dimecres, 2 de maig del 2012
Aravela
-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Aproximació: Des de l'aparcament creuar el torrent i agafar un camí que va planejant en direcció Oest. Passem paral.lels a una reixa, arribem a una casa abandonada i al cap d'una estona quan el camí comença a baixar nosaltres anema a l'esquerra. Es veu el gran díedre per on surt la via, cal anar més o menys a la seva vertical. A la base de la via hi ha una fletxa i una A picades. Es veu un pont de roca lila a la dreta de la bavaresa per on entra la via i si tenim bona vista també el filferro trencat d'un tascó matxacat que assegura l'entrada a la bavaressa.
-Material: Nosaltres vàrem portar un joc de tascons, semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al número 5 repetint 1,2 i 3. El joc de tascons i el semàfor el vàrem fer servir a tot tall. El Camalot del 5 el vàrem possar en un parell de punts peró suposo que és totalment prescindible i el del 4 si es va més sobrat potser també. Si es va justet de grau pot anar molt bé repetir el 0.75 pel primer llarg. No duiem claus.
-Ressenya: La millor és la que surt a la guia del Ponoig d'en Manolo Bernabeu. A la xarxa n'hi ha una al Matxin climb.
-Via: Bona via de díedres i fissures. Ens ha semblat un pèl més dura del que marca la ressenya, nosaltres hem passat amb el que més o menys seria 6a/A1. Al tercer llarg convé no seguir el díedre canal fins al final, a l'alçada d'una reunió amb dos parabolts sortir a l'esquerra per una zona de grades-gruyere i atànyer la reunió ( 1 bolt ) al costat del forat. Per passar el forat nosaltres hem fet un mini llarg o canvi de reunió, just sortir del mateix hi ha una bona repissa amb un bloc. Nosaltres som de 80 kg i 1.80 i hem passat per forat. El díedre que continua presenta algún tram de roca a estudiar. Al final del mateix hi ha una reunió de dos pitons, tres metres a l'esquerra n'hi ha una de dos bolts. A la següent tirada seguir uns claus fins a una repissa, llavors no anar a la dreta on es veu un pont de roca ( Andrómeda ? ) sinó a l'esquerra i fer reunió en un clau al peu del díedre final. A l'esmenetat díedre, un cop superades les dificultats anem a parar una repissa, la via surt recte, nosaltres hem sortit per l'esquerra. Un llarg més de tràmit per sortir.
-Descèns: Del final de la via hem de pujar, primer grimpant i després caminant, fins al cim del Llom del Lleó. Després baixem a un coll i anem tallant el vessant de la muntanya cap a l'esquerra fins a una tartera. Aquí enganxem el camí de baixada del cim cap a l'esquerra. El seguim sense pèrdua fins a dos ràpels ( 25 i 35 ). Per la pineda acabem d'arribar a l'aparcament.
Pues para pasar por el agujero esas medidas deben ser el limite, yo con 1,90 y 90 kgs imposible de los imposibles.
ResponEliminaPasé por fuera que se pasa pero tiene su miga.
Por fuera tambien provamos nosotros y no fuimos capazes!.Nos sacamos hasta los calzoncillos...pudo mas la covardia que la gordura...
EliminaSeria canijo el aperturista!.
Salud y túneles!!!.