Bona via de placa montserratina, amb trams fins i d'altres més atlètics. Les travesses de les dues darreres tirades ens han agradat molt. L'entrada per la Que Pum Que Pan és molt més difícil que la resta de la via. Podem entrar més a l'esquerra per la via Pique Longue, on uns espits rovellats ens condueixen a un evident díedre herbós, xapem dues o tres d'aquestes expansions i ens desviem a l'alçada de la segona terçera expansió a caçar els bolts de la via que en el seu dia debien ser grocs.
-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
-Aproximació: Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir el camí poca estona trobarem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol, que seguim fins que veiem el peu de via (Que Pum Que Pan escrit a l’inici). Si volem començar per la via Pique Longue, grimpem uns metres ajudats d'una alzina i escalem les tres primeres xapes fins a l'alçada d'un díedre herbós, aquí facilment flanquejem a la dreta i enganxem els bolts de la Que Pum Que Pam.
-Orientació: Est, ombra a la tarda. A partir de les 14:00 aproximadament.
-Material: Cintes exprés, segurament unes setze. Mola portar cordinos per canviar els dels ràpels i d'algún pitó.
-Dificultat obligada: V+, també pel segon de cordada al flanqueig de la darrera tirada.
-Descens: Dos ràpels. De l'última reunió fem un ràpel llarg fins a la R2 de la Pique Longue (queda a la vertical). I d'aquí un altre ràpel llarg fins al terra.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre d'en Luichy del Vessant Nord. També està bé la ressenya de l'Escalatroncs:
Bona via, però al flaqueig de l'últim llarg hi ha un pont de roca testimonial (cordino desfilat amb un nus) que valdria la pena canviar, així com les bagues dels dos pitons de sortida del llarg. Nosaltres no ho varem fer pq no en duiem, però no descarto tornar-hi. Encara hi és?
ResponEliminaSi,ho he posat al material.
ResponEliminaSalut i recanvis!!.