La Màquina del Temps.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Material: Hem utilitzat un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. Si portem un o dos claus curts podrem protegir l'entrada de la via que sinó queda exposada. Nosaltres hi hem posat un parell de tascons petits precaris, potser l'Alien negre hi queda bé.

-Aproximació: La via es veu perfectament des de Rúbies, es veu molt el sostre de l'entrada. Agafem el G.R. que va cap a la Portella Blanca i a l'alçada de la base de la paret prenem una traça a l'esquerra que va per peu de paret. De seguida deixem aquesta traça i en preenem una de menys fressada a la dreta que va cap a la base de la paret. Amb una fàcil grimpadeta ens plantem a peu de via,sota del sostre característic: I picada i bolt de R0.
-Ressenya: La dels aperturistes, MERCI PELS GATS!!!!!!

-Orientació: Sud, una mica Est ja que l'ombra comença a arribar a la paret per la seva banda dreta on hi ha aquesta via.
-Grau Obligat: La segona tirada te alguna apretada obligada que més o menys seria de 6a+ i per trincar el primer bolt hi ha un tram de V+ que a més d'obligat és expossat si no clavem. No se si amb algún clau o gantxo es pot trampejar el tema de la segona tirada.

-Via: Ens va agradar molt, tres plaques ben sostingudes i prou variades separades per un parell de feixes. Bona roca, val la pena fer la darrera tirada. Nosaltres la vàrem combinar amb la bonica David Duaigües.
-Descens: Caminant cap a la dreta trobem la Portella Blanca on hi ha el G.R. que ens retorna a Rúbies.

Cabernet Sauvignon als Puntals d'Àger

-Cordada: Txus, Albert Macau i Busquets.
-Ressenya: La de lanochedelloro.com, com sempre perfecte. També va molt bé una foto del blog d'en Luichy per ubicar la via des de la pista.
-Aproximació: Mola portar la foto que hi ha al bloc d'en Luichy, des de la pista la via es veu perfectament. Pujem pel dret a través del bosc, hi ha un primer clau a un metre del terra. Uns vint metres a l'esquerra te una via de xapes.Algú sap quina és o l'ha fet????.

-Material: Alguns tascons i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Portàvem pitons peró no els vàrem utilitzar, poden anar bé si es va just de grau. Hi havia una piada al Torres d'uns que havien clavat a la quarta tirada una uve petita. En aquest tram entrava un Alien blau així així, o sigui que si es va just de grau millor portar alguna peça. Les roles es reforçaven bé amb flotants.
-Orientació: Sud.
-Grau Obligat: V+/A0 suposo que tirant un xic més d'artifo es deu passar amb  V/A1.

-Via: Te dues tirades bones ( 70 metres ), la resta és un rostoll amb tota regla.  Els claus de la via estan en molt bon estat, menys el tercer.
-Descens: A l'esquerra a buscar la Canal de la Xurulla, passem per la paret de la Xurulla on podem rematar i fer alguna via.

GENE al Cabeçó d'Or.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Oest, la part de baix està a l'ombra fins cap allà les tres mentre que la de dalt fins cap a les dues.
-Material: Tascons i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1.
-Ressenya: Penjo aquesta dels Cutres que deu ser de lo millor que hi ha la xarxa, gràcies!.

-Aproximació: Teóricament hem d'aparcar en una revolt amb una aparcament que hi ha un quilometre abans de les Coves del Canelobre. Aquí surten dues pistes que van en direcció a les parets que són ben visibles, nosaltres hem d'agafar la de baix i caminar més o menys un quilometre fins a una masia. Aquest tram es pot fer perfectament amb un turisme però a l'entrada diu que està prohibit...a mig camí hi ha algun aparcament per no haver de deixar el cotxe ben bé a la masia.
Un cop a la masia hem d'agar un clar camí que puja recte cap a les parets. El camí ens deixa ben bé a la base de la via, on hi ha el nom picat.

-Via: Hi vàrem anar rebotats i al final ens va agradar. Pel grau que te ja s'escala i malgrat les dues feixes que creua la via agafa cert ambient en la seva part superior. Com a pega algún tram herbós i la roca un xic pulida a la primera tirada.
-Grau obligat: V/A0.

-Descens: Acabem de grimpar fins al cim ( II ) i desgrimpem a la següent bretxa.Aquí hi ha la reunió de bolts d'una via que sembla rapelable per la cara Oest, la que hem escalat. També hi ha una istalació més cutre cap a la Est, on molaria canviar el cordino. Com que la topo que dúiem marcava baixar per la Est així ho hem fet nosaltres. Hem fet dos ràpels aproximadament de 35 i 30,una mica just per enllaçar-los. Per cert per aquest ràpel hi va una via amb la que podem rematar l'activitat.

Benito Romerales a Penya Roc.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sudest, te sol des la sortida fins cap allà les tres.
-Ressenya: 

-Accés: Des de Polop hem d'agafar la carretera que puja a Guadalest ( interior ). Hem d'estar atents perquè al quilòmetre 37 aproximadament ( a uns deu minuts de Polop ) hem de prendre una pista emporlanada a l'esquerra on hi ha  un cartell que possa "Camí de l'Almassera" . Seguim aquesta pista uns  2.6 quilòmetres i aparquem en aquest punt. Aquí hi ha una pista que surt en direcció contrària a la que portem amb tres pilars i una cadena. A la pàgina de Senderos de la Roca  no hi ha la topo d'aquesta via peró hi ha informació de l'accés i l'aproximació.

-Aproximació: Seguim la pista fins ben bé sota d'una casa. Aquí agafem un camí que surt a la dreta per uns olivars i després puja en direcció a les parets. Arribem a un encreuamnet i seguim   camí de l'esquerra que primer planeja i en acabat puja novament cap a les parets. Per una tartera arribem al peu de via en un petit replanet amb una BR i una sageta picades,parabolt visible. Compte perquè uns tres metres més amunt hi ha una R picada i una altre via o una variant d'entrada.

-Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Si ens volem assegurar a fondo la xemeneia de la tercera tirada ens caldran peçes més grans tipus Camalot del 4, tingueu en compte que aquesta xemeneia és de IV i amb bona roca, es fa tranquilament a pèl i al mig es pot possar un Camalot del 0.75.
-Via: Ens ha agradat moltíssim, és variada, amb bona roca i ambient.
-Grau obligat: V+ sostingut a la primera tirada, la resta més fàcil.

-Descens: Podem baixar tant per la canal de la dreta com per la de l'esquerra, mirant a la paret. Nosaltres hem baixat per la de l'esquerra, hem anat molt bé i te l'avantatge que passem per peu de via. Per aquesta opció del cim baixem al vessant oposat i per terreny evident anem cap a l'esquerra, hem fet un parell de fites a l'entrada de la canal. Hi ha dos ràpels de 30 instal.lats ( bolts amb anelles ), el primer costa de veure. Queda com per sobre de la canal a l'esquerra, aquest primer ràpel és un xic herbós i potser sigui millor desgrimpar-lo. El terreny és herbós per tant millor no enllaçar ràpels.

Catalunya al Ponoig.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud Est, diria que hi ha sol des de la sortida fins a les 3.
-Material: Algún tascó, un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2 i un estrep. Va molt bé dur cordinos finets a ma per que hi ha molts ponts de roca.

-Aproximació: Del dipósit d'aigua seguir la pista-camí que va en direcció a les parets. AL final del mateix hi surt el camí que va cap al sector de las Hadas, nosaltres hem d'agafar una traça que hi ha un xic abans i que ens deixa al costatr de l'Agulla del Frare. La via debuta uns vint metres a la dreta d'aquesta agulla, uns cinc metres a la dreta d'una pintada amb un 11 i una característica xorrera blava. El primer clau de laA via no es veu.
-Ressenya: Penjo aquesta del Matxinclimb que ens va anar molt bé, merci!.

-Via: És un xic herbosa i tumbadota peró la roca és boníssima, te un parell o tres de llargs que si que són verticals i sense herba. Totes les reunions amb parabolts, hem fet la variant de l'esquerra i sembla menys herbosa que la original peró vaja... Com a clàssica és un xic més difícil la Hadas peró molt més bona.
-Grau Obligat: V-V+/ A1e.

-Descens: Hem de fer una tirada de la Valencians, un cop aquí podem continuar per aquesta via o sortir a la dreta. Fem un flanqueig sense perdre ni guanyar massa alçada d'uns seixanta metres i arribem a una instal.lació de dos bolts amb anella. Aquí podem desgrimpar o tirar un ràpel d'uns deu metres fins a un pi amb una vaga. Un cop al pi anem uns vint metres a la dreta i grimpem uns trenta metres  ( III ) fins a l'aresta on enganxem la baixada de la cara Est. Aquesta baixada te un ràpel final de 60 metres fraccionable amb 2. Encara que les pintades que hi ha possin que no arriba amb dues seixanta s'arriba bé.

Caipirinha i Mojito a la Paret de Zaratrustra.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud Oest, diria que el sol hi va començar a tocar cap a quarts de 12.
-Material: Vies equipades amb parabolts, hem possat un Alien groc a la penúltima tirada de la Caipirinha, en un tram que hem fet per l'esquerra de les xapes...hi havia més canto!??
-Ressenya: Penjo aquesta d'en Parce que està molt bé.

-Aproximació: Són les parets que queden a l'altre cantó de la carretera que la Roca dels Arcs, a la dreta del Pilar del Segre.  A la guia de Vilanova no hi surten peró es creuen amb la Mambo i començen per allà mateix.
-Vies: Estan bé, escalades esportives en general de placa. Nosaltres primer hem fet la Caipirinha i hem rapelat de la penúltima reunió amb 50 metres directes a la R1 de la Mojito. La Mojito també està equipada per rapelar, però crec que és més fàcil com ho hem fet nosaltres. Si teniu pensat rapelar per qualsevol de les dues vies porteu algun maillon de recanvi ja que aquests s'aflujen amb les mans i poden no ser-hi.

-Grau Obligat: La Caipirinha 6a i la Mojito V/V+.
-Descens: Caminant a l'esquerra a buscar un camí de baixada cap a la carretera a sota de la línea elèctrica.

Via del Díedre al Plec del Llibre.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Material: La via està equipada amb químics però a la segona tirada pot anar bé posar alguna peça, nosaltres hem posat un parell d'Aliens i un tascó, entren friends fins al número 1-2.
-Orientació: Suposo que Est, nosaltres hem quedat a les 4 a Centelles i feia pinta que el tema portava estona a l'ombra.
-Ressenya: Al bloc d'en Gatsaule podeu trobar la de la guia escanejada, aquí penjo la d'en  Quim Gil  gràcies!

-Roca: Sense entrar en disquisicions tècniques jo diria que és gres, com el que hi ha al Grau dels Matxos vaja. Sanejada per les moltes repeticions que deu tenir la via.
-Aproximació/Accés: En Niss, el puta, ja ho tenia controlat i jo anava a remolc, no em vaig empanar gaire de com anava el tema. De totes maneres la via es veu perfectament des de la carretera i no ha de ser difícil arribar-hi. Quan arribem a Centelles venint de Vic la via queda a ma dreta. Hem de pendre una carretera que s'enfila muntanya amunt i llavors una pista que porta a un mas ( Mas del Puig Vell ? ). Uns cent metres abans del mas hi ha un petit aparcament a ma esquerra vora un torrent. Ens apropem al mas i mirant de molestar el mínim hem d'agafar un camí amb marques grogues que sembla que s'enfila cap a la paret. Nosaltres ens n'hem cansat i hem anat a sac pel bosc fins a peu de paret. Per arribar a la R0 hem de pujar damunt un petit contrafort, per la dreta es puja caminant.

-Via: Es pot fer amb una sola tirada de 50 metres, és un díedre ben sostingut i amb una dificultat obligada relativa ja que segurament es deu poder trampejar totalment en A1. La reunió del cim es monta en un arbre. A la mateixa paret hem vist un munt de vies, que molaria controlar per combinar ja que aquesta sinó queda curta.
-Descens: Un ràpel per la paret de l'esquerra que amb 30 metres justos ens retorna a la repissa de R0.

Via de l'Ignasi a Canalda.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Solsona prendre la carretera que puja a Port del Compte per Coll de Jou ( arribant de Manresa recte ). A coll de Jou girar a l'esquerra direcció Cambrils, aparquem al principi de la paret on  hi ha una pista que surt a l'esquerra i ben a prop un dipósit d'aigua.

-Aproximació: Igual que a la Cherokee Expres. . La via queda uns vint metres a la dreta de la Cherokee Expres, és veu el doble burí vermell que assegura la primera panxeta.
-Orientació: Sud-est,la via ha estat al sol fins cap allà les 3.
-Ressenya: La d'en Parce  ,que és la que penjo aquí a sota,ens ha anat millor que la de l'Edu. Merci a tots dos!.

-Material: Suposo que les cordades rodades a la paret la fan només amb cintes, com que no és el cas nosaltres hem anat posant peces de manera puntual i aquestes van de l'Alien blau al Camalot del 2. Els estreps si fem l'entrada en artificial i si la volem fer amb A1 un Alien gris hi queda a caldo.
-Via: Malgrat la fred que ens va impedir de disfrutar-la del tot la via ens va agradar força. Té bona roca en general,ambientillo i alguns trams guapos d'escalar. Les tirades són curtes i facilment les podrem enllaçar. Els burins són de color vermell,encara que una mica destenyits estan ben conservats. A les reuinons n'hi solen haver un parell més un espit.

Al primer llarg hem entrat pel díedre de l'esquerra d'on marquen les topos, al pas del primer burí hem fet una U anant a voltar per la dreta. Al penúltim llarg per anar del pont de roca fins al segon buril hem passat pel díedret de la dreta, per les topos sembla que hauriem d'anar per l'esquerra.
-Dificultat obligada: V+/A1.

-Descens: Podem rapelar per la mateixa via en dos ràpels llargs ( R5-R2 i R2- terra ). Aquests ràpels coincideixen amb reunions de la via i consten d'un espit amb anella i dos burins amb maillons i/o cordinos, preveure algun recanvi. Nosaltres hem baixat caminant, del final de la via acabar de pujar una miqueta i de seguida enganxem una traça perfectament fitada

Punxadits a Roca Maura.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Orientació: Sud Est, nosaltres hem entrat a quarts de quatre i hem estar tota la via a l'ombra.
-Material: Via pràcticament equipada, només hem possat un parell de Camalots per arribar al primer parabolt ( Camalots 0.5 i 2 ). Si es va just de grau a les altres tirades, sobretot a la darrera, la roca permet possar més peçes.

-Accés/Aproximació: Hem d'anar a l'urbanització Roca Maura de l'Estartit. Un cop aquí enfilar-nos cap a dalt de l'urbanització. Arribem al carrer més alt de la mateixa i el seguim en direcció E. Aparquem més o menys a la vertical de les antenes. Amb la foto de la ressenya veiem perfectament la via, amb cinc minuts en plantem a peu de via. La via comença a la dreta de la Poseidon per un díedre evident ( pont de roca i bolt visibles ).

-Via: L'última tirada te ambient i és sostinguda, a més el tercer llarg va per una cova ben curiosa,potser ens vàren agradar més la Via del Maño  ( més difícil i menys equipada ) i la Poseidon ( també més xunga però aquesta més equipada ) ja que són més sostingudes i tenen una mica més d'ambient pel que és la paret. Ara ja sabeu que per gustos els colors, de totes maneres com que l'aproximació i la baixada són ràpides es podeu enllaçar les tres en el dia i decidir quina és millor. La roca ha estat sanejada peró es deu haver fet poc i encara baixen coses. Les reunions no estan equipades per rapelar.
Sembla ser que en algun punt la via creua la via Mandràgora, oberta per membres de la U.E.C. de Girona, potser als anys seixanta i segurament a la cordada hi havia en Ramon Font, en Boix i en Palahí.
Més informació al bloc dels aperturistes.

-Descens: Seguim la pista de baix i a l'alçada un coll sobre el sector d'esportiva, a uns 300 metres del final de la via. Baixem cap a l'esquerra per un corriol força dret, passant pel sector d'esportiva de Roca Maura i acabem de baixar a l'urbanització. Seguim el carrer a l'esquerra i ràpidament tornem a ser al cotxe.

Abella de la Conca.

Dissabte esquivant la pluja com podem anem a parar a aquesta tranquil.la raconada amb l'Albert. Sense estressar-nos massa i començant cap a les 11 fem tres vies.
 -Accés: Amb l'explicació de l'Escalatroncs segur que ho trobeu bé, afegir que la pista que hem de prendre en deixar la carretera es troba asfaltada al principi. 

Compte a on aparqueu. Nosaltres vàrem aparcar en un camp d'ametllers que fotia pinta d'abandonat i a més vàrem aparcar de manera que pogués passar el tractor. A l'amo del camp no l'hi va semblar el mateix i en comptes d'avissar-nos i haguessim baixat a apartar el cotxe, ens va deixar una nota al cotxe. Vigileu doncs quan aparqueu!.
-Aproximació: Ràpida, hi ha una traça fitada que va de la pista a les parets.
-Orientació: Diria que Sud.

Les vies que hem fet d'esquerra a dreta de la paret i també de menys a més guapes són les següents:

1. Un gran dia:  A la segona tirada ens hem embolicat per una via que va per la dreta i que tenia molt bona pinta, algú sap quina via és???, després hem tornat a la via. Suposo que al haver-nos embolicat potser no hem fet exactament el que tocava i per això la via no ens ha agradat. El tram que hem escalat és herbós i  no te ambient, escales a dos metres d'una canal per la que podries pujar grimpant. La roca és boníssima però hi ha molts blocs, els pots esquivar més o menys bé però pateixes per si la corda els fa baixar. Nosaltres hem fet una bona neteja. Si us animeu a fer-la porteu algún tascó i un joc de friends fins al 2. IV+/A1 obligat.

2.Gutíerrez lo Puto Amo: Aquesta ja és una altre cosa. Te trams que estan força bé, són ressalts peró n'hi ha algún de força interessant. La via ha estat molt sanejada i la roca és boníssima. Te una placa amb el nom a peu de via. Hem fet la R1 al peu del díedre de la tercera tirada ( pont de roca + C 0.75 ) i ens hem saltat la R3. La R4 l'hem reforçat amb un C 3 i d'aquí al cim amb una sola tirada. V/A0 obligat.

3. Lo Gall Pinto: Agafa unes plaques primer tipus Vilanova i a dalt més tipus Pic de Sant Cugat molt ben parides, també és una via de ressalts peró aquestes plaques valen molt la pena. Reunions equipades per rapelar. Hem fet R1,R3,R5 i cim. Porteu alguna cinta llarga i doble corda per saltar-se les reunions. V/A0 obligat.

-Descensos: De la primera hem fet un ràpel d'uns 50 metres pel vessant opossat. No està preparat per fer-se amb simple peró probablement podriem desgrimpar els darrers metres. D'on acabem el rapel hem de seguir una traça a l'esquerra que de seguida ens deixa al coll de la canal que hi ha a l'esquerra de la paret, baixem per aquesta canal. De les dues darreres vies hem baixat amb una facil desgrimpada pel vessant oposat i d'aquí a trobar la canal que hem comentat abans.

Amanita a Canalda.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud,diria que la via ha estat tot el dia al Sol.
-Accés: Solsona i agafar la carretera que va a Port del Compte per Coll de Jou. Arribem fins aquest coll a uns 25 km. de Solsona i trenquem a l esquerra en direcció a Cambrils. Aparquem a sota la paret,al tercer aparcament que trobem,sota d'un mur.

-Aproximació: El diedre per on va la via es perfectament visible des de l'aparcament. Per enganxar la traça que va a peu de paret hem de pujar a sobre del mur. La traça ens portarà a Ca la Rita, la via comença uns cinquanta metres a la dreta. Nosaltres l'hem iniciat per on ens ha semblat més lògic, en una mena de collet. No hem vist la primera expansió, un parell de panxetas fàcils i seguir l'evident viara a l'esquerra.
-Ressenyes: Nosaltres anàvem amb la de l'Edu i en general ens va anar molt bé, la d'Escalatroncs ens anirà molt bé per ubicar la via. A part a internet en trobem un parell de més austeres però també útils: Romàntic Guerrer i Joan Jover.

-Roca: Conglomerat de gra gros. El ciment te mala pinta però acaba aguantant. Hi ha algun tram aïllat en que els còdols tenen una mena de sorreta gris que emprenya un xic. També hi ha uns trams coralins a la segona i tercera tirada molt guapos d'escalar.
-Material: Nosaltres hem utilitzat un parell de tascons i el joc de friends compresos entre l'Alien negre i el Camalot del 2. Amb menys ferro segur que també es fa però amb tota aquesta artilleria podem treure molts pèndols al segon de cordada. Doble corda i cintes llargues, escalada sinuosa.

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt, lògica, variada i amb bon ambient a la part de dalt, a la guia del Solsonès diuen que és un pèl selvàtica, a nosaltres no ens ho ha pas semblat, tot i que te alguns trams herbosos. D'una dificultat similar a la paret i que hagi fet últimament serien la Fills del Vent i la Víctimes del 92. La Fills del Vent la recordo un xic més fàcil ( no recordo cap pas com el del cinquè llarg!) i no em va agradar tant. En canvi la Víctimes del 92 és potser una miqueta més sostinguda.

-Dificultat obligada: El tram més obligat és un tram concret a l'inici de la cinquena tirada. A la topo posa que és V/A1, hi ha un pont de roca i en teoria trampejant amb un pedal deus arribar a un forat on sembla ser que el Camalot de l'1 hi queda a caldo. Nosaltres aquí hem tirat metres i no se com està el tema de trampejar, però semblava més aviat obligat V+ i amb caiguda a repissa . La resta de la via si que deu ser V obligat.

-Descens: Al pi on fem la darrera reunió ja podem guardar les eines, es surt caminant amb una petita grimpadeta ( II ). Des de l'esmentat pi anem a la dreta fins a una alzina on tornem a anar a l'esquerra i pugem per continuar sempre a l'esquerra, per traces que ens acaben deixant en una pista on hem de trobar la draçera que ens torna a peu de paret.