Galayos.

Tornant de Picos amb en Salip anem a conèixer aquesta interessant zona castellana, amb vora 300 vies obertes i que ens ha encantat. La nostre logística ha consistit en instalar-nos a la vora del refugi Victory i fer una via al matí, baixar a descansar al refugi i a la tarda fer una altre via, d'aquesta manera hem escalat uns 300 metres diaris sense haver de córrer massa. A continuació algunes dades que ens poden ajudar en una primera visita a Galayos.

-Arribar-hi: Hem d'anar a Arenas de San Pedro ( Àvila ) i des d'aquest poble cal pujar a Guisando. Un cop a Guisando hem de continuar pujant per carretera fins a la Plataforma del Nogal,on aparcarem el cotxe. Rotonda amb la cabra montesa.
-Compres: A Arenas hi ha de tot, a Guisando hi ha bars, fleques,estanc i botigues petites. A la Plataforma del Nogal hi ha un bar.

-Aigua: A la Plataforma del Nogal hi ha una font.A l'aproximació segurament trobarem les fonts seques, nosaltres només hem trobat aigua a la Fuente de Macario, a 30-45 minuts del refugi.
-Dormir: A la Plataforma del Nogal hi ha un refugi forestal obert i en prou bon estat que a més te un bon porxo. Dormir a dins del refugi costa 7 euros,no obren tots els dies per tant si pretenem dormir-hi el millor és reservar. Quan el refugi no està guardat sempre queda una part lliure. A fora podem trobar molts vivacs peró cap de cobert. Alguns d'aquests vivacs són prou grans com per parar una tenda.

-Aproximació: Des de la Plataforma del Nogal hem trigat unes dues hores a pujar al Victory, anant amb tota la calma del mon i carregats. Després hem fet totes les aproximacions a les vies d'aquest punt. Si es puja a escalar sense fer nit, a l'inici de les Zetas anem directament cap a les vies per una tartera. He explicat l'aproximació des de el refugi a cada via.

-Material: Nosaltres hem fet totes les vies amb un joc de tascons i un de friends entre l'Alien blau i el Camalot del 4 repetint tots els números entre el 0.5 i el 3. Suposo que totes les vies que hem fet es podien fer sense repetir números i sense el 4, peró a nosaltres ens agrada cossir les fissures i ens hem regalat. El del 5 no l'hem trobat a faltar a cap de les vies que hem fet i aixó que som ben cagats.

-Ressenyes: Nosaltres anàvem bastant tirats en aquest aspecte. Per sort les vies que hem fet eren clàssiques i n'hi havia prou amb anar seguint els díedres on no hi havia verdet.Portàvem els croquis d'en Luichy i també les del llibre " 100 clássicas de España ". Al refu ténen alguna cosa peró no gaire res i només quan hi ha el guarda.
-Altres llocs propers: La Pedriza, diria que quan anem/tornem de Catalunya hi passem. El Torozo ( la clàssica em sembla que és El Gran Diedro ) i la Torre de Villarejo on la clàssica crec que és Pólvora en los dedos.

-Dificultat obligada: Totes les vies que hem fet estan fissurades de dalt a baix i segurament es deuen poder fer totes artificial. Fins i tot a la Gerardo-Rafa que en Luichy l'hi marca placa obligada de 6a es pot fer A1.

-Descensos: Sempre que hem pogut hem baixat caminant o desgrimpant. Explico el que hem fet nosaltres tot i que hi ha molts descensos possibles.

1.Torre Amezua: Del cim tirem un ràpel de 30 a un coll de la cara Est i d'aquí un altre de 30 a una canal. Remuntem aquesta canal a l'esquerra fins a un coll on comença l'Espaldar ( la carena de darrera dels Galayos). Seguim aquesta carena fitada i amb traça fins a un ampli coll. Aquí agafem una canal a l'esquerra que ens deixa a la tartera de davant del Victory. 45 minuts.
2.Aguja Negra: Del cim crestejem a la dreta fins a una instal.lació de ràpel ( 2 espits amb anella ). Desgrimpem (III) o fem un curt ràpel a un coll. Grimpem l'Agulla del davant ( fita ) i per una canal desgrimpem ( III ) o rapelem i anem a petar a la mateixa canal per la que hem baixat de la Torre Amezua, seguim aquesta canal a l'esquerra i enllaçem amb el descens per l'Espaldar.

3.Punta Maria Luisa: Hem d'anar a l'esquerra de l'agulla i desgrimpar (II-III) cap a un coll amb un gran bloc caigut. Del coll desgrimpem uns metres més en direcció a la cara O ( la que dona al refugi ) fins a una petita terrassa, a ma esquerra localitzem la instal.lació de ràpel ( dos bolts amb cadena i anella). D'aquí podem fer un ràpel de 60 metres i una curta desgrimpada ( II-III) ens deixa a la tartera del refugi. Possibilitat de fraccionar el ràpel amb una instal.lació intermitja. Nosaltres hem fet sempre un sol ràpel i s'ens ha enganxat la corda la meitat de les vegades, potser el fraccionament està pensat per evitar aquest problema.

4.El Torreón: Al cim cavalgar per la fina aresta i arribem a una gran instal.lació de ràpels cap a la cara N. Tirem un primer ràpel de 40 i un segon de 20 o un de sol de 60 que ens deixa a la Plaza de las Flores. Desgrimpem fins a la canal que hi ha a l'esquerra del Torreón vist des de el refugi i per aquesta canal arribem a la tartera de davant del refugi. La part final de la desgrimpada no es fa per la mateixa canal sinó per un contrafort que hi ha a la seva dreta ( sentit de la baixada ) o a l'esquerra vist des de el refugi ( fites ).
5.Tonino Re: Del cim tirar un o dos ràpels ( no ho recordo ) per la cara que dona al Torreón fins a enllaçar amb la canal per la que es baixa del Torreón.

-Altres vies: Nosaltres hem fet algunes de les clàssiques, peró estant per allà ens han recomanat algunes vies que han quedat de deures: al Gran Galayo el Gran Diedro, a la Punta Don Servando la Sendero de Comanches, al  Torreón la Rosa de los Vientos, la Norte, la GAME, la Lucas i la Valencianos; a la Punta Maria Luisa la Ezequiel o GAME i la Duran-Piñón; a la Punta Amezua l'Ayuso-Rivas; a l'Aguja Díaz Rubio la Fisura de los Malditos i a las Berroqueras l' Espolón Sur Oeste.

-Mayayo a l'Aguja Negra: Per arribar-hi heu de fer la mateixa aproximació que per anar a la Oeste Clássica. L'inici de la via ens va costar de trobar. Heu de pujar uns cinquanta metres des de l'inici de la O.C. i buscar un bloc que forma una cornissa d'un parell de metres a peu de paret. Hi ha un pitó universal que xapem des de la mateixa cornissa on començem a escalar i que assegura el pas per entrar al díedre després de contornejar un esperonet. Si trobeu el peu de via de la Rabadá Navarro ( R.N. picat i bolt visible) vol dir que us heu passat.Des de la canal també es veu un clau encintat a sota el sostre.

De ressenya dúiem la del llibre de les 150 clássicas de España, vàrem anar fent. De material jo miraria d'agafar especialment els tascons petits i mitjans si volem fer la penúltima tirada en A1 i una recuperable per la segona tirada així com cintes ben llargues i doble corda per la primera tirada amb força fregament. La vàrem trobar més pitonada que les altres que hàviem fet i també amb una miqueta més de molsa, peró res que estorbi gaire.
R1 de dos espits, R2 a montar amb un tascó petit i Alien blau en una cómode repissa amb un clau massa baix per aprofitar,R3 de dos pitons a la dreta de la via,R4 d'un espit amb un gran gendarme ( incómode , a sota repissa més cómode ), R5 d'un gran bloc encintat amb la mateixa corda,R6 parabolt amb anella i pitó i R7 als blocs del cim ( 60 metres, fregament, sortim per la O.C. ).

-Rivas-Acuña a la Punta Maria Luisa: La via comença just a l'evident vivac que hi ha a la base de l'Agulla. Nosaltres hem grimpat sense corda uns 20-30 metres de III fins a una cómode repissa i després hem fet tres tirades ( 55,60 i 20 ). Portàvem una ressenya que haviem fotografiat al refugi peró no la miravem, es tracta d'anar seguint sempre el més net i evident més o menys pel fil de l'esperó. La ressenya que dúiem és la de Viaclássica.

-Gerardo Rafa a la Torre d'Amezua: Hem fet l'aproximació com marca en Luichy  grimpant. També podem entrar pels dos primers llargs de la O.C. i flanqueijar per una vira a la dreta. Es veu molt bé el sostre amb el pont de roca de la Ayuso-Rivas peró no hem vist ni el clau que marca a la dreta ni el pont de roca de R0. El primer clau de la via està trencat peró la fissura permet protegir, el tram de placa que marca com a obligat perfectament trampejable en A1 aprofitant amb tascons i Aliens els forats dels pitons. A la tercera tirada ens hem liat, hi ha tres claus junts que no marca el croquis i que vàrem pensar que eren de la R3 ( a 25 metres de Plaza Castilla), nosaltres hem fet reunió aquí reforçant amb un Camalot de l'1 i la següent reunió al pitó que hi ha sobre la R3 ( tascó + Camalot 0.5 ), les dues roles penjades. El més recomanable seria fer la reunió passat el flanqueig ( Camalots 1-2 ? ). A la travessia hi ha un pitó que no marca el croquis i que permet fer-la en A0. R4 en un bloc a encintar amb la corda. Ressenya d'en Luichy

-Underground-Malagón al Torreón: Bona combinació de dues vies per escalar el Torreón. La fissura de l' Underground ratlla pràcticament tot el sócol de la cara Oest del Torreón i és perfectament visible des de el refugi. Des d'aquest angle sembla més difícil del que realment és. L'atac és ,doncs, ben evident: creuem la tartera des de el Victory i començem l'escalada per un díedre més o menys evident a l'esquerra de l'eix de la fissura. Aquest primer llarg es pot fer per diferents varaiants, nosaltres hem fet l'Underground en tres llargs: R1 al peu de la fissura, R2 al mig de la fissura ( 2 pitons, incómode ) i R3 a la Repisa de las Flores. La cordada que venia darrera crec que es varen saltar la reunió del mig i que anàven amb 60's.

La Malagón te un tram de placa fissurada al principi que convé assegurar-lo bé ja que hi ha la repissa de la Plaza de las Flores molt a prop,el tamany de la fissura és idoni per tascons i Aliens. Els dos llargs següents de díedre són molt guapos, per metres es poden fer en una sola tirada, en aquest cas deu ser útil repetir el Camalot del 3 o en el seu defecte portar un 4. Pel tema ressenyes a internet he vist aquesta que crec que farà el fet i només de la Malagón la d'en Luichy

-Sud directa del Torreón: Em sembla que és la via més repetida de la zona, almenys un dissabte que hi vàrem escalar hi vàrem contar unes quatre cordades. L'aproximació nosaltres l'hem fet per la canal que puja a la Plaza de las Flores. Un cop aquí hem anat cap a l'esquerra a una mena de collet on hi ha una instal.lació de ràpel ( dos bolts amb cadena i anella ). Tirem un ràpel de 60 metres que ens deixa en una mena de circ. Baixem algún metre més i ens enfilem cap a la dreta per una zona de petites grades a la base del Torreón. A l'inici de la via hi ha un pitó visible a uns tres metres del terra, en una placa amb un díedre herbós a l'esquerra. Nosaltres hem fet la via en tres tirades: Primera a 55 metres ( saltem una primera role ) i fem reunió a sota d'un desplomet amb un o dos claus i un pont de roca, segona reunió ja entrat el díedre final a 40 metres ( 2 pitons ) i tercera al cim del Torreón amb dos bolts. La ressenya que dúiem fotografiada del refugi és la de Viaclássica

-Gran diedro a la Punta Maria Luisa: També coneguda com a Diedro Ayuso-Espias. La primera tirada la fem molt llarga a 55 metres peró acabem muntant una segona reunió en un pitó al peu de les dificultats ( tirada molt curta de 10 metres ) per no fer curt de material. La reunió de sobre el díedre difícil te dos burins. La següent tirada la fem pel díedre de l'esquerra i anem a sortir a una terrassa on muntem la penúltima reunió.Sortim per la xemeneia evident cap al cim.
Al tram del gran díedre si que hem agraït portar dos jocs de friends. Anàvem amb la ressenya del llibre de las "100 clásicas..." peró a Internet hi ha la de Viaclásica

-G.A.M.E. a la Punta Tonino Re: L'inci de la via es veu perfectament des de el Victory, començem a escalar per un díedre xemeneia evident just a la base del contrafort de la canal que puja cap a la Repisa de las Flores. La primera tirada ens ha semblat de 50 metres,R1 amb dos pitons. La R3 és incómde i crec que te la pots saltar. A l'últim llarg ens hem encigalat per una variant de 6a que pujava recte per una placa fisurada amb un parell de claus, diria que la via va més a l'esquerra. Dúiem una ressenya fotografiada del refugi que crec que és la de Viaclásica

-Oeste Clásica a l'Aguja Negra: Aquesta és la més llarga que vàrem fer. La vàrem escalar el primer dia ja que ens va semblar assequible i per tant ideal per veure com era l'escalada a Galayos. La topo d'en Luichy com sempre molt bé. Per arribar-hi hem de remontar la Canal de la Aguja Negra, que comença entre les bases de la Aguja Maria Luisa i la Aguja Negra. Hem de pujar per aquesta canal uns cinquanta metres fins al damunt d'un bloc empotrat. Aquí veurem una evident canal xemeneia d'esquerra a dreta, hi ha un pitó a uns cinc metres del terra peró te l'ull amb un filferro i costa de veure des de el terra.  De material portàvem l'habitual encara que en Luichy marca que es fa només amb tascons, suposo que ens vàrem passar amb el ferro peró no està de més portar friends si anem justets de grau. A la R3 encara que es podia reforçar amb un tasconet l'Alien blau hi quedava de puta mare. Les tirades en general són més curtes del que marca en Luichy i a on diu " desplome " en realitat és un tram vertical. Ens saltem: R4,R6 i R9.