GENE al Cabeçó d'Or.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Oest, la part de baix està a l'ombra fins cap allà les tres mentre que la de dalt fins cap a les dues.
-Material: Tascons i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1.
-Ressenya: Penjo aquesta dels Cutres que deu ser de lo millor que hi ha la xarxa, gràcies!.

-Aproximació: Teóricament hem d'aparcar en una revolt amb una aparcament que hi ha un quilometre abans de les Coves del Canelobre. Aquí surten dues pistes que van en direcció a les parets que són ben visibles, nosaltres hem d'agafar la de baix i caminar més o menys un quilometre fins a una masia. Aquest tram es pot fer perfectament amb un turisme però a l'entrada diu que està prohibit...a mig camí hi ha algun aparcament per no haver de deixar el cotxe ben bé a la masia.
Un cop a la masia hem d'agar un clar camí que puja recte cap a les parets. El camí ens deixa ben bé a la base de la via, on hi ha el nom picat.

-Via: Hi vàrem anar rebotats i al final ens va agradar. Pel grau que te ja s'escala i malgrat les dues feixes que creua la via agafa cert ambient en la seva part superior. Com a pega algún tram herbós i la roca un xic pulida a la primera tirada.
-Grau obligat: V/A0.

-Descens: Acabem de grimpar fins al cim ( II ) i desgrimpem a la següent bretxa.Aquí hi ha la reunió de bolts d'una via que sembla rapelable per la cara Oest, la que hem escalat. També hi ha una istalació més cutre cap a la Est, on molaria canviar el cordino. Com que la topo que dúiem marcava baixar per la Est així ho hem fet nosaltres. Hem fet dos ràpels aproximadament de 35 i 30,una mica just per enllaçar-los. Per cert per aquest ràpel hi va una via amb la que podem rematar l'activitat.