Castellets: Pilar de Valldeneu i Despertaferro.

Primers metres de la Valldeneu.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Accés: Faig un talla i enganxa del bloc de la Raquel que està molt ben explicat,gràcies!. "Veniu per la C-17 i sortiu a Centelles, l'atravesseu tot i agafant la carretera que va a St. Feliu de Codines i Castellderçol. Seguiu per aquesta carretera fins que arribeu a un coll on hi trobeu un desviament a mà esquerra (pista) que indica Can Miqueló (casa de colònies), l'agafeu. Arribats a Can Miqueló la pista tornarà a estar asfaltada, continueu i, quan la pista torna a ser de terra, trobareu un trencall. Caldrà agafar el de mà dreta (pujada) i continuar fins que arribeu a una bifurcació amb quatre possibilitats, on caldrà agafar la de l'esquerra, que fa baixada. Continueu fins que arribeu a una esplanada de pedra. Aquí és on deixarem el cotxe. Si aneu en 4x4 encara podreu continuar per un camí en mal estat (a l'esquerra), que us porta a la torre de guaita (torre de vigilància forestal de la Serra de Castellar), al cim dels Castellets, on s'iniciarà l'aproximació a peu".

Magnifica primera tirada de la Despertaferro.

-Aproximació: Des de la Torre de vigilància seguir en la direcció que portem, desgrimpem un primer ressalt amb un parell d'esglaons metàl·lics. Després hem de desgrimpar cap a la dreta per una mena de díedre amb un petit bloc empotrat. Trobem una traça que porta cap al cingle. Un cop arran de cingle el camí va en dues direccions: hem d'anar a l'esquerra, si el seguim a la dreta la traça s'acaba tornant impracticable. Si seguim el camí cap a l'esquerra la traça també mor en trobar el precipici. Si arribem a aquest punt vol dir que ens hem saltat el lloc pel que hem de rapelar, caldrà recular una vintena de metres. A nosaltres ens ha costat trobar aquest punt i hi hem deixat un parell de fites.

Hem d'anar a buscar la segona reunió de la via, per fer-ho caldrà desgrimpar uns set metres, nosaltres ho hem fet passant la corda a mode de passamà per una alzina cimera, aconsellable ( III, terrós i molt expo si caus vas a parar a peu de via ).

Placa de roms arribant a R3 de la Valldeneu.

La instal.lació de ràpel consta de dos bolts amb cadena i anella, els bolts de la via són vermells. Quan tirem el rapel mola guiar-lo seguint el primer llarg i així anem a parar a la R1, evitant d'aquesta manera els cinc metres de III de la primer tirada, que es veien un xic trencats i de mal assegurar. Nosaltres ho hem fet així i hem recuperat bé les cordes.
Si anem amb simple de 60 haurem de fer dos ràpels, amb 70 crec que també haurem de fer els dos ràpels i amb 80 diria que arribem a R1.

La topo que ens hem currat.

-Pilar de Valldeneu: Variada i amb la roca ben sanejada, el millor és la primera tirada on gaudirem de valent si ens agraden els encastaments i les bavareses. La reunió es fa en una terrassa molt guapa.El segon llarg no està malament, te un pas de bloc en un petit desplom i després una placa fàcil. Sortint de R1 hem passat de xapar un espit que queda força a la dreta, hem anat rectes a trincar un bolt a sota del desplom ( cinta llarga ). De material nosaltres només hem utilitzat cintes exprés, 11 al primer llarg. A la guia indica un joc de friends per fer-ho amb artificial però sense em sembla que també es deu passar amb V+/A1e.

Últims metres abans de R2 de la Valldeneu.

-Despertaferro: El primer llarg va per una magnífica placa fissurada, molt espectacular i guapa d'escalar. La segona tirada no està malament però no te comparació. A la guia diu que aquesta segona tirada és herbosa, amb mala roca i que no es pot protegir...això només és vàlid pels últims tres metres que són ben fàcils (II-III ) o sigui que no cal patir-hi gens. De fet quan buscàvem la via vàrem desgrimpar aquest tram a pèl.
De material hem utilitzat dos jocs de Camalots entre el 0.5 i l'1 i un del 2. Crec que es pot fer sense repetir números ja que aquests només els hem posat als deu primers metres del llarg que hem fet amb A0,és a dir, penjant-nos a les peces però sense possar l'estrep per estirar-nos a posar a la següent. Per tant, tant si anem amb lliure com amb artificial diria que es posa sense repetir. El Camalot del 2 també l'hem utilitzat al segon llarg.

R2 de la Valldeneu.

Via Torrijo a la Peña Sola del Mallo Agüero.

Arribant a l'apretada de L2.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Acces: Hem d'anar al poble d'Agüero, a uns set quilómetres de Riglos.
-Aproximació: La Peña Sola és ben visible des de qualsevol punt del poble. Hem de buscar algun dels carrers que pujen en la seva direcció. Hi ha una pista que passa per sota dels Mallos de Agüero i quan estem a la vertical de la Peña Sola hi ha un camí que puja cap a la seva base. El peu de via és facil de trobar ja que hi ha una cadena penjada del desplom per la que comença la via.

Al tram d'aresta comú amb la Normal.

-Material: Estrep útil per la cadena, la resta es pot fer en A0 o en lliure. Sense enllaçar tirades amb 18 expressos diria que anem sobrats.
-Via: Una burilada però força apurable, si fem 6b farem tota la via en lliure menys la part de baix del primer llarg i un parell d'A0 a la tercera tirada. Al primer llarg la roca és dolenta i després ja és bona. Bon ambient. Un cop a R4 nosaltres hem seguit per la Normal que és el que marcava la nostre guia, a internet m'ha semblat veure que la via arriba fins al cim. Algú ho sap?

Aquest llarg segur que l'encadenem!

-Grau Obligat: V+/A0.
-Orientació: Est, ombra a partir del migdia.
-Descens: Rapelant, nosaltres no hem fet l'última tirada de la Normal. Penúltima reunió de la Normal-R2 i R2-terra amb doble corda de 60.

Aproximació cómode.

Currucuclillo al Mallo Frechín.

-Cordada: Txus, Berta i Busquets.
-Aproximació: Des de el poble de Riglos prendre algun dels camins que pujen cap a la base dels Mallos. El Mallo Frechín queda força amunt, concretament és el mallo que queda just abans de la Visera. Un cop a la base de la paret veurem dues lineas de xapes, la nostra és la de l'esquerra i la de la dreta correspon a la via José Antonio Sanz.

-Material: Cintes exprés. Pot anar bé dur alguns cordinos per canviar algun dels nombrosos ponts de roca que hi ha a la via, aquests solen anar bé per treure pèndol al segon i/o trampejar algun pas.
-Orientació: Sud.
-Ressenya: Tant la foto como la topo d'en Korkuerika estan molt bé. Moltes gràcies!.
                                                                                                                                                                      

 

-Via: A mi em va agradar, la vaig trobar vertical i amb molta pressa, ben agraida d'escalar. Per contra hi ha qui diu que els llargs són pocs sostinguts, a exepció de la penúltima tirada que si que és sostinguda. La roca és boníssima i no està sobada. Nosaltres teniem una cordada davant que anava fent totes les reunions i nosaltres anàvem fent el mateix, de totes maneres per longitud es deuen poder enllaçar força tirades, encara que algunes són força sinuoses.

-Dificultat obligada: Tot i que la via està generosament equipada, he trobat que hi ha algún tram de V on cal escalar. Deu ser alguna cosa així com V/A0.
-Descens: Un cop al cim anem en direcció oposada a la paret que hem escalat cap a un mur visible, el grimpem (II). A dalt d'aquest mur hem anat a la dreta cap al cim de la Visera on hem continuat flanquejant en direcció al Mallo Colorao i hem baixat per una canal molt oberta en driecció a peu de via.
A la guia recomana baixar pel Circo de Verano ( ? ).

Edu Roche al Mallo la Mora de Peña Rueba.

La via escala plaques tombades amb algún mur un xic més dret.

-Cordada: Berta, Txus i Busquets.
-Accés: Carretera d'Ayerbe a Murillo de Gállego. Pujant des de Huesca, passem el trencall de Riglos i una miqueta abans d'arribar a Murillo de Gállego hem d'agafar a ma esquerra la carretera que puja al poble d'Agüero. Just passada la fita quilomètrica de dos quilometres trobem una pista a ma esquerra. L'hem de seguir aproximadament 1.4 quilomentres, deixant tres pistes a la dreta. Hem d'agafar la que fa quatre a la dreta, en un camp d'Ametllers, amb un cartell que indica que si anem rectes aniriem a Agüero. Seguim la pista, creuem un torrent sec i aparquem a ma dreta.

Inconfusible peu de via.

-Aproximació: Agafem ua pista a l'esquerra i després un altre camí a l'esquerra que ens porta a peu de paret. La seguim cap a la dreta, es veuen les xapes que són bolts grocs i una picada que diu Edu.
-Ressenya: lanochedelloro.com
-Orientació: Sud, hem estat a l'ombra aproximadament fins les 11.

Arribant a R2.

-Material: Una quinzena de cintes exprés. Mola canviar alguna pont de roca!.
-Via: Ens ha agradat molt, és força sostinguda, amb cert ambient i bona roca. L'escalada no és tant atlètica com a la veïna Riglos, per tant pot ser una bona alernativa per quan els braços diuen prou.
Hem enllaçat les tirades: 1+2,3+4 i 5+6. Per enllaçar la vuitena tirada amb alguna altre potser caldria dur alguna cinta més, la setena role és incómode. No hem fet la desena tirada
-Dificultat obligada: V+/A0.

Aproximant a la paret.

-Descens: Nosaltres hem rapelat i hem anat molt bé, diria que les reunions estan estratègicament situades a tal efecte, no cal guiar les cordes a cap ràpel. Anàvem amb doble corda de 60, diria que amb simple també es deu poder baixar. Hem fet: R9-R8,R8-R6,R6-R4,R4-R2 i R2-terra.

Via Edil a l'Aguja Roja.

-Cordada: Txus, Berta i Busquets.
-Orientació: Nord Oest, hi vàrem entrar a quarts de cinc i encara estava a l'ombra.
-Material: Via totalment equipada amb parabolts i algun espit. Si anem justos de grau potser podem afegir quelcom a la majoria de la via ja que aquesta discorre gairebé tota per trams fissurats, encara que aquests són força amples.

-Ressenya: A internet n'hi ha moltes, penjo aquesta del bloc d'en Korkuerica, moltes gràcies. La topo és més que res útil per trobar el peu de via ja que un cop estem escalant no te pèrdua. Només cal parar atenció sortint de R2: anar cap a l'evident fissura que hi ha l'esquerra i no seguir els bolts blancs que van a la dreta i que deuen ser de la Pecho Lobo.

-Via: Vertical i amb canto de sobres...una disfrutada!, no està gaire pul.lida. Nosaltres hem enllaçat els llargs 3 i 4, segurament es pot fer el mateix amb les dues primeres tirades i fer la via en dos llargs. Em sona que a la mateixa agulla hi ha altres vies de similar dificultat per combinar: Normal, Sónia , Vilarig i S.E. Clássica.

-Dificultat obligada: V/A1e.
-Descens: Del cim seguir la sirga cap a l'esquerra fins a una sabina on hi ha una bona U per rapelar. Tirem un primer ràpel curt de 25 i acte seguit dos de més llargs, de 35.

Correr es de cobardes i No hase falta disir nada mas.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenyes: Les dues estan a lanochedelloro.com, penjo la de No hase...

-Accés i Aproximació: Molt ben explicat a la webb d'en Luichy. Afegir que a l'aprox. que el que hem nosaltres ha sigut baixar fins a trobar una tartera i seguir per aquesta tartera fins a peu de paret. Grimpem un petit sócol per un díedre fàcil (II-III). La Correr... queda més a l'esquerra i la primera xapa és un espit, es veu la fissura diagonal de la segona tirada. La No hase... està més a la dreta, hi ha una sageta picada a la base i es veuen els espits del primer llarg.
-Material: Per la Correr... hem fet servir un joc de tascons i friends des de l'Alien verd al Camalot 0.75. Per la No hase... el mateix però afegim-hi un Camalot de l'1.

-Orientació: Deu ser S, però nosaltres hem començat per la Correr... i ha estat a l'ombra fins a quarts de dotze, la xemeneia una estona més.
-Correr...: El segon llarg és ben parit i sostingut, el tercer i el quart són ressalts i el primer te mala roca. Sortint de R2 ens ha semblat que hi ha un tram de V/V+ difícil de protegir ( Alien blau no gaire bo ? ) Ens ha semblat que obliga més a 6a/A1 que al V+/A1 d'en Luichy, potser és que no dominem massa l'artifo.

-No hase falta...: Aquesta ens ha agradat més, llàstima de la feixa. Variada i amb roca bastant bona, a part de la famosa xemeneia les plaques de les dues primeres tirades ens han agradat molt. El llarg més obligat segurament sigui el primer, ho hem vist més de 6a que de V+ i un xic difícil de trampejar. Hem enllaçat els llargs 2 i 3. Cal reforçar R2,R3 i R4. La R2 ens la hem saltat, la R3 no l'hem reforçat i a la R3 hi hem posat un Camalot 0.75. La roca està força sanejada però cal anar amb compte amb algun bloc.
-Descens: Carenar a la dreta i en pocs minuts tornem a ser al Coll d'Ares.

Kalamity's al Serrat de St.Miquel.

Kalamity's team en acció!

A principis d'Abril varem acabar d'enllestir aquesta via amb en Berta.Crec que malgrat les feixes que creua les tirades han quedat força guapes, amb una espectacular llastra de 40 metres que per si sola justifica la visita, a part trobarem bones plaques i alguns diedres ben interessants.

Sortida atlètica de R1.

Hem obert la via en tres atacs i a cada un d'ells ens hem regalat fotent rocs d'altabaix amb el martell per tant ha quedat força sanejada, encara que poden haver quedat trams puntuals de mala roca. Molts dels bolts els hem afegit a posteriori en aquells punts en que no ens podíem assegurar amb flotants, malgrat això, pot ser que hagi quedat algun tram de IV/V exposat.

Placa amb roca 00 i desequipada al penúltim llarg.

El Material recomanable seria un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4, pot ser útil repetir el Camalot del 3 si volem fer l'inici de la llastra amb artificial ( 6a+ ). Quan vàrem obrir la Llastra vàrem col.locar un Camalot de 5 i posteriorment hi vàrem emplaçar un bolt per no haver de carregar el 5 tota la via. El del 4 diria que només l'hem fet anar a l'entrada de la llastra i també a la placa del penúltim llarg ( encara que no ho sembli ). Els punts on es va clavar durant l'obertura ara resten equipats amb parabolts, de totes maneres si algú els vol portar i abandonar-ne cap problema. No vàrem utilitzar ganxos.

Arribant a la role de la Llastra.

El Grau Obligat jo crec que deu ser 6a/A1, possiblement hi hagi algun tram de IV-V una mica exposat. La tercera tirada no vàrem aconseguir encadenar-la, ens ha semblat que deu rondar el 7a.

Els díedres de sota la Llastra.

La ressenya la vàrem fer al bar en acabat d'escalar, o sigui que no està exempta d'errors. La vàrem deixar al Torres i l'hi vàrem fer una fotografia, quan tinguem un moment la tornem a dibuixar, a part penjo una foto amb algunes vies de la paret i una de la via vista des de la pista.



L'Accés és per la pista dels Puntals en direcció a la Font Freda, després d'uns prats cal aparcar a l'alçada d'una gran tuberia. D'aquí veurem perfectament la via amb la foto de dalt, hi ha alguna fita però l'aproximació és força a ull.
El Descens el vàrem fer caminant a l'esquerra a buscar l'entrada a la feixa on hi ha la avant penúltima role. Crec que és més recomanable rapelar els dos darrers llargs per abastar la feixa. Com que no ho sabíem no vàrem deixar aquestes roles equipades per rapelar, per tant caldrà preveure cordinos i/o maillons a tal efecte; si us poseu en contacte amb nosaltres us en facilitarem.

Inici de la travessia final de L3.

Aresta Nord al Castell Ample.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Des de Vic agafem l'Eix en direcció Girona i el deixem a la sortida de Folgueroles i Calldetenes. Anem a Folgueroles i agafem la N-141d en direcció a Vilanova de Sau. Hem de seguir aquesta carretera aproximadament fins al quilòmetre 13'3. En aquest punt hi ha un ampli aparcament a ma esquerra, a l'entrada d'una pista i just abans d'un revolt a la dreta. Des de la carretera ja es distingeix l'agulla, encara que amb la perspectiva sembla enganxada al cingle de darrera. Al cim hi ha una senyera que també es veu des de la carretera.
-Aproximació: Si tenim sort podrem passar per la pista de desemboscar que passa a uns cent metres per sota del peu de via. Nosaltres la vàrem trobar tancada amb un soc immens i vàrem haver de caminar per aquesta pista, uns deu minuts. Enfilem per dins del bosc fins al peu de la paret, hem d'anar a l'esquerra a enganxar la vira, a l'inci de la qual hem fet la R0.

-Orientació: Nord-Est.
-Material: Bagues per arbres, doble corda, cintes llargues, un joc de tascons i els Camalots 0.5,0.75 i 1. El Camalot del 5 va molt bé, per protegir el V+ de la primera tirada i pel díedre final ( IV ).
-Ressenya: Nosaltres anàvem amb el croquis i el text del llibre d'Osona Vertical,amb el qual vàrem anar trobant la via. Com que queda lleig escanejar-la n'hem fet una de pròpia.

-Via: L'hem trobat molt autèntica, amb una roca en la que al principi costa confiar-hi però que acaba aguantant. Les tirades tenen força ambient i són guapes d'escalar. La via ha estat reequipada amb P's que sembla ser que són els ancoratges fixes que millor aguanten en aquest tipus de roca. Nosaltres hem escalat la via en dos llargs, una primera tirada fins l'arbre de R3 i d'aquí fins al cim, compte amb el fregament en aquest segon llarg. Podríem fraccionar aquesta tirada: trobem una primera role que te una P i dos llapisos antics i un altre a deu metres del cim que te una P i una fissura ample de Camalot del 5.
Comparat amb les altres vies que hem a la zona de l'embassament i per tant amb la mateixa roca l'hem trobat més obligada que la Mare de Déu dels Cingles i menys que la 1000 Homes.

-Descens: Segons la guia hi ha dos rapels muntats en arbres. Nosaltres no hem sabut trobar cap vaga a cap arbre. Hem deixat un tros de corda blava en una alzina que hi ha a la dreta,cara Oest. D'aquí hem arribat a terra amb un sol ràpel de 55 metres. L'alzina de la que hem rapelat és bona però està molt arran de cingle, a part de deixar-hi un maillon estaria bé portar un tall de corda d'uns deu metres per vincular aquesta alzina amb algun altre arbre del cim. Ja dic que l'alzina està bé però està força penjada al cingle i carda basarda arrencar-la.
Rapelant passem per la repissa on hem fet la primer role i aquí també hi ha arbres on podríem instal.lar un ràpel per si convé fraccionar.

Escórpora a la Punta Trencabraços.

Amb la Txus anem a fer aquesta bona via al High Èmporda i que ja estem trigant massa a tatxar. Ens va semblar una linea molt ben trobada i vàrem gaudir molt fent-la;vertical amb pressa generosa,bona roca i l'ambient marí que l'hi acaba de donar el punt.

Semiequipada en l'estil Rumbateam amb material inox, bona feina!.
De ferro utilitzem algun tascó pel tram final, cordinos per ponts de roca i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4. Aquest últim especialment útil per treure pèndol al segon en un tram de la travessia del primer llarg, el 3 no se com quedaria i s'hi veia un pont de roca gran però un xic esmicolat, no se si d'aquesta manera ens estalviariem el 4.

El grau obligat seria de V/A1.
Bones ressenyes dels Rumbateam, només afegir que per baixar a les vies des de la tanca es fa per una canal molt evident. Si arribem al sector esportiu de Cala Montgó és que ens hem passat de frenada.

Com que la via és curta mola combinar-la amb alguna altre de les que hi ha a la Punta Trencabraços  o amb el sector esportiu de Cala Montgó.
El nom de la Punta Trencabraços diria que te el seu origen de quan els pescadors tornaven de pescar i s'havien de deixar els braços remant per no estampar-se amb aquesta roca.