Leiva.

Amb la Txus fem una visita a aquesta interessant paret. Jo ja hi havia esta feia uns anys amb la Raquel i havia fet la Carrillo-Vera. Aquest cop vàrem fer tres vies:

1. Carrillo-Del Campo: De les tres que hem fet aquesta és la que ens ha agradat menys, sense que aixó vulgui dir que la via no ens ha agradat. Tot i que segons la guia és la més assequible de les tres a mi no m'ha semblat pas més fàcil que la Carnaval, potser és que s'ens donen més bé els díedres...Està bastant més pulida que les altres dues, sobretot el pas de V+ de la primera tirada. Xapa amb el nom a peu de via. V+/A0 obligat.

 

2.Gallego-Carrillo: Aquesta va ser la primera ruta que es va obrir a la paret i per això els lócals la coneixen amb el nom de " La Primera ". No se perquè a l'entrada de la via hi ha una picada que hi diu TRIPLE, de les tres vies aquesta és la que te menys xapes ( espits del 10 ) per això si aneu justos de grau us poden anar bé els Aliens i algun friend mitjà ( màx. 1-2 de Camalot ), especialment en els dos flanquejos de la tercera tirada on podrem arreglar més el tema al segon de cordada. Més austera que les altres, molt lògica i amb ambient. Un xic sobada però com que l'escalada és ben atlètica no es nota tant. V+/6a-A0 obligat.

3.Carnaval: A nosaltres és la que ens va agradar més de les que vàrem fer. Són tres tirades agraïdes, ben verticals i sostingudes en el V+, amb un tram més difícil peró no obligat sortint de la primera role.Per arribar a aquesta reunió hi ha un tram de 6a obligat peró gens exposat. Si es volgués trampejar aquest pas potser caldrien peçes ben petites o un gantxo, encara que potser amb un pedal a la xapa la cosa canvia. Tota la via està equipada amb parabolts en plan esportiu ( V/A0 obligat ) i no cal afegir peçes, encara que al ser una via de fissura podem cossir-la. No te la xapa amb el nom a peu de via però a la dreta hi te diría que la Yosemite que si que te el nom. La via es fa en tres llargs peró el segón podem fraccionar-lo: R2 original amb un bolt i unes expansions més velles o més amunt a la dreta hi ha els bolts d'una altre via.

-Accés: Hem d'anar a Alhama de Múrcia ( agafeu aigua aquí, més amunt no en vàrem saber trobar) i un cop aquí seguir les indicacions de Sierra d'Espuña. Sortim d'Alhama per la carretera que porta a Mula, fem 2 quilómtertes i agafem una altre carrtera a l'esquerra. Pujem uns deu quilómteres i fem un coll, baixem un tros i agafem un trencant a la dreta, en un revolt molt tencat amb una casa. Fem cinc quilómteres i ens desviem per una pista forestal a en molt bon estat a ma Esquerra i que condueix a un antic alberg. Fem 500 metres per aquesta pista i gafem un trencall a la dreta , el seguim uns dos quilómetres fins a una esplanada on la pista resta tallada per una cadena. Punt on aparquem.

-Aproximació: Seguim per la pista, trobarem un parell de trencants peró anem seguint sempre rectes. Caminem aproximadament un parell de quilometres i arribem a un punt amb una torrentera i un mur d'obra. És el moment de deixar la pista i enfilar per una traça que puja ben empipada cap a peu de paret. No sigueu ansies i agafeu traçes que surten abans, porten a sectors esportius que hi ha sota de la paret principal.
-Descens: Diria que podem baixar per l'esquerra o per la dreta de la paret segons convingui i també crec que es pot rapelar per la Carrillo-Vera
-Orientació: Sud.Compte amb el vent, per aquestes terres crec que ve d'Oest i si en fa llepes.