camí gira a la dreta peró hem d'estar atents a pendre una traça que marxa a l'esquerra cap a les parets. Crec que la traça bona és la tercera ( fita ), un cop a peu de paret l'anem resseguint . La via comença a la dreta d'un desplom característic anomenat la Carota. Atac per un díedre,amb un petit sostre a l'esquerra. A peu de via hi ha una sageta picada,nosaltres no la veiem perquè era tapada per una herba. Per arribar al díedre ens hem d'embardissar una miqueta.

-Via:  La via te coses bones i d'altres de dolentes. Com a punts positius: la placa de la quarta tirada és l'estrella, hi ha també alguns trams de díedre i xemeneia guapos i la darrera tirda és força guapa. Com a punts negatius és un pèl herbosa ( especialment al principi ) i la roca a trams demana precaucions ( suposo que ja ho ténen aixó les vies d'aventura ). A la segona tirada ens hem perdut, hem seguit el díedre que va en diagonal a la dreta fins al final, i un cop a dalt hem hagut de desgrimpar i anar a caçar l'espit que assegura el tram de V+. A la tercera reunió ens ha saltat un clau,pot anar bé dur algun pitó perquè semblava que amb friends o fisurers no es podia reforçar. La quarta tirada una primera apretada solventable amb A1 ens deixa en una placa molt guapa,on sembla que si clavem treiem algo d'exposició al tema. A la cinquena tirada ens ha semblat que el pas de VI es podia fer més fàcil anant a l'esquerra ( així ho hem fet nosaltres ). Com a grau obligat deiem sobre el 6a/A1.

-Descèns: Grimpem un resalt i anem cap a l'esquerra i en baixada a trobar rapidament el refugi.