El díedre-xemeneia de la segona tirada és molt guapo i l'entrada per la DJ Faust també està bé. El tercer llarg un xic brut. La resta no ho sabem perquè com que som així d'alpinistes hem decidit sortir per la vira cap a la dreta: factible però molt embardissat.
-Cordada: Jordi Berta i Busquets.
-Accés: Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i trobem una esplanada per aparcar a la dreta. El cop que vàrem anar a la Indis de Ponent vàrem aparcar en un altre aparcament uns doscents metres més cap a Tremp.
-Aproximació: Des de la carretera es veu perfectament la via. Creuem la carretera, pugem uns metres cap a Tremp i loclitzem una traça que puja pel telus de la carrtera i que ens deixa a la traça que baixa per la tartera que hi ha al centre de la paret. Seguim aquesta traça de baixada i quan ens sembli deixem la traça i anem en direcció al peu de via. No hem trobat cap traça que ens hi dugués i ens hem embardissat fort. Pitons visibles al díedre del primer llarg.
-Orientació: Sud Est. Nosaltres hi hem anat a les cinc de la tarda i hem fet tota la via a l'ombra.
-Material: Joc de tascons i de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Si anem justos de grau ens poden servir els Camalots més grans i/o repetir algún número ( 0.75-2 ?).
-Dificultat obligada: V+/A1.
-Descens: Com que no hem acabat la via no ho se. Si per una emergencia voleu sortir per on nosaltres compteu que cal fer una petita grimpada ( III+) i que es passa tot i que molt embardissat. La vira que hem seguit ens ha deixat al ràpel ( 60 mteres fraccionable/ desgrimpaple al final ?, compte amb les pedres ). Del final del ràpel per traça més o menys bona a la carrtera.
-Ressenya: Escalatroncs. merçi!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada