Castellets: Pilar de Valldeneu i Despertaferro.

Primers metres de la Valldeneu.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Accés: Faig un talla i enganxa del bloc de la Raquel que està molt ben explicat,gràcies!. "Veniu per la C-17 i sortiu a Centelles, l'atravesseu tot i agafant la carretera que va a St. Feliu de Codines i Castellderçol. Seguiu per aquesta carretera fins que arribeu a un coll on hi trobeu un desviament a mà esquerra (pista) que indica Can Miqueló (casa de colònies), l'agafeu. Arribats a Can Miqueló la pista tornarà a estar asfaltada, continueu i, quan la pista torna a ser de terra, trobareu un trencall. Caldrà agafar el de mà dreta (pujada) i continuar fins que arribeu a una bifurcació amb quatre possibilitats, on caldrà agafar la de l'esquerra, que fa baixada. Continueu fins que arribeu a una esplanada de pedra. Aquí és on deixarem el cotxe. Si aneu en 4x4 encara podreu continuar per un camí en mal estat (a l'esquerra), que us porta a la torre de guaita (torre de vigilància forestal de la Serra de Castellar), al cim dels Castellets, on s'iniciarà l'aproximació a peu".

Magnifica primera tirada de la Despertaferro.

-Aproximació: Des de la Torre de vigilància seguir en la direcció que portem, desgrimpem un primer ressalt amb un parell d'esglaons metàl·lics. Després hem de desgrimpar cap a la dreta per una mena de díedre amb un petit bloc empotrat. Trobem una traça que porta cap al cingle. Un cop arran de cingle el camí va en dues direccions: hem d'anar a l'esquerra, si el seguim a la dreta la traça s'acaba tornant impracticable. Si seguim el camí cap a l'esquerra la traça també mor en trobar el precipici. Si arribem a aquest punt vol dir que ens hem saltat el lloc pel que hem de rapelar, caldrà recular una vintena de metres. A nosaltres ens ha costat trobar aquest punt i hi hem deixat un parell de fites.

Hem d'anar a buscar la segona reunió de la via, per fer-ho caldrà desgrimpar uns set metres, nosaltres ho hem fet passant la corda a mode de passamà per una alzina cimera, aconsellable ( III, terrós i molt expo si caus vas a parar a peu de via ).

Placa de roms arribant a R3 de la Valldeneu.

La instal.lació de ràpel consta de dos bolts amb cadena i anella, els bolts de la via són vermells. Quan tirem el rapel mola guiar-lo seguint el primer llarg i així anem a parar a la R1, evitant d'aquesta manera els cinc metres de III de la primer tirada, que es veien un xic trencats i de mal assegurar. Nosaltres ho hem fet així i hem recuperat bé les cordes.
Si anem amb simple de 60 haurem de fer dos ràpels, amb 70 crec que també haurem de fer els dos ràpels i amb 80 diria que arribem a R1.

La topo que ens hem currat.

-Pilar de Valldeneu: Variada i amb la roca ben sanejada, el millor és la primera tirada on gaudirem de valent si ens agraden els encastaments i les bavareses. La reunió es fa en una terrassa molt guapa.El segon llarg no està malament, te un pas de bloc en un petit desplom i després una placa fàcil. Sortint de R1 hem passat de xapar un espit que queda força a la dreta, hem anat rectes a trincar un bolt a sota del desplom ( cinta llarga ). De material nosaltres només hem utilitzat cintes exprés, 11 al primer llarg. A la guia indica un joc de friends per fer-ho amb artificial però sense em sembla que també es deu passar amb V+/A1e.

Últims metres abans de R2 de la Valldeneu.

-Despertaferro: El primer llarg va per una magnífica placa fissurada, molt espectacular i guapa d'escalar. La segona tirada no està malament però no te comparació. A la guia diu que aquesta segona tirada és herbosa, amb mala roca i que no es pot protegir...això només és vàlid pels últims tres metres que són ben fàcils (II-III ) o sigui que no cal patir-hi gens. De fet quan buscàvem la via vàrem desgrimpar aquest tram a pèl.
De material hem utilitzat dos jocs de Camalots entre el 0.5 i l'1 i un del 2. Crec que es pot fer sense repetir números ja que aquests només els hem posat als deu primers metres del llarg que hem fet amb A0,és a dir, penjant-nos a les peces però sense possar l'estrep per estirar-nos a posar a la següent. Per tant, tant si anem amb lliure com amb artificial diria que es posa sense repetir. El Camalot del 2 també l'hem utilitzat al segon llarg.

R2 de la Valldeneu.