Nova clàssica de la paret,el dia que la vàrem fer erem cinc cordades!. Bona roca, equipament més aviat abundant i grau moderat: èxit més que assegurat!. La via va majoritariament per plaques amb algún tramet de fissura i díedre per trencar la monotonia.
-Accés: Dues possibilitats depenent de per on aproximem. Si hi volem anar pel refugi Lluís Estassen hem d'aparcar al Mirador del Gresolet. Si volem anar per les mines i pel Roget caldrà agafar una pista a ma esquerra que hi ha abans de les barbacoes . A l'entrada d'aquesta pista, que crec que porta a unes mines, hi ha una gran esplanada com d'una cantera. La pista de seguida fa una forta pujada, compte a no perdre gas. Nosaltres vàrem pujar amb la Kangoo i cap problema, a dalt hi havia algún turisme i no precisament alt. Passem un primer aparcament amb una bassa i seguim per la pista ( esquerra ). Aparquem a la següent entrada que fa la pista a la dreta,al costat d'una pedra amb una placa commemorativa i a la vertical de la paret del Roget.
-Aproximació: Aquest cop l'hem fet per les mines com explico a dalt. De l'aparcament surt un camí que puja en direcció al Roget. Un cop a l'alçada de la base del Roget compte a no prendre la traça a la dreta que porta a la base de l'esmentada paret. Seguim pujant, deixant el Roget a la dreta, trobem una paret. El camí l'esquiva per l'esquerra i arribem a Prat de Reo, anant a la dreta arribem a la base de la cara sud. Anem per peu de paret cap a la dreta fins que localitzem el peu de via. Cal grimpar un petit ressalt herbós, damunt del qual hi ha un pont de roca enfilat ( R0, bolts visibles ).
-Orientació: Sud, sol fins cap allà les cinc?.
-Material: Opcionalment un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 2/3. A la quarta tirada hi falta un clau i crec que hi entra un Alien.
-Dificultat obligada: V+/6a fent A0.
Baixada:
ResponEliminaLa vía se baja por la normal del Pollegó Inferior: es caminando. Desde la última reunión bajaremos hacia el este. Tendremos algún que otro hito y algún que otro punto verde que nos llevarán hacia el filo sur del Pollegó. Una vez en el filo, nos ahorramos algo de camino bajando por una pequeña canal que nos dejará en el lado completamente este de la pared que acabamos de escalar. Descenderemos hasta encontrar el camino marcado e iremos recorriendo toda la pared. Iremos hasta el final del camino donde bajaremos descenderemos por un terreno que nos recuerda a la tartera. Descendemos hasta que veamos un hito con una senda ascendente, de trepada, a mano derecha. Subiremos y reseguimos el terreno más marcado y con hitos. Esta senda nos llevará hasta la tartera que cruzaremos por un camino muy marcado y nos llevará hasta la senda por la cual ya hemos llegado anteriormente a dicha tartera. A partir de aquí tendremos que deshacer el camino de la aproximación.