Domžalski a l'Anića kuk.

Quines canaleres!.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al poble de Starigrad-Paklenica. Un cop aquí pujar a l'entrada del parc on haurem de comprar entrada, no recordó el preu. El que si recordo és que feien descomptes quan més dies agafaves,que dos dies costaven el mateix que tres i que cap a les vuit del vespre baixen la valla d'entrada, peró pots pasar pel cantó amb el cotxe.

Impossible perdre's.

-Aproximació: Si hi anem d'hora o molt tard podrem aparcar al final de la carretera sinó ens tocarà caminar més. Màxim un quilometre. Del final de la carrtera seguim el camí empedrat que passa per baix de l'engorjat ( botiga de menjar i material i lavabos ), pasada aquesta zona el camí comença pujar seguint el riu. Arribem a un punt en que es veu perfectament la paret, hi ha un panel amb una foto i la topo de totes les vies de la paret. Una miqueta més amunt un cartell ( Anica kuk )  ens indica que hem de creuar el riu, hi ha marques vermelles però aquí costen de veure, cal baixar un pèl en un primer momento. Creuat el riu ja trobem un cartell que ens indica Stup a la dreta , seguint una bona traça arribem a  peu de via on hi ha una placa metàlica amb el nom. Si acabada la via no continuem per cap altra ruta, podem deixar la motxilla a la base.

Acabant la placa del segon llarg.

-Orientació: Nord oest, la via està a l'ombra fins cap a les dues de la tarda.
-Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends de l'Alien blau al Camalot 0.75, segons la guia i algunes piades la via està totalment equipada i es pot fer només amb cintes.
-Ressenyes: Aquestes dues de la guia de Paklenica. És la número 2.

-Via: A nosaltres ens va agradar molt. La roca és excel.lent, la via te de tot: plaques fines, plaques atlètiques, díedres, fissures i canaleres...una joia baja. La pega és que és curta, però a l'espatlla on acaba la via es pot continuar per una altre via de la que no tinc més dades, quan tingui un moment ho busco. Diria que va ser de les primeres vies obertes per dalt a Paklenica, tot i aixó a mi em va semblar força lógica. Al darrer llarg no se si hem fet ben bé la via: hem sortit de la role rectes per un esperó ( pitons ) i després hem anat a caçar les canaleres xapades de la dreta. Al blog d'en Xavi Diez hi ha una bona piada de la via on també hi trobareu més información de l'escalada a Croacia en general.

Als díedres de la primera tirada.

-Dificultat obligada: Dependrà una mica dels cordinos que trobem penjant a les xapes de la via, com a màxim 6a/A0, especialment a la segona tirada on hi ha uns pasos fins de 6a força obligats.
-Descens: La darrera reunió es fa en una bretxa, podem continuar escalant fins al cim de l'l'Anića kuk per un altre via ( pitons 5b ? ) o bé rapelar, nosaltres hem fet aixó darrer. Amb dos ràpels de 25 i 30 respectivament ( 2 bolts amb cadena i anella ) que ens deixen una mica més amunt del peu de via.