La Màquina del Temps.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Material: Hem utilitzat un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. Si portem un o dos claus curts podrem protegir l'entrada de la via que sinó queda exposada. Nosaltres hi hem posat un parell de tascons petits precaris, potser l'Alien negre hi queda bé.

-Aproximació: La via es veu perfectament des de Rúbies, es veu molt el sostre de l'entrada. Agafem el G.R. que va cap a la Portella Blanca i a l'alçada de la base de la paret prenem una traça a l'esquerra que va per peu de paret. De seguida deixem aquesta traça i en preenem una de menys fressada a la dreta que va cap a la base de la paret. Amb una fàcil grimpadeta ens plantem a peu de via,sota del sostre característic: I picada i bolt de R0.
-Ressenya: La dels aperturistes, MERCI PELS GATS!!!!!!

-Orientació: Sud, una mica Est ja que l'ombra comença a arribar a la paret per la seva banda dreta on hi ha aquesta via.
-Grau Obligat: La segona tirada te alguna apretada obligada que més o menys seria de 6a+ i per trincar el primer bolt hi ha un tram de V+ que a més d'obligat és expossat si no clavem. No se si amb algún clau o gantxo es pot trampejar el tema de la segona tirada.

-Via: Ens va agradar molt, tres plaques ben sostingudes i prou variades separades per un parell de feixes. Bona roca, val la pena fer la darrera tirada. Nosaltres la vàrem combinar amb la bonica David Duaigües.
-Descens: Caminant cap a la dreta trobem la Portella Blanca on hi ha el G.R. que ens retorna a Rúbies.

Cabernet Sauvignon als Puntals d'Àger

-Cordada: Txus, Albert Macau i Busquets.
-Ressenya: La de lanochedelloro.com, com sempre perfecte. També va molt bé una foto del blog d'en Luichy per ubicar la via des de la pista.
-Aproximació: Mola portar la foto que hi ha al bloc d'en Luichy, des de la pista la via es veu perfectament. Pujem pel dret a través del bosc, hi ha un primer clau a un metre del terra. Uns vint metres a l'esquerra te una via de xapes.Algú sap quina és o l'ha fet????.

-Material: Alguns tascons i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Portàvem pitons peró no els vàrem utilitzar, poden anar bé si es va just de grau. Hi havia una piada al Torres d'uns que havien clavat a la quarta tirada una uve petita. En aquest tram entrava un Alien blau així així, o sigui que si es va just de grau millor portar alguna peça. Les roles es reforçaven bé amb flotants.
-Orientació: Sud.
-Grau Obligat: V+/A0 suposo que tirant un xic més d'artifo es deu passar amb  V/A1.

-Via: Te dues tirades bones ( 70 metres ), la resta és un rostoll amb tota regla.  Els claus de la via estan en molt bon estat, menys el tercer.
-Descens: A l'esquerra a buscar la Canal de la Xurulla, passem per la paret de la Xurulla on podem rematar i fer alguna via.

GENE al Cabeçó d'Or.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Oest, la part de baix està a l'ombra fins cap allà les tres mentre que la de dalt fins cap a les dues.
-Material: Tascons i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1.
-Ressenya: Penjo aquesta dels Cutres que deu ser de lo millor que hi ha la xarxa, gràcies!.

-Aproximació: Teóricament hem d'aparcar en una revolt amb una aparcament que hi ha un quilometre abans de les Coves del Canelobre. Aquí surten dues pistes que van en direcció a les parets que són ben visibles, nosaltres hem d'agafar la de baix i caminar més o menys un quilometre fins a una masia. Aquest tram es pot fer perfectament amb un turisme però a l'entrada diu que està prohibit...a mig camí hi ha algun aparcament per no haver de deixar el cotxe ben bé a la masia.
Un cop a la masia hem d'agar un clar camí que puja recte cap a les parets. El camí ens deixa ben bé a la base de la via, on hi ha el nom picat.

-Via: Hi vàrem anar rebotats i al final ens va agradar. Pel grau que te ja s'escala i malgrat les dues feixes que creua la via agafa cert ambient en la seva part superior. Com a pega algún tram herbós i la roca un xic pulida a la primera tirada.
-Grau obligat: V/A0.

-Descens: Acabem de grimpar fins al cim ( II ) i desgrimpem a la següent bretxa.Aquí hi ha la reunió de bolts d'una via que sembla rapelable per la cara Oest, la que hem escalat. També hi ha una istalació més cutre cap a la Est, on molaria canviar el cordino. Com que la topo que dúiem marcava baixar per la Est així ho hem fet nosaltres. Hem fet dos ràpels aproximadament de 35 i 30,una mica just per enllaçar-los. Per cert per aquest ràpel hi va una via amb la que podem rematar l'activitat.

Benito Romerales a Penya Roc.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sudest, te sol des la sortida fins cap allà les tres.
-Ressenya: 

-Accés: Des de Polop hem d'agafar la carretera que puja a Guadalest ( interior ). Hem d'estar atents perquè al quilòmetre 37 aproximadament ( a uns deu minuts de Polop ) hem de prendre una pista emporlanada a l'esquerra on hi ha  un cartell que possa "Camí de l'Almassera" . Seguim aquesta pista uns  2.6 quilòmetres i aparquem en aquest punt. Aquí hi ha una pista que surt en direcció contrària a la que portem amb tres pilars i una cadena. A la pàgina de Senderos de la Roca  no hi ha la topo d'aquesta via peró hi ha informació de l'accés i l'aproximació.

-Aproximació: Seguim la pista fins ben bé sota d'una casa. Aquí agafem un camí que surt a la dreta per uns olivars i després puja en direcció a les parets. Arribem a un encreuamnet i seguim   camí de l'esquerra que primer planeja i en acabat puja novament cap a les parets. Per una tartera arribem al peu de via en un petit replanet amb una BR i una sageta picades,parabolt visible. Compte perquè uns tres metres més amunt hi ha una R picada i una altre via o una variant d'entrada.

-Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Si ens volem assegurar a fondo la xemeneia de la tercera tirada ens caldran peçes més grans tipus Camalot del 4, tingueu en compte que aquesta xemeneia és de IV i amb bona roca, es fa tranquilament a pèl i al mig es pot possar un Camalot del 0.75.
-Via: Ens ha agradat moltíssim, és variada, amb bona roca i ambient.
-Grau obligat: V+ sostingut a la primera tirada, la resta més fàcil.

-Descens: Podem baixar tant per la canal de la dreta com per la de l'esquerra, mirant a la paret. Nosaltres hem baixat per la de l'esquerra, hem anat molt bé i te l'avantatge que passem per peu de via. Per aquesta opció del cim baixem al vessant oposat i per terreny evident anem cap a l'esquerra, hem fet un parell de fites a l'entrada de la canal. Hi ha dos ràpels de 30 instal.lats ( bolts amb anelles ), el primer costa de veure. Queda com per sobre de la canal a l'esquerra, aquest primer ràpel és un xic herbós i potser sigui millor desgrimpar-lo. El terreny és herbós per tant millor no enllaçar ràpels.

Catalunya al Ponoig.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud Est, diria que hi ha sol des de la sortida fins a les 3.
-Material: Algún tascó, un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2 i un estrep. Va molt bé dur cordinos finets a ma per que hi ha molts ponts de roca.

-Aproximació: Del dipósit d'aigua seguir la pista-camí que va en direcció a les parets. AL final del mateix hi surt el camí que va cap al sector de las Hadas, nosaltres hem d'agafar una traça que hi ha un xic abans i que ens deixa al costatr de l'Agulla del Frare. La via debuta uns vint metres a la dreta d'aquesta agulla, uns cinc metres a la dreta d'una pintada amb un 11 i una característica xorrera blava. El primer clau de laA via no es veu.
-Ressenya: Penjo aquesta del Matxinclimb que ens va anar molt bé, merci!.

-Via: És un xic herbosa i tumbadota peró la roca és boníssima, te un parell o tres de llargs que si que són verticals i sense herba. Totes les reunions amb parabolts, hem fet la variant de l'esquerra i sembla menys herbosa que la original peró vaja... Com a clàssica és un xic més difícil la Hadas peró molt més bona.
-Grau Obligat: V-V+/ A1e.

-Descens: Hem de fer una tirada de la Valencians, un cop aquí podem continuar per aquesta via o sortir a la dreta. Fem un flanqueig sense perdre ni guanyar massa alçada d'uns seixanta metres i arribem a una instal.lació de dos bolts amb anella. Aquí podem desgrimpar o tirar un ràpel d'uns deu metres fins a un pi amb una vaga. Un cop al pi anem uns vint metres a la dreta i grimpem uns trenta metres  ( III ) fins a l'aresta on enganxem la baixada de la cara Est. Aquesta baixada te un ràpel final de 60 metres fraccionable amb 2. Encara que les pintades que hi ha possin que no arriba amb dues seixanta s'arriba bé.

Caipirinha i Mojito a la Paret de Zaratrustra.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud Oest, diria que el sol hi va començar a tocar cap a quarts de 12.
-Material: Vies equipades amb parabolts, hem possat un Alien groc a la penúltima tirada de la Caipirinha, en un tram que hem fet per l'esquerra de les xapes...hi havia més canto!??
-Ressenya: Penjo aquesta d'en Parce que està molt bé.

-Aproximació: Són les parets que queden a l'altre cantó de la carretera que la Roca dels Arcs, a la dreta del Pilar del Segre.  A la guia de Vilanova no hi surten peró es creuen amb la Mambo i començen per allà mateix.
-Vies: Estan bé, escalades esportives en general de placa. Nosaltres primer hem fet la Caipirinha i hem rapelat de la penúltima reunió amb 50 metres directes a la R1 de la Mojito. La Mojito també està equipada per rapelar, però crec que és més fàcil com ho hem fet nosaltres. Si teniu pensat rapelar per qualsevol de les dues vies porteu algun maillon de recanvi ja que aquests s'aflujen amb les mans i poden no ser-hi.

-Grau Obligat: La Caipirinha 6a i la Mojito V/V+.
-Descens: Caminant a l'esquerra a buscar un camí de baixada cap a la carretera a sota de la línea elèctrica.

Via del Díedre al Plec del Llibre.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Material: La via està equipada amb químics però a la segona tirada pot anar bé posar alguna peça, nosaltres hem posat un parell d'Aliens i un tascó, entren friends fins al número 1-2.
-Orientació: Suposo que Est, nosaltres hem quedat a les 4 a Centelles i feia pinta que el tema portava estona a l'ombra.
-Ressenya: Al bloc d'en Gatsaule podeu trobar la de la guia escanejada, aquí penjo la d'en  Quim Gil  gràcies!

-Roca: Sense entrar en disquisicions tècniques jo diria que és gres, com el que hi ha al Grau dels Matxos vaja. Sanejada per les moltes repeticions que deu tenir la via.
-Aproximació/Accés: En Niss, el puta, ja ho tenia controlat i jo anava a remolc, no em vaig empanar gaire de com anava el tema. De totes maneres la via es veu perfectament des de la carretera i no ha de ser difícil arribar-hi. Quan arribem a Centelles venint de Vic la via queda a ma dreta. Hem de pendre una carretera que s'enfila muntanya amunt i llavors una pista que porta a un mas ( Mas del Puig Vell ? ). Uns cent metres abans del mas hi ha un petit aparcament a ma esquerra vora un torrent. Ens apropem al mas i mirant de molestar el mínim hem d'agafar un camí amb marques grogues que sembla que s'enfila cap a la paret. Nosaltres ens n'hem cansat i hem anat a sac pel bosc fins a peu de paret. Per arribar a la R0 hem de pujar damunt un petit contrafort, per la dreta es puja caminant.

-Via: Es pot fer amb una sola tirada de 50 metres, és un díedre ben sostingut i amb una dificultat obligada relativa ja que segurament es deu poder trampejar totalment en A1. La reunió del cim es monta en un arbre. A la mateixa paret hem vist un munt de vies, que molaria controlar per combinar ja que aquesta sinó queda curta.
-Descens: Un ràpel per la paret de l'esquerra que amb 30 metres justos ens retorna a la repissa de R0.