dijous, 13 de març del 2014
Aresta G.E.R. al Roc de Ponent.
-Accés: A la N-240 que va de Montblnac a Lleida hem de sortir i anar cap al poble de l'Espluga de Francolí. Aquí hem d'agafar la T-7000 que va de Prades a Poblet, direcció Vimbodí. La seguim aproximadament uns 6 quilómetres fins que veiem a ma esquerra una pista asfaltada que s'enfila per una vall, a l'entrada d'aquesta pista hi ha una gran creu i un cartell que diu Vall de Castellfollit. Seguim aquesta pista uns dos quilómetres i just passar una cabana oberta peró en bon estat per vivaquejar aparquem a ma esquerra. Des d'aquest punt ja veiem l'Aresta amb la creu al cim.
-Aproximació: Pujem per la pista uns doscents metres i a ma esquerra agafem una pista que baixa cap al riu, davant d'una tartera. Hem de remontar aquesta tartera i després entrar al bosca a la dreta a buscar la tarterta que hi ha a peu de via. Pugem per aquesta tartera fins a la base de l'aresta on hi ha el nom picat.
-Orientació: Sudoest, la via està a l'ombra fins les 11 aproximadament. Compte amb el vent!.
-Ressenyes: Jo he fet anar la d'en Parce que he penjat aquí sobre i que m'ha anat molt bé. Penjo també la de l'Escalatroncs més que res per que és sobre foto i pot anar bé per ubicar la via.
-Material: Només he utilitzat vagues per arbres i ponts de roca. Si es va just de grau es podem possar més peçes, les grans també entren. Hi ha un casquillo d'espit a un pas de placa ( IV ) de la tercera tirada que si portem un cargol del 8 el podrem aprofitar.
-Via: És una cresta pirinenca situada a les muntanyes de Prades. Les dues primeres tirades són les més sostingudes, després la cosa ja és més fàcil tot i que ens podem complicar el recorregut tant com volguem. Bona roca, no està pul.lida. Entorn tranquil.
Jo anava sol i l'he fet en tres tirades: Terra-R2 ( 60 ), R2- segona reunió de bolts ( 60 ) i d'aquí amb 50 metres a uns arbres que hi ha sota el cim.
-Dificultat obligada: IV+/A0 o IV/A1.
-Descens: Acabar d'arribar al cim. Un cop aquí seguir la carena en direcció N. ( deixant la via a l'esquena ), quan hem carenat uns dos cents metres hem de prendre una mena de canal a la dreta que ens baixa a la tartera per la que hem aproximat, passant per peu de via. Compte en el moment de deixar la carena perquè hi ha fites que segueixen per la carena.
Marc!
ResponEliminaAvisa'm la pròxima vegada que vinguis per aquí, i més si fas una escalada plausible com aquesta!
A veure quan quedem. Salut!!
Ei Nil!
ResponEliminaÉs veritat!, a més vaig veure la vostre piada al llibre de registre del cim.
Vàrem estar uns dies fent senderisme i turisme per Tarragona i Masmut i el dia de pujar cap a casa em vaig escapar un moment a fer l'Aresta, una mica improvitzat el mateix dia. Per aixó no et vaig dir res...
No havia estat mai en aquesta vall i em va agradar molt, controles les altres vies de l'agulla? i d'una agulla que és diu nosequè del moro?.
Per setmana santa i/o pont de l'1 de Maig segur que coincidim...si no estas molt liat amb la Sele podriem mirar de fer quelcom.
Salut i granit!
Algu sab que ha passat amb la creu?
ResponEliminaja i es
Ni idea...que l'han tret?
ResponEliminaLa única iglesia que ilumina es la que arde!.
ResponEliminaAteo Mateo